Neoloteca

ca cigala, n f
ca fet-fet (nord-occidental), n f sin. compl.
ca xitxarra (valencià), n f sin. compl.
es cigarra, n f
fr cigale, n f
en cicada, n
de Singzikade, n f

Zoologia > Insectes

Definición

Insecte de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d'ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emet un so estrident característic.

Nota

1. Les denominacions catalanes cigala i xitxarra s'apliquen també, especialment, a les espècies de cicàdids de la subfamília dels cicadins. Les espècies de la subfamília dels cicadetins s'anomenen, específicament, amb les formes cigalella o xitxarreta, i les de la subfamília dels tibicinins, amb la forma brunzidora.
2. La denominació fet-fet és pròpia dels parlars de la Franja de Ponent.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra):

S'aproven les denominacions cigala i xitxarra com a formes sinònimes (xitxarra com a sinònim complementari) referides, en general, a qualsevol insecte de la família dels cicàdids, pels motius següents:

Pel que fa a cigala (forma del llatí vulgar i dialectal cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda),

·és una forma ja documentada en diccionaris catalans i en obres especialitzades amb aquest sentit genèric, i al diccionari normatiu referida específicament a l'espècie Cicada plebeja (actualment, Lyristes plebejus);

·les obres especialitzades i també els experts de l'àmbit corroboren que és una forma utilitzada genèricament per a designar els insectes de la família dels cicàdids i alhora, específicament, els del grup dels cicadins, on s'inscriu el gènere Cicada (forma d'on deriva, justament, cigala);

·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, amb el mateix sentit genèric i el mateix origen etimològic.

Quant a xitxarra (probablement del castellà chicharra, alteració de cigarra per influència onomatopeica, i cigarra, com cigala, del llatí vulgar cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda, probablement també amb influència onomatopeica),

·és la denominació habitual d'aquest insecte en bona part del País Valencià, on es documenta des del segle XIX, procedent del murcià i el manxec, fruit de les migracions;

·ja es documenta en fonts lexicogràfiques catalanes com a sinònim de cigala (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear(1), al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) o al Diccionari normatiu valencià(3); en aquesta darrera obra, com a forma preferent).

Es descarta la forma txitxarra -malgrat que la pronúncia de xitxarra en les zones en què s'utilitza és generalment amb africada sorda inicial ([ʧiʧ'ara])-, perquè el dígraf tx és molt poc habitual en català en posició inicial (apareix bàsicament en formes manllevades de llengües llunyanes).(4) Cal tenir present, de fet, que el patró habitual d'adaptació al català d'aquest so inicial és x (com en xip, xarleston o xat, procedents, respectivament, dels mots anglesos chip, charleston i chat, o en xocolata i xoriço, adaptats del castellà chocolate i chorizo, respectivament), i que la pronúncia fricativa o africada d'aquesta consonant inicial depèn de les característiques pròpies de cada dialecte.

Els especialistes comenten que cigala i xitxarra s'apliquen especialment a les espècies de la subfamília dels cicadins. Per a les de la subfamília dels cicadetins (en llatí científic, Cicadettinae, a partir de Cicadetta, diminutiu de Cicada), més petites, proposen cigalella o xitxarreta (aquesta darrera forma, per paral·lelisme amb xitxarra), i per a les dels tibicinins (en llatí Tibicinae, de tibicina 'dona flautista'), brunzidora, pel cant característic que fan. S'acorda de fer constar aquesta informació en la nota del terme genèric.

Com a denominacions de les espècies del grup dels cicadetins, també s'han valorat les formes cigaleta, cigaló i cigalona, que probablement resulten més naturals com a diminutius catalans (el sufix de diminutiu -ell, -ella és menys habitual i sol formar noms de significat diferenciat respecte de la base)(5), però els especialistes troben que aquestes denominacions estan massa connotades sexualment i s'han mostrat més partidaris de cigalella, que creuen que és una forma més neutra.

La forma brunzidora, d'altra banda, és lingüísticament adequada, com a forma derivada del verb brunzir ("Produir un so per desplaçament dins l'aire a una gran velocitat"). Aquesta forma ja es recull al diccionari normatiu com a substantiu referit a una joguina "que es fa girar en l'aire i produeix un brunzit". Per a aquest grup, també s'han valorat les formes flautista (Tibicinae deriva de tibicina 'dona flautista'), fet-fet (forma onomatopeica emprada en nord-occidental referida, en general, a les cigales), cigarra (mot probablement d'origen castellà utilitzat en algunes zones per a designar, en general, les cigales) i tibicina (adaptació a partir del nom científic), però els especialistes s'han mostrat més partidaris de brunzidora.

