psicologia humanista
psicologia humanista
- ca psicologia humanista, n f
- es psicología humanista, n f
- fr psychologie humaniste, n f
- en humanist psychology, n
- de humanistische Psychologie, n f
Definició
Corrent de la psicologia que integra el pensament dels clàssics nord-americans amb l'avantguarda científica europea i la filosofia existencialista, i que es presenta com un enfocament alternatiu a la psicoanàlisi i al conductisme.
psicologia mèdica
psicologia mèdica
- ca psicologia mèdica, n f
- es psicología médica, n f
- fr psychologie médicale, n f
- en medical psychology, n
- de medizinische Psychologie, n f
Definició
Branca de la psicologia aplicada a la medicina en tots els seus camps.
psicologia positiva
psicologia positiva
- ca psicologia positiva, n f
- es psicología positiva, n f
- fr psychologie positive, n f
- en positive psychology, n
- de positive Psychologie, n f
Definició
Corrent de la psicologia que des del final del segle XX se centra en el desenvolupament saludable de les persones estudiant-ne aspectes com la fortalesa, les virtuts o les capacitats.
psicologia transpersonal
psicologia transpersonal
- ca psicologia transpersonal, n f
- es psicología transpersonal, n f
- fr psychologie transpersonnelle, n f
- en transpersonal psychology, n
- de transpersonale Psychologie, n f
Definició
Corrent de la psicologia que integra la psicologia humanista, les filosofies orientals i la dimensió mística de l'individu.
psicometria
psicometria
- ca psicometria, n f
- es psicometría, n f
- es sicometría, n f
- fr psychométrie, n f
- en psychometrics, n
- de Psychometrie, n f
Definició
Branca de la psicologia que s'ocupa dels tests psicomètrics i de qualsevol test psicològic que mesuri quantitativament trets o actituds individuals o col·lectives.
psicomotricitat
psicomotricitat
- ca psicomotricitat, n f
- es psicomotricidad, n f
- es sicomotricidad, n f
- fr psychomotricité, n f
- en psychomotility, n
- de Psychomotorik, n f
Definició
Conjunt de tècniques psicoterapèutiques i d'estímul a l'evolució i maduració psíquica que tenen com a base la motricitat i l'exploració a través del cos.
psicomotricitat
psicomotricitat
- ca psicomotricitat, n f
- es psicomotricidad, n f
- es sicomotricidad, n f
- fr psychomotricité, n f
- en psychomotor activity, n
- de Psychomotorik, n f
Definició
Activitat motriu de l'individu considerada en relació amb la intencionalitat.
psiconeuroimmunoendocrinologia
psiconeuroimmunoendocrinologia
- ca psiconeuroimmunoendocrinologia, n f
- es psiconeuroimmunoendocrinología, n f
- es siconeuroimmunoendocrinología, n f
- fr psychoneuroimmunoendocrinologie, n f
- en psychoneuroimmunoendocrinology, n
- de Psychoneuroimmunoendokrinologie, n f
Definició
Disciplina que estudia de manera integrada les interaccions entre la ment, el sistema nerviós, el sistema immunitari i el sistema endocrí que poden afectar la salut.
Nota
- La psiconeuroimmunoendocrinologia té una visió holística de la salut que també té en compte la influència de factors interns, com ara la genètica, i externs, com ara els hàbits socials i el medi ambient. Utilitza mètodes naturals i poc invasius, com ara la fitoteràpia, la nutrició personalitzada, el canvi d'hàbits, la meditació, etc.
psicopatia
psicopatia
- ca trastorn antisocial de la personalitat, n m
- ca psicopatia, n f sin. compl.
- es psicopatía, n f
- es sicopatía, n f
- es trastorno antisocial de la personalidad, n m
- fr psychopathie, n f
- fr trouble de la personnalité antisociale, n m
- en antisocial personality disorder, n
- en psycopathy, n
- de antisoziale Persönlichkeitsstörung, n f
- de Psychopathie, n f
Definició
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta de comportament irresponsable, impulsiu, agressiu i antisocial, que priva d'establir vincles afectius, sense que es generi angoixa ni sentiments de culpabilitat davant les situacions que es provoquen.
psicopatologia
psicopatologia
- ca psicopatologia, n f
- es psicopatología, n f
- es sicopatología, n f
- fr psychopathologie, n f
- en psychopathology, n
- de Psychopathologie, n f
Definició
Disciplina que descriu i sistematitza els símptomes i signes que són propis dels trastorns mentals.
