Back to top
Església Universal de Déu Església Universal de Déu

Esglésies lliures

  • ca  Església Universal de Déu

Esglésies lliures

Definició
Comunitat fundada per Herbert W. Armstrong cap als anys trenta del segle XX.

Nota

  • El 1934, Herbert W. Armstrong (1892-1986) inicià una experiència radiofònica -la Radio Church of God- que fou precursora dels teleevangelistes nord-americans. L'Església Universal de Déu, de tipus mil·lenarista, anuncià l'aparició d'un "món meravellós" en perfecta harmonia, sotmès a les lleis de Déu. Armstrong insistí en l'element angloisraelita de la veritable Església: els anglosaxons són els descendents de les deu tribus perdudes d'Israel. A partir d'aquest supòsit s'entenen millor les doctrines i prescripcions d'aquesta comunitat d'origen cristià: la negació de la Trinitat, l'observança del dissabte (sàbat) i d'altres festes jueves, l'acceptació de les lleis alimentàries hebrees, el rebuig de les transfusions de sang, i l'expectativa de la fi del món i de la imminent arribada del messies, anunciada ja diverses vegades en el passat però mai realitzada.
Església Universal del Regne de Déu Església Universal del Regne de Déu

Noves religions

  • ca  Església Universal del Regne de Déu

Noves religions

Definició
Comunitat fundada l'any 1977 a Rio de Janeiro per Edir Macedo Becerra, que era caixer de la loteria.

Nota

  • La seu principal de l'Església Universal del Regne de Déu es troba encara a Rio de Janeiro però des de 1986 Macedo n'exerceix la direcció des de Nova York. És un grup semblant a altres moviments evangèlics pentecostals. Els eixos centrals de la seva doctrina són la lluita contra els dimonis (malaltia, misèria, etc.) i la teologia de la prosperitat, inspirada en els predicadors nord-americans. Macedo promet als fidels que si aporten diners a la seva església, Déu els donarà gratificacions a la Terra i els farà més rics. Aquest moviment ha estat acusat de manipulació i d'extorsió de diners però tot i així és un dels grups que creix més a l'Amèrica del Sud, gràcies al suport d'alguns polítics i als mitjans de comunicació que Macedo posseeix al Brasil. Actualment té sis milions de fidels repartits pel Brasil i 46 països de tot el món.
Esglésies de Santedat Esglésies de Santedat

Esglésies lliures

  • ca  Esglésies de Santedat

Esglésies lliures

Definició
Grup pentecostal que fa èmfasi en la pròpia santificació.
Esglésies dels Germans Esglésies dels Germans

Protestantisme, Noves religions

  • ca  Assemblees de Germans
  • ca  Esglésies dels Germans
  • ca  Germans de Plymouth

Protestantisme, Noves religions

Definició
Moviment d'avivament de les esglésies evangèliques sorgit a Irlanda l'any 1825, que poc després es va estendre a Gran Bretanya de la mà, entre d'altres, de John N. Darby.

Nota

  • John Darby, que havia estat sacerdot de l'Església anglicana d'Irlanda, va abandonar el seu ministeri per convertir-se en predicador itinerant i va crear algunes comunitats de tendències antieclesials. La seva intransigència va propiciar l'escissió del moviment l'any 1848, en les dues branques que avui coneixem: les Assemblees de Germans Darbistes, de tendència exclusiva, i les Assemblees de Germans de Plymouth, de tendència oberta. La pràctica religiosa consisteix en nombroses reunions de pregàries i d'estudi de la Bíblia; el bateig està reservat als adults. Actualment hi ha més d'un milió de germans, escampats principalment pel món anglosaxó i per Europa.
esglésies independents africanes esglésies independents africanes

Esglésies lliures

  • ca  esglésies independents africanes, n f pl

Esglésies lliures

Definició
Conjunt de moviments religiosos africans moderns que es consideren a si mateixos esglésies dins de la tradició cristiana, però que en la seva forma actual no deriven de fonts missioneres occidentals.

Nota

  • El qualificatiu independents es refereix al seu origen, però també al seu govern: gairebé totes les esglésies africanes són independents en el sentit que s'autogovernen. Se'n poden distingir dos tipus principals: les esglésies etíops, anomenades així perquè algunes utilitzaven aquest títol, que simbolitza un cristianisme africà més antic que el de les missions occidentals; i les esglésies de guarició profètica, sovint anomenades espirituals (o ala dura) a l'oest d'Àfrica, i sionistes al sud d'Àfrica. Hi són freqüents els uniformes i el culte que practiquen inclou la dansa, l'ús d'instruments africans i una gran participació de l'assemblea. Tot i que no emfatitzen el component doctrinal, rarament hi ha un rebuig explícit de fórmules cristianes històriques. Les esglésies independents africanes són diverses en magnitud, en organització i direcció, en acceptació d'elements de la religió tradicional i en l'obertura a altres esglésies.
esotèric -a esotèric -a

Ciències de la religió

  • ca  esotèric -a, adj

Ciències de la religió

Definició
Adreçat només als iniciats.

Nota

  • Esotèric s'oposa a exotèric i s'aplica a allò que és ocult, que no és comú, i que està reservat a una minoria.
esoterisme esoterisme

Ciències de la religió

  • ca  esoterisme, n m

Ciències de la religió

Definició
Ensenyament filosòfic reservat en l'antiguitat a uns pocs iniciats i relacionat amb la idea de secret.

Nota

  • La noció d'esoterisme es va estendre a l'àmbit religiós, en el qual designa una actitud i un coneixement secrets, que cerquen l'esperit més enllà de la lletra, el sentit espiritual ocult més enllà del dogma. Juntament amb l'exoterisme, concepte al qual s'oposa, constitueix una dualitat que sol trobar-se a totes les religions.
esperit esperit

Religions indígenes

  • ca  esperit, n m

Religions indígenes

Definició
Ésser personalitzat però incorpori, immaterial.

Nota

  • Els esperits són presents en moltes religions indígenes.
espiritisme espiritisme

Noves religions

  • ca  espiritisme, n m

Noves religions

Definició
Doctrina basada en la creença de l'existència i de la manifestació dels esperits.

Nota

  • Segons els espiritistes, l'ésser humà és constituït pel cos material, l'ànima o esperit immortal i el periesperit immaterial, amb el qual s'uneix l'ànima després de la mort. Els esperits poblen l'espai i influeixen els humans, que poden comunicar-se amb els esperits mitjançant un mèdium. El moviment espiritista va néixer el 1848, a iniciativa d'Andrew Jackson Davis, a l'estat de Nova York, i d'allà es va estendre pels Estats Units d'Amèrica i després per Europa. Actualment n'hi ha dues branques: una, l'anglosaxona, representada per Stewart Edward White, celebra l'eucaristia, practica la sanació espiritual i rebutja la reencarnació de les ànimes; l'altra, la francesa o llatina, escampada per la Mediterrània i l'Amèrica llatina, és representada pel francès Allan Kardec, gran teòric del moviment. El nombre de mèdiums a tot el món es compta per milions o desenes de milions.
ésser suprem ésser suprem

Religions indígenes

  • ca  ésser suprem, n m

Religions indígenes

Definició
Ésser llunyà de les persones, que governa per sobre d'altres agents religiosos.

Nota

  • L'ésser suprem és present en moltes religions indígenes.