(1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/>

(2)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp>

(3)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es/lexicval/>

(4)El diccionari normatiu només recull deu mots amb tx inicial, tots manlleus: txadià, txa-txa-txa, txec, txeca, txecoslovac, txernozem, txerquès, txetxè, txetxenolèsguic, txitxa

(5)En el cas d'animals, sol formar noms referents a les cries: anyell, cervatell, porcell, cadell, etc.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigala de l'olivera, n f
ca xitxarra de l'olivera (valencià), n f sin. compl.
es cigarra del olivo, n f
es cigarra magrebina, n f
es cigarra meridional, n f
fr cigale mauresque, n f
nc Cicada barbara

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

Nota

3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala de l'olivera (sin. compl. xitxarra de l'olivera):

S'aproven les denominacions cigala de l'olivera i xitxarra de l'olivera, com a sinònimes (xitxarra de l'olivera com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i txitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement de l'olivera fa referència a l'arbre on viu i de què s'alimenta habitualment aquesta espècie (segueix el paral·lelisme, doncs, de denominacions com ara papallona de la col o blaveta de l'astràgal, ja normatives o normalitzades);

·són formes paral·leles a cigala del pi i xitxarra del pi, que designen una espècie morfològicament idèntica (Cicada orni) però amb un altre cant i associada a una altra espècie vegetal (el pi);

·són les denominacions proposades pels especialistes.

Es descarten les formes cigala magribina (i xitxarra magribina), cigala mora (i xitxarra mora) i cigala meridional (i xitxarra meridional), basades en les denominacions documentades en castellà i francès, les quals es basen, al seu torn, en l'específic barbara(1) del nom científic (Cicada barbara), perquè els especialistes s'han mostrat més partidaris de les formes aprovades, que creuen que descriuen de manera més precisa l'espècie. Pel que fa, concretament, a cigala magribina (o xitxarra magribina) i cigala mora (o xitxarra mora), comenten que no són del tot adients, atès que l'espècie viu també al País Valencià, a les Illes Balears, a Sicília i a Portugal.

(1)L'específic barbara significa aquí 'de la Barbaria', és a dir, del Magrib (Barbaria era un nom utilitzat especialment a l'edat mitjana).

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigala del pi, n f
ca xitxarra del pi (valencià), n f sin. compl.
es cigarra del fresno, n f
es cigarra mediterránea, n f
fr cacan, n m
fr cigale de l'orne, n f
fr cigale du fêne, n f
fr cigale grise, n f
fr cigale ornée, n f
fr cigale panachée, n f
en ash cicada, n
nc Cicada orni

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala del pi (sin. compl. xitxarra del pi):

S'aproven les denominacions cigala del pi i xitxarra del pi, com a sinònimes (xitxarra del pi com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement del pi fa referència a l'arbre on viu i de què s'alimenta habitualment aquesta espècie (segueix el paral·lelisme, doncs, de denominacions com ara papallona de la col o blaveta de l'astràgal, ja normatives o normalitzades);

·són formes paral·leles a cigala de l'olivera i xitxarra de l'olivera, que designen una espècie morfològicament molt similar (Cicada barbara) però amb un altre cant i associada a una altra espècie vegetal (l'olivera);

·són les denominacions proposades pels especialistes.

Es descarten les formes cigala del freixe i xitxarra del freixe, malgrat que en altres llengües es documenten denominacions basades en el freixe i l'específic llatí (orni) també fa referència a aquest arbre, perquè els especialistes asseguren que, en realitat, aquesta espècie assoleix màximes densitats al nostre país i a Occitània en pinedes mediterrànies, sobretot en pinedes de pi blanc. Comenten que Cicada orni va ser descrita ja per Linné el 1758 i que el seu coneixement de la biologia de l'espècie devia ser encara limitat, motiu pel qual la devia associar al freixe i no al pi.

També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

-cancan, forma d'origen onomatopeic documentada en francès: no té ús en català.

-cigala grisa (o xitxarra grisa) i cigala cendrosa (o xitxarra cendrosa), anàlogues al francès cigale grise i a l'anglès ash cicada, respectivament: són formes semànticament inadequades, segons els especialistes; de fet, la forma francesa és segurament un error de traducció de l'anglès ash cicada, perque ash significa 'cendra', però també 'freixe', que és probablement el sentit que té aquí.

