Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

àcid xalmúgric àcid xalmúgric

Química > Química orgànica

  • ca  àcid xalmúgric, n m
  • es  ácido chalmúgrico
  • es  ácido chaulmógrico
  • fr  acide chaulmoogrique
  • it  acido chaulmoogrico
  • en  chaulmoogric acid
  • for  C18H32O2

Química > Química orgànica

Definició
Àcid gras insaturat, amb una estructura 2-ciclopentenílica, que s'extreu de l'oli de xalmugra.
Ácido de fórmula C18H32O2, extraído de la chaulmoogra.
A crystalline unsaturated acid C18H32O2 found as an ester especially in chaulmoogra oil.
A crystalline unsaturated acid C5H7(CH2)12COOH found as an ester in chaulmoogra oil and hynocarpus oil; 13-(2-cyclopenten-1-yl)-tridecanoic acid.
Àcid 2-ciclopenten-1-tritecanoic, de fórmula C18H32O2. És un àcid gras no saturat present en l'oli de chaulmoogra.
acid-house [en] acid-house [en]

Música

  • ca  acid-house [en], n m
  • es  acid house, n m
  • fr  acid-house music, n f
  • en  acid house, n
  • en  acid-house music, n

Música

Definició
Estil musical derivat del house, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza pel caràcter psicodèlic i repetitiu, l'ús d'instruments electrònics i les lletres recitades.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
acid-jazz [en] acid-jazz [en]

Música

  • ca  acid-jazz [en], n m
  • es  acid jazz, n m
  • fr  acid jazz, n m
  • en  acid jazz, n

Música

Definició
Estil musical originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX a Londres, que combina el jazz amb elements del funk, el soul i el hip-hop.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
acoblador acoblador

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

  • ca  acoblador, n m
  • es  acoplador
  • es  acoplamiento
  • fr  coupleur
  • en  coupler

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

Definició
Qualsevol dispositiu que permet la interacció entre diferents sistemes o entre els diferents components d'un sistema.
acoblador acoblador

Informàtica > Maquinari

  • ca  acoblador, n m
  • es  acoplador
  • es  acople
  • fr  coupleur
  • en  dock

Informàtica > Maquinari

Definició
Dispositiu que permet connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
acoblador acústic acoblador acústic

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

  • ca  acoblador acústic, n m
  • es  acoplador acústico
  • fr  coupleur acoustique
  • en  acoustic coupler
  • en  acoustical coupler

Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia

Definició
Dispositiu que permet adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.
  • ca  acoblament, n m
  • es  acoplamiento
  • es  acople
  • fr  couplage
  • en  docking

Informàtica

Definició
Acció de connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
acoblament acoblament

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

  • ca  acoblament, n m
  • es  acoplamiento
  • fr  couplage
  • en  coupling

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica

Definició
Interacció entre diferents sistemes o entre els diferents components d'un sistema.
acoblament molecular acoblament molecular

Ciències de la vida > Biologia molecular

  • ca  acoblament molecular, n m
  • es  acoplamiento molecular, n m
  • es  anclaje molecular, n m
  • fr  amarrage, n m
  • fr  amarrage moléculaire, n m
  • fr  assemblage moléculaire, n m
  • pt  acoplamento molecular, n m
  • pt  simulação de acoplamento molecular, n f
  • en  docking, n
  • en  molecular docking, n
  • en  molecular docking simulation, n
  • en  molecular docking technique, n
  • de  Docking, n n
  • de  molekulares Docking, n n

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definició
Modelització molecular que permet predir l'orientació d'una determinada molècula quan interacciona amb una altra per a formar un complex estable.
Simulación por computadora de un ligando que puede ser candidato para formar un enlace con el receptor.
Technique basée sur l'énergie pour explorer le mode de liaison entre 2 molécules en interaction. Est utilisé comme guide pour identifier une orientation préférentielle d'un ligand dans le récepteur. [mapageweb.umontreal.ca/schmitza/Pr%E9sentation4.pdf]
A method which predicts the preferred orientation of one molecule to a second when bound to each other to form a stable complex.
In a computer graphics simulation, the bringing together of two molecular models to explore their interactions, e.g. the insertion of a substrate into the active site of an enzyme.
[www.portlandpress.com/pp/books/online/glick/search.htm]
Computational simulation of a candidate ligand binding to a receptor.
In the field of molecular modeling, docking is a method which predicts the preferred orientation of one molecule to a second when bound to each other to form a stable complex. Knowledge of the preferred orientation in turn may be used to predict the strength of association or binding affinity between two molecules using, for example, scoring functions.
En el camp de la simulació molecular, mètode que prediu l'orientació i la conformació preferida que adopta una molècula en interaccionar amb una altra. L'acoblament molecular té un paper molt important en la indústria farmacèutica com a eina per a desenvolupar un disseny racional de molècules actives.

Nota

  • 1. L'acoblament molecular és especialment útil en l'àmbit de la indústria farmacèutica, per al desenvolupament de noves molècules actives.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acoblament molecular, acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand:

    S'aprova la denominació acoblament molecular pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès molecular docking o docking (literalment, 'amarratge'), molt estès entre els especialistes en català i en les altres llengües romàniques;

    ·és una alternativa semànticament adequada, tenint en compte que en aquest procés es produeix la unió entre dues molècules i acoblar, segons el diccionari normatiu, és "Reunir formant parella o coble" o "Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament";

    ·ja es documenta amb aquest sentit en nombroses fonts especialitzades;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·és la forma preferida pels especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu docking i l'híbrid docking molecular perquè es considera que la solució aprovada pot substituir-los sense gaires problemes.

    S'han valorat també les alternatives encaix molecular, engalzament molecular, assemblatge molecular, amarratge molecular i ancoratge molecular, però s'han descartat perquè, en general, els especialistes s'han mostrat més favorables a acoblament molecular. La forma assemblatge molecular, d'altra banda, s'associa amb un altre concepte: amb la formació d'estructures moleculars superiors de caràcter més permanent o formades a partir del model de pany i clau. També s'ha descartat la forma predicció d'acoblament molecular, documentada en algunes fonts, perquè, segons alguns experts, docking no es refereix estrictament la predicció, sinó a la tècnica que permet fer aquesta predicció.

    Finalment, s'aproven també com a denominacions semànticament relacionades les formes acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand, referents a dos tipus específics d'acoblament molecular. Es descarta la forma acoblament lligand-proteïna (és el lligand el que s'uneix a la proteïna i, per tant, aquesta forma podria considerar-se fins i tot més adient que acoblament proteïna-lligand) perquè no té ús, probablement per influència de l'ordre dels components de la denominació anglesa.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]
acoblament proteïna-lligand acoblament proteïna-lligand

Ciències de la vida > Biologia molecular

  • ca  acoblament proteïna-lligand, n m
  • es  acoplamiento proteína-ligando, n m
  • es  anclaje proteína-ligando, n m
  • fr  amarrage protéine-ligand, n m
  • en  protein-ligand docking, n

Ciències de la vida > Biologia molecular

Definició
Acoblament molecular que permet fer prediccions sobre l'estructura de complexos formats per una proteïna i un lligand.
Molecular modelling technique to predict the position and orientation of a ligand (a small molecule) when it is bound to a protein receptor or enzyme.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acoblament molecular, acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand:

    S'aprova la denominació acoblament molecular pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès molecular docking o docking (literalment, 'amarratge'), molt estès entre els especialistes en català i en les altres llengües romàniques;

    ·és una alternativa semànticament adequada, tenint en compte que en aquest procés es produeix la unió entre dues molècules i acoblar, segons el diccionari normatiu, és "Reunir formant parella o coble" o "Unir (dues peces) de manera que ajustin perfectament";

    ·ja es documenta amb aquest sentit en nombroses fonts especialitzades;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·és la forma preferida pels especialistes consultats.

    Es descarta l'acceptació del manlleu docking i l'híbrid docking molecular perquè es considera que la solució aprovada pot substituir-los sense gaires problemes.

    S'han valorat també les alternatives encaix molecular, engalzament molecular, assemblatge molecular, amarratge molecular i ancoratge molecular, però s'han descartat perquè, en general, els especialistes s'han mostrat més favorables a acoblament molecular. La forma assemblatge molecular, d'altra banda, s'associa amb un altre concepte: amb la formació d'estructures moleculars superiors de caràcter més permanent o formades a partir del model de pany i clau. També s'ha descartat la forma predicció d'acoblament molecular, documentada en algunes fonts, perquè, segons alguns experts, docking no es refereix estrictament la predicció, sinó a la tècnica que permet fer aquesta predicció.

    Finalment, s'aproven també com a denominacions semànticament relacionades les formes acoblament proteïna-proteïna i acoblament proteïna-lligand, referents a dos tipus específics d'acoblament molecular. Es descarta la forma acoblament lligand-proteïna (és el lligand el que s'uneix a la proteïna i, per tant, aquesta forma podria considerar-se fins i tot més adient que acoblament proteïna-lligand) perquè no té ús, probablement per influència de l'ordre dels components de la denominació anglesa.

    [Acta 591, 4 de juny de 2015]