Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

categorització categorització

Matemàtiques > Estadística

  • ca  classificació, n f
  • ca  segmentació, n f
  • ca  categorització, n f sin. compl.
  • en  binning, n

Matemàtiques > Estadística

Definition
Acció i efecte de classificar una variable quantitativa.
Acció o efecte de segmentar una variable.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes interval de classe (sin. segment), classificar (sin. segmentar; sin. compl. categoritzar) i classificació (sin. segmentació; sin. compl. categorització):

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes interval de classe i segment com a sinònims equivalents a les denominacions angleses class interval, group interval i bin, juntament amb els verbs semànticament relacionats classificar, segmentar i categoritzar, sinònims equivalents a l'anglès to bin, i els substantius postverbals corresponents classificació, segmentació i categorització, equivalents a l'anglès binning.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a interval de classe:

    ·És una forma lingüísticament adequada i semànticament transparent, tenint en compte els sentits de interval i classe en matemàtiques (interval és el "conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats", i classe, el "conjunt d'observacions tal que els valors dels seus elements són compresos entre dues quantitats donades", segons recull el diccionari normatiu). En aquest cas, es fa referència a una agrupació de valors numèrics que donen lloc a una classe.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que comenten que és habitual la reducció en la forma simple interval. Alguns especialistes també fan notar que, segons el tipus de variable, es tendeix a parlar de interval (per exemple, intervals de temperatura) o bé de segment (per exemple, segments d'edat).

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Quant a segment:

    ·És també una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el sentit general d'aquest substantiu ("Part limitada d'un tot continu", segons el diccionari normatiu), ja que el concepte fa referència a una part d'un conjunt de valors.

    ·És una forma ja força utilitzada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és una denominació que conviu amb la forma interval (de classe) i que, segons la variable, es tendeix a utilitzar més una forma o una altra.

    Pel que fa a les formes relacionades classificar, categoritzar i segmentar, i als postverbals corresponents, classificació, categorització i segmentació:

    ·Són també denominacions lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: classificar ("Distribuir en classes o categories") i segmentar ("Separar en segments") remeten directament a les formes de base classe (present en interval de classe) i segment, i categoritzar ("Classificar per categories" i categoria és, en general, "Grup en què poden ésser reunits diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.", segons el diccionari normatiu) s'adequa també bé al concepte.

    ·Totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes, si bé, segons el cas, mostren preferència per una solució o una altra.

    Formes desestimades

    Es descarten els manlleus de l'anglès binejar i binning perquè es consideren innecessaris.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
categoritzar categoritzar

Matemàtiques > Estadística

  • ca  classificar, v tr
  • ca  segmentar, v tr
  • ca  categoritzar, v tr sin. compl.
  • en  bin, to, v tr

Matemàtiques > Estadística

Definition
Dividir el conjunt de valors d'una variable quantitativa en intervals de classe.
Statistics Group together (data) in bins.
Dividir el rang o possibles valors d'una variable real en diversos segments.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes interval de classe (sin. segment), classificar (sin. segmentar; sin. compl. categoritzar) i classificació (sin. segmentació; sin. compl. categorització):

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes interval de classe i segment com a sinònims equivalents a les denominacions angleses class interval, group interval i bin, juntament amb els verbs semànticament relacionats classificar, segmentar i categoritzar, sinònims equivalents a l'anglès to bin, i els substantius postverbals corresponents classificació, segmentació i categorització, equivalents a l'anglès binning.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a interval de classe:

    ·És una forma lingüísticament adequada i semànticament transparent, tenint en compte els sentits de interval i classe en matemàtiques (interval és el "conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats", i classe, el "conjunt d'observacions tal que els valors dels seus elements són compresos entre dues quantitats donades", segons recull el diccionari normatiu). En aquest cas, es fa referència a una agrupació de valors numèrics que donen lloc a una classe.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que comenten que és habitual la reducció en la forma simple interval. Alguns especialistes també fan notar que, segons el tipus de variable, es tendeix a parlar de interval (per exemple, intervals de temperatura) o bé de segment (per exemple, segments d'edat).

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Quant a segment:

    ·És també una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el sentit general d'aquest substantiu ("Part limitada d'un tot continu", segons el diccionari normatiu), ja que el concepte fa referència a una part d'un conjunt de valors.

    ·És una forma ja força utilitzada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és una denominació que conviu amb la forma interval (de classe) i que, segons la variable, es tendeix a utilitzar més una forma o una altra.

    Pel que fa a les formes relacionades classificar, categoritzar i segmentar, i als postverbals corresponents, classificació, categorització i segmentació:

    ·Són també denominacions lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: classificar ("Distribuir en classes o categories") i segmentar ("Separar en segments") remeten directament a les formes de base classe (present en interval de classe) i segment, i categoritzar ("Classificar per categories" i categoria és, en general, "Grup en què poden ésser reunits diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.", segons el diccionari normatiu) s'adequa també bé al concepte.

    ·Totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes, si bé, segons el cas, mostren preferència per una solució o una altra.

    Formes desestimades

    Es descarten els manlleus de l'anglès binejar i binning perquè es consideren innecessaris.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
cinquè txakra cinquè txakra

Filosofia > Ioga

  • ca  txakra de la gola, n m
  • ca  cinquè txakra, n m sin. compl.
  • ca  vixudha-txakra, n m sin. compl.
  • es  chakra de la garganta, n m
  • es  quinto chakra, n m
  • en  fifth chakra, n
  • en  throat chakra, n
  • sa  viśuddha-cakra, n m
  • sa  viśuddhi-cakra, n m

Filosofia > Ioga

Definition
Txakra situat a l'altura de la gola.

Note

  • 1. El txakra de la gola està relacionat amb la glàndula tiroide i s'associa, entre altres coses, a la capacitat de comunicació, la creativitat i la puresa. Es relaciona amb l'èter. S'identifica amb el color blau i se sol representar amb una flor de lotus de color blanc de setze pètals de color violeta clar.
  • 2. La denominació vixudha-txakra prové del sànscrit viśuddha-cakra, denominació constituïda pels formants viśuddha 'pur' i cakra 'roda, cercle, txakra'.
classificació classificació

Matemàtiques > Estadística

  • ca  classificació, n f
  • ca  segmentació, n f
  • ca  categorització, n f sin. compl.
  • en  binning, n

Matemàtiques > Estadística

Definition
Acció i efecte de classificar una variable quantitativa.
Acció o efecte de segmentar una variable.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes interval de classe (sin. segment), classificar (sin. segmentar; sin. compl. categoritzar) i classificació (sin. segmentació; sin. compl. categorització):

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes interval de classe i segment com a sinònims equivalents a les denominacions angleses class interval, group interval i bin, juntament amb els verbs semànticament relacionats classificar, segmentar i categoritzar, sinònims equivalents a l'anglès to bin, i els substantius postverbals corresponents classificació, segmentació i categorització, equivalents a l'anglès binning.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a interval de classe:

    ·És una forma lingüísticament adequada i semànticament transparent, tenint en compte els sentits de interval i classe en matemàtiques (interval és el "conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats", i classe, el "conjunt d'observacions tal que els valors dels seus elements són compresos entre dues quantitats donades", segons recull el diccionari normatiu). En aquest cas, es fa referència a una agrupació de valors numèrics que donen lloc a una classe.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que comenten que és habitual la reducció en la forma simple interval. Alguns especialistes també fan notar que, segons el tipus de variable, es tendeix a parlar de interval (per exemple, intervals de temperatura) o bé de segment (per exemple, segments d'edat).

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Quant a segment:

    ·És també una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el sentit general d'aquest substantiu ("Part limitada d'un tot continu", segons el diccionari normatiu), ja que el concepte fa referència a una part d'un conjunt de valors.

    ·És una forma ja força utilitzada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és una denominació que conviu amb la forma interval (de classe) i que, segons la variable, es tendeix a utilitzar més una forma o una altra.

    Pel que fa a les formes relacionades classificar, categoritzar i segmentar, i als postverbals corresponents, classificació, categorització i segmentació:

    ·Són també denominacions lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: classificar ("Distribuir en classes o categories") i segmentar ("Separar en segments") remeten directament a les formes de base classe (present en interval de classe) i segment, i categoritzar ("Classificar per categories" i categoria és, en general, "Grup en què poden ésser reunits diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.", segons el diccionari normatiu) s'adequa també bé al concepte.

    ·Totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes, si bé, segons el cas, mostren preferència per una solució o una altra.

