Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tema" dins totes les àrees temàtiques

carener carener

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  carener, n m
  • ca  cavalló, n m
  • ca  tremujal, n m
  • es  lima tesa, n f
  • fr  arête, n f
  • fr  arêtier, n m
  • en  hip
  • eu  bizkar, n
  • eu  bizkar-lima, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

cleda cleda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cleda, n f
  • ca  mallada, n f sin. compl.
  • ca  pleta, n f sin. compl.
  • es  majada
  • es  redil
  • es  tena
  • es  tinada
  • fr  bercail
  • fr  parc
  • en  corral
  • en  fold
  • en  paddock
  • en  pen
  • en  sheep cot
  • en  sheep cote

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura.
cleda cleda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cleda, n f
  • ca  mallada, n f sin. compl.
  • ca  pleta, n f sin. compl.
  • es  majada
  • es  redil
  • es  tena
  • es  tinada
  • fr  bercail
  • fr  parc
  • en  corral
  • en  fold
  • en  paddock
  • en  pen
  • en  sheep cot
  • en  sheep cote

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura.
comentari comentari

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  comentari, n m
  • ca  predicat psicològic, n m sin. compl.
  • ca  rema, n m sin. compl.
  • es  comentario
  • es  predicado psicológico
  • es  rema
  • fr  commentaire
  • fr  prédicat psychologique
  • fr  rhème
  • en  comment
  • en  psychological predicate
  • en  rheme

<Lingüística>

Definició
Part de l'oració que aporta informació nova sobre l'element del qual es parla, el tòpic.

Nota

  • En l'oració Manel ens abandona, Manel és el tòpic i ens abandona el comentari. En general, el tòpic tendeix a identificar-se amb el subjecte de l'oració i el comentari amb el predicat, però no necessàriament; en La carta, l'escrigué Màrius, per exemple, el subjecte forma part del comentari. El terme comentari ha estat utilitzat sobretot pels lingüistes nord-americans a partir de Charles F. Hockett, i és paral·lel al de rema de l'estructuralisme europeu i al de predicat psicològic de la gramàtica tradicional.
connexió de servei connexió de servei

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  connexió de servei, n f
  • ca  presa, n f sin. compl.
  • es  acometida
  • es  toma
  • en  intake
  • en  service line

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Punt per on una certa instal·lació de l'edifici, com ara d'aigua de consum, elèctrica, telefònica, de gas natural, etc., queda connectada amb una xarxa de distribució externa, i per on obté el fluid, com ara aigua, corrent elèctric, informació i senyals, gasos o líquids combustibles, que, a través de les seves pròpies conduccions, fa arribar fins als diferents punts de consum interior.
corda tensa corda tensa

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  corda tensa, n f
  • es  cuerda tensa
  • fr  corde raide
  • fr  corde tendue
  • fr  fil tendu
  • it  corda tesa
  • en  tight-rope
  • en  tightrope

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició
Aparell consistent en una corda fixada horitzontalment, de manera que quedi tibada, a dos suports verticals, amb una plataforma al damunt de cadascun, i situada a una altura variable, damunt de la qual un equilibrista duu a terme exercicis d'equilibrisme.

Nota

  • L'equilibrista especialitzat en corda fluixa és el ballarí de corda o el funàmbul.
coreguaje coreguaje

