Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

  • ca  xiqué, n m
  • es  chiqué
  • fr  chiqué

Arts > Circ

Definición
Simulació d'un error en l'execució d'una acrobàcia amb la finalitat de subratllar-ne la dificultat i crear tensió.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de la subàrea d'acrobàcia:

    El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010) tenint en compte els dos arguments bàsics següents:

    ·són les formes tradicionalment usades per a designar els conceptes i estan molt implantades;

    ·tenen un ús pràcticament internacional i es documenten també en la resta de llengües de referència.

    Pel que fa, concretament, a les formes barani, cody, rudy, randy i ady, que designen diferents elements acrobàtics, tenen un origen antroponímic, motiu pel qual s'ha optat per mantenir-los amb la forma originària, sense cap mena d'adaptació, seguint criteris terminològics i d'internacionalitat. La forma rudi (adaptació de rudy), que s'havia aprovat prèviament a l'acta del Consell Supervisor núm. 280, es canviarà, doncs, seguint la nova decisió, per rudy. Encara que en el cas específic de rudy, randy i ady, que són hipocorístics, hi ha vacil·lació en la majoria de llengües pel que fa a la vocal final (y i i), la documentació consultada mostra que hi ha una certa preferència per les designacions amb y.
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme xiqué:

    La forma xiqué és un manlleu adaptat del francès chiqué (derivat de chic), que en llengua general significa "Attitude affectée de celui, celle qui cherche à se faire valoir" i també "Simulation".(1)

    (1)ROBERT, P.; REY-DEBOVE, J.; REY, A. Le Nouveau Petit Robert: dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française. Nouvelle éd. Paris: Dictionnaires Le Robert, 2007.
xirimoia blanca xirimoia blanca

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

Definición
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):

    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
xirimoia cor de bou xirimoia cor de bou

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

  • ca  anona cor de bou, n f
  • ca  xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona corazón, n f
  • es  anona de Cuba, n f
  • es  anona roja, n f
  • es  candón, n m
  • es  corazón de buey, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone coeur de boeuf, n f
  • fr  cachiman cœur de bœuf, n m
  • fr  coeur de boeuf, n m
  • fr  coeur-de-boeuf, n m
  • fr  corossol, n m
  • en  bull's heart, n
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullock's-heart, n
  • en  custard apple, n
  • en  ox-heart, n
  • en  wild-sweetsop, n
  • en  bullock heart, n var. ling.
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definición
Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

    S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

    ·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

    ·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

    Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

    Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    (2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
xirimoier cor de bou xirimoier cor de bou

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

  • ca  anoner cor de bou, n m
  • ca  xirimoier cor de bou, n m sin. compl.
  • es  anón pelón, n m
  • es  anona cimarrona, n f
  • es  anona colorada, n f
  • es  anona de monte, n f
  • es  anona de redecilla, n f
  • es  chirimoyo de Cuba, n m
  • es  jachalí, n m
  • es  mamón, n m
  • fr  anone cœur de bœuf, n f
  • fr  cœur de bœuf, n m
  • fr  cachiman, n m
  • fr  corossolier réticulé, n m
  • fr  suncuyo, n m
  • pt  coração-de-boi, n m
  • en  bullock's heart, n
  • en  bullocks heart, n
  • en  custard apple, n
  • de  Netzannone, n f
  • nc  Annona reticulata
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**

Definición
Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner cor de bou és l'anona cor de bou.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):

    S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,

    ·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;

    ·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).

    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)

    Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.

    Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).


    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    (2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
xirimoier pinya xirimoier pinya

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa
  • cod  **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**

Botànica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+N)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del portuguès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+N)**

Definición
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • 1. El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner pinya (sin. compl. ata; xirimoier pinya) i anona pinya (sin. compl. ata; xirimoia pinya):
    S'aproven les denominacions anoner pinya, ata i xirimoier pinya, com a sinònims referits a l'espècie Annona squamosa, i anona pinya, ata i xirimoia pinya com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

    Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,

    ·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;

    ·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).

    Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),

    ·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)

    Quant al nom específic pinya,

    ·és una forma motivada semànticament, basada en l'aspecte del fruit, que recorda clarament una pinya mediterrània;

    ·en portuguès es documenten denominacions basades en aquesta mateixa imatge.

    Finalment, la forma ata,

    ·és una de les denominacions més utilitzades a l'Amèrica del Sud (particularment, al Brasil), d'on és pròpia aquesta espècie;

    ·es documenta també (la mateixa forma o variants) en castellà, francès i portuguès.


    Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.

    Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècia Annona cherimola.

    Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.

    Es descarten les formes amb l'específic blanc (anoner blanc, anona blanca, etc.), malgrat que en castellà es documenta la forma anàloga, perquè es considera més distintiva la forma aprovada.

    També s'han desestimat formes construïdes sobre els nuclis cachiman i corossol (documentats en altres llengües), perquè no tenen tradició en català, i sobre el nucli poma, perquè la semblança d'aquest fruit amb una poma és discutible (de fet, podria tractar-se d'un gal·licisme, d'acord amb el valor genèric de pomme en francès).

    També s'han desestimat (per a l'arbre) les formes anoner del Perú i xirimoier del Perú (no són prou distintives, perquè també s'apliquen de vegades a Annona cherinola), anoner esquamós i xirimoier esquamós (no es documenten en català i poc en altres llengües) i anoner ronyó i xirimoier ronyó (es considera més descriptiva la forma aprovada).

    (1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS&gt;

    [Acta 646, 6 de febrer de 2019]
  • ca  xirp, n m
  • es  chirp
  • es  chirrido
  • es  pulso chirp
  • es  señal chirp
  • fr  chirp
  • fr  impulsion chirp
  • fr  piaulement
  • en  chirp
  • en  chirp signal

Telecomunicacions

Definición
Senyal amb una freqüència que augmenta o disminueix durant un interval de temps finit.

Nota

  • El xirp s'utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d'objectes.
  • L'equivalent anglès chirp 'piulet' es basa en el fet que aquest senyal pot tenir una rèplica audible que recorda la piulada d'un ocell.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme xirp:

    S'aprova el terme xirp, manlleu adaptat de l'anglès chirp 'piulet', pels motius següents:

    ·el manlleu es recull ja en fonts lexicogràfiques catalanes i és la forma utilitzada habitualment pels especialistes, que asseguren que està molt introduït i seria difícil de substituir; el manlleu adaptat també es documenta ja en alguns textos especialitzats;

    ·en la resta de llengües també es fa ús de la forma anglesa;

    ·la forma adaptada s'allunya poc de la designació original, permet identificar sense gaire problema el concepte i segueix el paral·lelisme d'altres manlleus gràficament similars incorporats al català (per exemple, xip, xart, xunt o xat);

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Es descarta el calc piulet, malgrat que és una forma semànticament motivada (aquest senyal produeix una rèplica audible que pot fer pensar en el piulet d'un pollet o un ocell), perquè la denominació anglesa ja està molt estesa entre els experts.

    Les formes xiulet, pols de freqüència modulada, senyal linealment modulat i senyal modulat en freqüència, que també s'han valorat, s'han descartat perquè els especialistes consideren que no descriuen correctament aquest tipus de senyal.

    [Acta 552, 18 d'octubre de 2012]
xirsàssana xirsàssana

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

  • ca  postura sobre el cap, n f
  • ca  xirsàssana, n m sin. compl.
  • es  postura sobre la cabeza, n f
  • en  headstand pose, n
  • sa  śirṣāsana, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definición
Postura en què el iogui es manté en posició totalment vertical, amb el cap i els avantbraços recolzats a terra, les mans encreuades sota el cap, i el tronc i les cames estirats enlaire en línia recta.

Nota

  • La forma xirsàssana prové del sànscrit śirāsana, denominació constituïda pels formants śira 'cap' i āsana 'postura'.
xitxarra (valencià) xitxarra (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigala, n f
  • ca  fet-fet (nord-occidental), n f sin. compl.
  • ca  xitxarra (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra, n f
  • fr  cigale, n f
  • en  cicada, n
  • de  Singzikade, n f

Zoologia > Insectes

Definición
Insecte de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d'ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emet un so estrident característic.