    Formes desestimades

    Es descarten els manlleus de l'anglès binejar i binning perquè es consideren innecessaris.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
classificar classificar

Matemàtiques > Estadística

  • ca  classificar, v tr
  • ca  segmentar, v tr
  • ca  categoritzar, v tr sin. compl.
  • en  bin, to, v tr

Matemàtiques > Estadística

Definition
Dividir el conjunt de valors d'una variable quantitativa en intervals de classe.
Statistics Group together (data) in bins.
Dividir el rang o possibles valors d'una variable real en diversos segments.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes interval de classe (sin. segment), classificar (sin. segmentar; sin. compl. categoritzar) i classificació (sin. segmentació; sin. compl. categorització):

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes interval de classe i segment com a sinònims equivalents a les denominacions angleses class interval, group interval i bin, juntament amb els verbs semànticament relacionats classificar, segmentar i categoritzar, sinònims equivalents a l'anglès to bin, i els substantius postverbals corresponents classificació, segmentació i categorització, equivalents a l'anglès binning.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a interval de classe:

    ·És una forma lingüísticament adequada i semànticament transparent, tenint en compte els sentits de interval i classe en matemàtiques (interval és el "conjunt de nombres reals compresos entre dos de donats", i classe, el "conjunt d'observacions tal que els valors dels seus elements són compresos entre dues quantitats donades", segons recull el diccionari normatiu). En aquest cas, es fa referència a una agrupació de valors numèrics que donen lloc a una classe.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes consultats, que comenten que és habitual la reducció en la forma simple interval. Alguns especialistes també fan notar que, segons el tipus de variable, es tendeix a parlar de interval (per exemple, intervals de temperatura) o bé de segment (per exemple, segments d'edat).

    ·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.

    Quant a segment:

    ·És també una forma lingüísticament adequada, d'acord amb el sentit general d'aquest substantiu ("Part limitada d'un tot continu", segons el diccionari normatiu), ja que el concepte fa referència a una part d'un conjunt de valors.

    ·És una forma ja força utilitzada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és una denominació que conviu amb la forma interval (de classe) i que, segons la variable, es tendeix a utilitzar més una forma o una altra.

    Pel que fa a les formes relacionades classificar, categoritzar i segmentar, i als postverbals corresponents, classificació, categorització i segmentació:

    ·Són també denominacions lingüísticament adequades i motivades des del punt de vista semàntic: classificar ("Distribuir en classes o categories") i segmentar ("Separar en segments") remeten directament a les formes de base classe (present en interval de classe) i segment, i categoritzar ("Classificar per categories" i categoria és, en general, "Grup en què poden ésser reunits diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.", segons el diccionari normatiu) s'adequa també bé al concepte.

    ·Totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes, si bé, segons el cas, mostren preferència per una solució o una altra.

    Formes desestimades

    Es descarten els manlleus de l'anglès binejar i binning perquè es consideren innecessaris.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
cor cor

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  cor, n m
  • ca  nucli, n m sin. compl.
  • es  centro, n m
  • es  núcleo, n m
  • fr  noyau, n m
  • it  core, n m
  • en  core, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Regió més interna d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia en què la densitat de massa no presenta cap singularitat central i té un valor finit.
Région centrale d'une galaxie, où la densité et la luminosité sont maximales. (Lorsque le noyau a une luminosité exceptionnelle, on parle de noyau actif.)
Component central d'un cúmul estel·lar o una galàxia en què la densitat de massa arriba a un màxim finit en el centre, amb un perfil de densitat analític (que no té cap singularitat central).
Part central i més interior d'una galàxia, amb alta concentració d'estels, que és, habitualment, font de radiacions molt activa.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cor (sin. compl. nucli):

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes cor i nucli com a sinònims equivalents de la forma anglesa core (nucli com a sinònim complementari).

    Criteris aplicats

    Pel que fa a la forma cor,

    ·És una alternativa catalana al manlleu de l'anglès core, el qual té un cert ús en català.

    ·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada, a partir d'un dels sentits de cor recollits al diccionari normatiu: "Part central d'una cosa, la més amagada, la més essencial".

    ·És una forma que s'identifica inequívocament amb el concepte (a diferència d'altres denominacions, com ara centre o nucli, també adequades però poc precises segons el context).

    ·Ja ha tingut una certa difusió en català.

    ·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

    Quant a nucli,

    ·És una denominació lingüísticament adequada, partint de la definició "Part o massa central d'alguna cosa" amb què es recull aquest substantiu al diccionari normatiu.
    ·És una forma ja utilitzada per a designar el concepte i es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    ·Els especialistes confirmen que té ús i són partidaris que s'aprovi amb aquest sentit, malgrat que, segons el context, pot resultar una forma imprecisa (perquè nucli també s'aplica, en general, la regió central d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia, on hi ha concentrats més estels i, per tant, on la radiació és més alta, independentment del valor que hi assoleixi la massa).

    ·En altres llengües també s'utilitza la forma anàloga.

    Motius per a la sinonímia

    ·S'opta per establir una sinonímia entre la forma nucli, adequada semànticament i ja utilitzada per a designar aquest concepte, i cor, forma menys usada però també coneguda, adequada lingüísticament i més precisa que nucli. Per motius de precisió, s'estableix cor com a denominació principal.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma centre perquè té poc ús amb aquest sentit específic (també s'aplica, en general, com nucli, a la zona central d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia).

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
corrent d’acreció corrent d’acreció

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  corrent d’acreció, n m
  • es  flujo de acreción, n m
  • fr  courant d'accrétion, n m
  • en  accretion flow, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Matèria en moviment que es va incorporant progressivament a un objecte massiu.
Ritme al qual la matèria flueix a través d'un disc d'acreció, o d'un altre tipus de corrent d'acreció, cap a un objecte central.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme corrent d'acreció:

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma corrent d'acreció com a equivalent català de la forma anglesa accretion flow.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, creada sobre el nucli corrent ("Matèria o energia que es mou en una direcció determinada"), que s'adequa bé al concepte, i el sintagma d'acreció, construït sobre acreció, forma també normalitzada per a designar la incorporació de matèria a un objecte massiu.

    ·Ja es documenta en textos especialitzats i en obres terminològiques.

    ·Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.

    ·En francès es documenta la designació paral·lela.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma flux d'acreció, que també s'utilitza de vegades referida a aquest concepte, perquè la majoria d'especialistes han mostrat preferència per corrent d'acreció. Tenint en compte, a més, que flux expressa sovint una quantitat per unitat de superfície i de temps,(1) flux d'acreció podria suggerir en aquest cas la quantitat de matèria acretada per unitat de superfície i temps, és a dir, un concepte que, per bé que segons els especialistes no té un ús real, és perfectament imaginable.

    (1) Segons el diccionari normatiu, flux és "Moviment d'energia, de partícules, expressat habitualment per unitat d'àrea i de temps".

    [Acta 649, 10 d'abril de 2019]
cos causal cos causal

Filosofia > Ioga

  • ca  cos causal, n m
  • es  cuerpo causal, n m
  • en  causal body, n
  • sa  kāraṇa-śarīra, n n

Filosofia > Ioga

Definition
Cos no visible de l'ésser humà que en constitueix l'essència, que és l'origen del cos físic i el cos subtil i que està representat per l'embolcall fet de felicitat.

Note

  • 1. El cos causal és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos subtil (sūkma-śarīra) i el cos físic (sthūla-śarīra).
  • 2. La denominació sànscrita kāraa-śarīra està constituïda pels formants kāraa 'causa' i śarīra 'cos'.
  • Observacions del Consell Supervisor:

    La forma cos causal (calc de la denominació sànscrita originària) és la denominació utilitzada habitualment en català, juntament amb les formes semànticament relacionades cos subtil i cos físic. Encara que el manlleu (kāraa-śarīra) es coneix en l'àmbit especialitzat, la forma catalana no genera ambigüitat i pot substituir-lo sense cap problema. En altres llengües s'utilitza també el calc del sànscrit amb normalitat.

    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]
cos celeste cos celeste

Ciències de la Terra > Astrofísica

  • ca  cos celeste, n m
  • ca  objecte celeste, n m sin. compl.
  • fr  corps céleste, n m
  • fr  objet céleste, n m
  • fr  objet spatial, n m
  • en  celestial body, n
  • en  celestial object, n
  • en  heavenly body, n

Ciències de la Terra > Astrofísica

Definition
Agregació de matèria situada a l'espai exterior.
objet céleste: Corps céleste dont les caractéristiques ne sont pas encore parfaitement déterminées.
corps célestes: Astres, planètes autres que la terre.
Masse de matière solide ou fluide d'une certaine importance, située dans l'espace.
Notes
Un corps céleste peut être soit naturel, soit artificiel.

