Argot culinari i gastronòmic

Tallar un aliment en trossos molt petits. Per capolar els tomàquets, primer s'han d'escaldar, pelar i treure'ls les llavors. El julivert, el cerfull i l'estragó es capolen en pla damunt del tallador amb alguns cops de ganivet ràpids. Els ossos de carnisseria, els d'aviram, els de caça i les espines grans de peix, es tallen esbocinant-los per preparar un fons de carn, de caça o un fumet de peix. Així mateix, es capola el pebre, el gel, els fruits secs, etc.

Peduncle o cua d'una fruita, com ara les cireres, les pomes i peres, etc.

Clofolla o epicarpi que recobreix els grans del blat i d'altres cereals.

Gall jove castrat i engreixat. La seva carn, molt tendra, rep les mateixes preparacions que la pularda. Els capons nodrits amb blat de moro són grocs; els altres són molt blancs. Són indicats per als àpats que reuneixen molts convidats.

Plat consistent en un guisat amb les despulles de l'aviram: colls, pedrers, puntes d'ala, fetge, potes, etc. D'aquest plat, d'aquí a poc només en quedarà el record, malgrat que és ràpid de preparar, suculent i econòmic. No fa pas gaires anys, aquest plat feia córrer els pagesos en dies de mercat i aturar els traginers i transportistes en els hostals que es trobaven a peu de carretera.

Pasta alimentària la forma de la qual suggereix una caputxa minúscula, generalment farcida de carn, ou i formatge.

Dolç de rovell d'ou cuit al bany maria i de figura de caputxa.

Maionesa a la qual s'afegeix puré de tomàquet cru, molt fi, pebre vermell dolç i una punta de caiena. Acompanya tota mena de peix fregit.

Planta ornamental, les fulles i flors de la qual, així com les tiges tendres i suculentes, s'empren per a decorar amanides i com a condiment.

Cafè sol calent barrejat amb llet i preparat en una tassa mitjana que s'acaba d'omplir amb nata o llet escumosa, formant escuma.