Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

fer surf fer surf

Esport > Esports nàutics > Surf, Esport > Esports d'hivern > Surf de neu, Esport > Esports d'aventura

  • ca  fer surf, v intr
  • ca  surfejar, v intr
  • es  hacer surf, v intr
  • es  surfear, v intr
  • fr  faire du surf, v intr
  • fr  surfer, v intr
  • it  fare surf, v intr
  • it  surfare, v intr
  • en  ride, to, v intr
  • en  surf, to, v intr

Esport > Esports nàutics > Surf, Esport > Esports d'hivern > Surf de neu, Esport > Esports d'aventura

Definition
Lliscar amb una planxa de surf o una planxa de neu sobre la superfície de l'aigua o de la neu seguint la direcció de les onades o del pendent.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del verb surfejar com a sinònim de fer surf:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma surfejar amb dos significats diferents (un d'intransitiu que ja havia estat normalitzat sota una altra denominació i un de transitiu que és nou), juntament amb la forma sintagmàtica sinònima fer surf (que és la forma normalitzada anteriorment per al significat intransitiu).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a la forma sintagmàtica fer surf:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del recurs habitual del català d'expressar amb el verb fer i un nom la realització de l'activitat indicada pel nom.

    ·Ja va ser normalitzada anteriorment pel Consell Supervisor per al significat de practicar l'esport del surf.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant a la forma sintètica surfejar:

    ·És una forma que es pot considerar lingüísticament adequada, tot i que el sufix -ej(ar) no hi aporti un valor iteratiu, per dos motius:

    té un valor d'acció continuada, igual que altres formes normatives i normalitzades amb el mateix sufix (bloquejar, bussejar, glassejar);

    s'ajusta al valor que atribueix a aquest sufix la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC: és una forma creada sobre un manlleu adaptat (surf, anàlogament a escanejar i xatejar, procedents de escàner i xat, respectivament), correspon a un verb intransitiu d'acció (la pràctica de l'esport) i a un verb transitiu de transferència que indica el mitjà utilizat (l'acció de cavalcar una onada).

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats, divulgatius i personals amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma *surfar (malgrat el paral·lelisme que manté amb el francès, l'italià i el portuguès) perquè en català té un ús residual, molt inferior a surfejar i restringit a textos escrits, i a més té l'oposició dels especialistes.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
fer surf[sobre] fer surf[sobre]

Esport > Esports nàutics > Surf

  • ca  fer surf [sobre], v prep
  • ca  surfejar, v tr
  • es  hacer surf [sobre], v prep
  • es  surfear, v tr
  • fr  faire du surf [sur], v prep
  • fr  surfer, v tr
  • it  surfare, v tr
  • pt  surfar, v tr
  • en  ride, to, v tr
  • en  surf, to, v tr

Esport > Esports nàutics > Surf

Definition
Mantenir l'equilibri a la cresta d'una onada sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa.
Travel or ride on the crest of the waves, especially with a surfboard.
Ride (a wave) towards the shore on a surfboard.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del verb surfejar com a sinònim de fer surf:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma surfejar amb dos significats diferents (un d'intransitiu que ja havia estat normalitzat sota una altra denominació i un de transitiu que és nou), juntament amb la forma sintagmàtica sinònima fer surf (que és la forma normalitzada anteriorment per al significat intransitiu).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a la forma sintagmàtica fer surf:

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada a partir del recurs habitual del català d'expressar amb el verb fer i un nom la realització de l'activitat indicada pel nom.

    ·Ja va ser normalitzada anteriorment pel Consell Supervisor per al significat de practicar l'esport del surf.

    ·L'ús en contextos especialitzats mostra que s'utilitza amb els dos significats aprovats.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga, amb els mateixos sentits.

    Quant a la forma sintètica surfejar:

    ·És una forma que es pot considerar lingüísticament adequada, tot i que el sufix -ej(ar) no hi aporti un valor iteratiu, per dos motius:

    té un valor d'acció continuada, igual que altres formes normatives i normalitzades amb el mateix sufix (bloquejar, bussejar, glassejar);

    s'ajusta al valor que atribueix a aquest sufix la Gramàtica de la llengua catalana de l'IEC: és una forma creada sobre un manlleu adaptat (surf, anàlogament a escanejar i xatejar, procedents de escàner i xat, respectivament), correspon a un verb intransitiu d'acció (la pràctica de l'esport) i a un verb transitiu de transferència que indica el mitjà utilizat (l'acció de cavalcar una onada).