Pour un nuage très diffus de poussières, de molécules, d'atomes ou de particules solides, on ne parlera pas de « corps céleste ».
corps naturel ou artificiel situé dans l'espace, dont l'orbite n'a pas été calculée.
celestial body, celestial object: something in space, such as a star or planet
an aggregation of matter in the universe that constitutes a unit (as a planet, nebula) for astronomical study
an object visible in the sky, such as a planet
A heavenly body is a planet, star, moon, or other natural object in space.
any object existing in space, especially a planet, star, or the moon
haevenly body: a star, planet, or moon
heavenly body A planet, star, or other celestial body.

Note

  • Tot i que les formes cos celeste i objecte celeste s'utilitzen com a sinònimes, es tendeix a reservar cos celeste per a les entitats astronòmiques compactes i objecte celeste per a les difuses i per als conjunts de cossos celestes com ara cúmuls i galàxies; alguns especialistes, en canvi, consideren que objecte celeste té un sentit genèric i que pot aplicar-se a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, sigui una entitat compacta (és a dir, un cos celeste), una entitat difusa o bé un conjunt de cossos.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes astre i cos celeste (sin. compl. objecte celeste):

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el substantiu astre amb un significat més restrictiu que el que recull el diccionari normatiu i es distingeix de les formes cos celeste i objecte celeste, que s'aproven com a sinònimes amb alguns matisos de diferència.

    Criteris aplicats

    ·Encara que al diccionari normatiu i en altres diccionaris catalans(1) la definició de astre és 'cos celeste', i per tant astre i cos celeste s'interpreten com a sinònims, els especialistes i altres fonts catalanes estableixen matisos de significat entre totes dues denominacions: cos celeste és un terme més ampli, que es refereix a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, i astre és un cos celeste natural, clarament delimitat, compacte i d'unes certes dimensions.

    ·Les formes cos celeste i objecte celeste, al seu torn, solen utilitzar-se indistintament, referides a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior. Els especialistes matisen, malgrat tot, que cos celeste se sol reservar per a les entitats astronòmiques compactes i objecte celeste per a les difuses i per als conjunts de cossos celestes com ara cúmuls i galàxies. Altres vegades es considera objecte celeste un superordinat, que pot aplicar-se a qualsevol agregació de matèria de l'espai exterior, sigui una entitat compacta, difusa o bé un conjunt de cossos.

    ·En altres llengües s'han trobat distincions similars.

    (1)Per exemple, el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari normatiu valencià.

    [Acta 650, 15 de maig de 2019]
cos dens cos dens

Filosofia > Ioga

  • ca  cos físic, n m
  • ca  cos dens, n m sin. compl.
  • es  cuerpo denso, n m
  • es  cuerpo físico, n m
  • es  cuerpo tosco, n m
  • en  gross body, n
  • en  physical body, n
  • sa  sthūla-śarīra, n n

Filosofia > Ioga

Definition
Cos visible de l'ésser humà, constituït d'espai, aire, foc, aigua i terra, i sotmès a naixement, subsistència, creixement, maduresa, decadència i mort, que fa de vehicle del cos subtil i el cos causal i està representat per l'embolcall fet de carn.

Note

  • 1. El cos físic és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos subtil (sūkma-śarīra) i el cos causal (kāraa-śarīra).
  • 2. La denominació sànscrita sthūla-śarīra està constituïda pels formants sthūla 'dens, tosc' i śarīra 'cos'.
  • Observacions del Consell Supervisor:

    La forma cos físic és la denominació utilitzada habitualment en català. També té força ús cos dens, que és el calc estricte de la denominació sànscrita. Pel que fa al manlleu (sthūla-śarīra), es coneix en l'àmbit especialitzat, però les formes catalanes no generen ambigüitat i poden substituir-lo sense cap problema. En altres llengües s'utilitzen també les denominacions anàlogues, que s'oposen, des del punt de vista semàntic, al terme relacionat cos subtil.

    Es descarten les formes cos tosc i cos bast (calcs també del sànscrit sthūla-śarīra) perquè tenen poc ús.

    [Acta 654, 18 de setembre de 2019]