Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

mercat d'emissions mercat d'emissions

Medi ambient > Gestió ambiental

  • ca  mercat de carboni, n m
  • ca  mercat d'emissions, n m sin. compl.
  • es  mercado de carbono, n m
  • fr  marché du carbone, n m
  • en  carbon market, n
  • en  carbon trading, n
  • en  emissions trading, n

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició
Mercat en què els països, les empreses o les plantes de fabricació que emeten gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera poden comprar i vendre els drets d'emissió entre si en forma de crèdits de carboni.

Nota

  • El mercat de carboni estableix els límits d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle segons el sector social i econòmic. Cada àmbit es regeix per una regulació diferent, ja sigui a escala estatal o internacional; també hi ha empreses o organismes no governamentals que actuen voluntàriament, sense necessitat d'una regulació establerta, i efectuen la compravenda de crèdits de carboni per responsabilitat climàtica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mercat de carboni (sin. compl. mercat d'emissions)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes mercat de carboni i mercat d'emissions, com a sinònims (mercat de carboni, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, construïdes amb el nucli mercat ("Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme pels oferents i els demandants", segons el diccionari normatiu) i els sintagmes de carboni (a partir de carboni com a 'conjunt de gasos amb efecte d'hivernacle', ja avalat pel Consell Supervisor) i d'emissions, referit a les emissions de carboni, és a dir, de gasos amb efecte d'hivernacle.

    ·Segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions semànticament relacionades del mateix sector, com ara crèdit de carboni i compensació de carboni o compensació d'emissions.

    ·Totes dues es documenten àmpliament, sobretot mercat de carboni.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Formes desestimades

    Les formes mercat d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i mercat d'emissions de carboni, més descriptives, també es documenten (sobretot mercat d'emissions de carboni) i són adequades, però s'ha preferit donar prioritat a mercat de carboni i mercat d'emissions, perquè són formes més curtes, tenen més ús i s'identifiquen sense dificultats amb el concepte.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
mercat de carboni mercat de carboni

Medi ambient > Gestió ambiental

  • ca  mercat de carboni, n m
  • ca  mercat d'emissions, n m sin. compl.
  • es  mercado de carbono, n m
  • fr  marché du carbone, n m
  • en  carbon market, n
  • en  carbon trading, n
  • en  emissions trading, n

Medi ambient > Gestió ambiental

Definició
Mercat en què els països, les empreses o les plantes de fabricació que emeten gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera poden comprar i vendre els drets d'emissió entre si en forma de crèdits de carboni.

Nota

  • El mercat de carboni estableix els límits d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle segons el sector social i econòmic. Cada àmbit es regeix per una regulació diferent, ja sigui a escala estatal o internacional; també hi ha empreses o organismes no governamentals que actuen voluntàriament, sense necessitat d'una regulació establerta, i efectuen la compravenda de crèdits de carboni per responsabilitat climàtica.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme mercat de carboni (sin. compl. mercat d'emissions)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes mercat de carboni i mercat d'emissions, com a sinònims (mercat de carboni, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són formes lingüísticament adequades i motivades semànticament, construïdes amb el nucli mercat ("Conjunt d'activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme pels oferents i els demandants", segons el diccionari normatiu) i els sintagmes de carboni (a partir de carboni com a 'conjunt de gasos amb efecte d'hivernacle', ja avalat pel Consell Supervisor) i d'emissions, referit a les emissions de carboni, és a dir, de gasos amb efecte d'hivernacle.

    ·Segueixen el paral·lelisme d'altres denominacions semànticament relacionades del mateix sector, com ara crèdit de carboni i compensació de carboni o compensació d'emissions.

    ·Totes dues es documenten àmpliament, sobretot mercat de carboni.

    ·Els especialistes hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

    Formes desestimades

    Les formes mercat d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i mercat d'emissions de carboni, més descriptives, també es documenten (sobretot mercat d'emissions de carboni) i són adequades, però s'ha preferit donar prioritat a mercat de carboni i mercat d'emissions, perquè són formes més curtes, tenen més ús i s'identifiquen sense dificultats amb el concepte.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
migrant ambiental migrant ambiental