Nota

  • 1. Les denominacions catalanes cigala i xitxarra s'apliquen també, especialment, a les espècies de cicàdids de la subfamília dels cicadins. Les espècies de la subfamília dels cicadetins s'anomenen, específicament, amb les formes cigalella o xitxarreta, i les de la subfamília dels tibicinins, amb la forma brunzidora.
  • 2. La denominació fet-fet és pròpia dels parlars de la Franja de Ponent.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra):

    S'aproven les denominacions cigala i xitxarra com a formes sinònimes (xitxarra com a sinònim complementari) referides, en general, a qualsevol insecte de la família dels cicàdids, pels motius següents:

    Pel que fa a cigala (forma del llatí vulgar i dialectal cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda),

    ·és una forma ja documentada en diccionaris catalans i en obres especialitzades amb aquest sentit genèric, i al diccionari normatiu referida específicament a l'espècie Cicada plebeja (actualment, Lyristes plebejus);

    ·les obres especialitzades i també els experts de l'àmbit corroboren que és una forma utilitzada genèricament per a designar els insectes de la família dels cicàdids i alhora, específicament, els del grup dels cicadins, on s'inscriu el gènere Cicada (forma d'on deriva, justament, cigala);

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, amb el mateix sentit genèric i el mateix origen etimològic.

    Quant a xitxarra (probablement del castellà chicharra, alteració de cigarra per influència onomatopeica, i cigarra, com cigala, del llatí vulgar cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda, probablement també amb influència onomatopeica),

    ·és la denominació habitual d'aquest insecte en bona part del País Valencià, on es documenta des del segle XIX, procedent del murcià i el manxec, fruit de les migracions;

    ·ja es documenta en fonts lexicogràfiques catalanes com a sinònim de cigala (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear(1), al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) o al Diccionari normatiu valencià(3); en aquesta darrera obra, com a forma preferent).

    Es descarta la forma txitxarra -malgrat que la pronúncia de xitxarra en les zones en què s'utilitza és generalment amb africada sorda inicial ([ʧiʧ'ara])-, perquè el dígraf tx és molt poc habitual en català en posició inicial (apareix bàsicament en formes manllevades de llengües llunyanes).(4) Cal tenir present, de fet, que el patró habitual d'adaptació al català d'aquest so inicial és x (com en xip, xarleston o xat, procedents, respectivament, dels mots anglesos chip, charleston i chat, o en xocolata i xoriço, adaptats del castellà chocolate i chorizo, respectivament), i que la pronúncia fricativa o africada d'aquesta consonant inicial depèn de les característiques pròpies de cada dialecte.

    Els especialistes comenten que cigala i xitxarra s'apliquen especialment a les espècies de la subfamília dels cicadins. Per a les de la subfamília dels cicadetins (en llatí científic, Cicadettinae, a partir de Cicadetta, diminutiu de Cicada), més petites, proposen cigalella o xitxarreta (aquesta darrera forma, per paral·lelisme amb xitxarra), i per a les dels tibicinins (en llatí Tibicinae, de tibicina 'dona flautista'), brunzidora, pel cant característic que fan. S'acorda de fer constar aquesta informació en la nota del terme genèric.

    Com a denominacions de les espècies del grup dels cicadetins, també s'han valorat les formes cigaleta, cigaló i cigalona, que probablement resulten més naturals com a diminutius catalans (el sufix de diminutiu -ell, -ella és menys habitual i sol formar noms de significat diferenciat respecte de la base)(5), però els especialistes troben que aquestes denominacions estan massa connotades sexualment i s'han mostrat més partidaris de cigalella, que creuen que és una forma més neutra.

    La forma brunzidora, d'altra banda, és lingüísticament adequada, com a forma derivada del verb brunzir ("Produir un so per desplaçament dins l'aire a una gran velocitat"). Aquesta forma ja es recull al diccionari normatiu com a substantiu referit a una joguina "que es fa girar en l'aire i produeix un brunzit". Per a aquest grup, també s'han valorat les formes flautista (Tibicinae deriva de tibicina 'dona flautista'), fet-fet (forma onomatopeica emprada en nord-occidental referida, en general, a les cigales), cigarra (mot probablement d'origen castellà utilitzat en algunes zones per a designar, en general, les cigales) i tibicina (adaptació a partir del nom científic), però els especialistes s'han mostrat més partidaris de brunzidora.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (2)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (3)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es/lexicval/&gt;

    (4)El diccionari normatiu només recull deu mots amb tx inicial, tots manlleus: txadià, txa-txa-txa, txec, txeca, txecoslovac, txernozem, txerquès, txetxè, txetxenolèsguic, txitxa

    (5)En el cas d'animals, sol formar noms referents a les cries: anyell, cervatell, porcell, cadell, etc.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
xitxarra de l'olivera (valencià) xitxarra de l'olivera (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigala de l'olivera, n f
  • ca  xitxarra de l'olivera (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra del olivo, n f
  • es  cigarra magrebina, n f
  • es  cigarra meridional, n f
  • fr  cigale mauresque, n f
  • nc  Cicada barbara

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

Nota

  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala de l'olivera (sin. compl. xitxarra de l'olivera):

    S'aproven les denominacions cigala de l'olivera i xitxarra de l'olivera, com a sinònimes (xitxarra de l'olivera com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i txitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement de l'olivera fa referència a l'arbre on viu i de què s'alimenta habitualment aquesta espècie (segueix el paral·lelisme, doncs, de denominacions com ara papallona de la col o blaveta de l'astràgal, ja normatives o normalitzades);

    ·són formes paral·leles a cigala del pi i xitxarra del pi, que designen una espècie morfològicament idèntica (Cicada orni) però amb un altre cant i associada a una altra espècie vegetal (el pi);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    Es descarten les formes cigala magribina (i xitxarra magribina), cigala mora (i xitxarra mora) i cigala meridional (i xitxarra meridional), basades en les denominacions documentades en castellà i francès, les quals es basen, al seu torn, en l'específic barbara(1) del nom científic (Cicada barbara), perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de les formes aprovades, que creuen que descriuen de manera més precisa l'espècie. Pel que fa, concretament, a cigala magribina (o xitxarra magribina) i cigala mora (o xitxarra mora), comenten que no són del tot adients, atès que l'espècie viu també al País Valencià, a les Illes Balears, a Sicília i a Portugal.

    (1)L'específic barbara significa aquí 'de la Barbaria', és a dir, del Magrib (Barbaria era un nom utilitzat especialment a l'edat mitjana).

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]
xitxarra del pi (valencià) xitxarra del pi (valencià)

Zoologia > Insectes

  • ca  cigala del pi, n f
  • ca  xitxarra del pi (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra del fresno, n f
  • es  cigarra mediterránea, n f
  • fr  cacan, n m
  • fr  cigale de l'orne, n f
  • fr  cigale du fêne, n f
  • fr  cigale grise, n f
  • fr  cigale ornée, n f
  • fr  cigale panachée, n f
  • en  ash cicada, n
  • nc  Cicada orni

Zoologia > Insectes

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala del pi (sin. compl. xitxarra del pi):

    S'aproven les denominacions cigala del pi i xitxarra del pi, com a sinònimes (xitxarra del pi com a sinònim complementari), pels motius següents:

    ·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement del pi fa referència a l'arbre on viu i de què s'alimenta habitualment aquesta espècie (segueix el paral·lelisme, doncs, de denominacions com ara papallona de la col o blaveta de l'astràgal, ja normatives o normalitzades);

    ·són formes paral·leles a cigala de l'olivera i xitxarra de l'olivera, que designen una espècie morfològicament molt similar (Cicada barbara) però amb un altre cant i associada a una altra espècie vegetal (l'olivera);

    ·són les denominacions proposades pels especialistes.

    Es descarten les formes cigala del freixe i xitxarra del freixe, malgrat que en altres llengües es documenten denominacions basades en el freixe i l'específic llatí (orni) també fa referència a aquest arbre, perquè els especialistes asseguren que, en realitat, aquesta espècie assoleix màximes densitats al nostre país i a Occitània en pinedes mediterrànies, sobretot en pinedes de pi blanc. Comenten que Cicada orni va ser descrita ja per Linné el 1758 i que el seu coneixement de la biologia de l'espècie devia ser encara limitat, motiu pel qual la devia associar al freixe i no al pi.

    També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

    -cancan, forma d'origen onomatopeic documentada en francès: no té ús en català.

    -cigala grisa (o xitxarra grisa) i cigala cendrosa (o xitxarra cendrosa), anàlogues al francès cigale grise i a l'anglès ash cicada, respectivament: són formes semànticament inadequades, segons els especialistes; de fet, la forma francesa és segurament un error de traducció de l'anglès ash cicada, perque ash significa 'cendra', però també 'freixe', que és probablement el sentit que té aquí.

    -cigala mediterrània (o xitxarra mediterrània), anàloga al castellà cigala mediterránea: no és prou precisa perquè, de fet, totes les cigales que viuen al nostre país es podrien considerar mediterrànies.

    -cigala ornada (o xitxarra ornada) i cigala adornada (o xitxarra adornada), com cigale ornée i cigale panachée en francès: no són encertades perquè relacionen, equivocadament, el nom específic científic orni amb un hipotètic ornus emparentat amb el verb orno, 'ornar, adornar'.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]