-cigala mediterrània (o xitxarra mediterrània), anàloga al castellà cigala mediterránea: no és prou precisa perquè, de fet, totes les cigales que viuen al nostre país es podrien considerar mediterrànies.

-cigala ornada (o xitxarra ornada) i cigala adornada (o xitxarra adornada), com cigale ornée i cigale panachée en francès: no són encertades perquè relacionen, equivocadament, el nom específic científic orni amb un hipotètic ornus emparentat amb el verb orno, 'ornar, adornar'.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigala grossa, n f
ca xitxarra grossa (valencià), n f sin. compl.
es cigarra plebeya, n f
fr cigale commune, n f
fr cigale plébéienne, n f
fr grand cigale commune, n f
nc Lyristes plebejus

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Lyristes

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala grossa (sin. compl. xitxarra grossa):

S'aproven les denominacions cigala grossa i xitxarra grossa, com a sinònimes (xitxarra grossa com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement grossa fa referència a la grandària de l'espècie, que és la més grossa de Catalunya i de tot el sud-est d'Europa (hi ha espècies més grosses en altres contrades, però en el nostre entorn cigala grossa s'identifica inequívocament amb aquesta espècie);

·la forma cigala grossa ja es documenta en català per a denominar aquesta espècie;(1)

·són les denominacions proposades pels especialistes.

També s'han valorat les formes següents, finalment descartades:

-cigala comuna (i xitxarra comuna), anàloga a la forma francesa cigale commune: els especialistes prefereixen, en general, evitar l'ús de qualificatius del tipus comuna o vulgar, perquè no són vàlids per a totes les contrades (el que és comú en un lloc pot no ser-ho en un altre); aquesta cigala, concretament, no és la més habitual a casa nostra, encara que és molt coneguda.

-cigala plebea (i xitxarra plebea), a partir del nom específic del nom científic plebejus, que significa 'comú' o 'ordinari': tot i que en castellà i francès també es documenten denominacions anàlogues, basades en el nom científic, els especialistes prefereixen una forma descriptiva de l'insecte, basada en la morfologia en aquest cas.

(1)Apareix, concretament, a Carbonell, R.; Matheu, E. Guia sonora dels insectes de Catalunya: grills, saltamartins i cigales. Granollers: Alosa i Museu de Granollers, 2010.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigala negra, n f
ca xitxarra negra (valencià), n f sin. compl.
fr cigale noire, n f
nc Cicadatra atra

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicadatra

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala negra (sin. compl. xitxarra negra):

S'aproven les denominacions cigala negra i xitxarra negra, com a sinònimes (xitxarra negra com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigala i xitxarra són formes sinònimes ja ratificades pel Consell Supervisor com a designacions de qualsevol insecte de la família dels cicàdids, especialment de la subfamília dels cicadins (com és el cas d'aquesta espècie), i el complement negra fa referència al color de l'espècie;

·l'específic negra reprodueix el sentit de l'específic científic atra (del llatí ater, atra, atrum 'negre'), que sembla que es repeteix al nom genèric (Cicadatra = cicada + atra);

·en francès es documenta la forma anàloga (cigale noire);

·són les denominacions proposades pels especialistes.

[Acta 643, 14 de novembre de 2019]

ca cigalella alacurta, n f
ca xitxarreta alacurta (valencià), n f sin. compl.
fr cigale des collines, n f
fr cigale du littoral, n f
nc Cicadetta brevipennis

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella alacurta (sin. compl. xitxarreta alacurta):

S'aproven les denominacions cigalella alacurta i xitxarreta alacurta, com a sinònimes (xitxarreta alacurta com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília del cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i el complement alacurta fa referència al fet que l'insecte té les ales curtes, que és un tret morfològic important de l'espècie;

·el complement alacurta reprodueix l'específic científic brevipennis (del llatí brevis 'curt' i penna 'ploma', 'ala') i, per tant, malgrat que no és plenament distintiu de l'espècie (perquè hi ha altres cigalelles amb les ales curtes), permet identificar-la prou bé;

·són les denominacions proposades pels especialistes.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigalella alacurta oriental, n f
ca xitxarreta alacurta oriental (valencià), n f sin. compl.
nc Cicadetta brevipennis brevipennis

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella alacurta oriental (sin. compl. xitxarreta alacurta oriental):

