Back to top

Criteris terminològics

Presentació
CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING? CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING?
  • es  bicicleta de ciclismo de interior (bicleta de sala), n f
  • es  bicicleta de ciclismo indoor (bicleta de sala), n f
  • es  bicicleta de spinning (bicleta de sala), n f
  • es  ciclismo de interior (ciclisme de sala), n m
  • es  ciclismo indoor (ciclisme de sala), n m
  • es  spinning (ciclisme de sala), n m
  • fr  cardio-vélo (bicleta de sala), n m
  • fr  cardio-vélo (ciclisme de sala), n m
  • fr  cardiovélo (bicleta de sala), n m
  • fr  cardiovélo (ciclisme de sala), n m
  • fr  spinning (ciclisme de sala), n m
  • fr  vélo de spinning (bicleta de sala), n m
  • en  group cycling bike (bicleta de sala), n
  • en  indoor cycling (ciclisme de sala), n
  • en  indoor cycling bike (bicleta de sala), n
  • en  spinning (ciclisme de sala), n
  • en  stationary cycling (ciclisme de sala), n
  • en  stationary cycling bike (bicleta de sala), n
  • en  studio cycle (bicleta de sala), n
  • en  studio cycling (ciclisme de sala), n

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant ciclisme de sala (nom masculí) com bicicleta de sala (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *ciclisme indoor , *spinning ni *bicicleta de spinning.

- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.

- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat ciclisme d'interior (nom masculí, correspon a l'equivalent anglès indoor cycling) per fer referència a una modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular, que té com a disciplines el ciclisme artístic (en anglès, artistic cycling) i el ciclobol (en anglès, cyclo-ball).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de ciclisme de sala i bicicleta de sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En forma pedalant al gimnàs, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/200/).
FITNES CARDIOVASCULAR, FITNESS CARDIOVASCULAR, CARDIOFITNES, CARDIOFITNESS O CÀRDIO? FITNES CARDIOVASCULAR, FITNESS CARDIOVASCULAR, CARDIOFITNES, CARDIOFITNESS O CÀRDIO?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  FITNES CARDIOVASCULAR, FITNESS CARDIOVASCULAR, CARDIOFITNES, CARDIOFITNESS O CÀRDIO?
  • es  fitness cardio (fitnes cardiovascular), n m
  • es  fitness cardiovascular (fitnes cardiovascular), n m
  • fr  fitness aérobique (fitnes cardiovascular), n m
  • fr  fitness cardiovasculaire (fitnes cardiovascular), n m
  • it  cardio fitness (fitnes cardiovascular), n m
  • it  cardiofitness (fitnes cardiovascular), n m var. ling.
  • en  cardio fitness (fitnes cardiovascular), n
  • en  cardiovascular fitness (fitnes cardiovascular), n
  • en  cardiofitness (fitnes cardiovascular), n var. ling.

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant fitnes cardiovascular, com cardiofitnes, com, en certs contextos, càrdio (tots tres, noms masculins) es consideren formes adequades; en canvi, no es consideren adequades les formes creades sobre*fitness.

Els motius de la tria de fitnes cardiovascular, cardiofitnes i càrdio són els següents:

- Pel que fa a fitnes cardiovascular:
(1) Adapta la forma original anglesa cardiovascular fitness a l'ordre de nom + adjectiu propi del català.
(2) Pren com a base l'adaptació fitnes, proposada anteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT.

- Pel que fa a cardiofitnes:
(1) Converteix l'adjectiu original cardiovascular en la forma prefixada cardio-, de manera que crea una paraula composta ajustada a les regles morfològiques del català.
(2) Pren com a base l'adaptació fitnes.

- Pel que fa a càrdio:
(1) Redueix la forma cardiofitnes a l'element més distintiu, cardio-, escrit d'acord amb les regles ortogràfiques del català per a les paraules independents.
(2) Cobreix el mateix camp de significats que la forma completa, cardiofitnes.
(3) Per les ambigüitats que pot generar a partir dels múltiples termes que contenen cardio-, es considera una forma sobretot col·loquial.

En canvi, *cardiofitness, *fitness cardiovascular, etc. presenten el problema de prendre com a nucli fitness, una forma anglesa que el Consell Supervisor del TERMCAT va proposar d'adaptar en fitnes. Aquesta adaptació evita la presència de dues s en final de paraula, que és una grafia estranya al català, i, per contra, no s'allunya gaire de l'original ni tampoc afecta la pronúncia.

