Neoloteca

ca agafar rebots, v intr
ca capturar rebots, v intr
ca rebotejar, v intr sin. compl.
es capturar rebotes, v intr
es coger rebotes, v intr
es rebotear, v intr
fr prendre les rebonds, v intr
fr récupérer les rebonds, v intr
it catturare i rimbalzi, v intr
en rebound, to, v intr

Esport > Esports de pilota > Bàsquet

Definition

Tenir la capacitat d'aconseguir sovint el control de la pilota després que hagi impactat contra la cistella pròpia o la cistella contrària com a conseqüència d'un llançament fallat.

Note

1. Les denominacions agafar rebots i capturar rebots (també rebotejar) indiquen una habilitat en el joc, mentre que agafar un rebot o capturar un rebot (o també agafar el rebot o capturar el rebot, segons el context) indiquen una acció puntual d'aconseguir el control de la pilota en un moment concret d'un partit.
2. Un jugador o una jugadora especialitzats a agafar rebots són un rebotejador o una rebotejadora.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agafar rebots (sin. capturar rebots; sin. compl. rebotejar)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven com a sinònims absoluts agafar rebots i capturar rebots i, com a sinònim complementari, rebotejar.

Criteris aplicats

Pel que fa a agafar rebots:

·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada per un sintagma amb el verb agafar com a base, que té un sentit molt ampli, i amb un nom d'acció com a complement directe, flexionat en plural per a indicar que aquesta denominació té valor iteratiu.

·És la forma més documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

·En castellà i en francès s'utilitzen denominacions anàlogues.

Pel que fa a capturar rebots:

·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva del concepte, formada per un sintagma amb el verb capturar com a base (al diccionari normatiu, "Pervenir a apoderar-se (d'algú o d'alguna cosa)"), que aporta un matís de dificultat respecte a agafar, i anb un nom d'acció com a complement directe, flexionat en plural per a indicar que aquesta denominació té valor iteratiu.

·És una forma molt documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

·En castellà i en italià s'utilitzen denominacions anàlogues.

Pel que fa a rebotejar:

·Tot i que durant un temps aquesta forma es va substituir per rebotar perquè es considerava inadequada, en realitat es pot defensar com una forma lingüísticament ben construïda, ja que el sufix -ej(ar) hi aporta el sentit iteratiu que té l'acció descrita.

·Es distingeix del verb rebotar propi de la llengua general i també molt utilitzat en el món del bàsquet per a fer referència al moviment d'una pilota després d'impactar contra la cistella; això permet especialitzar aquests dos verbs en bàsquet amb sentits diferents i amb estructures argumentals diferents (rebotejar per a l'acció repetida d'un jugador de controlar els rebots i rebotar per a l'acció d'una pilota de ser repel·lida després d'un impacte).

·És una forma força documentada, tant en textos escrits com en el registre oral.

S'acorda que la presidenta del Consell Supervisor farà arribar una carta al president de la Comissió de Lexicografia per a demanar-li la revisió d'aquest cas al diccionari normatiu.

[Acta 714, 4 de desembre de 2023]

ca contracturar-se, v intr pron
es contracturarse, v intr pron
fr contracturer, se, v intr pron
en contracture, to, v intr

Ciències de la salut > Teràpies alternatives

Definition

Quedar afectat, un múscul, un grup muscular o una zona del cos, per una contractura.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme contracturar-se

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova el verb contracturar-se, com a intransitiu pronominal.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada per conversió a partir de contractura ("Estat de rigidesa o contracció permanent, especialment dels músculs", segons el diccionari normatiu).

·Segueix el mateix patró de formació d'altres verbs de la llengua ja normatius creats igualment per conversió, com ara calmar (calma → calmar), arrelar (arrel → arrelar) hidratar (hidrat → hidratar) o fusionar (fusió → fusionar).

·És una forma ja àmpliament documentada en textos especialitzats i de divulgació.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Es descarta la forma contreure's o contraure's perquè no remet amb precisió al concepte (contreure és "Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa", segons el diccionari normatiu).

Es descarta igualment l'aprovació del verb contracturar com a transitiu perquè no s'han documentat contextos en què aparegui amb aquest règim.

[Acta 714, 4 de desembre de 2023]

ca coquització, n f
ca embrutament, n m sin. compl.
es coqueo, n m
es ensuciamiento, n m
es incrustación, n f
fr cokage, n m
fr encrassage, n m
fr encrassement, n m
fr salissure, n f
it coking, n m
it incrostazione, n f
it sporcamento, n m
en coking, n
en fouling, n

Química > Química física, Enginyeria industrial > Enginyeria química

Definition

Procés de recobriment de la superfície d'un material amb residus carbonosos no desitjats procedents d'oxidacions incompletes de matèria orgànica.

Note

1. La forma catalana embrutament (i anàlogament les formes ensuciamiento, en castellà; encrassage, encrassement i salissure, en francès; incrostazione i sporcamento, en italià, i fouling, en anglès) s'utilitza també amb un significat més ampli, referida al procés de recobriment de la superfície d'un material amb residus no desitjats en general.
2. En cas que el material actuï com un catalitzador, el procés de coquització pot produir la desactivació del catalitzador.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coquització (sin. compl. embrutament)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes coquització i, com a sinònim complementari, embrutament.

Criteris aplicats

Pel que fa a coquització:

·És un calc de l'anglès coking, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, tenint en compte que la forma coquització (amb el sinònim carbonització de l'hulla) ja es recull al diccionari normatiu referida, específicament, a l'obtenció de coc (o carbó de coc) per destil·lació seca del carbó bituminós. Coquització també és, segons el Diccionari de geologia (1), la 'destil·lació natural d'un carbó' i, igualment, la 'conversió de residus del petroli en carbó de coc o en altres productes hidrocarburs més lleugers'. Per extensió, doncs, es considera que coquització pot fer referència igualment al sorgiment, no desitjat, de residus carbonosos en general a la superfície d'un material.

·És una forma ja documentada en textos especialitzats amb aquest significat.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Pel que fa a embrutament:

·És un calc de l'anglès fouling, però és una solució lingüísticament adequada en català, creada per especialització de significat de la mateixa forma normativa, que designa genèricament el procés de "perdre la netedat amb taques, pols, greix, etc.".

·És una forma ja utilitzada per a fer referència al procés de recobriment d'un material amb residus no desitjats en general i, específicament, amb residus carbonosos, i es documenta tant en textos especialitzats com en fonts terminològiques.

·En altres llengües s'utilitzen solucions anàlogues.

Malgrat que embrutament (i en altres llengües fouling, ensuciamiento, incrostazione, etc.) es refereix de vegades al recobriment d'un material amb residus no desitjats en general, sovint s'aplica amb un significat més restrictiu, referit a residus procedents d'oxidacions incompletes de matèria orgànica. La IUPAC, per exemple, estableix una sinonímia en anglès entre coking i fouling amb aquest significat més restrictiu.

Formes desestimades

-carbonització: Tot i que és una forma avalada per algun especialista, no s'ha documentat enlloc referida específicament a aquest concepte. D'altra banda, el fet que es puguin crear catalitzadors per carbonització fa pensar que en aquest context és preferible optar per una solució diferent, a fi d'evitar possibles confusions.

(1) RIBA i ARDERIU, Oriol (dir.). Diccionari de geologia [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: Fundació puntCAT, 2008. <cit.iec.cat/DGEOL/default.asp?opcio=6>

[Acta 715, 18 de desembre de 2023]

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note