misteri
misteri
Ciències de la religió
- ca misteri, n m
Ciències de la religió
Definició
Realitat que impulsa la persona a sortir d'ella mateixa.
Nota
- El misteri, doncs, està relacionat amb l'acte religiós com a tal i no s'ha de concebre com una forma negativa del coneixement humà natural, com tot allò que l'ésser humà no pot explicar-se o que no és comprensible per a l'enteniment humà (l'incomprensible). Els ensenyaments de les diferents tradicions religioses sobre el misteri (mistagògia) mostren la infinitud inabastable del misteri.
misteri d'iniciació
misteri d'iniciació
Ciències de la religió
- ca misteri d'iniciació, n m
Ciències de la religió
Definició
Cerimònia secreta de les religions mistèriques destinada a la iniciació, per la qual els iniciats assoleixen la salvació.
Nota
- Els misteris d'iniciació consisteixen en accions simbòliques -ritus- que imiten els fets d'éssers superiors, herois o divinitats (amb freqüència la passió, la mort i el retorn a la vida), que garanteixen als iniciats que les realitzen l'obtenció de la salvació mitjançant el pas per la mort o una prova iniciàtica semblant.
místic | mística
místic | mística
Ciències de la religió
- ca místic | mística, n m, f
Ciències de la religió
Definició
Persona molt espiritual o religiosa, que té un coneixement intuïtiu de la divinitat i que normalment escriu sobre aquesta qüestió.
místic -a
místic -a
Ciències de la religió
- ca místic -a, adj
Ciències de la religió
Definició
Relatiu o pertanyent a la mística.
mística
mística
Ciències de la religió
- ca mística, n f
Ciències de la religió
Definició
Percepció directa de l'ésser etern concebut en termes personals o com a estat de consciència.
Nota
- A l'experiència mística s'hi pot arribar per diferents pràctiques, com ara el ioga, l'autohipnosi, la dansa o les drogues; però altres formes de mística recorren normalment a certs mètodes de meditació i contemplació, conforme a les diverses etapes de la vida mística. La mística moltes vegades ha estat vista amb recel per les autoritats, ja que els místics pretenen haver arribat a unes experiències religioses independents dels mitjans oficials per a comunicar la gràcia, i les seves idees no sempre estan d'acord amb l'ortodòxia. A més, com es tracta d'una sèrie d'experiències subjectives, resulta difícil de valorar. Amb tot, la mística és una realitat religiosa que afecta molts individus, més enllà de la tradició concreta a la qual pertanyen. De fet, dins la mística s'hi inclouen una àmplia gamma d'experiències que van des de les del xaman fins a les de santa Teresa d'Àvila (1515-1582) o les del místic musulmà Husayn Mansur Hallaj (ca. 858-922).
mite
mite
Ciències de la religió
- ca mite, n m
Ciències de la religió
Definició
Relat tradicional que narra l'actuació memorable i exemplar d'uns personatges extraordinaris, déus o éssers sobrehumans, en un temps prestigiós i llunyà.
Nota
- El mite pot contenir elements simbòlics, però es caracteritza per presentar una història i sovint serveix per a explicar l'origen i les característiques d'una cultura. Aquest relat ve en general d'un temps remot i és acceptat i transmès de generació en generació, tot i que també hi ha mites contemporanis. Els mites formen part de la memòria col·lectiva d'una societat i tenen una funció de cohesió social. A més a més, en les narracions mítiques de les cultures tradicionals, els mites són legitimadors, ja que justifiquen l'existència d'algun element de la natura o de la humanitat.
mitologia
mitologia
Ciències de la religió
- ca mitologia, n f
Ciències de la religió
Definició
Ciència de l'estudi i l'explicació dels mites.
mitologia
mitologia
Ciències de la religió
- ca mitologia, n f
Ciències de la religió
Definició
Conjunt dels mites que són propis d'una determinada civilització.
mitra
mitra
Cristianisme
- ca mitra, n f
Cristianisme
Definició
Capell propi dels bisbes.
Nota
- A Occident, la mitra és rígida i consta de dues punxes, una a davant i l'altra a darrere. A Orient, en canvi, té forma semiesfèrica, amb una creu al cim.
mitsvà
mitsvà
Judaisme
- ca mitsvà, n f
Judaisme
Definició
Precepte propi de la tradició jueva.
Nota
- La mitsvà indica una obligació, un deure i una bona acció. En total n'hi ha 613.
- El plural de mitsvà és mitsvot.
