italià
italià
- ca italià
- cod italiano
- ar الإيطالية
- cy Eidaleg
- de Italienisch
- en Italian
- es italiano
- eu italiera
- fr italien
- gl italiano
- gn italiáno
- it italiano
- ja イタリア語
- nl Italiaans
- oc italian
- pt italiano
- ru Итальянский язык
- sw Kiitalia
- tmh Tat'alyant
- zh 意大利语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Oriental, Europa > Croàcia, Europa > Eslovènia, Europa > Itàlia, Europa > Mònaco, Europa > San Marino, Europa > Suïssa, Europa > Vaticà
Definició
Els primers testimonis escrits de l'italià daten del segle X, i el conreu literari de la llengua va començar al segle XII a la Toscana i, encara amb més força, al XIII a Sicília. En aquesta primera època s'utilitzaven en l'escriptura els diversos dialectes i, al nord del país, també l'occità i el francès.
La importància literària de la varietat toscana la va convertir, a partir del s. XIV, en la més prestigiosa del país i va esdevenir la base de la llengua estàndard escrita italiana. Aquesta, amb la unificació d'Itàlia (1870), es va acabar de consolidar com a idioma de l'estat i de l'escola, la qual cosa li ha permès, a la segona meitat del segle XX, de generalitzar-se també com a llengua parlada en detriment dels diferents dialectes. Malgrat tot, els dialectes conserven força vitalitat, especialment en família; s'hi escriu literatura, i són presents, encara que sigui de manera més aviat discreta, en els mitjans de comunicació.
Els dialectes italians es poden classificar en tres grans grups: el septentrional, el toscà i el centremeridional. Com que són el resultat de l'evolució del llatí parlat en regions molt diverses i allunyades les unes de les altres, poden arribar a ser tan diferents entre ells que la comprensió entre parlants de varietats distintes sigui molt dificultosa.
La importància literària de la varietat toscana la va convertir, a partir del s. XIV, en la més prestigiosa del país i va esdevenir la base de la llengua estàndard escrita italiana. Aquesta, amb la unificació d'Itàlia (1870), es va acabar de consolidar com a idioma de l'estat i de l'escola, la qual cosa li ha permès, a la segona meitat del segle XX, de generalitzar-se també com a llengua parlada en detriment dels diferents dialectes. Malgrat tot, els dialectes conserven força vitalitat, especialment en família; s'hi escriu literatura, i són presents, encara que sigui de manera més aviat discreta, en els mitjans de comunicació.
Els dialectes italians es poden classificar en tres grans grups: el septentrional, el toscà i el centremeridional. Com que són el resultat de l'evolució del llatí parlat en regions molt diverses i allunyades les unes de les altres, poden arribar a ser tan diferents entre ells que la comprensió entre parlants de varietats distintes sigui molt dificultosa.