Back to top
  • ca  fotòpsia, n f
  • es  fotopsia, n f
  • fr  photopsie, n f
  • en  photopsia, n
  • en  photopsy, n
  • de  Fotopsie, n f
  • de  Photopsie, n f

Definició
Conjunt de sensacions visuals, semblants a taques, guspires o pampallugues, la causa de les quals no és una excitació lluminosa de la retina, sinó alguna pertorbació orgànica o funcional de les vies òptiques o dels centres òptics.

Nota

  • 1. La fotòpsia és un tipus d'al·lucinació visual simple.
  • 2. Clàssicament, la fotòpsia es designava amb la denominació fotoma.
  • ca  fototeràpia, n f
  • es  fototerapia, n f
  • fr  photothérapie, n f
  • en  phototherapy, n
  • de  Lichttherapie, n f

Definició
Teràpia biològica consistent en l'ús de l'acció de la llum natural o artificial, particularment de raigs lluminosos d'unes longituds d'ona determinades, utilitzada bàsicament en el trastorn afectiu estacional.
  • ca  fricofília, n f
  • es  frotteurismo, n m
  • fr  frotteurisme, n m
  • en  frottage, n
  • de  Frotteurismus, n n

Definició
Parafília en què un individu s'excita tocant-se o fregant-se amb una altra persona que no hi consent, especialment en llocs freqüentats, com ara en els transports públics.
  • ca  frustració, n f
  • es  frustración, n f
  • fr  frustration, n f
  • en  frustration, n
  • en  thwarting, n
  • de  Frustration, n f

Definició
Estat de decepció resultant de la insatisfacció d'un impuls o d'un desig.
  • ca  fuga d'idees, n f
  • es  fuga de ideas, n f
  • fr  fuite de idées, n f
  • en  flight of ideas, n
  • de  Ideenflucht, n f

Definició
Alteració del pensament consistent en una taquipsíquia que afecta l'estructuració de les idees, caracteritzada per logorrea, amb salts sobtats d'un tema a un altre, basada generalment en associacions laxes, distraccions fàcils o jocs de paraules.
  • ca  fuga dissociativa, n f
  • es  fuga disociativa, n f
  • fr  fugue dissociative, n f
  • en  dissociative fugue, n
  • de  dissoziative Fugue, n f

Definició
Trastorn dissociatiu caracteritzat per la realització de viatges sobtats i inesperats lluny de la llar o del lloc de treball, en què l'individu assumeix una identitat nova i és incapaç de recordar la seva identitat prèvia.

Nota

  • Clàssicament, la fuga dissociativa es designava amb la denominació fuga psicògena.
funcionament intel·lectual límit funcionament intel·lectual límit

  • ca  capacitat intel·lectual límit, n f
  • ca  funcionament intel·lectual límit, n m
  • es  capacidad intelectual límite, n f
  • es  funcionamiento intelectual límite, n m
  • fr  fonctionnement intellectuel limite, n m
  • en  borderline intellectual capacity, n
  • en  borderline intellectual functioning, n
  • de  Grenzbereich der intellektuellen Leistungsfähigkeit, n f

Definició
Capacitat intel·lectual en què el quocient intel·lectual se situa entre 71 i 84, que pot provocar dificultats adaptatives amb l'entorn en les persones que la presenten.

Nota

  • La capacitat intel·lectual límit és una condició de discapacitat, més que no pas un trastorn mental pròpiament dit.