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  coreguaje
  • ca  caquetá sin. compl.
  • ca  carijona sin. compl.
  • ca  chaocha pai sin. compl.
  • ca  correguaje sin. compl.
  • ca  ko'reuaju sin. compl.
  • ca  koreguaje sin. compl.
  • ca  tama sin. compl.
  • cod  kho'rewahi
  • ar  كوريغواخية
  • cy  Coreguaje
  • cy  Caquetá sin. compl.
  • cy  Carijona sin. compl.
  • cy  Chaocha pai sin. compl.
  • cy  Correguaje sin. compl.
  • cy  Ko'reuaju sin. compl.
  • cy  Koreguaje sin. compl.
  • cy  Tama sin. compl.
  • de  Coreguaje
  • de  Caqueta sin. compl.
  • de  Caquetá sin. compl.
  • de  Carijona sin. compl.
  • de  Chaocha Pai sin. compl.
  • de  Correguaje sin. compl.
  • de  Ko'reuaju sin. compl.
  • de  Koreguaje sin. compl.
  • de  Korewahe sin. compl.
  • de  Tama sin. compl.
  • en  Koreguaje
  • en  Caquetá sin. compl.
  • en  Carijona sin. compl.
  • en  Chaocha Pai sin. compl.
  • en  Coreguaje sin. compl.
  • en  Correguaje sin. compl.
  • en  Ko'reuaju sin. compl.
  • en  Tama sin. compl.
  • es  coreguaje
  • es  caquetá sin. compl.
  • es  carijona sin. compl.
  • es  chaocha pai sin. compl.
  • es  correguaje sin. compl.
  • es  ko'reuaju sin. compl.
  • es  koreguaje sin. compl.
  • es  tama sin. compl.
  • eu  koreguajeera
  • eu  caquetá sin. compl.
  • eu  carijona sin. compl.
  • eu  chaocha pai sin. compl.
  • eu  coreguaje sin. compl.
  • eu  correguaje sin. compl.
  • eu  ko'reuaju sin. compl.
  • eu  koreguaje sin. compl.
  • eu  tama sin. compl.
  • fr  coreguaje
  • fr  caquetá sin. compl.
  • fr  carijona sin. compl.
  • fr  chaocha pai sin. compl.
  • fr  correguaje sin. compl.
  • fr  ko'reuaju sin. compl.
  • fr  koreguaje sin. compl.
  • fr  tama sin. compl.
  • gl  coreguaxe
  • gl  caquetá sin. compl.
  • gl  carijona sin. compl.
  • gl  chaocha pai sin. compl.
  • gl  coreguaje sin. compl.
  • gl  correguaje sin. compl.
  • gl  ko'reuaju sin. compl.
  • gl  koreguaje sin. compl.
  • gl  tama sin. compl.
  • it  coreguaje
  • it  caquetá sin. compl.
  • it  carijona sin. compl.
  • it  chaocha pai sin. compl.
  • it  correguaje sin. compl.
  • it  ko'reuaju sin. compl.
  • it  koreguaje sin. compl.
  • it  tama sin. compl.
  • ja  コレグアッヘ語
  • nl  Coreguaje
  • nl  Caquetá sin. compl.
  • nl  Carijona sin. compl.
  • nl  Chaocha Pai sin. compl.
  • nl  Correguaje sin. compl.
  • nl  Ko'reuaju sin. compl.
  • nl  Koreguaje sin. compl.
  • nl  Tama sin. compl.
  • pt  coreguaje
  • pt  caquetá sin. compl.
  • pt  carijona sin. compl.
  • pt  chaocha pai sin. compl.
  • pt  correguaje sin. compl.
  • pt  ko'reuaju sin. compl.
  • pt  koreguaje sin. compl.
  • pt  tama sin. compl.
  • ru  Корегуахе
  • ru  Тама sin. compl.
  • ru  Карихона sin. compl.
  • ru  Коррегуахе sin. compl.
  • ru  Какетá sin. compl.
  • zh  科勒瓜赫语
  • zh  科勒瓜泽、考勒瓜赫、科雷瓦胡、塔马、卡里霍纳、卡盖塔、乔查-帕伊 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

<Tucano > Occidental>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
L'àrea d'assentaments coreguajes, formada per 25-30 comunitats, s'estén pel sud-est de la ciutat de Florencia (riu Orteguaza i afluents), l'est de Puerto Solano (confluència de l'Orteguaza i el Caquetá) i el nord-est del departament del Putumayo. Inicialment ocupaven el territori del riu Caguán i afluents, però en van emigrar a l'inici del segle XX fugint dels explotadors de cautxú.

Alguns autors esmenten dues variants dialectals: el coreguaje pur i el coreguaje-tama. Aquest darrer és parlat per un grup de tames que s'han integrat en la comunitat coreguaje i n'han adoptat la llengua (el tama, llengua de la mateixa família i branca que el coreguaje, està extingit; la resta de tames parla actualment espanyol). També alguns carijones (família carib) s'han barrejat amb els coreguajes.

La major part dels coreguajes parla espanyol com a segona llengua.
crema de gema crema de gema

<Ous > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  crema de gema, n f
  • es  crema de yema, n f
  • es  yema de cobertura, n f
  • es  yema pastelera, n f

<Ous > Producte elaborat>

Definició
Preparació elaborada amb rovells d'ou, sucre i aigua que s'utilitza sobretot per a cobrir mones de Pasqua, braços de gitano, massinis, etc. que s'han de cremar.
curs en línia obert i massiu curs en línia obert i massiu

<TIC > Àmbit: Educació i recerca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UOC (UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA). Vocabulari de l'aprenentatge en línia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/226/>

  • ca  curs en línia obert i massiu, n m
  • es  curso en línea masivo y abierto, n m
  • es  CEMA, n m sigla
  • fr  cours en ligne ouvert et massif, n m
  • en  massive open online course, n
  • en  MOOC, n sigla

<Aprenentatge en línia > Organització i gestió educatives>

Definició
Conjunt de recursos educatius organitzats en forma de curs que es distribueixen de manera massiva per permetre la participació d'un elevat nombre d'estudiants.
demà demà

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  demà, adv
  • es  mañana, adv
  • fr  demain, adv
  • pt  amanhã, adv
  • en  tomorrow, adv

<Grans Magatzems > Expressions útils > Expressions de temps>