Back to top
  • ca  còdol, n m
  • ca  mac, n m sin. compl.
  • es  canto
  • es  canto rodado
  • es  guijarro
  • fr  caillou
  • fr  galet
  • en  cobble
  • en  pebble

Geomorfologia

Definició
Fragment de roca dura, de dimensions centimètriques, allisat i arrodonit per l'acció de l'aigua, el rodolament i el transport glacial.

Nota

  • L'anàlisi morfomètrica dels còdols permet destriar-ne l'origen i el modelatge.
Macaronèsia Macaronèsia

Biogeografia

  • ca  regió macaronèsica, n f
  • ca  Macaronèsia, n f sin. compl.
  • es  Macaronesia
  • es  región macaronésica
  • fr  Macaronésie
  • fr  région macaronésienne
  • en  Macaronesia
  • en  Macaronesian region

Biogeografia

Definició
Regió biogeogràfica que comprèn les illes tropicals atlàntiques de Canàries, Açores, Madeira i del Cap Verd i que es caracteritza per tenir un elevat nombre d'espècies endèmiques, amb moltes plantes amb afinitat mediterrània i d'altres properes a les espècies tropicals africanes.
macroporositat macroporositat

Ciència del sòl

  • ca  macroporositat, n f
  • ca  porositat grollera, n f sin. compl.
  • es  macroporosidad
  • fr  macroporosité
  • en  macroporosity

Ciència del sòl

Definició
Part de la porositat d'un sòl constituïda per macroporus.
macroporus macroporus

Ciència del sòl

  • ca  macroporus, n m
  • es  macroporo
  • fr  macropore
  • en  macropore

Ciència del sòl

Definició
Porus de diàmetre superior a 10 mim.
  • ca  maduresa, n f
  • es  madurez
  • fr  maturité
  • en  maturity

Geomorfologia

Definició
Segon estadi del cicle d'erosió, entre la joventut i la senilitat, que es caracteritza per una xarxa desenvolupada d'afluents, valls obertes i muntanyes rostes.

Nota

  • Vegeu també joventut i senilitat.
  • ca  magma, n f
  • es  magma
  • fr  magma
  • en  magma

Geomorfologia

Definició
Massa de matèria mineral en estat de fusió i a temperatura molt alta, formada principalment per silicats, generada a l'interior de la Terra i a partir de la qual, per consolidació, s'han format les roques ígnies.
magnetisme terrestre magnetisme terrestre

La Terra

  • ca  magnetisme terrestre, n m
  • ca  geomagnetisme, n m sin. compl.
  • es  geomagnetismo
  • es  magnetismo terrestre
  • fr  géomagnétisme
  • fr  magnétisme terrestre
  • en  geomagnetism
  • en  terrestrial magnetism

La Terra

Definició
Conjunt de tots els efectes exercits pel camp magnètic dipolar existent a la Terra.
magnetosfera magnetosfera

La Terra, Climatologia

  • ca  magnetosfera, n f
  • es  magnetosfera
  • fr  magnétosphère
  • en  magnetosphere

La Terra, Climatologia

Definició
Capa superior de l'atmosfera que s'estén aproximadament des dels 1.000 km d'altitud fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.

Nota

  • La seva altitud és molt dissimètrica: mentre que a la cara il·luminada de la Terra pot enlairar-se fins més enllà dels 100.000 km, a la no il·luminada es manté molt més reduïda.
  • ca  mànega, n f
  • es  tromba
  • fr  trombe
  • en  waterspout

Climatologia

Definició
Tromba que es forma damunt del mar o d'un llac.
mànega de vent mànega de vent

Investigació, Climatologia

  • ca  mànega de vent, n f
  • es  manga catavientos
  • es  manga de aire
  • es  manga de viento
  • fr  manche à air
  • fr  manche à vent
  • en  air shock
  • en  drogue
  • en  wind cone
  • en  wind sleeve
  • en  windsock

Investigació, Climatologia

Definició
Instrument que consta d'una bossa troncocònica de roba resistent i lleugera amb faixes blanques i vermelles alternades, oberta pels dos extrems, situada al capdamunt d'un pal i que s'utilitza per a indicar la direcció del vent.