Neoloteca

ca sargantana muntanyenca, n f
es lagartija serrana
fr lézard montagnard pyrénéen
en Iberian rock lizard
de iberische Gebirgseidechse
nc Lacerta monticola

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cap pla i ample, la cua llarga, i el dors verdós o blavós i tacat de negre, amb els flancs normalment més foscos i tacats de blau.

Nota

Les femelles solen ser marronoses i amb el ventre groc.

ca sargantana roquera, n f
es lagartija roquera
fr lézard des murailles
fr lézard gris
en common wall lizard
de Mauereidechse
nc Podarcis muralis

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 75 mm de longitud cap-cos, amb el cos i el cap aplanats i robustos, el dors amb escates granulars petites, un collaret llis, una cua que representa menys del doble de la longitud del cos i el dors de color bru, amb un punt de verd o gris, fortament pigmentat amb taques negres i amb dues línies dorsolaterals clares, amb els costats molt foscos.

ca sargantana vivípara, n f
es lagartija de turbera
fr lézard vivipare
en viviparous lizard
de Bergeidechse
de Waldeidechse
nc Zootoca vivipara

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 65 mm de longitud cap-cos, amb el cap arrodonit i petit, les escates carenades i petites, un collaret serrat i la cua dues vegades més llarga que la longitud del cos, amb línies dorsals i laterals negres més o menys interrompudes sobre un fons bru-gris o verd, i amb dues línies dorsolaterals clares.

ca sargantana cuallarga, n f
ca sargantaner gros, n m
es lagartija colilarga
fr algire
fr lézard des sables
en large psammodromus
de algerischer Sandläufer
nc Psammodromus algirus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cos de secció cilíndrica recobert d'escates imbricades dorsalment carenades, el cap cònic, sense collaret, la cua rígida i molt llarga, i el dors bru o verd oliva, amb dues línies dorsolaterals groguenques.

ca sargantana corredora, n f
ca sargantaner petit, n m
es lagartija cenicienta
fr psammodrome d'Edwards
en Spanish psammodromus
de spanischer Sandläufer
nc Psammodromus hispanicus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb el cos cilíndric recobert dorsalment per escates carenades de mida mitjana, el cap cònic i afilat, el coll amb un lleuger collaret i les extremitats curtes, i amb quatre línies longitudinals blanquinoses al dors, més o menys interrompudes per bandes transversals fosques sobre un fons bru o grisenc.

ca sari, n m
es sari
fr sari
it sari
en saree
en sari

Indumentària

Definició

Vestit femení constituït d'una sola peça rectangular, generalment de cotó o de seda, d'uns cinc metres de llargada i poc més d'un metre d'amplada, que s'ajusta al voltant del cos sense costura ni agulles, propi dels països del subcontinent indi.

ca liana, n f
ca sarma, n f sin. compl.
es enganche
es liana
es sarma
fr liane
fr sarma
en grapevine
en leg scissors

Esport > Esports de combat > Lluita

Definició

Agafada de lluita lliure consistent a passar una cama a l'entorn d'una cama de l'adversari, després d'haver-li aixecat amb una mà l'altra cama.

ca sarod, n m
es sarod
fr sarod
fr sarode
en sarod
en sarode

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d'aproximadament 1 m de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament semiesfèrica, una taula harmònica de pell de cabra, un mànec més estret a la banda del claviller i cobert d'un batedor metàl·lic, quatre cordes principals i un nombre variable de bordons i cordes harmòniques, que es toca amb un plectre fet de closca de coco en una mà mentre amb l'altra es pitgen les cordes contra el batedor.

Nota

És un instrument d'origen indi.
Sarod és la transliteració segons el sistema internacional.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme sarod:

Segons algunes fonts, la forma sarod, procedent de l'hindi, té l'origen en el persa.

ca síndrome respiratòria aguda greu, n f
ca SARS, n f sigla
ca SRAG, n f sigla
es síndrome respiratorio agudo grave, n m
es síndrome respiratorio agudo severo, n m
es SARS, n m sigla
es SRAG, n m sigla
es SRAS, n m sigla
fr syndrome respiratoire aigu grave, n m
fr syndrome respiratoire aigu sévère, n m
fr SRAG, n m sigla
fr SRAS, n m sigla
it sindrome respiratoria acuta grave, n f
it sindrome respiratoria acuta severa, n f
it SARS, n f sigla
pt síndrome respiratória aguda grave, n f
pt SARS, n f sigla
pt SRAG, n f sigla
en severe acute respiratory syndrome, n
en SARS, n sigla
de schweres akutes Atemwegssyndrom, n n
de SARS, n n sigla
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús (RECONSIDERACIÓ)**

Ciències de la salut > Malalties infeccioses i parasitàries, Ciències de la salut > Pneumologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Adj)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**

Definició

Malaltia respiratòria d'origen víric causada pel coronavirus SARS-CoV, que es manifesta amb febre alta, tos seca, cefalees i miàlgies, de vegades amb diarrea, i que pot derivar en una pneumònia greu.

Nota

1. La síndrome respiratòria aguda greu es transmet principalment per contacte amb les gotetes respiratòries que genera una persona portadora del virus quan parla, tus o esternuda.
2. La sigla SARS prové de la denominació anglesa severe acute respiratory syndrome i té un caràcter pràcticament internacional. La sigla SRAG és la corresponent a la denominació catalana.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme síndrome respiratòria aguda greu (sigles: SARS i SRAG):

Motius per a la revisió del terme

La forma pneumònia per coronavirus, aprovada inicialment pel Consell Supervisor com a denominació principal d'aquesta malaltia (al costat del sinònim complementari síndrome respiratòria aguda greu) té dos inconvenients importants:

-No s'utilitza (la forma que s'ha imposat en català és síndrome respiratòria aguda greu, anàloga a la utilitzada en altres llengües i procedent de la traducció de l'anglès severe acute respiratory syndrome).

-És imprecisa, perquè actualment també es coneix una altra malaltia causada per un coronavirus (la COVID-19) que pot qualificar-se igualment de pneumònia per coronavirus. Seria millor la forma pneumònia per coronavirus SARS-CoV, en què es fa referència al virus específic que causa la malaltia, però aquesta forma tampoc no té ús.

Resolució del Consell Supervisor

Es ratifica la denominació síndrome respiratòria aguda greu (aprovada en la reunió núm. 374) com a denominació d'aquesta malaltia i es descarta, en canvi, la forma pneumònia per coronavirus, que és imprecisa i no té ús.

S'aproven també com a denominacions possibles de la mateixa malaltia les sigles SARS, d'origen anglès, i SRAG, creada des del català.

Criteris aplicats

Quant a síndrome respiratòria aguda greu (calc de l'anglès severe acute respiratory syndrome):

·És una denominació lingüísticament adequada i descriptiva.

·És una forma ja molt implantada i utilitzada amb normalitat.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Pel que fa a la sigla SARS:

·És la sigla corresponent a la denominació anglesa.

·Té l'avantatge, respecte de la sigla catalana, que es pot pronunciar sil·làbicament, com un mot.

·És una forma àmpliament utilitzada.

·Ha passat a formar part de la sigla amb què es coneix internacionalment el virus que causa la malaltia (SARS-CoV) i la família de virus a què pertany (SARSr-CoV).

·En altres llengües (castellà, italià, portuguès, alemany) és també una sigla molt utilitzada, de vegades al costat d'una altra sigla pròpia.

Quant a SRAG:

·És la sigla corresponent a la denominació catalana síndrome respiratòria aguda greu.

·Malgrat que la sigla més utilitzada és l'anglesa (SARS), SRAG també té un cert ús i ja es documenta en algunes fonts lexicogràfiques rellevants.

·En altres llengües també s'utilitza una sigla pròpia, sigui com a forma única (és el cas del francès, en fonts oficials) o bé, més sovint, al costat de la sigla anglesa.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

ca coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu, n m
ca virus de la SARS, n m
ca SARS-CoV, n m sigla
es coronavirus del síndrome respiratorio agudo grave, n m
es coronavirus del síndrome respiratorio agudo severo, n m
es virus del SARS, n m
es virus del SRAG, n m
es SARS-CoV, n m sigla
fr coronavirus du syndrome respiratoire aigu grave, n m
fr coronavirus du syndrome respiratoire aigu sévère, n m
fr virus du SRAS, n m
fr SARS-CoV, n m sigla
fr SRAS-CoV, n m sigla
it coronavirus da sindrome respiratoria acuta grave, n m
it virus da SARS, n m
it SARS-CoV, n m sigla
pt coronavírus da síndrome respiratória aguda grave, n m
pt vírus da SARS, n m
pt SARS-CoV, n m sigla
en SARS virus, n
en severe acute respiratory syndrome coronavirus, n
en SARS-CoV, n sigla
de Coronavirus SARS-CoV, n n
de SARS-CoV, n n sigla
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la vida > Microbiologia, Ciències de la salut > Medicina clínica, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Manlleu adoptat de l'anglès**

Definició

Virus de l'espècie coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria aguda greu, del gènere Betacoronavirus, de la família dels coronavirus, causant de la síndrome respiratòria aguda greu.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu sin. virus de la SARS; sigla SARS-CoV)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les denominacions coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu i virus de la SARS, com a sinònims absoluts, juntament amb la sigla SARS-CoV.

Criteris aplicats

Pel que fa a coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu:

·És la denominació catalana corresponent a l'anglès severe acute respiratory syndrome coronavirus, que ha donat lloc, per siglació, a la denominació internacional SARS-CoV.

·És una forma descriptiva del concepte: el nucli (coronavirus) fa referència a la família a què pertany aquest virus i el sintagma (de la síndrome respiratòria aguda greu) es refereix a la malaltia que provoca.

·És una forma anàloga al nom de molts altres virus que també es designen a partir del nom de la malaltia que provoquen (per exemple, virus de la grip, virus de l'hepatitis, virus de la sida o virus de la verola).

·És una forma ja documentada.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Quant a virus de la SARS:

·És una simplificació de la forma coronavirus de la síndrome respiratòria aguda greu, creada a partir del nucli més genèric virus ("Individu d'un grup d'agents infecciosos submicroscòpics [...] que consta d'un nucli central constituït per àcid desoxiribonucleic o per àcid ribonucleic i envoltat per una coberta proteica o càpsida", segons el diccionari normatiu) i el sintagma de la SARS, a partir de la sigla corresponent al nom de la malaltia.

·És una forma anàloga al nom de molts altres virus que també es designen a partir del nom de la malaltia que provoquen (per exemple, virus de la grip, virus de l'hepatitis, virus de la sida o virus de la verola).

·És una forma ja documentada.

·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

Finalment, SARS-CoV:

·És una sigla internacional, fixada pel Comitè Internacional per a la Taxonomia dels Virus. Correspon a la sigla anglesa de la forma severe acute respiratory syndrome coronavirus.

·És una forma ja implantada i documentada en nombrosos textos especialitzats.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la mateixa denominació.

Formes desestimades

La forma SARS-CoV-1, que seria una denominació lògica tenint en compte la forma relacionada SARS-CoV-2 (segon virus descobert de la mateixa família que causa malaltia en humans, concretament la COVID-19), no és en aquests moments la forma més utilitzada, per bé que es documenta, ni consta que hagi estat avalada pel Comitè Internacional de Taxonomia dels Virus. Per aquests motius, s'ha desestimat.

[Acta 665, 10 de juny de 2020]

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota