estàtua
estàtua
Escultura
- ca estàtua, n f
- es estatua
- en statue
Escultura
Definició
Escultura de ple relleu d'una figura humana o animal.
estela
estela
Escultura
- ca estela, n f
- es estela
- en stela
- en stele
Escultura
Definició
Monòlit en forma de pilar o de làpida destinat generalment a posar-hi una inscripció i que té una funció commemorativa o funerària.
estereòbata
estereòbata
Arquitectura i urbanisme
- ca estereòbata, n m
- es estereóbato
- en stereobate
Arquitectura i urbanisme
Definició
Basament escalonat i sense motllures que serveix d'assentament d'un temple grec.
estilòbata
estilòbata
Arquitectura i urbanisme
- ca estilòbata, n m
- es estilóbato
- en stylobate
Arquitectura i urbanisme
Definició
Basament continu sobre el qual descansa una columnata.
Nota
- Un estilòbata pot ser la part superior d'un estereòbata.
estípit
estípit
Arquitectura i urbanisme
- ca estípit, n m
- es estípite
- en estipite
Arquitectura i urbanisme
Definició
Columna o pilastra amb la part inferior més prima que la superior.
estoa
estoa
Arquitectura i urbanisme
- ca estoa, n f
- es estoa
- es stoa
- en stoa
Arquitectura i urbanisme
Definició
Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment el porxo d'una àgora.
estrep
estrep
Arquitectura i urbanisme
- ca estrep, n m
- es estribo
- en abutment
Arquitectura i urbanisme
Definició
Massís d'obra construït al costat d'un arc o una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
estrep
estrep
Arquitectura i urbanisme
- ca contrafort, n m
- ca estrep, n m sin. compl.
- es contrafuerte
- es estribo
- es machón
- en buttress
Arquitectura i urbanisme
Definició
Massís d'obra adossat a la part exterior d'un mur, al qual serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta o un arc.
estria
estria
Arquitectura i urbanisme
- ca estria, n f
- ca canal, n f sin. compl.
- es canal
- es canaladura
- es estría
- en flute
- en quirk
Arquitectura i urbanisme
Definició
Solc semicircular al llarg d'una columna, una pilastra o un ornament arquitectònic.
estrígil
estrígil
Escultura, Arquitectura i urbanisme
- ca estrígil, n m
- es estrígilo
- en strigil
Escultura, Arquitectura i urbanisme
Definició
Estria en forma de S per a decorar sarcòfags, característica de l'art romà i paleocristià.