Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "c��ntera" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca arena de pedrera, n f
- es arena de cantera
- fr sable de carrière
- en quarry sand
<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca arena de pedrera, n f
- es arena de cantera
- en quarry sand
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca càntera, n f
- ca calet, n m sin. compl.
- ca càntara, n f sin. compl.
- ca xopa, n f sin. compl.
- es chopa
- es pargo chopa
- fr dorade grise
- en black seabream
- nc Spondyliosoma cantharus
<Peixos>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca càntera, n f
- es cántaro
- en big pitcher
- en pitcher
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>
Definició
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca càntera, n f
- es cántaro
- fr grosse gargoulette
<Utillatge de cuina>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càntera, n f
- ca calet, n m sin. compl.
- ca càntera blava, n f sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca vinaixa, n f sin. compl.
- ca xopa, n f sin. compl.
- ca cantara, n f var. ling.
- ca cántara, n f var. ling.
- ca càntara, n f var. ling.
- ca cantera, n f var. ling.
- ca cántera, n f var. ling.
- ca cantere, n f var. ling.
- ca cantero, n m var. ling.
- ca canthara, n f var. ling.
- ca jopa, n f var. ling.
- ca roncaor, n m var. ling.
- ca sardo roncaor, n m var. ling.
- nc Spondyliosoma cantharus
- nc Cantarus griseus var. ling.
- nc Cantarus orbicularis var. ling.
- nc Cantarus vulgaris var. ling.
- nc Cantharus cantharus var. ling.
- nc Cantharus griseus var. ling.
- nc Cantharus vulgaris var. ling.
- nc Sparus Cantharus var. ling.
- es cachucho
- es cantara
- es cántaro
- es chopa
- es ollaca
- es pargo chopa
- fr breme de mar
- fr canthare
- fr dorade grise
- it tanuta
- en black seabream
- en blue spotled bream
- de bogue raveo
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càntera, n f
- ca calet, n m sin. compl.
- ca càntera blava, n f sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca vinaixa, n f sin. compl.
- ca xopa, n f sin. compl.
- ca cantara, n f var. ling.
- ca cántara, n f var. ling.
- ca càntara, n f var. ling.
- ca cantera, n f var. ling.
- ca cántera, n f var. ling.
- ca cantere, n f var. ling.
- ca cantero, n m var. ling.
- ca canthara, n f var. ling.
- ca jopa, n f var. ling.
- ca roncaor, n m var. ling.
- ca sardo roncaor, n m var. ling.
- nc Spondyliosoma cantharus
- nc Cantarus griseus var. ling.
- nc Cantarus orbicularis var. ling.
- nc Cantarus vulgaris var. ling.
- nc Cantharus cantharus var. ling.
- nc Cantharus griseus var. ling.
- nc Cantharus vulgaris var. ling.
- nc Sparus Cantharus var. ling.
- es cachucho
- es cantara
- es cántaro
- es chopa
- es ollaca
- es pargo chopa
- fr breme de mar
- fr canthare
- fr dorade grise
- it tanuta
- en black seabream
- en blue spotled bream
- de bogue raveo
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la Terra > Geologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca front d'explotació, n m
- ca front de pedrera, n m
- ca front d'arrencada, n m sin. compl.
- ca front de tall, n m sin. compl.
- es frente de cantera, n m
- es frente de talla, n m
- es pared de la cantera, n f
- fr front d'abattage, n m
- fr front de taille, n m
- en quarry face, n
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer del diable, n m
- ca bajoca de moro, n f sin. compl.
- ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
- ca garrofer pudent, n m sin. compl.
- ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
- ca arbre mongeter, n m alt. sin.
- ca garrofer, n m alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer de moro, n m alt. sin.
- ca garroferet de moro, n m alt. sin.
- ca garrover bord, n m alt. sin.
- ca garrover del diable, n m alt. sin.
- ca garrover del dianye, n m alt. sin.
- ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
- ca garrover pudent, n m alt. sin.
- ca manpudolera, n f alt. sin.
- ca mongeta borda, n f alt. sin.
- ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
- ca mongetera borda, n f alt. sin.
- ca tramussera borda, n f alt. sin.
- ca arbre monjat, n m var. ling.
- ca contera, n f var. ling.
- ca contera pudent, n f var. ling.
- ca contera pudenta, n f var. ling.
- ca jorva, n f var. ling.
- nc Anagyris foetida L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
- Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.