Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "criteri" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció
- en 1 -like (de tipus, d'efecte/amb efecte, adjectiu alternatiu, +forme, +oide, pseudo+, simili+)
- en Grup 1 (de tipus): Toll-like receptor (receptor de tipus Toll) (EXEMPLE), n
- en Grup 2 (d'efecte, amb efecte): cortisone-like action (acció amb efecte cortisona) (EXEMPLE), n
- en Grup 3 (adjectiu alternatiu): atropine-like activity (activitat atropínica) (EXEMPLE), n
- en Grup 3 (adjectiu alternatiu): ring-like corneal dystrophy (distròfia corneal anular) (EXEMPLE), n
- en Grup 3 (adjectiu alternatiu): tic-like pain (dolor intermitent) (EXEMPLE), n
- en Grup 4 (+forme): crater-like hole of optic disc (forat crateriforme del disc òptic) (EXEMPLE), n
- en Grup 4 (+forme): wedge-like (cuneïforme) (EXEMPLE), adj
- en Grup 5 (+oide): anaphylaxis-like (anafilactoide) (EXEMPLE), adj
- en Grup 5 (+oide): mucus-like (mucoide) (EXEMPLE), adj
- en Grup 6 (pseudo+): allergy-like symptom (símptoma pseudoal·lèrgic) (EXEMPLE), n
- en Grup 6 (pseudo+): fungus-like organism (pseudofong) (EXEMPLE), n
- en Grup 7 (simili+): noggin-like protein (similinoguina) (EXEMPLE), n
- en Grup 7 (simili+): virus-like particle (partícula similivírica) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.
Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)
Nota
-
1. El recurs a la forma prefixada simili- (del llatí similis 'semblant') ha estat adoptat recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT per a la normalització de les formes partícula similivírica i similinoguina.
El baix ús d'aquesta forma prefixada (als diccionaris generals, només hi ha similicadència) i la seva transparència semàntica la fan especialment idònia per a la creació de neologismes especialitzats en què les altres solucions donarien lloc a formes poc satisfactòries per als especialistes. - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Traducció del sufix anglès "-like", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/103/).
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI futbol, futbol sala o futsal?
<Esports > Futbol>
Definició
- El futbol és un esport de pilota practicat a l'aire lliure en un camp de joc de gespa, que fa de 100 a 110 m de llarg i de 64 a 75 m d'ample, entre dos equips de deu jugadors de camp i un porter, consistent a introduir una pilota a la porteria de l'equip adversari impulsant-la amb qualsevol part del cos excepte els braços i les mans (el més habitual, però, és fer servir el peu). Els partits duren noranta minuts, dividits en dues parts de quaranta-cinc, i sovint els equips apliquen la regla del fora de joc.
. L'equivalent castellà és fútbol; el francès, football; l'italià, calcio; els anglesos, association football, football (en anglès britànic) i soccer (en anglès nord-americà), i l'alemany, Fußball.
- El futbol sala, amb el sinònim complementari futsal, és una variant del futbol que es juga en una pista de superfície dura de 42 a 36 m de llarg i de 22 a 18 m d'ample, amb una pilota més petita i entre dos equips de cinc jugadors. Els partits duren quaranta minuts, dividits en dues parts de vint, i no hi ha fora de joc.
. Els equivalents castellans són fútbol sala i futsal; els francesos, futbol en salle i futsal; els italians, calcetto, calcio a cinque i futsal; l'alemany, futsal, i els alemanys, Futsal i Hallenfußball.
Els motius de l'acceptació de futsal com a sinònim de futbol sala són els següents:
(1) Tot i que és un manlleu del portuguès del Brasil (a partir de futebol de salão) o del castellà de l'Amèrica del Sud (a partir de fútbol sala), també es pot crear a partir del català futbol sala, igual que heliport (helicòpter + aeroport), boirum (boira + fum) o informàtica (informació + automàtica).
(2) És una forma àmpliament utilitzada, per exemple en el nom de diversos clubs catalans, i ja recollida en alguns diccionaris catalans.
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
(4) També s'utilitza en altres llengües, com a denominació única (per exemple, en anglès) o com a forma sinònima (en castellà, en francès, en italià, en portuguès i en alemany).
Nota
- 1. En l'aspecte federatiu, el futbol sala està regulat internacionalment per dos organismes diferents, cadascun dels quals organitza competicions pròpies i estableix reglaments particulars: la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació, que considera el futbol sala una modalitat del futbol) i l'AMF (Associació Mundial de Futsal, que el considera un esport independent i reconeix Catalunya com a membre de ple dret).
- 2. Podeu consultar la fitxa de futbol al Cercaterm i de futbol sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els futbols a Catalunya, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-futbols-catalunya).
<09 Esports de pilota > 03 Futbol>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI futbol, futbol sala o futsal?