El fitnes cardiovascular, o el cardiofitnes, o fins i tot el càrdio, és la pràctica del fitnes pensada especialment per a exercitar el cor i els vasos sanguinis.

Nota

FITNES, FITNESS, CONDICIONAMENT FÍSIC, CONDICIÓ FÍSICA O FORMA? FITNES, FITNESS, CONDICIONAMENT FÍSIC, CONDICIÓ FÍSICA O FORMA?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  FITNES, FITNESS, CONDICIONAMENT FÍSIC, CONDICIÓ FÍSICA O FORMA?
  • es  condición física (condició física), n f
  • es  estado físico (condició física), n m
  • es  fitness (fitnes), n m
  • es  forma (forma), n f
  • fr  condition physique (condició física), n f
  • fr  conditionnement physique (fitnes), n m
  • fr  entraînement physique (fitnes), n m
  • fr  fitness (fitnes), n m
  • fr  forme (forma), n f
  • fr  gymnastique de forme (fitnes), n f
  • it  condizione fisica (condició física), n f
  • it  fitness (fitnes), n m/f
  • en  fitness training (fitnes), n
  • en  form (forma), n
  • en  physical condition (condició física), n
  • en  physical condition training (fitnes), n
  • en  physical conditioning (fitnes), n
  • en  physical fitness training (fitnes), n
  • en  physical training (fitnes), n
  • de  Fitnesstraining (fitnes), n n

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant fitnes (nom masculí), com condició física (nom femení), com forma (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *fitness i *condicionament físic.

- El fitnes (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT el 2013, fruit d'una reconsideració) és un conjunt de pràctiques físiques, generalment dutes a terme en un centre esportiu, que tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física; es considera que el fitnes s'ha de complementar amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats.
. Per descartar l'alternativa *condicionament físic (que era la forma normalitzada pel Consell Supervisor prèviament, el 1995) s'han tingut en compte els motius següents:
(1) El manlleu continua tenint un ús majoritari en el sector (gimnasos, publicacions especialitzades, especialistes i mitjans de comunicació) i fins i tot es pot considerar integrat en la llengua general.
(2) Es documenta el manlleu també en castellà, francès, italià i alemany, en alguns casos en diccionaris generals.
(3) El Consell Supervisor ha rebut diverses peticions d'acceptació del manlleu durant els últims anys.
. Per adaptar el manlleu (fitnes en lloc de *fitness), s'han tingut en compte els motius següents:
(1) Es considera preferible l'adaptació perquè aquest terme pràcticament ha passat a formar part de la llengua general.
(2) L'adaptació difereix molt poc de la denominació originària (comporta únicament l'eliminació d'una essa al final de mot), de manera que s'identifica sense problema amb el concepte.
(3) Té el vistiplau dels especialistes.
. L'equivalent castellà és fitness; els francesos, conditionnement physique, entraînement physique, fitness i gymnastique de forme; l'italià, fitness; els anglesos, fitness training, physical condition training, physical conditioning, physical fitness training i physical training, i l'alemany, Fitnesstraining.

- La condició física (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'estat general de la capacitat física i psicomotora d'una persona; el fitnes i les activitats gimnàstiques en general, doncs, pretenen aconseguir una bona condició física.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És molt coneguda i utilitzada en l'àmbit esportiu.
(2) Es documenta àmpliament en fonts especialitzades i terminològiques catalanes.
(3) És lingüísticament adequada, a partir del sentit de condició del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ("Qualitat que forma part de la manera d'ésser d'una persona o una cosa").
(4) En les altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.
. Els equivalents castellans són condición física i estado físico; el francès, condition physique; l'italià, condizione fisica, i l'anglès, physical condition.

- La forma és la condició física que té un esportista en un moment determinat de la temporada per a la pràctica d'un esport, tal com ja s'estableix en el diccionari normatiu; es tracta, doncs, de l'avaluació de la condició física en un moment concret amb relació a la pràctica d'un esport.
. L'equivalent castellà és forma; el francès, forme, i l'anglès, form.

