Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "succedor" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arada solcadora, n f
- es arado surcador
- fr charrue rigoleuse
- it aratro assolcatore
- en gripper
- en gutter plough
- de Abzugspflug
- de Rinnenpflug
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca capacitat per a succeir, n f
- es capacidad para suceder
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
Nota
- Tenen capacitat per a succeir les persones físiques nascudes o concebudes en el moment de l'obertura de la successió, sempre que sobrevisquin el causant i si no estan afectades per una prohibició legal de succeir. Les persones jurídiques tenen capacitat per a succeir si estan constituïdes en el moment de l'obertura de la successió o si el causant n'ordena la constitució.
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corró de subsol, n m
- es rodillo de subsuelo
- es rodillo surcador
- fr rouleau sillonneur
- fr rouleau sillonneur sous-plombeur
- it rullo da sottosuolo
- it sottocompressore a fascia liscia
- en furrow press
- de Untergrundpacker
- de Untergrundwalze
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esdevenir, v intr
- es suceder
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La sentència esdevingué el 20 de març.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca esdevenir-se, v intr pron
- ca ocórrer, v intr sin. compl.
- ca passar, v intr sin. compl.
- ca succeir, v intr sin. compl.
- es acontecer
- es ocurrir
- es suceder
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La defunció de la víctima es va esdevenir a la matinada.
Ex.: Els fets van passar a la matinada.
Ex.: Els delictes continuats succeïren durant mesos.
Ex.: Els fets van ocórrer la setmana abans de les eleccions municipals.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat successor, n m
- es estado sucesor, n m
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca estat successor, n m
- es Estado sucesor
- fr État successeur
- it Stato successore
- en successor State
- ar دولة خلف
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definició
Nota
- 1. L'estat que ha estat substituït per l'estat successor és l'estat predecessor.
- 2. L'estat successor no sempre adquireix tots els drets i els deures de l'estat predecessor.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca indignitat successòria, n f
- es indignidad para suceder
<Dret civil>
Definició
Nota
-
L'article 412-3 del Codi civil de Catalunya (CCCat) recull les situacions que impliquen la indignitat successòria d'un subjecte: a) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant; b) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i la indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en unió estable o algun descendent o ascendent del causant; c) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat el causant, si l'ha acusat d'un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó que no sigui inferior a tres anys; d) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó que no és inferior a tres anys; e) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d'un representant legal d'aquesta; f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable; g) El qui ha induït el causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit de fer-ho, i també el qui, coneixent aquests fets, se n'ha aprofitat; i h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
Així com la llei estableix aquestes causes d'indignitat successòria també estableix la possibilitat que aquestes causes no tinguin efectes si el causant atorga la disposició a favor de l'indigne coneixent-ne la causa, si s'hi reconcilia per actes indubtables o el perdona mitjançant escriptura pública o disposicions fetes en pacte successori. Tant la reconciliació com el perdó són irrevocables.
Incórrer en una d'aquestes causes d'indignitat, tal com estableix l'article 451-17.a del CCCat, suposa una causa de desheretament. Per tant, el causant pot privar els seus legitimaris del dret a la legítima, si en la successió concorre alguna d'aquestes causes. En aquest cas, la llegítima individual s'extingeix i s'integra en l'herència sense acréixer la dels altres legitimaris (art. 451-25.3 CCCat).
L'acció per a declarar la indignitat successòria caduca al cap de quatre anys des que la persona legitimada la pot exercir o en pot conèixer l'existència d'una manera raonable, i, en tot cas, passats quatre anys des que la persona indigna hagi pres possessió dels béns en qualitat d'hereva o legatària. En el cas que la causa exigeixi una condemna en sentència, aquest còmput del termini de caducitat s'inicia quan la sentència és ferma (art. 421-7 CCCat).
Si la persona indigna ja ha pres possessió dels béns, s'ha de liquidar aquesta situació possessòria considerant-la posseïdora de mala fe, i els efectes de la indignitat es retrotrauen al moment de la delació. La indignitat és personalíssima i no afecta els fills o descendents de la persona indigna que són cridats a la successió (art. 412-8 CCCat). - V. t.: desheretament n m
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca prohibició de succeir, n f
- es prohibición de suceder
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
Nota
- Per exemple, no poden succeir el notari, els testimonis ni cap altra persona que hagi intervingut en un testament.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prohibició de succeir, n f
- es prohibición de suceder, n f
<Dret civil>
