Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Búsqueda básica
Búsqueda avanzada
balotatge

Política

  • ca  balotatge, n m
  • es  ballottage, n m
  • es  balotaje, n m
  • fr  ballottage, n m

Política

Definición
Resultat de la primera volta d'un sistema de dues voltes en què cap de les candidatures assoleix la majoria requerida per a ser elegida, generalment més del cinquanta per cent dels vots vàlids.

Nota

  • El balotatge comporta la convocatòria d'una segona volta.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'eleccions de la sessió de normalització del dia 28 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:(1)

    ·majoritàriament són solucions creades des del català, sense dificultats de tipus lingüístic, motivades semànticament i ja utilitzades en l'àmbit (llindar legal, vot personalitzat, vot de llista, llista tancada, llista oberta, sistema majoritari, sistema proporcional, etc.);

    ·únicament s'ha optat pel manlleu en dos casos en què les designacions estrangeres es coneixen internacionalment i resulta difícil trobar alternatives que remetin de manera inequívoca als respectius conceptes: ballottage, adaptat en català com a balotatge, i gerrymandering, adoptat directament de l'anglès (en aquest cas, però, al costat del sinònim delimitació interessada); per als altres manlleus els mateixos especialistes han proposat solucions alternatives (és el cas de prorrateig desviat per a malapportionment).

    El Consell Supervisor valora especialment que, més enllà de les característiques formals de les denominacions acordades, la sessió de normalització ha permès arribar a acords sobre diverses qüestions importants:

    ·la delimitació i fixació conceptual de determinats termes, definits de manera no del tot homogènia a les fonts de referència (és el cas, per exemple, de llista tancada, llista tancada bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta i vot de barreja) o amb equivalents en altres llengües no sempre paral·lels que poden generar equívocs (és el cas de llista oberta en català i open list en anglès, que fan referència a conceptes diferents);

    ·l'establiment de les relacions d'associació o de jerarquia entre determinats termes (per exemple, entre sistema electoral i fórmula electoral, o entre fórmula electoral, fórmula majoritària, fórmula distributiva, fórmula de la mitjana més elevada, etc.);

    ·la tria d'una o dues denominacions (les més usades o les que s'han considerat formalment i semànticament més precises) en aquells casos en què hi ha una variabilitat denominativa considerable per a designar un mateix concepte (és el cas, per exemple, de llindar legal, que s'ha preferit a barrera legal, llindar mínim o barrera mínima; prorrateig desviat, que s'ha preferit a desviació del prorrateig, prorrateig esbiaixat, repartiment desviat i malapportionment, o fórmula de la mitjana més elevada i fórmula de quocients, que s'han preferit a fórmula de la mitjana més gran, mètode de la mitjana més gran, regla de la mitjana més gran i fórmula de la mitjana més alta, entre d'altres).


    (1)Únicament s'ha proposat substituir vot barrejat (forma catalana acordada pels especialistes com a alternativa al manlleu francès panachage) per vot de barreja, per motius de neutralitat i precisió, i afegir el sinònim descriptiu delimitació interessada al manlleu de l'anglès gerrymandering, a fi que les persones no especialistes puguin desxifrar de manera més immediata el concepte.

    [Acta 572, 3 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme balotatge:

    El Consell Supervisor accepta la proposta dels especialistes d'incorporar el manlleu francès d'origen italià ballottage(1) (adaptat al català amb la forma balotatge), tenint en compte la dificultat de trobar una designació catalana inequívoca que pugui substituir-lo en tots els contextos en què té ús. Es remarca que el manlleu no s'incorpora amb el sentit de 'segona volta', amb què es fa servir en altres llengües com ara el castellà o l'anglès, sinó amb el sentit estricte que té en francès, que és el d'un resultat electoral que mena a una segona volta.

    Formes com ara absència de guanyador, elecció no concloent, elecció no decisiva, votació no concloent, votació no decisiva o primera volta no decisiva, que s'han valorat, no s'han considerat prou satisfactòries.

    El Consell Supervisor valora especialment en l'acceptació d'aquesta denominació el fet que ja es documenta en algunes obres enciclopèdiques catalanes (la forma francesa original: ballottage)(2) i que no és un concepte allunyat de la realitat catalana, atès que és plenament vigent a la Catalunya del Nord. Actualment, de fet, una situació d'aquest tipus ja es pot produir al Parlament quan s'escull president de la Generalitat.