Medi ambient

  • ca  migrant ambiental, n m, f
  • ca  desplaçat ambiental | desplaçada ambiental, n m, f sin. compl.
  • ca  refugiat ambiental | refugiada ambiental, n m, f sin. compl.
  • es  migrante ambiental, n m, f
  • es  migrante medioambiental, n m, f
  • es  refugiado ambiental | refugiada ambiental, n m, f
  • es  refugiado medioambiental | refugiada medioambiental, n m, f
  • fr  éco-réfugié | éco-réfugiée, n m, f
  • fr  migrant de l'environnement | migrante de l'environnement, n m, f
  • fr  migrant environnemental | migrante environnementale, n m, f
  • fr  réfugié de l'environnement | réfugiée de l'environnement, n m, f
  • fr  réfugié écologique | réfugiée écologique, n m, f
  • fr  réfugié environnemental | réfugiée environnementale, n m, f
  • en  eco-refugee, n
  • en  environmental migrant, n
  • en  environmental refugee, n

Medi ambient

Definició
Persona que es veu obligada a abandonar el seu lloc de residència habitual, de manera temporal o permanent, a causa d'una degradació ambiental que afecta negativament les seves condicions de vida, especialment en contextos de vulnerabilitat.

Nota

  • 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser d'origen natural (per exemple, conseqüència de terratrèmols o tsunamis) o d'origen antropogènic (per exemple, conseqüència d'accidents industrials o de projectes de desenvolupament).
  • 2. Actualment, el concepte de migrant ambiental no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat ambiental | refugiada ambiental, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
  • 3. La denominació desplaçat ambiental | desplaçada ambiental se sol aplicar, específicament, als migrants ambientals que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
  • 4. Són migrants ambientals els migrants climàtics.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme migrant ambiental (sin. compl. desplaçat ambiental | desplaçada ambiental, refugiat ambiental | refugiada ambiental)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes migrant ambiental, desplaçat ambiental | desplaçada ambiental i refugiat ambiental | refugiada ambiental, com a sinònims (migrant ambiental, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades, tant pel que fa al nucli (veg. més avall els motius sobre la prioritat establerta) com pel que fa a l'adjectiu ambiental, que és, segons el diccionari normatiu, "Relatiu o pertanyent al medi ambient", però també, per extensió, 'a l'impacte de l'activitat humana sobre el medi', que és el sentit estricte que té aquí.

    ·Totes tres es documenten en català.

    ·Totes tres tenen l'aval d'especialistes sector, que, en general, avalen la sinonímia amb els matisos conceptuals ja especificats en la nota del terme.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes anàlogues.

    Es dona prioritat a la forma migrant ambiental, malgrat que és la menys usada, perquè el nucli migrant és més genèric que desplaçat i refugiat i, en aquest cas, es considera més escaient. Cal tenir present que migrant és, simplement, la persona que migra, és a dir, la persona "[que va] d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi", segons el diccionari normatiu.

    La forma refugiat | refugiada, en canvi, malgrat que de vegades s'utilitza amb un sentit més genèric, és més restrictiva internacionalment i només s'aplica, segons estableix la Convenció de Ginebra, a les persones que han d'abandonar el seu país de nacionalitat o de residència habitual perquè són perseguides per motius de raça, religió, opinió política, etc. Alguns experts alerten, de fet, que l'ús genèric de refugiat pot portar a la banalització d'aquest terme i anar en detriment de les persones que, d'acord amb les lleis internacionals, tenen dret a reclamar asil. És per aquest motiu que, malgrat que és la forma més usada, s'ha fet constar refugiat ambiental | refugiada ambiental com a denominació secundària i s'ha explicitat en nota que l'ús de refugiat no té en aquest cas el sentit restrictiu del dret internacional.

    La forma desplaçat | desplaçada, d'altra banda, se sol aplicar específicament als migrants que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat. Per aquest motiu, desplaçat ambiental | desplaçada ambiental es fa constar també com a sinònim complementari de la forma preferent migrant ambiental i s'especifica aquesta particularitat en nota.

    El fet que, com comenten alguns especialistes, les persones que migren ho puguin fer per voluntat pròpia, a diferència de les persones que abandonen la seva llar per motius de degradació ambiental, no es considera un argument prou rellevant per a desestimar migrant ambiental com a forma principal, sobretot tenint en compte el sentit clarament més restrictiu de refugiat i desplaçat, i també el fet que migrant s'associa generalment a persones que, d'una manera o altra, s'han vist empeses a abandonar el seu lloc de residència.

