P
P
- ca preposició, n f
- ca P, n f abrev.
- es preposición
- es P abrev.
- fr préposition
- fr P abrev.
- en preposition
- en P abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, integrada per partícules invariables que s'anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i assenyalen el tipus de relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre.
Nota
- La preposició forma sempre una unitat sintàctica inalterable amb el complement que selecciona, o terme de relació. La preposició pot anar sola (amb esforç), amb una altra preposició (per a dinar) o formar locucions prepositives (en lloc de). Contrasta amb la posposició. Les preposicions i les posposicions s'integren en la categoria de les adposicions.
P
P
- ca predicat, n m
- ca P, n m abrev.
- es predicado
- es P abrev.
- fr prédicat
- fr P abrev.
- en predicate
- en P abrev.
Definició
Constituent essencial de tota oració que, des d'un punt de vista funcional, es caracteritza pel fet d'assenyalar alguna propietat del subjecte, l'altre constituent també essencial.
Nota
- D'acord amb aquesta perspectiva dual de l'oració, el predicat està format per tots els constituents oracionals diferents del subjecte i té com a nucli un verb en forma personal o no. Tenint en compte les propietats sintàctiques i semàntiques del verb, es diferencien dos tipus de predicats, el nominal i el verbal.
P
P
- ca pacient, n m
- ca P, n m abrev.
- es paciente
- es P abrev.
- fr patient
- fr P abrev.
- en patient
- en P abrev.
Definició
Paper semàntic que designa l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb.
Nota
- Per exemple, el paper semàntic del complement directe la cadira de l'oració Lluís trencà la cadira. La distinció entre els papers semàntics pacient i tema no sempre és clara, cosa que ha fet que alguns autors utilitzen tots dos termes com a sinònims.
pacient
pacient
- ca pacient, n m
- ca P, n m abrev.
- es paciente
- es P abrev.
- fr patient
- fr P abrev.
- en patient
- en P abrev.
Definició
Paper semàntic que designa l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb.
Nota
- Per exemple, el paper semàntic del complement directe la cadira de l'oració Lluís trencà la cadira. La distinció entre els papers semàntics pacient i tema no sempre és clara, cosa que ha fet que alguns autors utilitzen tots dos termes com a sinònims.
palatalització
palatalització
- ca palatalització, n f
- es palatalización
- fr palatalisation
- en palatalization
Definició
Articulació secundària que es realitza amb una constricció addicional per l'elevació del dors de la llengua cap a la part frontal del paladar.
palatalització
palatalització
- ca palatalització, n f
- es palatalización
- fr palatalisation
- en palatalization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no palatal esdevé palatal, a causa de l'assimilació a una altra articulació palatal contigua, com a canvi diacrònic o com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, la palatalització diacrònica de la nasal en VĪNEA > vinya o, sincrònicament, la pronúncia palatalitzada de la /t/ en la seqüència soldat xinés (soldat xinés).
palatografia
palatografia
- ca palatografia, n f
- es palatografía
- fr palatographie
- en palatography
Definició
Mètode d'investigació instrumental usat en fonètica tradicional per a obtenir un palatograma de la zona de contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada.
Nota
- El procediment utilitzat consisteix a cobrir la llengua amb unes pólvores o pasta colorant que permet que, una vegada realitzada l'articulació, el punt d'articulació quede indicat per la presència d'aquestes pólvores o pasta en la cavitat bucal superior.
palatograma
palatograma
- ca palatograma, n m
- es palatograma
- fr palatogramme
- en palatogram
Definició
Representació gràfica de la zona del paladar on es produeix el contacte entre la llengua i el paladar en una articulació donada.
paleografia
paleografia
- ca paleografia, n f
- es paleografía
- fr paléographie
- en paleography
Definició
Disciplina que estudia les escriptures i els signes gràfics antics per tal d'interpretar-los, datar-los i localitzar-los.
paleontologia lingüística
paleontologia lingüística
- ca paleontologia lingüística, n f
- es paleotología lingüística
- fr paleontologie linguistique
- en linguistic paleontology
Definició
Disciplina que s'ocupa de la reconstrucció de fenòmens culturals, ètnics, socials, etc., de pobles antics, dels quals no queda cap testimoni històric.
Nota
- La reconstrucció es pot realitzar partint de la documentació lingüística que ens ha arribat de les seues llengües (topònims, inscripcions, etc.) o en el vocabulari de les llengües que deriven d'aquelles.