    ·Es documenta en nombrosos textos especialitzats, divulgatius i personals amb els valors sintàctics recollits.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma *surfar (malgrat el paral·lelisme que manté amb el francès, l'italià i el portuguès) perquè en català té un ús residual, molt inferior a surfejar i restringit a textos escrits, i a més té l'oposició dels especialistes.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
funció planera funció planera

Matemàtiques > Anàlisi matemàtica

  • ca  funció planera, n f
  • en  shallow function, n

Matemàtiques > Anàlisi matemàtica

Definition
Funció que té un pendent molt baix.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme funció planera:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma funció planera com a denominació catalana equivalent a l'anglès shallow function.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, ja que la característica d'aquesta funció és que té molt poc gradient i això es tradueix gràficament en una línia pràcticament plana (i planer -a és "Que no és gaire o gens rost").

    ·Ja s'ha documentat amb aquest significat, si bé poc, segurament perquè es tracta d'un terme molt especialitzat.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    Formes desestimades

    Es desestima la forma funció plana perquè, segons els experts, una funció plana, en matemàtiques, és una funció que té totes les derivades zero en un punt.

    També s'han valorat les formes funció essencialment constant, funció quasiconstant i funció de gradient baix, que semànticament són solucions adequades, però s'ha preferit funció planera per motius de simplicitat i de proximitat semàntica a la forma anglesa de partida.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
funció rosta funció rosta

Matemàtiques > Anàlisi matemàtica

  • ca  funció rosta, n f
  • en  steep function, n

Matemàtiques > Anàlisi matemàtica

Definition
Funció que té un pendent molt alt.

Dit d'una funció que té un valor alt (en valor absolut) de la primera derivada. Exemple: Funció rosta.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme funció rosta:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma funció rosta com a denominació catalana equivalent a l'anglès steep function.


    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, ja que la característica d'aquesta funció és que té un gradient molt elevat i això es tradueix gràficament en una línia recta amb molt de pendent (rost -a és "Que fa pendent").

    ·Ja s'ha documentat amb aquest significat, si bé poc, segurament perquè el terme és molt especialitzat.

    ·És una denominació coherent amb la forma funció planera, que designa la funció contrària, és a dir, la que té molt poc pendent.

    ·Té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Formes desestimades

    S'han valorat les denominacions següents, que s'han desestimat, però, per motius diversos:

    -funció costeruda: Es considera menys clara que la forma aprovada (funció rosta).

    -funció dreta: Es considera menys clara que la forma aprovada (funció rosta).

    -funció empinada: Tot i que és una solució amb força suport entre els especialistes, lingüísticament sembla poc adequada amb aquest sentit; probablement és un calc del castellà:

    1)El diccionari normatiu només recull el verb empinar amb la definició "Posar dret i més alt de la posició normal", de la qual no es deriva que empinat -ada pugui servir per a indicar que una superfície fa pendent.
    2)El DCVB-E(1) recull el verb amb un significat que no és el resultat d'una acció ("Alçar-se més amunt de la mida normal"), però que no equival tampoc a 'estar inclinat'.
    3)El DECC(2) diu d'aquesta forma: "Mot només popular a Mallorca, Menorca i Val., certament castellanisme, a penes documentat abans de les poesies de M. Aguiló, si bé aquest n'assenyala una aparició mallorquina el 1700: es tracta d'un castellanisme típic que prengué peu en qualitat de tal, a les Illes només i al P. Val.; fou sempre rebutjat en el Princ. (si no és com a expressió pintoresca de bevedors)."
    4)El diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana, de fet, tradueix empinado -da per costerut, coster, rost.

    -funció de gradient elevat: És una denominació adequada i descriu bé el concepte des del punt de vista matemàtic, però s'allunya de la imatge de la forma anglesa de partida, que es refereix al pendent de la recta.

    -funció rampant: És una forma poc transparent, atès el poc ús, en general, de l'adjectiu rampant, que, d'altra banda, només es recull als diccionaris catalans aplicat a l'àmbit de l'heràldica.

    -funció ràpidament creixent: Alguns especialistes consideren que no és una solució prou clara, perquè també podria associar-se a una funció de gradient negatiu que decreix ràpidament. D'altra banda, també s'ha preferit funció rosta per motius de proximitat semàntica amb la forma anglesa de partida.

    (1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari-català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002.<dcvb.iecat.net/&gt;

    (2) COROMINES i VIGNEAUX, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial: La Caixa, 1983-2001. 10 v.


    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]