gal·licisme
gal·licisme
- ca gal·licisme, n m
- es galicismo
- fr gallicisme
- en Gallicism
Definició
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent del francés i incorporat a una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara somier, xofer, claraboia, etc.
geminació
geminació
- ca geminació, n f
- es geminación
- fr gémination
- en gemination
Definició
Procés pel qual una consonant simple es converteix en una consonant doble o geminada.
geminació
geminació
- ca geminació, n f
- es geminación
- fr gémination
- en gemination
Definició
Fenomen articulatori consistent en la repetició, fonològicament distintiva o no, d'un so generalment consonàntic, que es realitza amb un augment de la durada i de la intensitat.
Nota
- L'articulació geminada comença amb un moment implosiu, que se sol percebre com a final de síl·laba, i acaba amb un moment explosiu, que s'interpreta com el començament de la síl·laba següent. Això no obstant, alguns lingüistes consideren aquestes realitzacions com a consonants llargues, en lloc de geminades. La consonant així articulada s'anomena geminada o doble. Per exemple, la geminació de la consonant líquida alveolar en mots com ara novel·la o guatla. En alguns dialectes del català, és típica la geminació d'oclusives en realitzacions com ara pobble.
genealogia
genealogia
- ca genealogia, n f
- ca lingüística genètica, n f sin. compl.
- es genealogía
- es lingüística genética
- fr généalogie
- fr linguistique génétique
- en genealogy
- en genetic linguistics
Definició
Disciplina que delimita, per a una llengua concreta, la llengua mare de la qual procedeix, les llengües germanes i les possibles llengües filles que ha originat.
Nota
- Delimitar la genealogia del llatí, per exemple, consisteix a assenyalar l'indoeuropeu com a llengua mare, i el català, el francés, l'occità, l'italià, el romanés, el retoromànic, el gallegoportugués i el castellà com a llengües filles.
generació
generació
- ca generació, n f
- es generación
- fr génération
- en generation
Definició
Procediment que permet obtenir un nombre potencialment infinit d'oracions gramaticals d'una llengua a partir d'un nombre finit de regles formals.
Nota
- La gramàtica generativotransformacional combina el procediment generatiu amb les transformacions.
generalització
generalització
- ca generalització, n f
- es generalización
- fr généralisation
- en generalization
Definició
Extensió d'un tret o d'una propietat lingüística a tota una sèrie de contextos perfectament establits.
generalització abusiva
generalització abusiva
- ca generalització abusiva, n f
- es generalización abusiva
- fr généralisation abusive
- en overgeneralization
Definició
En psicolingüística, extensió d'un model o d'una estructura regular a tota una sèrie de contextos que no responen al model.
Nota
- Aquesta generalització és típica dels infants durant el període d'adquisició del llenguatge. Per exemple, la velarització del participi del verb traure, *tragut, per analogia amb formes com ara begut o cregut.
generalització d'una regla
generalització d'una regla
- ca generalització d'una regla, n f
- es generalización de una regla
- fr généralisation d'une règle
- en rule generalization
Definició
En gramàtica generativa, canvi lingüístic motivat per l'extensió de l'àmbit d'aplicació d'una regla.
Nota
- Així, la regla de velarització de la primera persona del present d'indicatiu, pròpia dels verbs de la segona conjugació, s'ha generalitzat en els parlars valencians en els verbs purs de la tercera produint formes col·loquials com ara jo dorc o jo senc.
generalització de Burzio
generalització de Burzio
- ca generalització de Burzio, n f
- es generalización de Burzio
- fr généralisation de Burzio
- en Burzio's generalization
Definició
En la teoria del règim i del lligam, principi establit pel lingüista italià Luigi Burzio segons el qual si un verb no assigna cas al complement tampoc no assigna paper temàtic al subjecte.
Nota
- Aquesta generalització permet explicar el fet que en les oracions passives i inacusatives el sintagma nominal complement, que no rep cas acusatiu del verb, haja de pujar a la posició de subjecte per a rebre cas nominatiu.
generativisme
generativisme
- ca gramàtica generativa, n f
- ca generativisme, n m sin. compl.
- ca lingüística generativa, n f sin. compl.
- es generativismo
- es gramática generativa
- es lingüística generativa
- fr générativisme
- fr grammaire générative
- fr linguistique générative
- en generative grammar
- en generative linguistics
- en generativism
Definició
Gramàtica caracteritzada per un alt grau de formalització que permet obtenir un nombre potencialment infinit d'oracions gramaticals d'una llengua a partir d'un nombre finit de regles formals.
Nota
- La gramàtica generativa arranca amb l'obra de Noam Chomsky Syntactic Structures, publicada el 1957. Com l'estructuralisme, la gramàtica generativa parteix de la idea que la gramàtica d'una llengua ha de delimitar les interrelacions estructurals sistemàtiques existents entre els elements lingüístics. A diferència del que és freqüent en l'estructuralisme, no es limita a establir inventaris d'elements a partir de corpus i delimitar-ne la distribució, sinó que pretén realitzar una caracterització rigorosa i molt formalitzada del sistema de qualsevol llengua natural possible, amb la finalitat darrera d'establir les propietats lingüístiques innates que configuren la gramàtica universal. Des de la publicació del 1957, s'han proposat diferents models de gramàtica generativa. Cronològicament, la teoria preestàndard, la teoria estàndard, la semàntica generativa, la teoria estàndard ampliada, la teoria estàndard ampliada i revisada, la teoria del règim i del lligam i, més recentment, l'anomenat programa minimista. En tots aquests models es combina el mecanisme de la generació (propi de tota gramàtica generativa) amb el de les regles transformacionals (a partir de les quals s'estableixen diversos nivells o estructures). En aquest cas es pot parlar de gramàtica generativotransformacional o de gramàtica transformacional. Les transformacions, però, s'han reduït i restringit progressivament fins a quedar limitades a una única transformació, la del moviment, i fins i tot han estat eliminades en alguns models específics.