S'aproven les denominacions cigalella alacurta oriental i xitxarreta alacurta oriental, com a sinònimes (xitxarreta alacurta oriental com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella alarcurta i xitxarreta alacurta són formes ja aprovades pel Consell Supervisor per a designar l'espècie Cicadetta brevipennis, a la qual pertany aquesta subespècie, i el complement oriental fa referència a la seva distribució concreta (és la més oriental de les subespècies de Cicadetta brevipennis: es distribueix per Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Sèrbia, Àustria i Hongria);

·són les denominacions proposades pels especialistes.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigalella argentada, n f
ca xitxarreta argentada (valencià), n f sin. compl.
fr cigale argentée, n f
fr cigalette argentée, n f
nc Tettigettalna argentata

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Tettigettalna

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella argentada (sin. compl. xitxarreta argentada):

S'aproven les denominacions cigalella argentada i xitxarreta argentada, com a sinònimes (xitxarreta argentada com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília del cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i el complement argentada fa referència al color de l'espècie;

·el complement argentada reprodueix l'específic científic argentata, s'utilitza també en francès (cigalette argentée) i forma part del nom de nombroses espècies zoològiques (gavià argentat, colom argentat, langur argentat, tití argentat, etc.);

·són les denominacions proposades pels especialistes.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigalella costanera, n f
ca xitxarreta costanera (valencià), n f sin. compl.
nc Cicadetta brevipennis litoralis

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l'aprovació del terme cigalella costanera (sin. compl. xitxarreta costanera):

S'aproven les denominacions cigalella costanera i xitxarreta costanera, com a sinònimes (xitxarreta costanera com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels cicadetins (com és el cas d'aquesta subespècie), que són especialment petites, i el complement costanera fa referència a la distribució de l'insecte, que actualment només s'ha trobat en zones humides costaneres de la Catalunya del Nord;

·el complement costanera reprodueix el sentit del subespecífic científic litoralis i permet identificar fàcilment l'insecte;

·són les denominacions proposades pels especialistes.

Es prefereix el complement costanera a de (la) costa d'acord amb la tendència observada en els zoònims tradicionals i amb el criteri establert pel Consell Supervisor per a la denominació d'ocells, en què es recomana que la referència als hàbitats aquàtics i terrestres s'expressi preferentment en forma adjectiva (costaner-a, fluvial, marí -ina, riberenc -a, torrenter -a, etc.).

Malgrat que aquesta cigala és una subespècie de cigalella alacurta (Cicadetta brevipennis), els especialistes no són partidaris de les formes cigalella alacurta costanera i xitxarreta alacurta costanera. Comenten que la filogènia del gènere Cicadetta i la taxonomia que se'n deriva estan encara en estudi i poden tornar a canviar en un futur pròxim, de manera que troben més encertat dir-ne simplement cigalella costanera, en previsió que Cicadetta brevipennis litoralis s'acabi elevant a la categoria d'espècie. Argumenten, a més, que cigalella costanera contribueix a mantenir la simplicitat en els noms.

La forma cigalella nord-catalana, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè encara no hi ha prou estudis sobre aquesta subespècie que permetin afirmar amb seguretat que només es troba en zones de la Catalunya del Nord.

(1)Vegeu TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016.
<<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

ca cigalella culprima, n f
ca xitxarreta culprima (valencià), n f sin. compl.
nc Euryphara dubia

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Euryphara

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigalella culprima (sin. compl. xitxarreta culprima):

S'aproven les denominacions cigalella culprima i xitxarreta culprima, com a sinònimes (xitxarreta culprima com a sinònim complementari), pels motius següents:

·totes dues són formes lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: cigalella i xitxarreta són formes sinònimes proposades pels especialistes, i ratificades pel Consell Supervisor, per a designar les cigales de la subfamília dels cicadetins (com és el cas d'aquesta espècie), que són especialment petites, i el complement culprima fa referència a la forma de l'abdomen, que en aquesta espècie és molt estret;

·són les denominacions proposades pels especialistes.

Per motius d'economia, i d'acord amb la tendència observada en els zoònims, es prefereix el compost culprima al sintagma de cul prim (o a les variants d'abdomen estret o de ventre afuat).(1) Pel que fa a la formació d'aquest adjectiu compost, cal tenir en compte que la concordança no s'estableix entre els components adjectiu i nominal (*cigalella culprim), sinó entre el component adjectiu i el nucli de la denominació (cigalella culprima).

(1)Vegeu també TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016 (<<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>), en què s'especifica que els substantius monosíl·labs o plans bisíl·labs referits a parts d'un ocell tenen tendència a formar adjectius compostos (capgrís, collblanc, ullgroc, carablau, cellagroc, etc.

[Acta 643, 14 de novembre de 2018]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota