Back to top
Siddharta Gautama Siddharta Gautama

Budisme

  • ca  Siddharta Gautama

Budisme

Definició
Fundador del budisme.

Nota

  • Siddharta Gautama era un príncep indi que va viure al segle VI aC al nord de l'Índia. Vivia feliç al seu palau fins que va sortir-ne i va veure un vell, un malalt i un mort (i, segons algunes tradicions, també un savi asceta somrient). Colpit per aquesta experiència, es va retirar a viure com un asceta al bosc, on va practicar les dures penitències dels renunciants per tal de descobrir les causes del dolor i la infelicitat de l'existència i trobar una resposta al problema del sofriment humà. El seu ascetisme extrem el va dur a les portes de la mort. Davant del fracàs d'aquest altre camí, va decidir provar una via intermèdia que consistia a evitar tant els extrems de l'ascetisme com els de la sensualitat. Decidit a meditar fins a assolir el final del sofriment, diu la tradició que després d'una llarga pràctica va arribar al nirvana, a la il·luminació sota un arbre, i d'aquesta manera es va convertir en el Buda (l''il·luminat', 'el despert', en sànscrit). Va començar a tenir deixebles i, després d'un temps de dubte, va decidir comunicar la saviesa de la seva experiència en el Sermó de Benarés.
  • ca  siddur, n m

Judaisme

Definició
Llibre de les pregàries, que presenta sempre un ordre establert.

Nota

  • La denominació siddur significa 'ordenació'.
  • El plural de siddur és siddurim.
  • ca  sikh, n m, f

Sikhisme

Definició
Deixeble del guru Nanak i dels seus nou successors espirituals.

Nota

  • La denominació sikh significa, en panjabi, 'alumne' o 'deixeble'.
  • ca  sikhisme, n m

Sikhisme

Definició
Religió fundada pel guru Nanak al Panjab, al nord de l'Índia, la qual comparteix elements amb l'hinduisme i amb l'islam.

Nota

  • Nanak creia que en aquestes dues religions la veritat sobre Déu quedava enfosquida pel ritual, i considerava que hom pot acostar-se a Déu més per mitjà de la meditació i de la devoció que mitjançant cerimònies i rituals religiosos. Sota el seu lideratge i el dels seus nou successors, prosperà el sikhisme. Se l'anomena religió dels gurus i cerca la unió amb Déu a través del culte i el servei. En el sikhisme Déu és el veritable guru i la seva paraula divina ha arribat a la humanitat mitjançant els deu gurus històrics. Aquesta línia de gurus va finalitzar el 1708, moment en què la comunitat sikh és anomenada guru. L'Adi-granth, la seva escriptura sagrada, també és anomenat guru. La forma sikh d'entendre la vida està íntimament vinculada amb la identitat del Panjab.
símbol símbol

Ciències de la religió

  • ca  símbol, n m

Ciències de la religió

Definició
Correspondència natural de significant i significat que existeix entre una imatge sensible, com ara una paraula, una acció, un gest o un objecte, i una idea.

Nota

  • Segons la seva etimologia original, el símbol és un objecte tallat en dues parts que, reunides, permeten reconèixer-se a qui les posseeixen. El símbol és, doncs, signe de reconeixement i dona en si mateix allò que designa, diferentment dels signes convencionals (senyal, emblema, al·legoria).
símbol de fe símbol de fe

Cristianisme

  • ca  símbol de fe, n m

Cristianisme

Definició
Fórmula concisa de la fe cristiana tal com va ser expressada per les esglésies primitives, que era primitivament un signe de reconeixement entre cristians.
Simkhat Torà Simkhat Torà

Judaisme

  • ca  Simkhat Torà, n f

Judaisme

Definició
Festa que se celebra l'endemà de la festa de les Cabanyelles i que commemora la donació per part de Déu a Moisès de les taules de la Llei a la muntanya del Sinaí.

Nota

  • La Simkhat Torà assenyala la fi del cicle anual de la lectura de la Torà i el començament d'un nou cicle.
  • La denominació Simkhat Torà significa 'l'alegria de la Torà'.
  • ca  simonia, n f

Cristianisme

Definició
Pecat que consisteix a comprar o vendre coses sagrades, com ara sagraments, a canvi de diners o altres avantatges materials.
  • ca  sinagoga, n f

Judaisme

Definició
Centre al voltant del qual gira la vida religiosa i comunitària dels jueus.

Nota

  • La sinagoga rep, en hebreu, els noms de bet ha-knésset ('casa de reunió'), bet ha-midraix ('casa d'estudi') i bet ha-tefil·là ('casa d'oració'), ja que té la funció d'acollir l'assemblea i és també un lloc d'estudi i de pregària.
sincretisme sincretisme

Ciències de la religió

  • ca  sincretisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Fusió de diversos elements usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció, de la qual s'obté una realitat nova amb uns elements constitutius que continuen essent recognoscibles.

Nota

  • En l'àmbit religiós, Plutarc (De fraterno amore, 19) va fer servir la noció de sincretisme per indicar la fusió de cultes produïda en el món grecoromà entre els anys 300 i 200 aC. D'aleshores ençà s'aplica a la unió de dues o més religions que determina un nou desenvolupament de les creences i praxis religioses. Aquest fenomen es produeix normalment de forma espontània i en major o menor grau sempre que hi ha contactes entre religions. Un cas de sincretisme religiós es troba en els pobles africans trasplantats a Amèrica, els quals van superposar i assimilar els déus de la religió aixanti-ioruba (Ghana, Benín) als sants catòlics del calendari hispànic. D'aquí van sorgir les religions organitzades en esglésies conegudes a les Antilles amb el nom de vodú i a l'Amèrica del Sud, principalment al Brasil, amb el de candomblé.