Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
parapent

Esport > Esports d'aventura

  • ca  parapent, n m
  • ca  ala de pendent, n f sin. compl.
  • es  parapente
  • fr  parapente
  • fr  parapentisme
  • it  parapendio
  • en  paragliding
  • de  Gleitschirmfliegen
  • de  Gleitsegeln
  • de  Paragliding

Esport > Esports d'aventura

Definició
Modalitat de vol lliure practicada amb un parapent.
parapent de motor

Esport > Esports aeris > Vol lliure, Esport > Esports d'aventura

  • ca  paramotor, n m
  • ca  parapent de motor, n m
  • es  paramotor
  • es  parapente con motor
  • fr  paramoteur
  • fr  parapente à moteur
  • en  paramotoring
  • en  powered paragliding
  • en  PPG sigla

Esport > Esports aeris > Vol lliure, Esport > Esports d'aventura

Definició
Variant de parapent en què el pilot s'acobla a l'esquena un petit motor amb hèlice que permet enlairar-se des d'un terreny pla i guanyar o perdre altura a voluntat.
parapent de muntanya

Esport > Esports aeris > Vol lliure, Esport > Muntanyisme, Esport > Esports d'aventura

  • ca  parapent de muntanya, n m
  • es  paralpinismo
  • fr  paralpinisme
  • en  paralpinism

Esport > Esports aeris > Vol lliure, Esport > Muntanyisme, Esport > Esports d'aventura

Definició
Pràctica esportiva consistent a pujar una muntanya a peu o escalant-la i a baixar-ne envolant-se amb un parapent.
parat!

Esport > Esports de pilota > Rugbi

  • ca  mark!, interj
  • ca  parat!, interj sin. compl.
  • es  ¡mark!
  • fr  marque!
  • it  mark!
  • en  mark!

Esport > Esports de pilota > Rugbi

Definició
Expressió pronunciada pel jugador que fa una parada al vol, després de la qual l'àrbitre ha d'aturar el joc i concedir-li un xut franc.
paravent

Mobles

  • ca  paravent, n m
  • es  biombo
  • fr  paravent

Mobles

Definició
Moble que consisteix en dos o més bastidors coberts de pell, tela, etc., que s'utilitza per a resguardar-se de l'aire, establir una separació en una habitació, etc.
parc d'esquí de cable

Esport > Esports nàutics > Esquí nàutic

  • ca  parc d'esquí de cable, n m
  • es  estación de cable esquí, n f
  • es  estación de esquí náutico por cable, n f
  • es  parque de esquí acuático, n m
  • en  cable park, n
  • en  cable wake park, n
  • en  cable-ski park, n
  • en  wake park, n

Esport > Esports nàutics > Esquí nàutic

Definició
Centre turístic i esportiu format per un o diversos teleesquís nàutics i per serveis complementaris, que s'utilitza per a la pràctica de l'esquí de cable.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes esquí de cable, teleesquí nàutic i parc d'esquí de cable:

    S'aproven els termes esquí de cable, teleesquí nàutic i parc d'esquí de cable, pels motius següents:

    Pel que fa a esquí de cable, calc de l'anglès cable ski,

    ·és una alternativa catalana al manlleu cable ski(ing) o, en adaptació catalana, cableesquí, que són les formes més esteses en català per a designar aquest esport;

    ·és una forma descriptiva, reducció de esquí nàutic de cable, que s'identifica sense problema amb el concepte;

    ·en altres llengües (castellà, francès) es documenta la designació paral·lela;

    ·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

    Quant a teleesquí nàutic,

    ·és igualment una alternativa a la forma anglesa cable ski, i a l'adaptació cableesquí, que encara que en anglès només designa l'esquí de cable (és a dir, l'esport), en català també s'utilitza habitualment per a designar la instal·lació per a la pràctica d'aquest esport;

    ·és una forma descriptiva, creada a partir del nucli teleesquí(1), per analogia semàntica amb el remuntador utilitzat en les pistes d'esquí, i l'adjectiu nàutic, perquè en aquest cas s'utilitza per a la pràctica d'una modalitat d'esquí nàutic;

    ·en francès s'utilitza la designació paral·lela.

    Finalment, pel que fa a parc d'esquí de cable,

    ·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva, creada, com parc infantil, parc temàtic o parc de surf, a partir del nucli parc ("Extensió de terreny closa, amb jardins, bosc, etc., en una població o prop d'ella, destinada a ornament i recreació", segons el diccionari normatiu) i el modificador esquí de cable (nom de l'esport que s'hi practica, alternativa catalana a l'anglès cable ski);

    ·s'identifica sense problema amb el concepte.

    Es desestima l'acceptació del manlleu cable ski i de l'adaptació cableesquí, malgrat que tenen ús, perquè es creu que són formes innecessàries, que es poden substituir sense problema per la forma aprovada (esquí de cable).

    Com a denominacions de la instal·lació de cable també s'han valorat les formes cable d'esquí nàutic, cable d'esquí, sistema d'arrossegament i sistema de cable, però s'ha preferit teleesquí nàutic perquè es creu que és una forma més precisa.

    (1) Un teleesquí és, segons el diccionari normatiu, un "Remuntador constituït per un cable tractiu aeri del qual pengen una sèrie de perxes, l'extrem de les quals l'esquiador es posa entre les cames per ésser arrossegat, dempeus, fins a un punt més elevat de les pistes".

    [Acta 557, 28 de febrer de 2013]
parc de surf

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

  • ca  parc de surf, n m
  • es  snowpark
  • fr  parc de surf acrobatique
  • fr  snowpark
  • fr  terrain de surf acrobatique
  • en  freestyle park
  • en  snowboard park
  • en  snowpark

Esport > Esports d'hivern > Surf de neu

Definició
Espai delimitat per a la pràctica del surf de neu que sol incloure un migtub, quarts de tub, rampes de salts, etc.
pardalòtids

Zoologia > Ocells

  • ca  pardalòtids, n m pl
  • nc  Pardalotidae

Zoologia > Ocells

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.
pare d'intenció | mare d'intenció

Antropologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

  • ca  pare d'intenció | mare d'intenció, n m, f
  • es  padre comitente | madre comitente, n m, f
  • es  padre de intención | madre de intención, n m, f
  • fr  parent d'intention, n m
  • fr  parent intentionnel, n m
  • fr  père d'intention | mère d'intention, n m, f
  • en  commissioning parent, n
  • en  intended father [m] | intended mother [f], n
  • en  intended parent, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Antropologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició
Persona que en un procés de gestació per substitució està previst que sigui el pare o la mare legal.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme pare d'intenció | mare d'intenció:

    S'aprova la denominació pare d'intenció | mare d'intenció pels motius següents.

    ·és la denominació més estesa i la que, en general, prefereixen els especialistes consultats;

    ·es documenta paral·lelament en castellà i en francès;

    ·des d'un punt de vista lingüístic, es pot considerar adequada en català a partir del significat del substantiu intenció recollit al diccionari normatiu ("determinació de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit"), si bé probablement és un calc de l'anglès que s'allunya semànticament del sentit que té en la llengua d'origen (intended és, segons el diccionari Merriam-Webster Online "expected to be such in the future", és a dir, 'futur -a' o 'pretendent -a').

    Es descarta la denominació pare comitent | mare comitent, que s'ha documentat en alguns contextos en català i paral·lelament en castellà, creada a partir d'un terme jurídic (comitent és, segons el diccionari normatiu, la "Persona que confia a una altra la cura dels seus interessos") perquè és una denominació semànticament poc transparent i no té el suport dels experts.

    Les denominacions subrogador | subrogadora i pare subrogador | mare subrogadora, que s'han documentat en alguns contextos i tenen el suport d'alguns experts, es desestimen perquè són lingüísticament inadequades per a designar aquest concepte, ja que, d'acord amb la definició de subrogar del diccionari normatiu, la persona que fa l'acció (és a dir, el subrogador) és qui assumeix els drets d'una altra persona, de tal manera que el subrogador o, pròpiament, la subrogadora, seria qui durà a terme la gestació i no la persona que vol ser pare o mare a través de la gestació per substitució.

    [Acta 635, 18 d'abril de 2018]
pare de dia

Sociologia > Serveis socials

  • ca  pare de dia, n m
  • es  asistente maternal, n m
  • es  padre de día, n m
  • fr  assistant maternel, n m
  • fr  papa de jour, n m
  • en  childminder, n
  • en  chil minder, n var. ling.
  • de  Tagesvater, n m

Sociologia > Serveis socials

Definició
Home que fa de mare de dia.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes mare de dia i pare de dia:

    S'aproven les denominacions mare de dia i pare de dia, calcs de l'alemany Tagesmutter i Tagesvater, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes lingüísticament adequades, creades metafòricament sobre els nuclis mare i pare, respectivament, a partir de la idea que aquests professionals supleixen les funcions de mare o pare dels nens de qui tenen cura durant el dia (quan els veritables pares no hi són);

    ·la forma mare de dia és anàloga a la forma normativa mare de llet, que designa la dona que alleta un infant que és d'una altra dona (és a dir, tot i no ser la mare en sentit recte);

    ·són les formes utilitzades habitualment dins el sector i es documenten en nombroses fonts especialitzades i en mitjans de comunicació;

    ·en altres llengües (per exemple, en el francès de Suïssa o en castellà) s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    S'opta per establir la forma femenina (mare de dia) com a denominació genèrica del concepte, és a dir, com a denominació que pot referir-se tant a dones com a homes, malgrat que es tracta d'una decisió que se separa de la metodologia terminogràfica habitual, perquè es considera útil disposar d'una designació genèrica i es creu que el femení -que és actualment la forma més utilitzada, atès que la gran majoria de professionals que exerceixen aquesta professió són dones- pot complir sense problemes aquesta funció.

    Cal tenir en compte, a més, que la diferència entre la forma masculina i la forma femenina no afecta en aquest cas la terminació sinó la base mateixa (pare/mare), cosa que allunyaria especialment la forma doble resultant pare de dia | mare de dia del cas més habitual (mare de dia).

    Finalment, es considera que els homes que també es dediquen a aquesta professió poden recórrer al genèric mare de dia o bé, en cas que calgui fer explícit el sexe, a la forma específica pare de dia.


    Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

    -assistent maternal (paral·lela al francès assistent maternel | assistente maternelle) i la variant assistent parental: no tenen ús;

    -mainader en el domicili propi | mainadera en el domicili propi: és una forma massa llarga, que no té ús i que, a més, no agrada dins el sector, ja que el nucli mainader | mainadera se sol associar a una professió poc qualificada, mentre que les mares de dia són professionals de l'educació infantil;

    -mainadera professional: és una forma poc precisa, que costaria d'identificar amb el concepte, i, a més, sense ús;

    -acompanyant de llar de criança; educador de llar de criança | educadora de llar de criança: no tenen ús.

    [Acta 627, 18 d'octubre de 2017]