Vocabulari de la música

Separació o pausa entre frases musicals.

Instrument musical de corda de la família de les guitarres, sense cordal i amb quatre o cinc cordes dobles, que s'utilitza sobretot en l'acompanyament de danses o en conjunts instrumentals, i que és originari de l'Argentina, Bolívia, el Perú i Xile.

Conjunt de cançons, generalment per a veu solista i piano, que, unides per un mateix argument literari i musical, constituïxen una unitat.

Que provoca la unitat de motius o de temes en el conjunt d'una composició musical.

Instrument musical de percussió consistent en una peça de fusta que té una roda dentada, a la qual, fent-la rodar, pega un bastonet que produïx un soroll sec i repetit, usat antigament per Setmana Santa en substitució de les campanes.

Rodet de fusta o de metall, proveït generalment de puntes o de pues, que forma part d'alguns instruments musicals metàl·lics.

Persona que toca els címbals.

Instrument musical de corda de la família de les cítares, en què el so es produïx per la percussió de les cordes per mitjà de dos baquetes.

Instrument musical antic molt semblant als platerets, que usaven els grecs i els romans en algunes cerimònies religioses.

Grup de cinc notes iguals que s'han d'executar en el temps que correspon a quatre de la mateixa figura, i que s'indica amb un cinc situat damunt o davall del grup.