mixkan
mixkan
Judaisme
- ca tabernacle, n m
- ca mixkan, n m sin. compl.
Judaisme
Definició
Envelat mòbil que els hebreus feien servir de santuari abans que s'erigís el Temple de Jerusalem, el qual contenia les taules de la Llei i l'arca de l'aliança.
Nota
- El tabernacle simbolitza la presència de Déu enmig del poble jueu abans de l'existència del Temple de Jerusalem. És el lloc on Moisès rep revelacions i potser també on hi ha oracles. Després de la conquesta de Canà, el tabernacle perd importància en favor dels santuaris locals.
Mixnà
Mixnà
Judaisme
- ca Mixnà, n f
Judaisme
Definició
Codi rabínic de normes legals jueves, redactat al segle II dC.
Nota
- La Mixnà és un compendi de la llei oral jueva, és a dir, de les tradicions no recollides a l'Escriptura. El terme és quasi equivalent a halacà. Un cop fou posat per escrit, aquest ensenyament entrà, més tard, a formar part del Talmud. A la Mixnà les lleis estan ordenades sota sis capítols on es troben els tractats de diferents matèries.
Mohammed
Mohammed
Islam
- ca Mohammed
Islam
Definició
Variant de Muhàmmad, estesa especialment per influència francesa.
Nota
- Molts musulmans reben el nom de Mohammed en honor al profeta Muhàmmad.
mohel
mohel
Judaisme
- ca mohel, n m
Judaisme
Definició
Persona encarregada de fer la circumcisió.
Nota
- El plural de mohel és mohalim.
moksa
moksa
Hinduisme
- ca moksa, n m
Hinduisme
Definició
Alliberament definitiu de tots els condicionaments del món i, per tant, del karma i el samsara, per unió amb la divinitat o coneixement de la realitat última.
Nota
- El moksa és el més alt dels quatre fins de la vida humana (els altres són riquesa, plaer i deure). Per a una vocació espiritual, però, el moksa és l'únic fi de l'existència.
molí de pregària
molí de pregària
Budisme
- ca molí de pregària, n m
Budisme
Definició
Instrument característic del budisme tibetà, que consisteix en un cilindre travessat per un eix a l'interior del qual hi ha tires de roba o de paper amb mantres escrits.
Nota
- Els devots fan girar el molí de pregària, sovint mentre reciten els mantres que hi ha escrits.
monàstic -a
monàstic -a
Cristianisme
- ca monàstic -a, adj
Cristianisme
Definició
Relatiu o pertanyent als monjos o als monestirs.
Nota
- L'adjectiu monàstic -a també s'aplica als ordes religiosos que han adoptat aquesta forma de vida.
mondo
mondo
Budisme
- ca mondo, n m
Budisme
Definició
Diàleg doctrinal entre mestres o bé entre mestre i deixeble, especialment en el budisme zen.
Nota
- En el mondo es formulen preguntes que es responen de forma no lògica, amb la finalitat de suscitar en l'interlocutor una reacció que no provingui de la raó, sinó del cor.
monestir
monestir
Cristianisme
- ca monestir, n m
Cristianisme
Definició
Lloc on viu una comunitat de monjos o monges d'acord amb la seva regla.
Nota
- Els monestirs solen ser edificis aïllats, amb una distribució específica, per a afavorir una vida de pregària i reflexió.
monjo | monja
monjo | monja
Budisme
- ca monjo | monja, n m, f
Budisme
Definició
Persona que s'allunya de la societat per dedicar-se a les pràctiques religioses, generalment a l'interior d'una comunitat, amb la finalitat d'assolir la il·luminació espiritual.
Nota
- Les activitats dels monjos solen incloure també l'ensenyament de la doctrina budista i la celebració de rituals.
