Neoloteca
PresentaciónDiccionario de los términos normalizados
baixa
baixa
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
- ca pèrdua, n f
- ca baixa, n f sin. compl.
- es pérdida
- en loss
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública
Definición
Participant que deixa de formar part d'un estudi clínic, ja sigui per voluntat pròpia, per decisió de l'investigador o per qualsevol altre motiu.
baixa mesoescalar
baixa mesoescalar
Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
- ca mesobaixa, n f
- ca baixa mesoescalar, n f sin. compl.
- es baja mesoescalar, n f
- es mesobaja, n f
- en mesolow, n
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
Física > Meteorologia > Pertorbacions atmosfèriques, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**
Definición
Àrea de baixa pressió mesoescalar.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mesobaixa (sin. compl. baixa mesoescalar)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven els termes mesobaixa i, com a sinònim complementari, baixa mesoescalar.
Criteris aplicats
Pel que fa a mesobaixa,
·És una denominació lingüísticament adequada, creada per formació culta a partir del formant meso-, que té el sentit de 'mitjà', i el nom baixa, que en l'àmbit de la meteorologia és sinònim de depressió atmosfèrica.
·Tot i que en el rang de la macroescala (o escala sinòptica) el nucli substantiu baixa pot ser sinònim de cicló, en l'àmbit mesoescalar s'estableixen diferències entre aquests termes, i per aquest motiu convé distingir entre mesobaixa i mesocicló.
·És una denominació habitual i clarament establerta en l'àmbit de la meteorologia en català.
·En castellà i en anglès tenen ús les formes anàlogues mesobaja i mesolow, i es documenten en obres terminològiques de referència com a conceptes diferenciats de mesociclón i mesocyclone, respectivament.
·Té el suport dels experts en meteorologia consultats.
Pel que fa a baixa mesoescalar,
·És una locució nominal lingüísticament adequada, formada pel nucli baixa, que en meteorologia és sinònim de depressió atmosfèrica, i l'adjectiu neològic mesoescalar, derivat del substantiu mesoescala.
·És una denominació utilitzada en català en meteorologia, si bé no és tan habitual com la forma mesobaixa.
·En castellà es documenta la forma anàloga baja mesoescalar.
·Té el suport dels experts en meteorologia consultats.
[Acta 700, 19 de desembre de 2022]
baixada de peu de mont
baixada de peu de mont
Ciències de la Terra > Geologia
- ca baixada de piemont, n f
- ca baixada de peu de mont, n f sin. compl.
- es bajada
- fr bahada
- en bahada
- en bajada
Ciències de la Terra > Geologia
Definición
Vessant suau, al peu d'un relleu, format per la reunió d'una sèrie de cons al·luvials coalescents, característic de les regions àrides o semiàrides.
baixada de piemont
baixada de piemont
Ciències de la Terra > Geologia
- ca baixada de piemont, n f
- ca baixada de peu de mont, n f sin. compl.
- es bajada
- fr bahada
- en bahada
- en bajada
Ciències de la Terra > Geologia
Definición
Vessant suau, al peu d'un relleu, format per la reunió d'una sèrie de cons al·luvials coalescents, característic de les regions àrides o semiàrides.
baixada del bastó
baixada del bastó
Esport > Esports de pilota > Golf
- ca baixada del bastó, n f
- es bajada del palo
- es downswing
- es forwardswing
- fr descente
- fr downswing
- fr forwardswing
- en downswing
- en forwardswing
Esport > Esports de pilota > Golf
Definición
Part del swing consistent a moure el cap del bastó cap avall i endavant, des del final de la pujada del bastó fins que es colpeja la bola.
Nota
- Forwardswing és la denominació anglesa proposada per la PGA (Associació de Golfistes Professionals) per a substituir downswing.
baixar
baixar
Informàtica > Programari
- ca baixar, v tr
- es bajar
- es desproteger
- es hacer un check-out
- fr extraire
- en check out, to
Informàtica > Programari
Definición
Copiar a l'àrea de treball local una versió disponible al repositori d'un sistema de control de versions amb l'objectiu de modificar-la i tornar-la-hi a desar com a nova versió.
baixar
baixar
Informàtica > Estructura de les dades, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades
- ca baixar, v tr
- ca descarregar, v tr
- es bajar
- es descargar
- fr télécharger
- fr télécharger vers l'aval
- fr télédécharger
- it scaricare
- pt baixar
- pt descarregar
- en download, to
Informàtica > Estructura de les dades, Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades
Definición
Copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'Internet.
bakàssana
bakàssana
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
- ca postura de la grua, n f
- ca bakàssana, n m sin. compl.
- es postura de la grulla, n f
- en crane pose, n
- sa bakāsana, n n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**
Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**
Definición
Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços estirats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.
Nota
- 1. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la grua i la postura del corb, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
- 2. La forma bakàssana prové del sànscrit bakāsana, denominació constituïda pels formants baka 'agró' o 'grua' i āsana 'postura'.
balancé
balancé
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**
- ca balancé, n m
- ca pas balancé [fr], n m sin. compl.
- es balancé, n m
- es pas balancé, n m
- fr balancé, n m
- fr pas balancé, n m
- en balancé, n
- en pas balancé, n
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**
Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**
Definición
Pas de balanceig en què es fan tres canvis de pes d'una cama a l'altra, amb desplaçament cap al costat, endavant, enrere o girant, que generalment s'executa en un temps de 3/4 i en sèries de dos.
Nota
- 1. En el mètode Vaganova el balancé s'ensenya en les etapes inicials i només s'executa amb desplaçament lateral.
- 2. De vegades aquest pas de balanceig també rep el nom de pas de valse, si bé d'una manera general el pas de valse es concep com un pas més complex, que inclou una combinació de balancés amb grans desplaçaments.
- 3. La denominació balancé prové del verb francès balancer, que significa 'balancejar'.
balanceig
balanceig
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
- ca balanceig, n m
- es alabeo
- es aleteo
- es balance
- es balanceo
- en roll
Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció
Definición
Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix longitudinal.
Nota
- L'angle de balanceig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ω.
- La denominació balanceig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix longitudinal.
-
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:
El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:
·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);
·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);
·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);
·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);
·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.
El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:
·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;
·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;
·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.
El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.
D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.
[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
