Back to top

Neoloteca

Presentation

Full records of the terms standardized by TERMCAT's Supervisory Council.

cabriola cabriola

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  cabriole [fr], n f
  • ca  cabriola, n f sin. compl.
  • es  cabriola, n f
  • es  cabriole, n f
  • fr  cabriole, n f
  • en  cabriole, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Salt d'un peu al mateix peu en què, mentre una cama es troba estesa en qualsevol direcció i altura, la cama de suport, en posició flexionada, impulsa el cos enlaire i s'estira en direcció a l'altra cama, com si li donés un cop, i a continuació retorna a terra en flexió per rebre el pes del cos, mentre l'altra cama es manté en la posició original.

Note

  • 1. La cabriole s'anomena cabriole fermée si ràpidament després de l'aterratge es porta la cama que queda en l'aire cap a la de suport, per acabar en 5a posició en plié. Altres variants de la cabriole són la cabriole doble, en què se separen les dues cames després d'haver-se trobat en l'aire i es tornen a acostar i a separar un cop més abans de l'aterratge; la grande cabriole, que implica una gran elevació de les cames i del salt, i la cabriole fouettée, en què s'afegeix al moviment una acció molt viva i enèrgica en l'aire, consistent en el gir del cos cap a la cama de suport o cap a la cama contrària, en funció de si la cama de treball es trobava a l'inici estirada al davant o al darrere del cos, fins a acabar en la posició contrària a la mostrada en l'aire.
  • 2. La denominació cabriole prové del substantiu francès cabriole, que significa 'salt àgil, lleuger'.
cabriole [fr] cabriole [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

  • ca  cabriole [fr], n f
  • ca  cabriola, n f sin. compl.
  • es  cabriola, n f
  • es  cabriole, n f
  • fr  cabriole, n f
  • en  cabriole, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Extensió o especialització semàntica**

Definition
Salt d'un peu al mateix peu en què, mentre una cama es troba estesa en qualsevol direcció i altura, la cama de suport, en posició flexionada, impulsa el cos enlaire i s'estira en direcció a l'altra cama, com si li donés un cop, i a continuació retorna a terra en flexió per rebre el pes del cos, mentre l'altra cama es manté en la posició original.

Note

  • 1. La cabriole s'anomena cabriole fermée si ràpidament després de l'aterratge es porta la cama que queda en l'aire cap a la de suport, per acabar en 5a posició en plié. Altres variants de la cabriole són la cabriole doble, en què se separen les dues cames després d'haver-se trobat en l'aire i es tornen a acostar i a separar un cop més abans de l'aterratge; la grande cabriole, que implica una gran elevació de les cames i del salt, i la cabriole fouettée, en què s'afegeix al moviment una acció molt viva i enèrgica en l'aire, consistent en el gir del cos cap a la cama de suport o cap a la cama contrària, en funció de si la cama de treball es trobava a l'inici estirada al davant o al darrere del cos, fins a acabar en la posició contrària a la mostrada en l'aire.
  • 2. La denominació cabriole prové del substantiu francès cabriole, que significa 'salt àgil, lleuger'.
cambré cambré

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  cambré, n m
  • es  cambré, n m
  • fr  cambré, n m
  • en  cambré, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definition
Extensió del tors a partir d'un moviment cap enrere, en què el cap, i sovint el braç, segueixen la línia de la part superior del cos.

Note

  • 1. La posició resultant d'aquest moviment també rep el nom de cambré.
  • 2. La denominació cambré prové del verb francès cambrer, que significa 'arquejar'.
capacitat contributiva capacitat contributiva

Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  capacitat contributiva, n f
  • es  capacidad contributiva, n f
  • es  capacidad de pago, n f
  • fr  capacité contributive, n f
  • fr  capacité de paiement, n f
  • en  ability to pay, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Capacitat econòmica que té una persona per a pagar impostos, que es mesura, entre altres indicadors, a partir de la renda, el consum o la riquesa.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme capacitat contributiva

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma capacitat contributiva.

    Criteris aplicats

    ·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, que s'identifica bé amb el concepte dins l'àmbit de la hisenda pública.

    ·És una forma àmpliament documentada, tant en textos especialitzats com en obres terminològiques.

    ·Té el vistiplau dels especialistes del sector.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Formes desestimades

    La forma capacitat de pagament, que té força ús en l'àmbit, es considera, en realitat, un superordinat de capacitat contributiva. Malgrat que dins l'àmbit estricte de la política econòmica i la hisenda pública s'associï generalment a aquest concepte, estrictament designa un concepte més ampli. Passa el mateix amb la forma capacitat econòmica, que és una denominació que es documenta i que també s'ha valorat però que s'ha obviat perquè és massa genèrica, fins i tot més que capacitat de pagament.

    [Acta 692, 16 de maig de 2022]
chaînés [fr] chaînés [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  chaînés [fr], n m pl
  • ca  déboulé [fr], n m
  • es  chaîné, n m
  • es  déboulé, n m
  • fr  déboulé, n m
  • fr  tours chaînés, n m pl
  • en  chainé, n
  • en  chaînés, n pl
  • en  déboulé, n
  • en  tours chaînés déboulés, n pl
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definition
Seqüència de mitjos girs ràpids en 1a posició alternant-ne un en dehors i un altre en dedans, que aconsegueix l'efecte d'un seguit de voltes encadenades.

Note

  • 1. Els chaînes també poden fer-se mostrant una 5a posició.
  • 2. La denominació chaînés prové probablement del verb francès enchaîner, que significa 'encadenar', i la denominació déboulé prové del verb francès débouler, que significa 'caure donant voltes sobre un mateix'.
  • 3. Altres denominacions que de vegades s'utilitzen per a designar aquesta seqüència de mitjos girs, de les quals deriven les formes simples i més habituals chaînés i déboulé, són tours chaînés, chaînés déboulés i tours chaînés déboulés.
changement de pied [fr] changement de pied [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  changement de pied [fr], n m
  • es  changement, n m
  • es  changement de pied, n m
  • es  changement de pieds, n m
  • fr  changement de pied, n m
  • en  changement, n
  • en  changement de pied, n
  • en  changement de pieds, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definition
Salt de dos peus a dos peus en què, des de 5a posició en plié, s'efectua un impuls per a intercanviar la posició dels peus en l'aire i aterrar en la 5a posició contrària a la de partida.

Note

  • 1. En funció de l'elevació del salt, es distingeix entre petit changement de pied i grand changement de pied.
  • 2. D'altra banda, es coneix com a changement de pied italià o changement de pied a la italiana la variant en què, en el moment del salt, es flexionen els genolls.
  • 3. La denominació changement de pied, procedent del francès, està creada a partir del substantiu changement ('canvi') i el sintagma de pied ('de peu').
chassé [fr] chassé [fr]

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  chassé [fr], n m
  • ca  pas chassé [fr], n m sin. compl.
  • es  chassé, n m
  • fr  chassé, n m
  • fr  pas chassé, n m
  • en  chassé, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definition
Pas en què un peu avança lliscant, en qualsevol direcció, i l'altre s'hi acosta ràpidament.

Note

  • 1. En general els chassés, que sovint s'executen en sèrie, es poden fer tant arran de terra com saltats o girant, si bé l'escola francesa, per exemple, només considera chassés els que es fan arran de terra.
  • 2. De vegades també rep el nom de chassé la primera part del moviment, que correspon només al lliscament del primer peu, ja sigui amb la punta estirada a terra o amb tota la planta del peu en contacte amb el terra, el qual pot precedir altres moviments.
  • 3. La denominació chassé prové del verb francès chasser, que significa 'caçar' i també 'fer fora, empènyer'.
ciència ciutadana ciència ciutadana

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació, Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

  • ca  ciència ciutadana, n f
  • es  ciencia ciudadana, n f
  • fr  science citoyenne, n f
  • it  scienza dei cittadini, n f
  • pt  ciência cidadã, n f
  • en  citizen science, n
  • en  civic science, n
  • en  community science, n
  • de  Bürgerwissenschaft, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Empresa > Recerca, desenvolupament i innovació, Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**

Definition
Recerca científica en què participen activament persones que no tenen una relació professional amb la ciència, generalment sota la supervisió de científics professionals o d'institucions.