    Pel que fa, concretament, a l'adaptació balotatge, amb canvi del sufix francès -age en -atge i reducció de les dobles consonants franceses ll i tt, respon als arguments següents:

    ·la denominació balotatge ja és viva en occità, tal com recull, per exemple, el diccionari occità-francès de Loís Alibèrt;(3)

    ·el sufix francès -age correspon en català a -atge i és, doncs, l'adaptació morfològicament més directa, igual que ha passat en formes com ara bagatge o cupatge, també d'origen francès;

    ·també és habitual la reducció en català de la doble ela i de la doble te franceses, tal com mostren exemples com ara alemanda (del francès allemande), aliança (de alliance) o bala (de balle), i bateria (de batterie), gavota (de gavotte) o mascota (de mascotte), respectivament; la doble ela francesa sol passar a ela geminada en català en el cas de la terminació francesa -elle (damisel·la, de demoiselle; franel·la, de flanelle; ombrel·la, de ombrelle; parcel·la, de parcelle), mentre que en la resta de casos, per bé que no sempre és així (installer ha donat instal·lar), és habitual la reducció a ela simple.(4)

    (1) El substantiu ballottage és un derivat del verb ballotter, derivat al seu torn de ballotte, de l'italià ballotta 'bola per votar'.

    (2) Se'n parla, concretament, a la Gran enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/&gt;).

    (3)ALIBERT, L. Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens. Toulouse: Institut d'Études Occitanes, 1988.

    (4)Vegeu per a més informació sobre aquesta qüestió BARRI i MASATS, M. Aportació a l'estudi dels gal·licismes del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999. 623 p. (Biblioteca filològica; 39).
balotina

Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat

  • ca  balotina, n f
  • es  ballottine
  • es  balotina
  • fr  ballotine
  • fr  ballottine
  • en  ballotine
  • en  balotine
  • de  Ballotine
  • de  Ballottine

Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat

Definición
Plat originari de la cuina francesa consistent en una peça de carn o de peix desossada, enrotllada i generalment farcida, que, un cop cuita, se sol servir tallada a rodanxes, freda o calenta.
balteus [la]

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

  • ca  balteus [la], n m
  • es  bálteo
  • en  balteus

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definición
Barana de la primera fila de la càvea coronada amb una motllura.
bambolinó

Arts > Teatre

  • ca  bambolinó, n m
  • es  bambalinón
  • fr  couronnement
  • it  mantovana
  • en  proscenium border balance
  • en  teaser
  • de  Vorhangschürze

Arts > Teatre

Definición
Bambolina situada darrere del teló de boca, que forma part de les draperies i que delimita l'alçada del marc escènic.
bambú aeri

Arts > Circ

  • ca  perxa aèria, n f
  • ca  bambú aeri, n m sin. compl.
  • es  bambú aéreo
  • es  percha aérea
  • fr  bambou
  • fr  perche aérienne
  • it  bambù aereo
  • it  pertica aerea
  • en  aerial perch
  • en  bamboo
  • de  Bambustange

Arts > Circ

Definición
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical suspesa a l'aire, amb punts de recolzament i corretges de subjecció per a mans i peus, que sol tenir un moviment basculant.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

    El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

    ·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

    ·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

    ·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

    ·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

    [Acta 520, 16 de desembre de 2010]
bamp

Esport > Esports d'hivern

  • ca  bamp, n m
  • es  bache
  • fr  bosse
  • en  mogul

Esport > Esports d'hivern

Definición
Monticle de neu format pels viratges reiterats dels esquiadors en el mateix lloc d'un pendent.
bamps

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

  • ca  bamps, n m pl
  • es  baches
  • fr  bosses
  • fr  ski de bosses
  • fr  ski sur bosses
  • en  moguls

Esport > Esports d'hivern > Esquí > Esquí artístic i acrobàtic

Definición
Modalitat de competició d'esquí artístic i acrobàtic que consisteix en un descens lliure al llarg del qual cal fer una sèrie de viratges tècnics i maniobres aèries sobre una pista amb un fort pendent i nombrosos bamps.
banana mascle

Fruita fresca. Fruita seca

  • ca  banana mascle, n f
  • ca  plàtan mascle, n m
  • es  plátano grande
  • es  plátano macho
  • fr  banane à cuire
  • fr  banane plantain
  • fr  plantain
  • pt  banana-da-terra
  • en  common plantain
  • en  cooking banana
  • en  plantain

Fruita fresca. Fruita seca

Definición
Banana del bananer gros (Musa x paradisiaca), de color verdós i especialment rica en midó, que es menja cuita.
banc d'ítems

Matemàtiques > Estadística

  • ca  banc d'ítems, n m
  • es  banco de ítems
  • fr  banque d'items
  • en  item bank
  • en  test-item bank

Matemàtiques > Estadística

Definición
Fitxer que serveix per a guardar els ítems d'una prova objectiva.
bancassegurador -a

Economia > Finances > Assegurances

  • ca  bancassegurador -a, adj
  • es  bancoasegurador
  • fr  bancassureur
  • en  bancassurancer

Economia > Finances > Assegurances

Definición
Relatiu a la venda de productes i serveis d'assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres.