Argot culinari i gastronòmic

Fer que una cosa produeixi un major efecte o que se'n faci ben patent el valor; la presentació d'un plat, d'un bufet, d'una taula preparada per a celebrar un banquet, el local, etc.

Reforçar l'assaonament d'una preparació, afegint-hi un condiment, una espècia. Un plat realçat generalment puja de sabor, amb una proporció notable d'espècies com ara pebre, pebrot coent o bitxo, clavell d'espècia, quatre espècies, etc.

Aprimar una pasta amb el rodet o el roleu per a fer empanades, pasta brisa, pasta fullada, etc. Aquesta operació s'efectua sobre un marbre enfarinat, a fi de donar a la pasta la finesa corresponent a la utilització a la qual es destina.

Fer més blana o tova una carn que no ho era abans, marinant-la en un adob, tornant-la a coure, bullint-la en estofat, en civet, etc.

Lloc d'una casa d'una nau, etc., on es guarden els comestibles que no necessiten congelació o refrigeració.

Persona que té cura del rebost en un palau, una casa gran, un convent, etc.

Oficial palatí que, a la baixa edat mitjana, tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d'ús personal del rei.

Art de preparar dolços i pastissos.

Conjunt de viandes aptes per a guardar-se un temps, com ara embotits, carns fredes i algunes begudes.

Sotmetre una cosa, un gènere, a pressions, fregadissos, batzegades, etc., que li fan perdre la tesor i li formen plecs o arrugues, que constitueixen defectes que poden convertir-lo en rebuig o deixalla.