Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

xitxarreta europea occidental (valencià) xitxarreta europea occidental (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigalella europea occidental, n f
  • ca  xitxarreta europea occidental (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale des collines, n f
  • fr  cigalette à ailes courtes, n f
  • nc  Cicadetta petryi

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella europea occidental (sin. compl. xitxarreta europea occidental):

    S'aproven les denominacions cigalella europea occidental i xitxarreta europea occidental, com a sinònimes (xitxarreta europea occidental com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i els complements específics europea i occidental fan referència a la distribució de l'insecte, que viu arreu del continent europeu, però especialment al sector oest, és a dir, a Alemanya, França, Suïssa, Itàlia i a la Península ibèrica;

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

    -cigalella alacurta (i xitxarreta alacurta), anàloga a la forma francesa cigalette à ailes courtes: aquesta forma ja s'utilitza per a designar l'espècie Cicadetta brevipennis.

    ·cigalella dels turons (i xitxarreta dels turons), anàloga a la forma francesa cigalette des collines: segons els especialistes, no és una denominació prou precisa, perquè hi ha moltes espècies d'aquest gènere (Cicadetta) que viuen a la muntanya mitjana i a les quals, per tant, es podria aplicar el mateix qualificatiu.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
xitxarreta menuda (valencià) xitxarreta menuda (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigalella menuda, n f
  • ca  xitxarreta menuda (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale pygmée, n f
  • fr  cigalette pygmée, n f
  • nc  Tettigettula pygmea

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Tettigettula

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella menuda (sin. compl. xitxarreta menuda):
    S'aproven les denominacions cigalella menuda i xitxarreta menuda, com a sinònimes (xitxarreta menuda com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels experts, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són molt petites, i el complement menuda fa referència a les dimensions especialment petites d'aquesta espècie dins el seu grup;

    ·el complement menuda remet a l'específic científic pygmea i permet identificar fàcilment l'insecte;

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    Es descarta la forma cigalella pigmea (i xitxarreta pigmea) perquè, en general, es considera poc recomanable aplicar a espècies animals qualificatius que, encara que tradicionalment hagin tingut ús, actualment poden resultar connotats o ofensius.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
xitxarreta pirinenca (valencià) xitxarreta pirinenca (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigalella pirinenca, n f
  • ca  xitxarreta pirinenca (valencià), n f sin. compl.
  • fr  cigale cerdanne, n f
  • fr  cigale du Capcir, n f
  • nc  Cicadetta cerdaniensis

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació del terme cigalella pirinenca (sin. compl. xitxarreta pirinenca):

    S'aproven les denominacions cigalella pirinenca i xitxarreta pirinenca, com a sinònimes (xitxarreta pirineca com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i el complement pirinenca fa referència a la distribució de l'insecte, que viu als Pirineus (és l'única cigala que té una distribució aproximadament pirinenca);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    La forma cigalella cerdana (o xitxarreta cerdana), que reprèn l'específic del nom científic i és anàloga al francès cigale cerdanne, s'ha descartat perquè, segons els especialistes, si bé es devia descriure l'espècie a partir d'exemplars de la Cerdanya, actualment es troba també al Conflent, al Vallespir i en algunes localitats de l'Aragó. La distribució, per tant, va més enllà de la Cerdanya. Per motius similars s'ha descartat també la forma cigalella del Capcir (o xitxarreta del Capcir), paral·lela al francès cigale du Capcir, que també es documenta.

    Es prefereix el complement pirinenca a dels Pirineus, malgrat que habitualment, en la formació de noms d'animals i plantes, els noms específics referits a muntanyes se solen expressar amb la forma sintagmàtica, perquè l'ús de l'adjectiu pirinenc -a està molt consolidat en aquests casos.(1)

    (1)Vegeu TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016.
    <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
xitxarreta vespa (valencià) xitxarreta vespa (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigalella vespa, n f
  • ca  xitxarreta vespa (valencià), n f
  • nc  Hilaphura varipes

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Hilaphura

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella vespa (sin. compl. xitxarreta vespa):

    S'aproven les denominacions cigalella vespa i xitxarreta vespa, com a sinònimes (xitxarreta vespa com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i el substantiu en aposició vespa fa referència als colors groc i negre d'aquesta cigala, que recorda els colors de les vespes;

    ·formalment, són formes similars a altres denominacions catalanes que, com en aquest cas, designen animals per similitud amb altres animals o personatges (per exemple, mosquit tigre, gos llop, peix gat, peix porc, palaia bruixa, etc.);

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es prefereix cigalella vespa a cigalella vespera perquè l'adjectiu vesper -a s'aplica bàsicament a animals que s'alimenten d'abelles o vespes (és el cas de aguilot vesper, que es recull al diccionari normatiu).

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
  • ca  xix kebab, n m
  • ca  kebab, n m sin. compl.
  • es  kebab
  • es  shish kebab
  • fr  chiche-kébab
  • fr  kébab
  • it  kebab
  • en  kebab
  • en  shish kebab

Gastronomia

Definición
Broqueta feta amb trossos de carn, generalment de be, intercalats amb verdures, marinada i preparada a l'estil de la cuina de la Mediterrània oriental.
XN XN

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial

  • ca  xarxa neuronal artificial, n f
  • ca  xarxa neuronal, n f sin. compl.
  • ca  XN, n f sigla
  • ca  XNA, n f sigla
  • es  red neuronal, n f
  • es  red neuronal artificial, n f
  • es  RN, n m
  • es  RNA, n f sigla
  • fr  réseau de neurones, n m
  • fr  réseau de neurones artificiels, n m
  • fr  réseau de neurones formels, n m
  • fr  réseau neuronal, n m
  • fr  RNA, n m sigla
  • it  rete neurale, n f
  • it  rete neurale artificiale, n f
  • it  ANN, n f sigla
  • it  NN, n f sigla
  • en  artificial neural network, n
  • en  neural network, n
  • en  ANN, n sigla
  • en  NN, n sigla

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial

Definición
Graf consistent en un conjunt de neurones artificials interconnectades sota diferents arquitectures, d'acord amb els paràmetres introduïts, que té capacitat potencial per a aprendre qualsevol funció matemàtica que relacioni una sèrie de variables independents amb una variable d'interès.

Nota

  • Les xarxes neuronals artificials s'inspiren en l'estructura i el funcionament de les xarxes de neurones del cervell.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarxa neuronal profunda (sin. compl. xarxa neuronal; sigla: XN, XNA)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes xarxa neuronal artificial i, com a sinònim complementari, xarxa neuronal, juntament amb les sigles XNA i XN.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a xarxa neuronal artificial i xarxa neuronal:

    ·Són formes descriptives lingüísticament adequades, basades en el fet que aquest tipus de graf imita l'organització neuronal del sistema nerviós. La forma xarxa neuronal, habitual en l'àmbit, és una reducció de la denominació completa xarxa neuronal artificial.

    ·Totes dues formes tenen un ús considerable i es documenten en fonts terminològiques i enciclopèdiques.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes anàlogues.

    Pel que fa a les sigles:

    ·Són les formes corresponents a les denominacions catalanes.

    ·Es documenten en textos especialitzats i tenen també l'aval d'especialistes del sector.

    [Acta 714, 4 de desembre de 2023]
XNA XNA

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial

  • ca  xarxa neuronal artificial, n f
  • ca  xarxa neuronal, n f sin. compl.
  • ca  XN, n f sigla
  • ca  XNA, n f sigla
  • es  red neuronal, n f
  • es  red neuronal artificial, n f
  • es  RN, n m
  • es  RNA, n f sigla
  • fr  réseau de neurones, n m
  • fr  réseau de neurones artificiels, n m
  • fr  réseau de neurones formels, n m
  • fr  réseau neuronal, n m
  • fr  RNA, n m sigla
  • it  rete neurale, n f
  • it  rete neurale artificiale, n f
  • it  ANN, n f sigla
  • it  NN, n f sigla
  • en  artificial neural network, n
  • en  neural network, n
  • en  ANN, n sigla
  • en  NN, n sigla

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial

Definición
Graf consistent en un conjunt de neurones artificials interconnectades sota diferents arquitectures, d'acord amb els paràmetres introduïts, que té capacitat potencial per a aprendre qualsevol funció matemàtica que relacioni una sèrie de variables independents amb una variable d'interès.

Nota

  • Les xarxes neuronals artificials s'inspiren en l'estructura i el funcionament de les xarxes de neurones del cervell.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarxa neuronal profunda (sin. compl. xarxa neuronal; sigla: XN, XNA)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes xarxa neuronal artificial i, com a sinònim complementari, xarxa neuronal, juntament amb les sigles XNA i XN.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a xarxa neuronal artificial i xarxa neuronal:

    ·Són formes descriptives lingüísticament adequades, basades en el fet que aquest tipus de graf imita l'organització neuronal del sistema nerviós. La forma xarxa neuronal, habitual en l'àmbit, és una reducció de la denominació completa xarxa neuronal artificial.

    ·Totes dues formes tenen un ús considerable i es documenten en fonts terminològiques i enciclopèdiques.

    ·Tenen el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes anàlogues.

    Pel que fa a les sigles:

    ·Són les formes corresponents a les denominacions catalanes.

    ·Es documenten en textos especialitzats i tenen també l'aval d'especialistes del sector.

    [Acta 714, 4 de desembre de 2023]
XNP XNP

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial

  • ca  xarxa neuronal profunda, n f
  • ca  XNP, n f sigla
  • es  red neuronal profunda, n f
  • es  RNP, n f sigla
  • fr  réseau de neurones profond, n m
  • fr  réseau neuronal profond, n m
  • fr  RNP, n m
  • it  rete neurale profonda, n f
  • it  rete neuronale profonda, n f
  • en  deep neural network, n
  • en  DNN, n sigla

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial

Definición
Xarxa neuronal artificial amb un grau important de complexitat en què les neurones artificials es distribueixen en múltiples capes ocultes jerarquitzades que permeten augmentar el potencial de processament i les capacitats d'aprenentatge mitjançant la combinació de diferents operacions de síntesi i abstracció de les dades disponibles.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xarxa neuronal profunda (sigla XNP)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma xarxa neuronal profunda, juntament amb la sigla XNP.

    Criteris aplicats

    ·És un calc de la denominació anglesa deep neural network, però és una forma també motivada en català, creada sobre l'hiperònim xarxa neuronal (reducció de xarxa neuronal artificial) i l'adjectiu profund -a ("Pregon", és a dir "A un nivell molt per sota del de la superfície general", segons el diccionari normatiu), per l'estructura jerarquitzada de capes cada cop més complexes en què es distribueixen les neurones que la conformen.

    ·És una forma precisa, que s'identifica perfectament amb el concepte.

    ·És una denominació ja utilitzada en català.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 714, 4 de desembre de 2023]
xòanon xòanon

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

  • ca  xòanon, n m
  • es  xoanon
  • es  xóanon
  • en  xoanon

Història > Arqueologia, Arts > Escultura

Definición
Estàtua de fusta que representa el cap i els braços d'una persona, amb el cos i les cames en forma de columneta o de biga.
xoi-sum xoi-sum

Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del xinès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del xinès adaptat (adaptació a partir d'una llengua vehicular)**

  • ca  col florida xinesa, n m
  • ca  tsaixin, n m sin. compl.
  • ca  xoi-sum, n m sin. compl.
  • es  choi sum, n m
  • es  choy sum, n m
  • fr  bok choy sum, n m
  • fr  choï sum, n m
  • fr  chou cantonnais, n m
  • fr  choy sum, n m
  • en  bok choy sum, n
  • en  Chinese flowering cabbage, n
  • en  choi sum, n
  • en  choy sum, n
  • en  false pak-choi, n
  • en  flowering bok choy sum, n
  • en  flowering cabbage, n
  • en  flowering white cabbage, n
  • en  Guangdong cabbage, n
  • en  mock pak-choi, n
  • en  choisum, n m var. ling.
  • zh  菜心, n
  • zh  càixīn, n
  • nc  Brassica rapa var. parachinensis
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del xinès**

Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del xinès adaptat gràficament (adaptació completa)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del xinès adaptat (adaptació a partir d'una llengua vehicular)**

Definición
Hortalissa de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d'alçària, tiges carnoses, flors grogues, fulles de color verd clar o fosc, ovalades o ovoides, amb marge serrulat i un sabor semblant al del bròcoli tendre o al dels espinacs però amb un toc coent de mostassa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme col florida xinesa (sin. compl. tsaixin; xoi-sum):

    S'aproven les denominacions col florida xinesa, tsaixin i xoi-sum, com a sinònims (tsaixin i xoi-sum com a sinònims complementaris), pels motius següents:

    Pel que fa a col florida xinesa,

    ·és una forma descriptiva d'aquesta hortalissa d'origen oriental, que té la particularitat que fa unes flors comestibles;

    ·té l'avantatge, respecte als manlleus, que facilita als usuaris la comprensió del significat;

    ·és anàloga a altres formes catalanes proposades com a alternatives a manlleus d'origen xinès o cantonès o com a sinònims (és el cas de bleda xinesa, cresta xinesa, tapes cantoneses, etc.);

    ·també és anàloga a algunes de les formes angleses documentades.


    Quant a tsaixin,

    ·és una adaptació catalana de la denominació xinesa estàndard (càixīn, segons el sistema de transliteració pinyin, que es pronuncia estrictament [tshaiɕin]);

    ·segueix el paral·lelisme d'altres formes d'origen xinès adaptades al català partint del pinyin (per exemple, taitxí o huntun).

    Pel que fa a xoi-sum,

    ·és una adaptació de choi sum (o choy sum), forma d'origen cantonès, vehiculada segurament a través de l'anglès, que té una gran difusió internacional;

    ·segueix el paral·lelisme d'altres mots d'origen cantonès adaptats al català a partir de la transcripció cantonesa o de l'anglès (per exemple, xopsuei, xoilifat, cumquat o wonton).

    Es descarta l'aprovació de col florida xinesa com a designació única perquè segurament costaria d'identificar amb el concepte d'una manera inequívoca i, sobretot, perquè les formes originàries tenen molta presència internacional, especialment la d'origen cantonès.

    Es descarta la forma caixin (transcripció simplificada de la forma xinesa segons el sistema pinyin) perquè la pronúncia que es faria en català d'aquesta forma s'allunyaria excessivament de la pronúncia adequada en xinès.

    Encara que la forma amb més presència internacional és la d'origen cantonès, es manté també com a sinònim la forma adaptada a partir de l'estàndard (tsaixin), d'acord amb el criteri dels sinòlegs i amb la voluntat de donar difusió, sempre que es pugui, a les formes del xinès basades en el pinyin. D'acord amb la recomanació dels especialistes en xinès, es descarta l'adaptació tsaixín i s'opta per tsaixin.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]