dopamina
dopamina
Neuroquímica
- ca dopamina, n f
- es dopamina
- en dopamine
Neuroquímica
Definició
Catecolamina que actua com a precursor immediat de la norepinefrina i com a neurotransmissor al sistema nerviós central.
Nota
- La dopamina és el neurotransmissor de diverses vies del sistema nerviós, principalment de les vies mesolímbica, mesocortical i nigroestriatal. La degeneració de les neurones de la via nigroestriatal produeix un dèficit de dopamina que es relaciona amb la malaltia de Parkinson.
dopaminèrgic -a
dopaminèrgic -a
Neuroquímica
- ca dopaminèrgic -a, adj
- es dopaminérgico
- en dopaminergic
Neuroquímica
Definició
Dit d'una estructura o una via del sistema nerviós relacionada amb la neurotransmissió de dopamina o substàncies anàlogues.
dotzè parell cranial
dotzè parell cranial
Neuroanatomia
- ca nervi hipoglòs, n m
- ca dotzè parell cranial, n m sin. compl.
- ca XII parell cranial, n m sin. compl.
- es doceavo par craneal
- es nervio hipogloso
- es XII par craneal
- en cranial nerve XII
- en hypoglossal nerve
- en twelfth cranial nerve
Neuroanatomia
Definició
Nervi cranial que s'origina al bulb raquidi i que innerva els músculs de la llengua.
drogoaddicció
drogoaddicció
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca drogoaddicció, n f
- ca drogodependència, n f
- ca toxicomania, n f
- es drogadicción
- es drogodependencia
- es toxicomanía
- en drug addiction
- en drug dependence
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Addicció a una o més substàncies psicoactives que es manifesta en un conjunt de signes i símptomes cognitius, conductuals i fisiològics indicatius de la pèrdua de control de l'individu sobre l'ús d'aquestes substàncies com a conseqüència de la dependència desenvolupada.
drogodependència
drogodependència
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca drogoaddicció, n f
- ca drogodependència, n f
- ca toxicomania, n f
- es drogadicción
- es drogodependencia
- es toxicomanía
- en drug addiction
- en drug dependence
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Addicció a una o més substàncies psicoactives que es manifesta en un conjunt de signes i símptomes cognitius, conductuals i fisiològics indicatius de la pèrdua de control de l'individu sobre l'ús d'aquestes substàncies com a conseqüència de la dependència desenvolupada.
duramàter
duramàter
Neuroanatomia
- ca duramàter, n f
- ca paquimeninge, n f sin. compl.
- es duramadre
- es duramáter
- es paquimeninge
- en dura mater
- en pachymeninx
Neuroanatomia
Definició
Meninge més externa i més fibrosa, constituïda per l'encreuament de molts fascicles de fibres col·làgenes i per moltes xarxes de fibres elàstiques.
