Back to top

Diccionari d'homeopatia (X. Cabré)

Presentació
  • ca  agreujament, n m
  • es  agravación
  • fr  aggravation
  • en  aggravation

Definició
Empitjorament d'un símptoma o d'una malaltia, espontani o com a resposta a determinats estímuls.

Nota

  • 1. En el llenguatge de la matèria mèdica i el repertori es refereix a la modificació desfavorable dels símptomes en un experimentador o en un pacient sota la influència de diferents modalitats.

    2. Per a representar un agreujament s'utilitza el símbol <, encara que en anglès també és habitual l'ús de l'abreviatura agg.
agreujament homeopàtic agreujament homeopàtic

  • ca  agreujament homeopàtic, n m
  • es  agravación homeopática
  • fr  aggravation homéopathique
  • en  homeopathic aggravation

Definició
Agreujament transitori dels símptomes d'un pacient després de prendre un remei ben indicat, que generalment va seguit d'una millora evident.

Nota

  • 1. En una malaltia aguda, l'agreujament homeopàtic es presenta poc després de prendre el remei i desapareix a les poques hores. En una malaltia crònica, es presenta en els primers dies després d'haver pres el medicament i té una durada variable que pot anar dels dos als vuit dies. Quan es produeix un agreujament homeopàtic, que cal distingir d'altres situacions com la reaparició de símptomes antics, l'efecte excessiu d'una dinamització mal prescrita, una crisi curativa o una malaltia intercurrent, es considera una manifestació favorable d'un tractament homeopàtic adequat i s'aconsella no interferir en l'acció del remei i esperar que s'iniciï la millora espontàniament.

    2. Hi ha un tipus d'agreujament homeopàtic que no succeeix a l'inici d'un tractament sinó al final, com és el cas del tractament d'una malaltia crònica amb dinamitzacions de l'escala cinquantamil·lesimal d'un únic medicament administrat diàriament o en dies alterns. Si el medicament està ben indicat i amb una pauta d'administració adequada, l'agreujament ocorre al final del tractament i és un senyal indicatiu de la proximitat de la guarició.
  • ca  aigua purificada, n f
  • es  agua purificada
  • fr  eau purifiée
  • en  purified water

Definició
Aigua de puresa elevada obtinguda per diferents procediments, com ara la destil·lació, la desmineralització o l'osmosi inversa, que s'utilitza com a vehicle en la preparació de tintures mare i dilucions, per a diluir glòbuls, grànuls, comprimits o tintures mare o per a netejar l'utillatge.

Nota

  • La destil·lació d'aigua és un procediment gairebé en desús en els laboratoris homeopàtics a causa de l'elevat cost econòmic que suposa.
  • ca  alcohol etílic, n m
  • ca  etanol, n m sin. compl.
  • es  alcohol etílico
  • es  etanol
  • fr  alcool éthylique
  • fr  éthanol
  • en  ethanol
  • en  ethyl alcohol

Definició
Alcohol primari que s'utilitza com a vehicle en la preparació de tintures mare i dilucions o per a conservar la forma líquida d'un medicament.

Nota

  • En la preparació d'una tintura mare s'utilitza alcohol etílic de diferents graduacions segons el grau d'humitat de la matèria primera de què es parteix. En una dilució s'utilitza alcohol etílic de 70-80°. En la conservació de la forma líquida d'un medicament s'utilitza alcohol etílic de 20º.
  • ca  al·lopatia, n f
  • es  alopatía
  • fr  allopathie
  • en  allopathy

Definició
Mètode terapèutic que es basa en l'administració de medicaments que produeixen efectes o símptomes diferents dels de la malaltia.

Nota

  • El terme al·lopatia s'utilitza sovint per a referir-se a la medicina convencional occidental, a vegades amb un sentit pejoratiu des del punt de vista de les medicines alternatives. De fet, la terapèutica de la medicina convencional es basa en l'ús de diferents sistemes: administració de medicaments contraris a la malaltia, administració de medicaments sense relació amb la malaltia, ús d'isopàtics, com les vacunes, o també administració de medicaments substitutius del funcionalisme fisiològic, com són els preparats hormonals, i de compensadors dels estats de carència, com ara les vitamines o les substàncies minerals.
  • ca  anàlisi del cas, n f
  • es  análisis del caso
  • fr  analyse du cas
  • en  case analysis

Definició
Conjunt d'estratègies que se segueixen en una presa del cas per a facilitar l'elecció dels medicaments adequats.

Nota

  • La jerarquització de símptomes, la prescripció constitucional o tenir en compte la globalitat de símptomes o el mínim de símptomes de valor màxim són algunes de les estratègies seguides en l'anàlisi del cas.
  • ca  anamnesi, n f
  • es  anamnesis
  • fr  anamnèse
  • en  anamnesis

Definició
Part de la història clínica d'un malalt que recull els antecedents familiars, patològics, etc., facilitada per ell mateix o per altres persones, amb vista a la diagnosi.

Nota

  • 1. Específicament, recull les dades fonamentals d'un pacient, com ara filiació, ocupació i aficions, antecedents familiars i patològics, tractaments seguits anteriorment, malaltia actual, estat mental o fisiologia dels diferents òrgans i aparells.

    2. En l'anamnesi homeopàtica s'intenta transcriure les paraules del pacient tan fidelment com sigui possible. S'estableix un qüestionari de preguntes indirectes per tal d'obtenir la globalitat dels símptomes i recollir els símptomes particulars seguint una seqüència que va del cap als peus, els símptomes generals, les modalitats que afecten el pacient d'una manera global, els símptomes mentals, els desigs i les aversions alimentàries i els símptomes sexuals.
  • ca  antídot, n m
  • es  antídoto
  • fr  antidote
  • en  antidote

Definició
Substància o procediment utilitzat per a atenuar o neutralitzar una reacció excessiva o mal tolerada causada per un medicament administrat prèviament.

Nota

  • 1. Es distingeix entre antídots físics (banys calents de peus, aplicació de compreses d'alcohol, massatges, etc.), antídots químics (alcohol, cafè, càmfora, col·lutoris a base de menta, infusions d'herbes medicinals, medicaments al·lopàtics, etc.) i antídots dinàmics (medicaments homeopàtics prescrits segons els símptomes actuals).

    2. M. Granier va proposar el terme homéodote per referir-se als antídots dinàmics i diadote per als antídots químics.

    3. L'antídot homeopàtic més adequat sol ser un remei concordant, encara que a vegades s'utilitza el mateix medicament que es vol neutralitzar però amb una dinamització diferent. La càmfora es considera un antídot gairebé universal dels medicaments homeopàtics.
aparell d'impregnació aparell d'impregnació

  • ca  aparell d'impregnació, n m
  • es  impregnador
  • fr  appareil à imprégner
  • fr  imprégnateur
  • en  impregnating device
  • en  impregnation device

Definició
Aparell per a fixar per imbibició una dilució medicamentosa sobre un suport inert de manera automàtica.
aparell de Korsakov aparell de Korsakov

  • ca  aparell de Korsakov, n m
  • es  aparato de Korsakov
  • fr  appareil de Korsakov
  • en  Korsakovian machine

Definició
Aparell per a preparar de manera automàtica un medicament seguint el mètode de Korsakov.