Back to top
  • ca  xoc, n m
  • ca  col·lapse cardiocirculatori, n m sin. compl.
  • oc  chòc, n m
  • oc  colapse cardiocirculatòri, n m
  • oc  shòck, n m
  • es  choque, n m
  • gl  choque, n m
  • gl  colapso cardiocirculatorio, n m
  • eu  shock, n
  • pt  choque, n m
  • ptPT  colapso circulatório, n m
  • fr  choc, n m
  • en  shock, n

Diagnòstic

Definició
Síndrome transitòria, de caràcter dinàmic i progressiu, en la qual, per l'existència d'un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del cabal cardíac, l'afluència sanguínia en els teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.

Nota

  • El xoc es manifesta clínicament per signes d'irrigació perifèrica insuficient (pal·lidesa, cianosi, suor freda, etc.), descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, disminució de la funció renal (oligoanúria), nàusees i set. Una vegada iniciat el xoc, l'organisme respon amb una reacció compensadora (taquicàrdia, vasoconstricció, derivació de la sang per les fístules arteriovenoses, etc.) que origina una disminució del retorn venós amb la consegüent caiguda del volum cardíac que, en darrer terme, no fa sinó tancar el cercle viciós del xoc.