Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  absorbidor -a, adj
  • es  absorbedor
  • en  absorber

Enginyeria química

Definició
Dit de les instal·lacions i els aparells adequats per a absorbir certs components d'una mescla gasosa per dissolució en un líquid. Aquest tipus d'equips s'utilitzen de forma freqüent en la depuració d'emissions atmosfèriques. El funcionament d'un absorbidor consisteix a posar en contacte el gas contaminat amb el líquid absorbent. La manera més freqüent d'aconseguir aquest contacte és fent circular els dos fluids (gas i líquid) en contracorrent, de forma que s'obtingui el màxim contacte possible. Alguns exemples d'absorbidors són: la columna de rebliment, la torre d'aspersió i el rentador venturi.
  • ca  absorbir, v tr
  • es  absorber
  • en  absorb, to

Medi ambient

Definició
Efectuar una ^absorció^.
  • ca  absorció, n f
  • es  absorción
  • en  absorption

Enginyeria química

Definició
1. Fenomen físic que consisteix en l'acumulació d'una substància present en una fase, en el si d'una altra fase per difusió de matèria a través de la interfície que separa ambdues fases; és a dir, es produeix la penetració i retenció d'una substància en una altra. En són exemples l'absorció d'un gas en un líquid (per exemple, el diòxid de carboni en aigua) i l'absorció d'un líquid en un sòlid (per exemple, l'aigua en la terra). Habitualment, la substància absorbida, anomenada <i>absorbat</i>, es distribueix per tota la massa de l'absorbent de forma homogènia. La quantitat de substància absorbida està limitada per la solubilitat d'aquesta en l'absorbent i depèn fortament de la temperatura. Així, per exemple, la solubilitat dels gasos en els líquids disminueix en augmentar la temperatura. Per a sistemes gas-líquid amb solucions diluïdes, la llei de Henry relaciona la concentració de la substància absorbida en el gas i en el líquid. L'absorció pot anar acompanyada de reaccions químiques o no. Així, per exemple, l'absorció de sulfur d'hidrogen en una dissolució de dietanolamina va acompanyada de la reacció en fase aquosa entre el H<sub>2</sub>S absorbit i la dietanolamina de la solució aquosa. Anàlogament, l'absorció de diòxid de carboni en una dissolució d'hidròxid sòdic o d'hidròxid potàssic va acompanyada de la formació del carbonat sòdic o potàssic. La presència de reaccions químiques accelera el procés i augmenta la quantitat de substància absorbida. 2. Procés de separació d'una o més espècies d'un corrent gasós per l'absorció selectiva d'aquestes en un líquid. Els equips s'anomenen <i>absorbidors</i> i els més freqüentment utilitzats són les columnes d'absorció de rebliment. En aquests equips, el gas i el líquid es posen en contacte amb l'ajut del rebliment de manera que el gas es va purificant. Alguns processos d'absorció es caracteritzen per ser reversibles, és a dir, permeten recuperar l'absorbat. Un cop efectuada l'absorció i fent passar un corrent de gas, en moltes ocasions, vapor d'aigua, a través de la fase líquida ja saturada es pot obtenir l'absorbat a major concentració que la que tenia en el corrent gasós inicial, fet que permet recuperar l'absorbat i en aquells casos en els que sigui valuós obtenir-ne un benefici. Com a exemple de procés d'absorció es pot citar l'eliminació del diòxid de sofre present en les emissions procedents de les centrals tèrmiques de producció d'energia. El tractament de l'emissió es pot dur a terme per mitjà d'un procés d'absorció química amb carbonat càlcic. El producte que s'obté de la reacció és sulfat càlcic, que pot ser comercialitzat. 3. Procés genèric mitjançant el qual un medi, normalment material, reté, si més no durant algun temps, en el seu interior, una certa quantitat d'una altra espècie. Aquesta última pot ser tant material, normalment en forma molecular individual, com també fotons de la radiació electromagnètica o qualsevol altra forma d'energia. Així, per exemple, una mostra pot absorbir radiació electromagnètica que s'hi fa incidir, o una molècula pot absorbir energia translacional, energia vibracional, energia rotacional o energia electrònica per xoc amb altres molècules. De l'absorció de radiació electromagnètica es genera l'espectroscòpia d'absorció si es pot resoldre el feix romanent que emergeix tot mesurant-ne la intensitat a cada longitud d'ona. El resultat es dóna en forma d'espectre d'absorció, o representació gràfica de l'absorció en funció de l'energia, freqüència o longitud d'ona de la radiació electromagnètica. Quan la intensitat d'absorció (és a dir, la intensitat de radiació que ha estat absorbida) és elevada, cosa que només succeeix, normalment, a certes longituds d'ona, l'atenuació del feix és més important i a l'espectre apareix un pic. La intensitat d'absorció és molt sovint proporcional al coeficient d'absorció molar, factor intrínsec que depèn de l'estructura molecular i electrònica de l'espècie absorbent. Les freqüències a què l'absorció és intensa s'anomenen <i>freqüències d'absorció característiques</i>, que permeten, en moltes tècniques, identificar l'espècie molecular simplement observant l'aparició de certs pics en l'espectre. Es coneix com <i>velocitat total d'absorció</i> el ritme total al que els fotons de la radiació electromagnètica són absorbits per la mostra; correspon al ritme d'absorció individual pel nombre de molècules que es troben en condicions d'absorbir. Atès que l'absorció d'un fotó implica que la molècula incrementa el seu contingut energètic, el ritme d'absorció és proporcional al nombre de molècules que es troben en l'estat energètic inicial. En fotoquímica, es coneix com <i>absorció primària</i> el procés d'excitació inicial que, seguit normalment de processos de relaxació vibracional i rotacional, dóna lloc a algun dels processos fotoquímics possibles.
  • ca  absorció, n f
  • ca  absorció de radiació electromagnètica, n f
  • es  absorción
  • es  absorción de radiación electromagnética
  • en  absorption
  • en  absorption of electromagnetic radiation

Química física

Definició
Tranferència d'energia d'un camp electromagnètic a una entitat molecular.

Nota

  • Es produeix una atenuació de la intensitat de la radiació electromagnètica en travessar el medi material. L'absorció de radiació electromagnètica ve donada per la llei de Beer-Lambert i generalment l'atenuació del feix depèn de manera exponencial de la distància recorreguda pel feix i del coeficient d'absorció.
  • ca  absorció, n f
  • ca  absorció de radiació electromagnètica, n f
  • es  absorción
  • es  absorción de radiación electromagnética
  • en  absorption
  • en  absorption of electromagnetic radiation

Química física

Definició
Tranferència d'energia d'un camp electromagnètic a una entitat molecular.

Nota

  • Es produeix una atenuació de la intensitat de la radiació electromagnètica en travessar el medi material. L'absorció de radiació electromagnètica ve donada per la llei de Beer-Lambert i generalment l'atenuació del feix depèn de manera exponencial de la distància recorreguda pel feix i del coeficient d'absorció.
  • ca  absortància, n f
  • ca  factor d'absorció, n m sin. compl.
  • es  absortancia
  • es  factor de absorción
  • en  absorptance
  • en  absorption factor
  • for  α

Química física

Definició
Potència radiant absorbida per un sistema dividida per la potència radiant que hi incideix.

Nota

  • Té un valor d'1 menys la ^transmitància^.
  • ca  absortivitat, n f
  • es  absortividad
  • en  absortivity

Química física

Definició
Absortància dividida per la longitud del camí òptic.

Nota

  • Per a valors molt petits de l'atenuància s'aproxima al coeficient d'absorció.

    La IUPAC considera aquest terme obsolet.
  • ca  abzim, n m
  • ca  anticòs catalític, n m sin. compl.
  • es  abzima
  • es  anticuerpo catalítico
  • en  abzyme
  • en  catalytic antibody

Bioquímica

Definició
Anticòs amb activitat catalítica similar a la d'un enzim. El fonament del seu funcionament rau en la combinació de l'elevada especificitat dels anticossos amb el disseny d'una estructura que estabilitza l'estat de transició de la reacció. El desenvolupament dels abzims permet el disseny d'anticossos que són capaços de catalitzar reaccions per a les que no existeix un enzim com, per exemple, la reacció de Diels-Alder.
  • ca  acabament metàl·lic, n m
  • es  acabado metálico
  • en  metal finishing

Electroquímica

Definició
Procés que es porta a terme per tal de modificar les propietats de la superfície d'un metall i així millorar la seva aparença, fer-lo resistent a la corrosió o dotar-lo de propietats físiques o mecàniques adients. Aquest procés també es pot realitzar sobre metalls econòmics o plàstics recoberts de metalls. S'aplica a components de vehicles, estris de cuina, llaunes d'aliments, cargols, finestres metàl·liques i components electrònics, etc. A la indústria electroquímica s'empra l'electroxapatge, el xapatge per immersió, el xapatge no electrolític, els revestiments de conversió i la pintura electroforètica. Per tal de preparar la superfície metàl·lica s'utilitza la neteja electroquímica, l'electropoliment i el decapatge.
  • ca  acaricida, n m
  • es  acaricida
  • en  acaricide

Química industrial

Definició
Pesticida utilitzat per a matar àcars, tant els insectes adults com els ous o les larves. Es fan servir sulfurs, sulfats, pirofosfat de tetraetil, octametilpirofosforamida i 4,4'-diclorobenzilat d'etil.