Nota

ICESTOCK O CÚRLING? ICESTOCK O CÚRLING?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  ICESTOCK O CÚRLING?
  • es  curling (cúrling), n m
  • es  curling alemán (icestock [esport]), n m
  • es  icestock (icestock [esport]), n m
  • fr  curling (cúrling), n m
  • fr  curling allemand (icestock [esport]), n m
  • fr  eisstock (icestock [disc, esport]), n m
  • fr  pétanque sur glace (icestock [esport]), n f
  • it  curling (cúrling), n m
  • en  Bavarian curling (icestock [esport]), n
  • en  curling (cúrling), n
  • en  German curling (icestock [esport]), n
  • en  ice stock (icestock [disc]), n
  • en  icestocksport (icestock [esport]), n
  • en  stock (icestock [disc]), n
  • de  Eisschießen (icestock [esport]), n n
  • de  Eisstock (icestock [disc, esport]), n m
  • de  Eisstockschießen (icestock [esport]), n n
  • de  Eisstocksport (icestock [esport]), n m

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.

- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.

Nota

  • 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/30/).
IMPERMEABLE O RESISTENT A L'AIGUA? IMPERMEABLE O RESISTENT A L'AIGUA?

Criteris d'especialitat > Esports, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  IMPERMEABLE O RESISTENT A L'AIGUA?
  • es  impermeable (impermeable), adj
  • es  resistente al agua (resistent a l'aigua), adj
  • fr  imperméable (impermeable), adj
  • fr  imperméable à l'eau (impermeable), adj
  • fr  résistant à l'eau (resistent a l'aigua), adj
  • en  water impermeable (impermeable), adj
  • en  water-resistant (resistent a l'aigua), adj
  • en  waterproof (impermeable), adj
  • en  water resistant (resistent a l'aigua), adj var. ling.

Criteris d'especialitat > Esports, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definició
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:

- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.

- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.

Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).

Nota

MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS? MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?
  • es  embriaguez de las profundidades (mal de fondària), n f
  • es  enfermedad de las profundidades (mal de fondària, n f
  • es  mal de las profundidades (mal de fondària, n m
  • es  narcosis (mal de fondària, n f
  • es  narcosis de la profundidad (mal de fondària, n f
  • es  narcosis por nitrógeno (mal de fondària, n f
  • fr  ivresse des profondeurs (mal de fondària, n f
  • fr  narcose à l'azote (mal de fondària, n f
  • it  narcosi d'azoto (mal de fondària, n f
  • en  nitrogen narcosis (mal de fondària, n
  • en  rapture of the deep (mal de fondària, n
  • de  Stickstoffnarkose (mal de fondària, n f
  • de  Tiefenrausch (mal de fondària, n m

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.

El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.

En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.

El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

Nota

MARXA AQUÀTICA, MARXA AQUÀTICA COSTANERA O SENDERISME AQUÀTIC? MARXA AQUÀTICA, MARXA AQUÀTICA COSTANERA O SENDERISME AQUÀTIC?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  MARXA AQUÀTICA, MARXA AQUÀTICA COSTANERA O SENDERISME AQUÀTIC?
  • es  marcha acuática (marxa aquàtica), n f
  • es  marcha acuática costera (marxa aquàtica), n f
  • fr  longe-côte (marxa aquàtica), n m
  • fr  marche aquatique (marxa aquàtica), n f
  • fr  marche en mer (marxa aquàtica), n f
  • fr  randonnée aquatique (marxa aquàtica), n f
  • it  marcia acquatica (marxa aquàtica), n f
  • en  french water walking (marxa aquàtica), n
  • en  long-cost (marxa aquàtica), n

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.

- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.

Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).

Nota

MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE? MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
  • es  delantero falso | delantera falsa (mitjapunta), n m, f
  • es  media punta (mitjapunta), n m, f
  • es  medio centro (mig centre), n m, f
  • fr  demi-centre (mig centre), n m, f
  • fr  demi-pointe (mitjapunta), n m, f
  • it  centrocampista centrale (mig centre), n m, f
  • it  mezza punta (mitjapunta), n m, f
  • en  centre half (mig centre), n
  • en  half spearhead (mitjapunta), n
  • de  hängende Spitze (mitjapunta), n m, f
  • de  zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin (mig centre), n m, f

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).

- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.

- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.

. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.

Nota