monjo | monja
monjo | monja
Cristianisme
- ca monjo | monja, n m, f
Cristianisme
Definició
Persona que adopta una vida religiosa en comunitat, separada de la resta de la societat.
Nota
- En les tradicions en què existeixen, els monjos solen formar part d'un orde religiós.
monofisisme
monofisisme
Cristianisme ortodox
- ca monofisisme, n m
Cristianisme ortodox
Definició
Doctrina teològica que sosté que Jesucrist no té dues naturaleses, la divina i la humana, sinó només una, la divina.
Nota
- El monofisisme va sorgir de l'escola alexandrina i es va propagar també per Síria. Va ser condemnat pel concili de Calcedònia. Tradicionalment s'ha qualificat de monofisites les esglésies ortodoxes orientals, qualificatiu que ja no correspon a la realitat.
monofisita
monofisita
Cristianisme
- ca monofisita, n m, f
Cristianisme
Definició
Seguidor del monofisisme.
monofisita
monofisita
Cristianisme
- ca monofisita, adj
Cristianisme
Definició
Relatiu o pertanyent al monofisisme.
monoteisme
monoteisme
Ciències de la religió
- ca monoteisme, n m
Ciències de la religió
Definició
Creença en un sol Déu, el qual conté tots els atributs i les característiques de la divinitat, diferent del món i de la creació.
Nota
- El monoteisme s'oposa al politeisme (creença en diversos déus) o al panteisme (que identifica Déu amb l'univers). El monoteisme respon a la creença que les religions abrahàmiques -judaisme, cristianisme, islam - tenen de Déu.
monsenyor
monsenyor
Catolicisme
- ca monsenyor, n m
Catolicisme
Definició
Títol que reben determinats càrrecs eclesiàstics, com ara els bisbes.
mont Athos
mont Athos
Cristianisme ortodox
- ca mont Athos, n m
- ca Athos, n m sin. compl.
Cristianisme ortodox
Definició
Muntanya de la península Calcídica, a Grècia, exclusivament poblada per monjos, distribuïts en vint grans monestirs i una sèrie de dependències i de cel·les d'ermitans.
Nota
- El mont Athos (2.033 m) rep el nom de Santa Muntanya. Dins de Grècia, l'Athos gaudeix d'un règim especial, amb un representant del govern grec. Els monestirs depenen directament del patriarca de Constantinoble. La majoria són grecs, però també n'hi ha un de rus i un de serbi. L'Athos és un dels símbols de tota l'ortodòxia.
Moon, Sun Myung
Moon, Sun Myung
Noves religions
- ca Moon, Sun Myung
Noves religions
Definició
Fundador de l'Associació per a la Unificació del Cristianisme Mundial.
Nota
- Sun Myung Moon, d'origen coreà, es considera l'enviat de Déu a la Terra que ha vingut a completar l'obra inacabada d'Abraham i de Jesucrist, és a dir, reparar el pecat original i salvar el món de Satanàs. La seva doctrina té la Bíblia com a base, però manlleva conceptes del budisme, del confucianisme i de l'ocultisme. Tot i que l'Associació de Moon organitza xerrades sobre la pau i la justícia social, s'han denunciat el caràcter antisemita del seu pensament, les pràctiques abusives de l'organització, el fet que estigui introduïda en els àmbits més diversos (comerç, indústria, armament, mitjans de comunicació, etc.), la celebració de casaments multitudinaris (a través del grup mediàtic de Moon), l'estructura piramidal del moviment, etc. Expulsat de diversos països, Moon es va exiliar a l'Amèrica del Sud. L'organització, que té uns tres milions d'adeptes, està escampada per tot el món, sobretot a Corea del Sud, als Estats Units d'Amèrica i al Japó. Està legalitzada a Espanya des de l'any 2001.
morabit
morabit
Islam
- ca morabit, n m
- ca marabut, n m sin. compl.
Islam
Definició
Membre d'una comunitat religiosomilitar del Magrib que vivia en un monestir fortalesa.
Nota
- Per extensió, la denominació morabit també s'aplica a l'home piadós musulmà. El morabit és una figura envoltada de misticisme, de creences preislàmiques i de superstició. Segons l'opinió popular, el morabit té un poder d'intercessió i això li permet d'obtenir la benedicció divina (baraca). Al nord i a l'oest de l'Àfrica és una figura important de l'islam, ja que en alguns indrets, per exemple al Marroc, la tomba d'un morabit és un lloc de pelegrinatge i objecte de fervor religiós.
- La denominació morabit significa, en àrab, 'el que viu en un monestir fortificat'.
moral laica
moral laica
Termes seculars
- ca moral laica, n f
Termes seculars
Definició
Conjunt de comportaments derivats de l'ètica i de l'humanisme laics.
Nota
- La moral laica és una tendència filosòfica molt desenvolupada a França i sobretot a Bèlgica, on existeix una assignatura de moral laica a les escoles públiques com a alternativa als cursos de les religions reconegudes. El símbol de la moral laica és la torxa vermella envoltada de sis figures negres que s'agafen la mà (per representar, respectivament, la flama de l'esperit crític i la solidaritat humana).