    Es descarta d'aprovar migrant ambiental com a denominació única del concepte perquè les formes desplaçat ambiental i, especialment, refugiat ambiental estan molt més esteses, tant en català com, les formes anàlogues, en altres llengües.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]
migrant climàtic | migrant climàtica migrant climàtic | migrant climàtica

Medi ambient

  • ca  migrant climàtic | migrant climàtica, n m, f
  • ca  desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, n m, f sin. compl.
  • ca  refugiat climàtic | refugiada climàtica, n m, f sin. compl.
  • es  desplazado climático | desplazada climática, n m, f
  • es  migrante climático | migrante climática, n m, f
  • es  refugiado climático | refugiada climática, n m, f
  • fr  migrant climatique | migrante climatique, n m, f
  • fr  migrant du climat | migrante du climat, n m, f
  • fr  réfugié climatique | réfugiée climatique, n m, f
  • fr  réfugié du climat | réfugiée du climat, n m, f
  • en  climate change migrant, n
  • en  climate change refugee, n
  • en  climate migrant, n
  • en  climate refugee, n

Medi ambient

Definició
Migrant ambiental que es veu obligat a abandonar el seu lloc de residència habitual a causa de la degradació ambiental provocada pel canvi climàtic.

Nota

  • 1. La degradació ambiental que obliga a abandonar el lloc de residència pot ser conseqüència d'episodis puntuals (per exemple, inundacions o huracans) o de processos lents (per exemple, episodis de sequera o la pujada del nivell del mar).
  • 2. Actualment, el concepte de migrant climàtic no està previst en cap llei internacional. En la denominació refugiat climàtic | refugiada climàtica, doncs, el nucli refugiat | refugiada no té el sentit restrictiu, relacionat amb les persones perseguides per motius de raça, religió, etc., que atorga la Convenció de Ginebra a aquest nom.
  • 3. La denominació desplaçat climàtic | desplaçada climàtica se sol aplicar, específicament, als migrants climàtics que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme migrant climàtic | migrant climàtica (sin. compl. desplaçat climàtic | desplaçada climàtica, refugiat climàtic | refugiada climàtica)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes migrant climàtic | migrant climàtica, desplaçat climàtic | desplaçada climàtica i refugiat climàtic | refugiada climàtica, com a sinònims (migrant climàtic | migrant climàtica, com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Totes tres formes poden considerar-se lingüísticament adequades, tant pel que fa al nucli (veg. més avall els motius sobre la prioritat establerta) com pel que fa a l'adjectiu climàtic -a, que, per associació, pren aquí el sentit de 'relatiu al canvi climàtic'.

    ·Totes tres es documenten en català.

    ·Totes tres tenen l'aval d'especialistes sector, que, en general, avalen la sinonímia amb els matisos conceptuals ja especificats en la nota del terme.

    ·En altres llengües s'utilitzen les formes anàlogues.

    Es dona prioritat a la forma migrant climàtic | migrant climàtica, malgrat que és la menys usada, perquè el nucli migrant és més genèric que desplaçat i refugiat i, en aquest cas, es considera més escaient. Cal tenir present que migrant és, simplement, la persona que migra, és a dir, la persona "[que va] d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi", segons el diccionari normatiu.

    La forma refugiat | refugiada, en canvi, malgrat que de vegades s'utilitza amb un sentit més genèric, és més restrictiva internacionalment i només s'aplica, segons estableix la Convenció de Ginebra, a les persones que han d'abandonar el seu país de nacionalitat o de residència habitual perquè són perseguides per motius de raça, religió, opinió política, etc. Alguns experts alerten, de fet, que l'ús genèric de refugiat pot portar a la banalització d'aquest terme i anar en detriment de les persones que, d'acord amb les lleis internacionals, tenen dret a reclamar asil. És per aquest motiu que, malgrat que és la forma més usada, s'ha optat fer constar refugiat climàtic | refugiada climàtica com a denominació secundària i a explicitar en nota que l'ús de refugiat no té en aquest cas el sentit restrictiu del dret internacional.

    La forma desplaçat | desplaçada, d'altra banda, se sol aplicar específicament als migrants que canvien el seu lloc de residència habitual dins el mateix estat. Per aquest motiu, desplaçat climàtic | desplaçada climàtica es fa constar també com a sinònim complementari de la forma preferent migrant climàtic i s'especifica aquesta particularitat en nota.

    El fet que, com comenten alguns especialistes, les persones que migren ho puguin fer per voluntat pròpia, a diferència de les persones que abandonen la seva llar per motius de degradació ambiental, no es considera un argument prou rellevant per a desestimar migrant climàtic com a forma principal, sobretot tenint en compte el sentit clarament més restrictiu de refugiat i desplaçat, i també el fet que migrant s'associa generalment a persones que, d'una manera o altra, s'han vist empeses a abandonar el seu lloc de residència.

    Es descarta d'aprovar migrant climàtic com a denominació única del concepte perquè les formes desplaçat ambiental i, especialment, refugiat ambiental estan molt més esteses, tant en català com, les formes anàlogues, en altres llengües.

    [Acta 670, 11 de novembre de 2020]