<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
- El futbol és un esport de pilota practicat a l'aire lliure en un camp de joc de gespa, que fa de 100 a 110 m de llarg i de 64 a 75 m d'ample, entre dos equips de deu jugadors de camp i un porter, consistent a introduir una pilota a la porteria de l'equip adversari impulsant-la amb qualsevol part del cos excepte els braços i les mans (el més habitual, però, és fer servir el peu). Els partits duren noranta minuts, dividits en dues parts de quaranta-cinc, i sovint els equips apliquen la regla del fora de joc.
. L'equivalent castellà és fútbol; el francès, football; l'italià, calcio; els anglesos, association football, football (en anglès britànic) i soccer (en anglès nord-americà), i l'alemany, Fußball.
- El futbol sala, amb el sinònim complementari futsal, és una variant del futbol que es juga en una pista de superfície dura de 42 a 36 m de llarg i de 22 a 18 m d'ample, amb una pilota més petita i entre dos equips de cinc jugadors. Els partits duren quaranta minuts, dividits en dues parts de vint, i no hi ha fora de joc.
. Els equivalents castellans són fútbol sala i futsal; els francesos, futbol en salle i futsal; els italians, calcetto, calcio a cinque i futsal; l'alemany, futsal, i els alemanys, Futsal i Hallenfußball.
Els motius de l'acceptació de futsal com a sinònim de futbol sala són els següents:
(1) Tot i que és un manlleu del portuguès del Brasil (a partir de futebol de salão) o del castellà de l'Amèrica del Sud (a partir de fútbol sala), també es pot crear a partir del català futbol sala, igual que heliport (helicòpter + aeroport), boirum (boira + fum) o informàtica (informació + automàtica).
(2) És una forma àmpliament utilitzada, per exemple en el nom de diversos clubs catalans, i ja recollida en alguns diccionaris catalans.
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
(4) També s'utilitza en altres llengües, com a denominació única (per exemple, en anglès) o com a forma sinònima (en castellà, en francès, en italià, en portuguès i en alemany).
Nota
- 1. En l'aspecte federatiu, el futbol sala està regulat internacionalment per dos organismes diferents, cadascun dels quals organitza competicions pròpies i estableix reglaments particulars: la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació, que considera el futbol sala una modalitat del futbol) i l'AMF (Associació Mundial de Futsal, que el considera un esport independent i reconeix Catalunya com a membre de ple dret).
- 2. Podeu consultar la fitxa de futbol al Cercaterm i de futbol sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els futbols a Catalunya, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-futbols-catalunya).
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gentrificació o ennobliment?
- es aburguesamiento, n m
- es elitización, n f
- es elitización residencial, n f
- es gentrificación, n f
- fr élitisation, n f
- fr embourgeoisement, n m
- fr gentrification, n f
- it gentrification, n f
- it gentrificazione, n f
- pt gentrificação, n f
- en gentrification, n
- de Gentrifikation, n f
<Construcció > Urbanisme>
Definició
Els motius de la tria de gentrificació (decisió presa pel Consell Supervisor del TERMCAT) en comptes de *ennobliment (que era la forma normalitzada l'any 1997 pel mateix Consell Supervisor) són els següents:
(1) Tot i que l'original anglès gentrification està creat sobre gentry ('alta burgesia'), en català es percep com una forma neutra respecte a la bondat d'aquest procés de transformació, el qual es pot considerar positiu urbanísticament però negatiu per a la població desplaçada.
(2) Es documenta en molts contextos d'especialitat i té l'aval dels especialistes, que la consideren consolidada.
(3) És paral·lela al tractament d'adaptació del manlleu que hi han donat majoritàriament les altres llengües estudiades.
En canvi, *ennobliment (que era la forma normalitzada anteriorment) presenta problemes:
(1) Atribueix clarament un valor positiu al procés urbanístic de transformació.
(2) Ha tingut una baixa implantació.
La gentrificació és la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l'arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta. El resultat és un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de gentrificació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gentrificació o ennobliment?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gentrificacio-o-ennobliment).
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gentrificació o ennobliment?
- es aburguesamiento, n m
- es elitización, n f
- es elitización residencial, n f
- es gentrificación, n f
- fr élitisation, n f
- fr embourgeoisement, n m
- fr gentrification, n f
- it gentrification, n f
- it gentrificazione, n f
- pt gentrificação, n f
- en gentrification, n
- de Gentrifikation, n f
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria de gentrificació (decisió presa pel Consell Supervisor del TERMCAT) en comptes de *ennobliment (que era la forma normalitzada l'any 1997 pel mateix Consell Supervisor) són els següents:
(1) Tot i que l'original anglès gentrification està creat sobre gentry ('alta burgesia'), en català es percep com una forma neutra respecte a la bondat d'aquest procés de transformació, el qual es pot considerar positiu urbanísticament però negatiu per a la població desplaçada.
(2) Es documenta en molts contextos d'especialitat i té l'aval dels especialistes, que la consideren consolidada.
(3) És paral·lela al tractament d'adaptació del manlleu que hi han donat majoritàriament les altres llengües estudiades.
En canvi, *ennobliment (que era la forma normalitzada anteriorment) presenta problemes:
(1) Atribueix clarament un valor positiu al procés urbanístic de transformació.
(2) Ha tingut una baixa implantació.
La gentrificació és la transformació socioeconòmica d'una àrea urbana degradada habitada per persones de classe baixa o grups socials marginals per mitjà de la rehabilitació urbanística i arquitectònica de la zona, amb l'arribada progressiva de grups socials de classe mitjana o alta. El resultat és un canvi en les activitats econòmiques i, de vegades, el desplaçament dels grups socials més vulnerables.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de gentrificació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gentrificació o ennobliment?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gentrificacio-o-ennobliment).
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
- es (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
- es (hàtxek) caron, n m
- es (hàtxek) háček, n m
- es (màcron) acento largo, n m
- es (màcron) macron, n m
- fr (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
- fr (hàtxek) caron, n m
- fr (hàtxek) chevron, n m
- fr (hàtxek) hatchek, n m
- fr (màcron) accent long, n m
- fr (màcron) macron, n m
- fr (màcron) trait supérieur, n m
- it (hàtxek) antiflesso, n m
- it (hàtxek) caron, n m
- it (hàtxek) hatchek, n m
- it (màcron) macron, n m
- en (hàtxek) caron, n
- en (hàtxek) háček, n
- en (hàtxek) reverse circumflex, n
- en (hàtxek) wedge, n
- en (màcron) long accent, n
- en (màcron) macron, n
- en (màcron) straight accent, n
- de (hàtxek) Haček, n m
- de (hàtxek) Hatschek, n m
- de (màcron) Längestrich, n m
- de (màcron) Macron, n n
- de (màcron) Makron, n n
<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>
Definició
- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec háček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i háček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.
- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.
- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI icestock o cúrling?
- es (cúrling) curling, n m
- es (icestock [esport]) curling alemán, n m
- es (icestock [esport]) icestock, n m
- fr (cúrling) curling, n m
- fr (icestock [disc, esport]) eisstock, n m
- fr (icestock [esport]) curling allemand, n m
- fr (icestock [esport]) pétanque sur glace, n f
- it (cúrling) curling, n m
- en (cúrling) curling, n
- en (icestock [disc]) ice stock, n
- en (icestock [disc]) stock, n
- en (icestock [esport]) Bavarian curling, n
- en (icestock [esport]) German curling, n
- en (icestock [esport]) icestocksport, n
- de (icestock [disc, esport]) Eisstock, n m
- de (icestock [esport]) Eisschießen, n n
- de (icestock [esport]) Eisstockschießen, n n
- de (icestock [esport]) Eisstocksport, n m
<Esports > Esports d'hivern>
Definició
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
Nota
- 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
<17 Esports d'hivern>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI icestock o cúrling?
<Esport > 17 Esports d'hivern>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
Nota
- 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI indiferenciar, mercantilitzar, comodititzar o comodificar?
- es (indiferenciar) banalizar, v tr
- es (indiferenciar) comoditizar, v tr
- es (mercantilitzar) comodificar, v tr
- es (mercantilitzar) mercantilizar, v tr
- fr (mercantilitzar) commodifier, v tr
- en (indiferenciar, mercantilitzar) commoditize, to, v tr
- en (mercantilitzar) commodify, to, v tr
<Economia. Empresa>
Definició
- El verb indiferenciar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de fer que un producte acabi resultant idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són banalizar i comoditizar, i l'anglès, commoditize, to.
- El verb mercantilitzar (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció d'atribuir un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables, generalment amb una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificar i mercantilizar; el francès, commodifier, i els anglesos, commodify, to i també commoditize, to.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comodititzar i *comodificar tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula còmode de base i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats producte indiferenciat, indiferenciació i mercantilització. (Vegeu la fitxa CRITERI Producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de indiferenciar i mercantilitzar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Commodities que no són comoditats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/commodities-que-no-son-comoditats).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI llamp o llampec?
- es (llamp) rayo, n m
- es (llampec) relámpago, n m
- fr (llamp) foudre, n f
- fr (llampec) éclair, n m
- it (llamp) fulmine, n m
- it (llampec) lampo, n m
- pt (llamp) raio, n m
- pt (llampec) relâmpago, n m
- en (llamp) lightning, n
- en (llamp) thunderbolt, n
- en (llampec) thunderbolt, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
. L'equivalent castellà és rayo; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.
- Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.
Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.
Nota
- 1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-llamp-o-quin-llampec).
