Neoloteca

ca banús de Macassar, n m
ca eben de Macassar, n m sin. compl.
ca macassar, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de la India, n m
es ébano de macassar, n m
es ébano de Macassar, n m
es ébano de Tailandia, n m
es ébano macasar, n m
es macassar, n m
fr ébène veinée d'Asie, n f
fr macassar, n m
en amara ebony, n
en coromandel, n
en macassar, n
en Macassar ebony, n
en striped ebony, n
de gestreiftes Ebenholz, n n
de Makassar Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota

1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a macassar,

·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús negre asiàtic, n m
ca banús ver, n m sin. compl.
ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
ca eben ver, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de Ceilán, n m
es ébano de la India, n m
es ébano negro de Asia, n m
fr ébène de Ceylan, n f
fr ébène noire d'Asie, n f
fr ébénier d'Asie, n m
fr ébénier de Ceylan, n m
fr ébénier vrai, n m
en Ceylon ebony, n
en East Indian ebony, n
en Sri Lanka ebony, n
de Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición

Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús negre asiàtic, n m
ca banús ver, n m sin. compl.
ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
ca eben ver, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de Ceilán, n m
es ébano de la India, n m
es ébano negro de Asia, n m
fr ébène de Ceylan, n f
fr ébène noire d'Asie, n f
fr ébénier d'Asie, n m
fr ébénier de Ceylan, n m
fr ébénier vrai, n m
en Ceylon ebony, n
en East Indian ebony, n
en Sri Lanka ebony, n
de Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición

Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca bany d'arrels, n m
es baño de raíces
es pralinaje
fr pralinage
en puddling
en root dipping

Jardineria

Definición

Operació que consisteix a introduir les arrels ja podades i preparades en una barreja de fang, fems molt cuits, aigua, adobs i hormones per evitar la deshidratació de les plantes i afavorir-ne el creixement.

ca bany de píquel, n m
es baño de píquel
fr bain de picklage
it bagno di piclaggio
pt banho de píquel
en pickle
en pickle bath

Indústria > Indústria de la pell

Definición

Solució d'àcids i sals emprada en el tractament de les pells, a fi de conservar-les o de preparar-les per a l'adob.

ca banya de gasela, n f
es cuerno de gacela
es kaab al ghazal
fr corne de gazelle
fr kaab el ghzal
pt corno de gazela
pt kaab el ghzal
en gazelle's horn
en kab al-gazal

Gastronomia

Definición

Pastisset amb forma de mitja lluna farcit amb una pasta d'ametlles aromatitzada amb aigua de flors de taronger, originari del Magrib.

Nota

La transcripció simplificada de la denominació àrab és kab al-gazal ('garró de gasela', literalment) o qarn al-gazal ('banya de gasela').

ca vestit de bany, n m
ca banyador, n m sin. compl.
es bañador
es traje de baño
fr costume de bain
fr maillot de bain
en bathing costume
en bathing suit
en swimming costume
en swimming suit
en swimming trunks
en swimsuit
en trunks

Indumentària

Definición

Peça o conjunt de peces de roba que s'utilitzen per a banyar-se.

ca banyar, v tr
es bañar
fr baigner
en bath, to

Procediments culinaris

Definición

Cobrir totalment un aliment amb un líquid.

ca banyerola, n f
es bañaseo

Construcció > Serveis. Subministrament d'aigua > Sanitaris

Definición

Banyera curta, d'1 metre de llargària aproximadament, el fons de la qual sol presentar un desnivell adequat per a seure-hi.

ca banyes, n f pl
es banderillas
fr écart
fr split
it split
en split

Esport > Esports de pilota > Bitlles > Bowling

Definición

Resultat de tombar, en el primer llançament d'un quadre, la bitlla número 1 i alguna altra bitlla de manera que quedin dretes dues o més bitlles separades, la qual cosa dificulta la consecució d'un semiplè.

Nota

En el bowling de deu, la puntuació d'unes banyes correspon al nombre de bitlles tombades.
En l'anotació, unes banyes s'indiquen amb un cercle (O) al voltant del nombre de bitlles tombades.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota