Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "vibraci" dins totes les àrees temàtiques
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
- ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
- ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
- ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
- ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
- ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
A. RECOMANACIONS GENERALS
(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.
B. TIPUS DE FORMACIÓ
Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència, carrer de zona 30, carrer residencial o carrer de prioritat invertida?
- es (carrer de convivència) calle de prioridad invertida, n f
- es (carrer de convivència) calle residencial, n f
- es (carrer de vianants) calle peatonal, n f
- es (carrer de zona 30) calle de zona 30, n f
- es (via pacificada) calle pacificada, n f
- fr (carrer de convivència) rue d'ambiance, n f
- fr (carrer de vianants) rue piétonne, n f
- fr (carrer de vianants) rue piétonnière, n f
- fr (carrer de zona 30) rue en zone 30, n f
- fr (via pacificada) voie apaisée, n f
- it (carrer de convivència) strada residenziale, n f
- it (carrer de vianants) strada pedonale, n f
- it (carrer de zona 30) strada a zona 30, n f
- it (via pacificada) strada moderata, n f
- en (carrer de convivència) living street, n
- en (carrer de convivència) vibrant street, n
- en (carrer de vianants) pedestrian street, n
- en (carrer de zona 30) 20 mph street, n
- en (via pacificada) traffic-calmed street, n
- en (via pacificada) traffic-calmed way, n
<Transports > Mobilitat>
Definició
- Una via pacificada és un carrer que ofereix unes condicions de trànsit, comoditat i seguretat pensades especialment per a afavorir el desplaçament a peu o en bicicleta, enfront dels mitjans de transport motoritzats. És, doncs, un terme que serveix per a referir-se de manera genèrica a totes les vies de trànsit que van en contra de la prioritat habitual dels vehicles de motor.
. L'equivalent castellà és calle pacificada; el francès, voie apaisée; l'italià, strada moderata, i els anglesos, traffic-calmed street i traffic-calmed way.
En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies pacificades:
- Els carrers de vianants són les vies pacificades destinades exclusivament al pas dels vianants.
. L'equivalent castellà és calle peatonal; els francesos, rue piétonne i rue piétonnière; l'italià, strada pedonale, i l'anglès, pedestrian street.
- Els carrers de convivència són les vies pacificades sense voreres en què vianants, bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb fortes restriccions de velocitat i d'aparcament per als vehicles motoritzats.
. Els equivalents castellans són calle de prioridad invertida i calle residencial; el francès, rue d'ambiance; l'italià, strada residenziale, i els anglesos, living street i vibrant street.
- Els carrers de zona 30 són les vies pacificades en què bicicletes i vehicles de motor comparteixen la calçada, amb una restricció de la velocitat màxima a 30 km/h, i els vianants disposen de voreres.
. L'equivalent castellà és calle de zona 30; el francès, rue en zone 30; l'italià, strada a zona 30, i l'anglès, 20 mph street.
Pel que fa a *carrer residencial i *carrer de prioritat invertida (formes utilitzades de vegades amb el sentit de carrer de convivència), no es consideren adequades pels motius següents:
- *carrer residencial (tot i que és anàleg a formes utilitzades en diverses llengües) no té el matís d'harmonia present en els originals anglesos living street i vibrant street i, a més, es pot confondre amb un carrer exclusivament d'habitatges, sense comerços ni altres serveis;
- *carrer de prioritat invertida és una forma llarga i no transparent, poc apta més enllà d'un àmbit tècnic.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de via pacificada, carrer de vianants, carrer de convivència i carrer de zona 30 al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden pacificar els carrers?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/270/).
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca agulla de vibració, n f
- es aguja de vibrado
- en needle vibrator
- en poker vibrator
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge fasciculat, n m
- ca albellatge pelut, n m alt. sin.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca botriòcloa, n f alt. sin.
- ca dicàntium, n m alt. sin.
- ca espart de rabosa, n m alt. sin.
- ca tall de destral, n m alt. sin.
- ca traiguera, n f alt. sin.
- ca alballage pelut, n m var. ling.
- ca tall d'astral, n m var. ling.
- nc Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
- nc Andropogon ischaemum L. sin. compl.
- nc Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge fasciculat, n m
- ca albellatge pelut, n m alt. sin.
- ca albellatge violaci, n m alt. sin.
- ca botriòcloa, n f alt. sin.
- ca dicàntium, n m alt. sin.
- ca espart de rabosa, n m alt. sin.
- ca tall de destral, n m alt. sin.
- ca traiguera, n f alt. sin.
- ca alballage pelut, n m var. ling.
- ca tall d'astral, n m var. ling.
- nc Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
- nc Andropogon ischaemum L. sin. compl.
- nc Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assaig de vibració, n m
- es ensayo de vibración, n m
- fr essai de vibrations, n m
- en vibration test, n
- de Schüttelprüfung, n f
<Enginyeria>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cèl·lula ciliada, n f
- ca cèl·lula vibràtil, n f sin. compl.
- es célula ciliada
- en ciliated cell
<Biologia cel·lular>
Definició
Nota
- La mucosa de les vies respiratòries dels vertebrats terrestres està formada majoritàriament per cèl·lules ciliades.
<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de biologia cel·lular. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 197 p.; 19 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-12-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cèl·lula ciliada, n f
- ca cèl·lula vibràtil, n f sin. compl.
- es célula ciliada
- en ciliated cell
<Biologia cel·lular>
Definició
Nota
- La mucosa de les vies respiratòries dels vertebrats terrestres està formada majoritàriament per cèl·lules ciliades.
<Anatomia > Citologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cèl·lula ciliada, n f
- ca cèl·lula vibràtil, n f sin. compl.
<Anatomia > Citologia>
