Back to top
  • ca  aprenentatge, n m
  • es  aprendizaje, n m
  • en  learning, n

Procés de mediació > Resultats

Definició
Procés que té lloc durant un procés de mediació mitjançant el qual una persona adquireix la capacitat de respondre adequadament a una situació de conflicte.
  • ca  aproximació judicial, n f
  • es  alquiler de juez, n m
  • es  judicial appraisal, n m
  • es  rent a judge, n m
  • es  valoración judicial, n f
  • en  judicial appraisal, n
  • en  rent a judge, n

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què un jutge jubilat designat per les parts emet un dictamen sobre el cas objecte de controvèrsia, després d'examinar els fets i analitzar els arguments de cadascuna, amb la finalitat de donar a conèixer la sentència més probable si la qüestió arribés als tribunals.

Nota

  • En l'aproximació judicial les parts acorden, prèviament, la forma, l'extensió i el caràcter vinculant o no del dictamen.
  • ca  arbitratge mediació, n m
  • ca  arb-med, n m sin. compl.
  • es  arb-med, n m
  • es  arbitraje y mediación, n m
  • es  arbitraje-mediación, n m
  • es  arbmed, n m
  • en  arb-med, n
  • en  arbitration-mediation, n
  • en  arbitration/mediation, n

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

Nota

  • L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.
  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad, n f
  • en  arbitrariness, n

Conflicte > Actituds davant el conflicte

Definició
Actitud d'una persona davant d'un conflicte, que actua i pren decisions atenint-se a la seva voluntat i caprici abans que a la raó.
  • ca  arbitratge, n m
  • es  arbitraje, n m
  • en  arbitration, n

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts enfrontades encomanen a un àrbitre o un tribunal arbitral que el gestioni, valori i emeti un laude.

Nota

  • L'arbitratge pot ser de dret o d'equitat, en funció del perfil de l'àrbitre i dels criteris de resolució del conflicte:
    - en l'arbitratge de dret, l'àrbitre arriba a la resolució del conflicte mitjançant raonaments jurídics, és a dir, aplicant la norma jurídica que correspongui.
    - en l'arbitratge d'equitat, l'àrbitre arriba a la resolució del conflicte d'acord amb els usos, costums i criteris de justícia.
  • ca  arbitratge mediació, n m
  • ca  arb-med, n m sin. compl.
  • es  arb-med, n m
  • es  arbitraje y mediación, n m
  • es  arbitraje-mediación, n m
  • es  arbmed, n m
  • en  arb-med, n
  • en  arbitration-mediation, n
  • en  arbitration/mediation, n

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Procediment de resolució alternativa de conflictes en què les parts pacten sotmetre el conflicte primer a un arbitratge i després a una mediació, de manera que el resultat de l'arbitratge només es dona a conèixer i adquireix validesa si no s'arriba a un acord a través de la mediació.

Nota

  • L'arbitratge mediació va ser creat amb la voluntat d'evitar els problemes de parcialitat i manca de neutralitat que pot generar la mediació arbitratge quan és un mateix professional qui duu a terme la mediació i l'arbitratge.
  • ca  arbitratge obligatori, n m
  • es  arbitraje obligatorio, n m
  • en  compulsory arbitration, n

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Arbitratge al qual queden sotmeses les parts en virtut d'una norma jurídica que l'imposa com a mecanisme de resolució de determinades controvèrsies.
  • ca  àrbitre ׀ àrbitra, n m, f
  • es  árbitro ׀ árbitra, n m, f
  • en  arbitrator, n

Sistemes de gestió i resolució de conflictes > Altres

Definició
Persona designada per a resoldre un conflicte en un procés d'arbitratge.
  • ca  assertivitat, n f
  • es  asertividad, n f
  • en  assertiveness, n

Procés de mediació > El mediador > Funcions i habilitats socials, Procés de mediació > Comunicació

Definició
Habilitat d'una persona d'expressar els sentiments, les emocions i les percepcions lliurement i d'escollir com reaccionar, mitjançant l'autoafirmació i la defensa dels drets, els desitjos i les necessitats.
  • ca  assessorament familiar, n m
  • es  asesoramiento familiar, n m
  • en  family advice, n

Procés de mediació > Àmbits d'aplicació > Mediació familiar

Definició
Conjunt d'intervencions professionals que, a partir de l'estudi i l'avaluació de la demanda d'ajut dels membres d'un mateix sistema familiar, orienten sobre com es poden implementar noves pautes de convivència, de comunicació i de gestió de la situació conflictiva plantejada.