Note

  • La participació de les persones no professionals pot tenir lloc en qualsevol de les fases de la recerca: en la fase de definició dels problemes, els reptes i els objectius; en la fase de disseny de la recerca; en la fase de recollida o de processament de les dades; en la fase d'interpretació de les dades.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciència ciutadana

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma ciència ciutadana.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que es tracta d'un calc de l'anglès (de citizen science), pot considerar-se també una forma possible en català, a partir de l'adjectiu ciutadà -ana ("Dels ciutadans", segons el Diccionari descriptiu de la llengua catalana(1)) i del substantiu corresponent (ciutadà | ciutadana), que pren aquí el significat de 'membre corrent o general de la comunitat', per oposició als membres experts, és a dir, als científics. (2)

    ·L'ús de l'adjectiu ciutadà -ana remet volgudament, des de la creació d'aquesta denominació en anglès, a la comunitat en general (ciutadà com a membre corrent de la comunitat) i també a la idea de la ciència com a responsabilitat col·lectiva i com a dret dels membres de la comunitat, és a dir, dels ciutadans.

    ·És una forma àmpliament utilitzada.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarten les formes ciència col·laborativa, ciència participativa, ciència oberta i ciència comunitària perquè presenten matisos de significat diferent respecte a la forma ciència ciutadana:

    -ciència col·laborativa remet generalment a la recerca científica que és fruit del treball de diferents persones o grups de persones, sovint en peu d'igualtat i sense que necessàriament hi hagi intervenció de persones no expertes.

    Dins l'àmbit de la ciència ciutadana, a més, l'etiqueta ciència col·laborativa se sol utilitzar quan la participació dels científics amateurs té lloc en la fase del disseny de la recerca.

    -ciència participativa s'aplica sovint, dins l'àmbit de la ciència ciutadana, quan la participació de científics amateurs té lloc en les fases de recollida de les dades i de definició dels problemes, els reptes i els objectius de la recerca.

    -ciència comunitària prové de l'anglès community science, que s'ha proposat en algun moment com a alternativa per a substituir citizen science, forma de vegades qüestionada en anglès per motius semàntics (per les connotacions "polítiques" del mot). Malgrat que té ús, no ha aconseguit desplaçar la forma originària.

    -ciència oberta designa un moviment destinat a fer accessible la ciència i els seus resultats a tota la societat. Tot i que té relació amb la ciència ciutadana no designa exactament el mateix concepte.

    (1) INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;]

    (2) El substantiu citizen s'utilitza en anglès bàsicament amb el mateix significat que té ciutadà | ciutadana als diccionaris catalans, és a dir, referit a un subjecte legalment reconegut o nacional d'un estat o a l'habitant d'un poble o ciutat concrets. En alguns diccionaris anglesos, però, es recull també com a adjectiu, amb el significat (probablement també nou en anglès) de 'corrent' o 'no especialitzat': "You describe someone as a citizen journalist or a citizen scientist, for example, when they are an ordinary person with no special training who does something that is usually done by professionals. Several reports are coming from citizen journalists in the area." (Collins dictionary [en línia]. London: Collins, cop. 2022. <www.collinsdictionary.com/&gt;)

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]
ciència de dades ciència de dades

Informàtica, Informàtica > Estructura de les dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni**

  • ca  ciència de dades, n f
  • ca  datologia, n f
  • es  ciencia de datos, n f
  • es  ciencia de los datos, n f
  • es  datología, n f
  • fr  data science, n f
  • fr  datalogie, n f
  • fr  science des données, n f
  • it  data science, n f
  • it  scienza dei dati, n f
  • en  data science, n
  • en  datalogy, n
  • de  Data Science, n f
  • de  Datenwissenschaft, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Informàtica, Informàtica > Estructura de les dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni**

Definition
Disciplina que, mitjançant mètodes procedents de les matemàtiques, l'estadística, la informàtica i altres àmbits d'estudi, s'ocupa de l'extracció, la gestió, l'explotació, l'anàlisi i la interpretació de les dades, especialment de dades procedents del big data, amb l'objectiu d'extreure'n informació i coneixement.

Note

  • 1. En la ciència de dades són fonamentals eines com ara la mineria de dades, l'aprenentatge automàtic o els algorismes d'intel·ligència artificial.
  • 2. La persona especialitzada en ciència de dades és l'especialista en ciència de dades.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ciència de dades

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes ciència de dades i datologia, com a sinònims.

    Criteris aplicats

    Pel que fa a ciència de dades:

    ·És un calc de l'anglès data science i una forma anàloga al nom d'altres disciplines com ara ciència del sòl, ciència dels aliments, ciència de materials o ciència del llenguatge, referides a camps del saber o àmbits d'estudi.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada en català, especialment en àmbits acadèmics.

    ·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats, que asseguren que és una disciplina molt important actualment, derivada, en part, de l'estadística i amb intervenció d'altres disciplines.

    ·En altres llengües s'utilitzen denominacions equivalents.

    Pel que fa a datologia:

    ·És una forma de nova creació lingüísticament adequada, creada per composició a partir del formant dat(o)-, del llatí datum 'dada', i la forma sufixada del grec
    -logia, que significa 'paraula' o 'discurs'.

    ·És una forma anàloga al nom d'altres disciplines com ara biologia, cardiologia, psicologia i, especialment, criminologia, fibrologia, mineralogia o nivologia, en què la forma sufixada -logia s'adjunta a un formant d'origen llatí.

    ·És una forma sintètica que remet fàcilment al concepte i que, per aquestes raons, per l'analogia amb el nom d'altres disciplines i per la facilitat de generar el terme relacionat referit a la persona que s'hi dedica, pot tenir possibilitats d'implantació.

    ·En altres llengües (castellà, francès, anglès) s'ha documentat la forma anàloga, si bé té poc ús en comparació amb la forma sintagmàtica i, de vegades, apareix referida al concepte de informàtica, com a designació antiga.

    Formes desestimades

    -analítica de dades: Els contextos documentats fan pensar que l'analítica de dades és només un dels vessants de la ciència de dades, que també inclou l'emmagatzematge de les dades, la gestió, la interpretació, etc.

    -ciència de les dades: És també una forma adequada, però la forma sense article té molt més ús.

    [Acta 693, 13 de juny de 2022]
combustionar combustionar

Química, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**

  • ca  combustionar, v tr
  • es  combustionar, v tr
  • fr  combustionner, v tr
  • en  combust, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Química, **Denominació catalana 1: Conversió (verb a partir de nom)**

Definition
Fer que un cos o una substància experimentin un procés de combustió.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme combustionar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma combustionar, com a verb transitiu i intransitiu.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per conversió de la base nominal combustió ("Reacció d'oxidació acompanyada d'un despreniment de llum i de calor, amb flama o sense", segons el diccionari normatiu), igual que altres verbs normatius procedents de noms com ara clonar, tramar, llescar, solucionar, surar, etc.

    ·El fet que no entri en concurrència amb cap altre verb ja existent, com passa de vegades modernament en aquest tipus de conversions, justifica l'ús d'aquesta forma.

    ·Sintàcticament també és un verb adequat: malgrat que la majoria de verbs incoatius(1), com seria el cas de combustionar, funcionen com a transitius i com a pronominals (inflar/inflar-se, mullar/mullar-se, enfonsar/enfonsar-se, etc.), també hi ha casos de verbs transitius i intransitius no pronominals (per exemple, ingressar(2), creat per conversió a partir de ingrés, o també augmentar, disminuir, minvar o cremar, molt pròxim semànticament a combustionar).

    ·És un verb ja documentat i utilitzat amb normalitat pels especialistes, que han descartat la sinonímia amb cremar perquè combustionar, a diferència de cremar, no inclou necessàriament l'acció del foc.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga, amb el mateix règim.

    (1) Els verbs incoatius són verb inacusatius que indiquen un canvi d'estat i tenen un correlat transitiu de tipus causatiu. (INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Gramàtica essencial de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2020. ISBN 978-84-9965-445-4 <geiec.iec.cat/&gt;)

    (2) En el sentit d''entrar com a pacient (en un centre)' i 'fer entrar algú com a pacient (en un centre)'.

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]