Argot culinari i gastronòmic

Llavor de la guixera, planta herbàcia anual enfiladissa de llegums oblongs (caireta) amb llavors comprimides. La guixera sol assolir 50 cm d'alçada. La guixera blanca és espontània, i es cultiva en la regió mediterrània pel seu gra. La llavor és comestible després d'haver-ne eliminat completament amb aigua corrent els alcaloides. Llegum que ha perdut molt interès, però que a la serra equatoriana és encara de consum popular, on rep el nom indígena de chocho.

Es diu d'un aliment (sobretot carn) preparat i elaborat segons les prescripcions alimentàries del judaisme (kaixrut), ritualment pures, així com del lloc on es prepara o es ven. Paraula d'origen hebreu. Es pot trobar amb altres ortografies. Les fruites i les hortalisses són considerades com a consumibles immediatament, però certs animals són objecte de prohibicions estrictes, com ara el porc, el cavall i la caça, els crustacis, la clova i els peixos sense escata. També són prohibides les begudes fermentades, llevat del vi sotmès a altres regles que estableixen principis fonamentals complicats, incomprensibles fora de la llei religiosa judaica.

Mol·lusc cefalòpode, de color blanc rosat. Quan és jove rep el nom de calamarset. La seva mida mitjana és de 30 cm, però fora del Mediterrani se n'han pescat exemplars gegants. Molt estimats (si són de les nostres costes), es preparen i es cuinen de moltes maneres: arrebossats i fregits, guisats amb la seva tinta, amb salsa americana, farcits amb diferents farciments; reforcen plats formant part d'arrossos, suquets, sarsueles, pasta, etc.

Element mineral indispensable per a l'organisme humà, emmagatzemat gairebé exclusivament en els ossos. Les principals fonts de calci són la llet, els formatges i el iogurt, en la mateixa proporció que la llet. També contenen diferents proporcions de calci els ous, les llegums, les hortalisses i altres aliments.

Grill de ceba blanca cultivat especialment per a ésser menjat al caliu. Els grills han d'estar un any a la terra (de gener a gener) perquè es transformin en calçots. EIs calçots es mengen rostits al caliu (com una escalivada), acompanyats de carns i botifarres a la brasa, mongetes seques i fins i tot truites de patata, amb postres de fruita, pastissos, vi, cava..., un àpat més que complet. Poc s'imaginava el pagès de Valls (el Xat de Benaiges) que el va descobrir, que el calçot traspassaria fronteres. Avui el calçot té fins i tot la denominació d'origen.

Menjada de calçots a la brasa, acompanyats d'una salsa especial derivada del romesco, anomenada salvitxada. La calçotada és una popular festa gastronòmica, que s'ha convertit en un negoci que solament a la comarca de l'Alt Camp mou més de sis milions d'euros cada temporada. Les quatre comarques incloses en la denominació d'origen calçot de Valls són l'Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès. La festa que cada any se celebra a Valls, origen de la calçotada, és l'escenari d'un concurs de menjaires de calçots.

Sopa de peix o de marisc, pròpia de les Balears, cuinada a base d'un sofregit.

Dit de qualsevol plat que, acabat de cuinar, conté suc, brou, caldo; especialment l'arròs cuinat a la cassola en què el caldo calent no ha estat absorbit del tot.

Inventari de plats cuinats i de pastissos preparats tradicionalment amb ocasió d'una festa, gairebé sempre religiosa, o en els esdeveniments que assenyalen el ritme de la vida rural (veremes, segades, etc.). Alguns cuiners, acusadament folkloristes com el nostre irrepetible Ignasi Domènech, han dedicat receptes molt documentades de plats tradicionals en les seves obres. Aquests plats tenen en comú dues particularitats: un valor alimentari excepcional (per trencar uns àpats ordinaris, frugals i poc variats), i, sobretot, una significació màgica o simbòlica. Els plats propis de cada festivitat i de cada mes són: Any Nou, neules, fruites i torrons amb vi dolç; Dijous Gras, truites amb botifarres de sang i blanques, cassola a la urgellesa o peuada empordanesa, coques de llardons; Sant Josep, crema catalana cremada; Dimecres de Cendra, truita amb espinacs, bunyols de bacallà, d'arengades, de rap, de figues, de prunes, etc. Diumenge de Rams i Setmana Santa, panadons amb panses, espinacs i pinyons, la popular mona i el xai de Pasqua rostit; Ascensió del Senyor, pollastre amb salsa a la catalana, llom a la llauna amb bolets; Sant Joan i Sant Pere, coca amb fruites confitades i pinyons; divendres de Quaresma, olla de mongetes, patates, espinacs i congre sec; Sant Jaume, gelats; festa de l'Assumpció de Maria, pans amb confits per a beneir, coques ensucrades; la Mercè, dinar de Festa Major; octubre, confitures, croquetes de Santa Teresa; novembre, diada de Tots Sants; Castanyada, panellets; desembre (per Sant Tomàs agafa el porc pel nas), gall dindi, canelons, vedell rostit, escudella imperial, xai rostit, conill, pollastre, capó, perdius, ànec, oca, llagosta, i vins, xampany, licors, etc.

Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes, anuals o perennes, de fulles alternes i de flors comestibles, de color variable de groc a taronja en capítols vistosos.