dolor
dolor
Neurologia
- ca dolor, n m/f
- es dolor
- en pain
Neurologia
Definició
Experiència sensorial i emocional desagradable associada a la presència d'una lesió hística real o potencial, o descrita com si aquesta lesió hi fos present, que és captada per nociceptors i canalitzada per vies específiques fins al sistema nerviós central encefàlic.
Nota
- Actualment el mot dolor se sol utilitzar en masculí, si bé en la llengua antiga i en algunes zones del domini lingüístic català és més habitual usar-lo en femení.
dolor central
dolor central
Neurologia
- ca dolor central, n m
- es dolor central
- en central pain
Neurologia
Definició
Dolor iniciat o causat per una lesió primària o una disfunció del sistema nerviós central.
dolor fisiològic
dolor fisiològic
Neurologia
- ca dolor fisiològic, n m
- es dolor fisiológico
- en physiologic pain
Neurologia
Definició
Dolor produït per l'estimulació del sistema nociceptiu en condicions normals, que es caracteritza perquè la sensació dolorosa s'atura després de la desaparició de l'estímul nociu desencadenador i té un valor protector per a l'organisme.
Nota
- El dolor fisiològic sol respondre als analgèsics comuns.
dolor neurogènic
dolor neurogènic
Neurologia
- ca dolor neurogènic, n m
- es dolor neurogénico
- en neurogenic pain
Neurologia
Definició
Dolor iniciat o causat per una lesió primària, una disfunció o una alteració transitòria del sistema nerviós central o del sistema nerviós perifèric.
dolor neurogènic perifèric
dolor neurogènic perifèric
Neurologia
- ca dolor neurogènic perifèric, n m
- es dolor neurogénico periférico
- en peripheral neurogenic pain
Neurologia
Definició
Dolor iniciat o causat per una lesió primària, una disfunció o una alteració transitòria del sistema nerviós perifèric.
dolor patològic
dolor patològic
Neurologia
- ca dolor patològic, n m
- es dolor patológico
- en pathologic pain
Neurologia
Definició
Dolor produït per alteracions del sistema nociceptiu a nivell dels nociceptors perifèrics, la via aferent o els centres espinals o centrals de processament, que es caracteritza perquè la sensació dolorosa no s'atura després de la desaparició de l'estímul nociu desencadenador i no té un valor protector per a l'organisme.
Nota
-
1. El dolor patològic pot associar-se a al·lodínia, hiperalgèsia o hiperpatia.
2. El dolor patològic és refractari al tractament amb analgèsics comuns i requereix teràpies específiques.
dolor referit
dolor referit
Neurologia
- ca dolor referit, n m
- es dolor referido
- en referred pain
Neurologia
Definició
Dolor d'origen visceral experimentat en una regió determinada de la superfície de la pell allunyada de la localització de l'òrgan intern afectat.
dominància cerebral
dominància cerebral
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca dominància cerebral, n f
- ca dominància hemisfèrica, n f sin. compl.
- es dominancia cerebral
- es dominancia hemisférica
- en cerebral dominance
- en hemispheric dominance
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Especialització de cada hemisferi cerebral en la integració i el control de diferents funcions.
Nota
-
1. L'exemple més clar de dominància cerebral és la lateralització de les funcions del llenguatge, situades en l'hemisferi dominant per al llenguatge, que generalment és l'esquerre.
2. Per a estudiar la dominància cerebral s'utilitzen tècniques com el test de Wada o l'estimulació magnètica transcranial, que permeten inactivar un hemisferi o regió cerebral i determinar si és dominant o no per a diferents funcions.
dominància hemisfèrica
dominància hemisfèrica
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca dominància cerebral, n f
- ca dominància hemisfèrica, n f sin. compl.
- es dominancia cerebral
- es dominancia hemisférica
- en cerebral dominance
- en hemispheric dominance
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Especialització de cada hemisferi cerebral en la integració i el control de diferents funcions.
Nota
-
1. L'exemple més clar de dominància cerebral és la lateralització de les funcions del llenguatge, situades en l'hemisferi dominant per al llenguatge, que generalment és l'esquerre.
2. Per a estudiar la dominància cerebral s'utilitzen tècniques com el test de Wada o l'estimulació magnètica transcranial, que permeten inactivar un hemisferi o regió cerebral i determinar si és dominant o no per a diferents funcions.
dominància ocular
dominància ocular
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca dominància ocular, n f
- es dominancia ocular
- en ocular dominance
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Procés pel qual es tendeix a utilitzar amb preferència un ull o l'altre per a realitzar funcions determinades, especialment manifest quan la visió presenta alguna deficiència.
Nota
- Les cèl·lules amb patrons equivalents de dominància ocular per a diferents zones de l'ull es disposen en les columnes de dominància ocular.
