Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "traucar" dins totes les àrees temàtiques

gram pelut

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram pelut, n m
ca gram vellós, n m alt. sin.
ca margall marí, n m alt. sin.
ca ordi marítim, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca gram villòs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
nc Hordeum marinum Huds.
nc Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

gram pelut

<Botànica>

ca gram pelut, n m
ca gram vellós, n m alt. sin.
ca margall marí, n m alt. sin.
ca ordi marítim, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca gram villòs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
nc Hordeum marinum Huds.
nc Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

gratar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca gratar, v tr
ca rascar, v tr sin. compl.
es rascar
fr gratter
en scratch

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Fregar amb les ungles.

gratar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

ca gratar, v tr
ca rascar, v tr sin. compl.
es rascar
fr gratter
en scratch

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Fregar fortament una superfície fins a llevar-ne allò que la recobreix; per exemple, fregar la conjuntiva amb un raspall per llevar-ne les granulacions del tracoma.

interpretació consecutiva

<Traducció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca interpretació consecutiva, n f
ca traducció consecutiva, n f sin. compl.
es interpretación consecutiva
es traducción consecutiva
fr interprétation consécutive
fr interprétation en consécutive
fr traduction consécutive
it interpretazione consecutiva
it traduzione consecutiva
pt interpretação consecutiva
pt tradução consecutiva
en consecutive interpretation
en consecutive interpreting
en consecutive translation
de Konsekutivdolmetschen
de Konsekutivübersetzung

<Traducció>

Definició

Interpretació davant del públic en què l'intèrpret, situat al costat de l'orador, tradueix el seu discurs a continuació de cada fragment discursiu, a partir de les notes que ha anat prenent.

interpretació simultània

<Traducció>

ca interpretació simultània, n f
ca traducció simultània, n f sin. compl.
es interpretación simultánea
es traducción simultánea
fr interprétation simultanée
fr traduction simultanée
it interpretazione simultanea
it traduzione simultanea
pt interpretação simultânea
pt tradução simultânea
en simultaneous interpretation
en simultaneous interpreting
en simultaneous translation
de Simultandolmetschen
de Simultanübersetzung

<Traducció>

Definició

Interpretació en què l'intèrpret va traduint el discurs a mesura que l'orador el pronuncia, amb l'ajuda de mitjans tècnics específics d'audiodifusió.

Nota

És un tipus concret d'interpretació simultània la interpretació a cau d'orella.

joc de trencar l'olla

<Jocs>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca joc de trencar l'olla, n m

<Jocs>

Definició

Joc popular d'infants consistent a trencar una olla de terrissa penjada en un cordill entre dos pals.

llapis de traçar

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca llapis de traçar, n m
es lápiz de trazar

<Bricolatge > Ferreteria>

lligar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca lligar, v tr
ca travar, v tr sin. compl.
es ligar
es trabar
fr lier
en bind, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Mescles>

Definició

Unir una sèrie d'ingredients de manera que el preparat resultant adquireixi una certa consistència.

mapudungu

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mapudungu
ca araucà sin. compl.
ca chedungun sin. compl.
ca mapudungun sin. compl.
ca maputxe sin. compl.
cod mapudungu
ar مابودونغية
cy Mapudungu
cy Araucá sin. compl.
cy Chedungun sin. compl.
cy Mapuche sin. compl.
cy Mapudungun sin. compl.
de Mapudungu
de Araucano sin. compl.
de Araukanisch sin. compl.
de Mapuche sin. compl.
de Mapudungun sin. compl.
en Mapudungu
en Araucano sin. compl.
en Chedungun sin. compl.
en Mapuche sin. compl.
en Mapudungun sin. compl.
es mapudungu
es araucano sin. compl.
es chedungun sin. compl.
es mapuche sin. compl.
eu mapudungun
eu araucano sin. compl.
eu chedungun sin. compl.
eu mapudungun sin. compl.
eu maputxe sin. compl.
fr mapuche
fr mapudungu(n)
fr arauca sin. compl.
fr chedungun sin. compl.
gl mapudungu
gl araucano sin. compl.
gl chedungun sin. compl.
gl mapudungun sin. compl.
gl maputxe sin. compl.
gn mapudungu
gn araukáno sin. compl.
gn chedungun sin. compl.
gn mapúche sin. compl.
it mapudungun
it araucano sin. compl.
it mapuche sin. compl.
it mapudungu sin. compl.
ja マプドゥング語
ja アラウカ語 sin. compl.
ja マプチェ語 sin. compl.
ja チェドゥングン語 sin. compl.
ja マプドゥングン語 sin. compl.
nl Mapudungun
nl Araucá sin. compl.
nl Chedungun sin. compl.
nl Mapuche sin. compl.
nl Mapudungu sin. compl.
pt mapudungu
pt araucano sin. compl.
pt chedungun sin. compl.
pt mapuche sin. compl.
pt mapudungun sin. compl.
ru Мапудунгу
ru Мапуче sin. compl.
ru Чедунгун sin. compl.
ru Мапудунгун sin. compl.
ru Арауканский sin. compl.
sw Mapudungu
sw Araucano sin. compl.
sw Chedungun sin. compl.
sw Mapuche sin. compl.
tmh Tamapudungut
zh 马布顿古
zh 切顿衮 sin. compl.
zh 马布切 sin. compl.
zh 阿劳卡诺 sin. compl.

<Aïllada>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Xile>

Definició

El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.

Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.

No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.

La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).

Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:

1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.

2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).

3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.

La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').

La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.

La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).