Back to top

Termes del coronavirus

Presentació
adequació de l'esforç terapèutic adequació de l'esforç terapèutic

  • ca  adequació de les actuacions sanitàries, n f
  • ca  adequació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  limitació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  LET, n f sigla
  • es  limitación del esfuerzo terapéutico, n f
  • es  limitación del soporte vital, n f
  • es  LET, n f sigla
  • es  LSV, n f sigla
  • pt  limitação de esforço terapêutico, n f
  • pt  limite terapêutico, n m
  • pt  LET, n f sigla
  • en  life support limitation, n
  • en  limitation of life support, n
  • en  LLS, n sigla
  • en  LSL, n sigla

Definició
Decisió clínica que comporta l'aplicació de les actuacions sanitàries que afavoreixen el màxim benestar al pacient i l'abstenció de les que no li aporten prou beneficis, tenint en compte la seva situació concreta.

Nota

  • 1. Al final de la vida, quan ja no es preveu una recuperació de la malaltia amb una qualitat de vida acceptable, l'adequació de les actuacions sanitàries facilita l'evolució cap a la mort sense provocar-la ni prolongar inútilment l'agonia amb tractaments fútils.
  • 2. La denominació limitació de l'esforç terapèutic, que és la que té més tradició, s'està substituint progressivament per les denominacions adequació de les actuacions sanitàries o adequació de l'esforç terapèutic, que es consideren semànticament més adequades.
adequació de les actuacions sanitàries adequació de les actuacions sanitàries

  • ca  adequació de les actuacions sanitàries, n f
  • ca  adequació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  limitació de l'esforç terapèutic, n f sin. compl.
  • ca  LET, n f sigla
  • es  limitación del esfuerzo terapéutico, n f
  • es  limitación del soporte vital, n f
  • es  LET, n f sigla
  • es  LSV, n f sigla
  • pt  limitação de esforço terapêutico, n f
  • pt  limite terapêutico, n m
  • pt  LET, n f sigla
  • en  life support limitation, n
  • en  limitation of life support, n
  • en  LLS, n sigla
  • en  LSL, n sigla

Definició
Decisió clínica que comporta l'aplicació de les actuacions sanitàries que afavoreixen el màxim benestar al pacient i l'abstenció de les que no li aporten prou beneficis, tenint en compte la seva situació concreta.

Nota

  • 1. Al final de la vida, quan ja no es preveu una recuperació de la malaltia amb una qualitat de vida acceptable, l'adequació de les actuacions sanitàries facilita l'evolució cap a la mort sense provocar-la ni prolongar inútilment l'agonia amb tractaments fútils.
  • 2. La denominació limitació de l'esforç terapèutic, que és la que té més tradició, s'està substituint progressivament per les denominacions adequació de les actuacions sanitàries o adequació de l'esforç terapèutic, que es consideren semànticament més adequades.
  • ca  agèusia, n f
  • es  ageusia, n f
  • fr  ageusie, n f
  • pt  ageusia, n f
  • pt  ageustia, n f
  • en  ageusia, n

Definició
Pèrdua o disminució del sentit del gust.

Nota

  • 1. L'agèusia pot ser transitòria o permanent, deguda a causes diverses.
  • 2. La denominació agèusia està formada a partir de a- i del grec geûsis 'gust
  • ca  aïllament, n m
  • es  aislamiento, n m
  • fr  isolement, n m
  • pt  isolamento, n m
  • pt  isolamento social, n m
  • en  isolation, n

Definició
Conjunt de mesures que s'apliquen a una persona amb una malaltia contagiosa durant el període en què la malaltia és transmissible per a evitar el contagi d'altres persones.

Nota

  • 1. L'aïllament pot ser total, quan comporta el confinament del pacient, o bé limitat, quan es restringeix a les vies de transmissió (aïllament respiratori, aïllament entèric, etc.).
  • 2. En llengua general, aïllament té un significat més ampli que en l'àmbit de les ciències de la salut, ja que únicament indica l'acció de separar una persona o una cosa de la resta. És per aquest motiu que, en un ús no especialitzat, també es pot aplicar a persones que han estat separades tot i estar en observació o bé fins i tot com a mesura preventiva.
  • ca  anòsmia, n f
  • es  anosmia, n f
  • fr  anosmie, n f
  • pt  anosmia, n f
  • en  anosmia, n

Definició
Pèrdua o disminució del sentit de l'olfacte.

Nota

  • 1. L'anòsmia pot ser transitòria, causada per l'obstrucció de les vies nasals, o permanent, produïda per una lesió total o parcial del nervi olfactori o del bulb olfactori.
  • 2. L'anòsmia és freqüent en traumatismes cranioencefàlics que afecten la làmina cribrosa de l'etmoide, en infeccions víriques, com la COVID-19, o en afeccions cròniques, com la rinitis al·lèrgica, que atrofien la mucosa nasal.
  • 3. La denominació anòsmia està formada a partir de a- i del grec osmé 'olfacte'.
  • ca  anticòs, n m
  • es  anticuerpo, n m
  • fr  anticorps, n m
  • pt  anticorpo, n m
  • en  antibody, n
  • sbl  Ab
  • sbl  Ac

Definició
Immunoglobulina secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a l'estimulació exercida per un antigen, al qual és capaç d'unir-se de manera específica.

Nota

  • 1. Els anticossos són proteïnes plasmàtiques amb activitat immunitària. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines.

    Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent.
  • 2. Els símbols Ac i Ab, creats amb les inicials del prefix i el radical de les denominacions completes, es distribueixen segons la llengua:
    - En les llengües romàniques s'utilitza el símbol Ac (corresponent al català anticòs, el castellà anticuerpo, el francès anticorps i el portuguès anticorpo).
    - En anglès s'utilitza el símbol Ab (corresponent a antibody).
  • ca  antigen, n m
  • es  antígeno, n m
  • fr  antigène, n m
  • pt  antígeno, n m
  • en  antigen, n
  • sbl  Ag

Definició
Molècula capaç de produir una resposta immunitària en l'organisme.

Nota

  • Els antígens tenen capacitat per unir-se a un anticòs o un BCR o per iniciar els processos de processament i presentació antigènica als limfòcits T.

    El terme antigen es va encunyar inicialment com un acrònim a partir de l'expressió anglesa antibody generation ('generació d'anticossos'). Però actualment s'ha comprovat que només un tipus d'antígens, els immunògens, són capaços d'induir una resposta immunitària humoral i de fer que apareguin anticossos i cèl·lules sensibilitzades que abans no existien. Les molècules més immunògenes són les proteïnes, seguides dels glúcids. Els lípids i els àcids nucleics, en canvi, no són immunògens, tret que formin complexos amb proteïnes o polisacàrids
  • ca  antiretroviral, n m
  • ca  ARV, n m sigla
  • es  antirretroviral, n m
  • es  antirretrovírico, n m
  • es  ARV, n m sigla
  • fr  antirétroviral, n m
  • fr  ARV, n m sigla
  • en  antiretroviral, n
  • en  ARV, n sigla

Definició
Fàrmac o substància que té capacitat per a inhibir la reproducció d'un retrovirus o per a combatre'n l'acció.
  • ca  antivíric, n m
  • ca  antiviral, n m sin. compl.
  • es  antivírico, n m
  • fr  antiviral, n m
  • pt  antiviral, n m
  • en  antiviral, n

Definició
Fàrmac o substància que inactiva selectivament els virus o en debilita l'acció.

Nota

  • Entre els antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació del DNA víric, com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els antivírics naturals hi ha l'interferó.
  • ca  antivíric, n m
  • ca  antiviral, n m sin. compl.
  • es  antivírico, n m
  • fr  antiviral, n m
  • pt  antiviral, n m
  • en  antiviral, n

Definició
Fàrmac o substància que inactiva selectivament els virus o en debilita l'acció.

Nota

  • Entre els antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació del DNA víric, com la vidarabina i l'acicloguanosina. Entre els antivírics naturals hi ha l'interferó.