O
O
- ca oració, n f
- ca frase, n f sin. compl.
- ca O, n f abrev.
- es frase
- es oración
- es O abrev.
- fr phrase
- fr P abrev.
- en phrase
- en sentence
- en S abrev.
Definició
Unitat d'organització gramatical que prototípicament relaciona i concerta un sintagma nominal amb funció de subjecte amb un sintagma verbal amb funció de predicat, que sintàcticament pot ser autònoma o no i que constitueix la mínima unitat de comunicació completa.
O
O
- ca complement, n m
- ca objecte, n m sin. compl.
- ca C, n m abrev.
- ca O, n m abrev.
- es complemento
- es objeto
- fr complément
- fr complément d'objet
- en complement
- en object
Definició
Funció sintàctica del constituent que en completa un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
Nota
- Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
o 'no'
o 'no'
- ca oració interrogativa polar, n f
- ca o 'no', n f sin. compl.
- ca oració interrogativa de 'sí', n f sin. compl.
- es oración interrogativa de sí o no
- es oración interrogativa polar
- fr phrase interrogative totale
- fr phrase interrogative totale
- en polar question
- en yes-no question
Definició
Oració interrogativa total que demana una resposta afirmativa o negativa.
Nota
- Per exemple, Vindràs demà?
obertura
obertura
- ca obertura, n f
- es abertura
- fr aperture
- en onset
Definició
Constituent de la síl·laba que precedeix el nucli.
Nota
- Pot ser simple, com en el cas de /p/ en /póls/, o complex, com en el cas de /pl/ en /plá/.
obertura
obertura
- ca obertura, n f
- es abertura
- fr aperture
- en aperture
- en opening
Definició
Grau de separació entre els òrgans de la cavitat bucal durant la producció d'un determinat so, generalment vocàlic.
Nota
- En síl·laba tònica, en la major part del català es diferencien quatre graus d'obertura en l'articulació de les vocals: l'obert (/a/), el mitjà obert (/ɛ, ɔ/), el mitjà tancat (/e, o/) i el tancat (/i, u/). En castellà i en basc, en canvi, se'n diferencien tres: l'obert (/a/), el mitjà (/e, o/) i el tancat (/i, u/).
objecte
objecte
- ca complement, n m
- ca objecte, n m sin. compl.
- ca C, n m abrev.
- ca O, n m abrev.
- es complemento
- es objeto
- fr complément
- fr complément d'objet
- en complement
- en object
Definició
Funció sintàctica del constituent que en completa un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
Nota
- Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
objecte afectat
objecte afectat
- ca objecte afectat, n m
- es objeto afectado
- fr complément d'objet affecté
- en affectum
Definició
En gramàtica tradicional, complement directe que, semànticament, es caracteritza pel fet de denotar un referent que existia amb anterioritat a l'acció verbal i sobre el qual recau aquesta acció.
Nota
- Per exemple, el complement directe de l'oració Va colpejar la taula. Contrasta amb objecte efectuat.
objecte cognat
objecte cognat
- ca complement cognat, n m
- ca cognat, n m sin. compl.
- ca complement intern, n m sin. compl.
- ca objecte cognat, n m sin. compl.
- es cognado
- es complemento cognado
- es complemento interno
- fr cognat
- fr objet interne
- en cognate
- en cognate complement
- en internal complement
Definició
Complement directe que poden prendre molts verbs intransitius per a reforçar el seu significat i que està format per noms relacionats etimològicament o semànticament amb el verb.
Nota
- Per exemple, llàgrimes amargues en plorar llàgrimes amargues o un ball en ballar un ball.
objecte directe
objecte directe
- ca complement directe, n m
- ca objecte directe, n m sin. compl.
- es complemento directo
- es objeto directo
- fr complément d'objet direct
- en direct object
Definició
Complement del verb que està exigit pel semantisme d'aquell, no du quasi mai preposició i admet la pronominalització per mitjà del pronom el o les seues variants morfològiques si és definit, del pronom feble ho si és oracional, i del pronom feble en si és indefinit o quantificat.
Nota
- És el cas del complement el teu fill en l'oració He vist el teu fill al cinema. El complement directe únicament admet la preposició a en els casos següents: quan és un pronom personal tònic (Ens mirava a nosaltres), davant de pronoms relatius i interrogatius i de les formes tothom i ningú (Coneixia a tothom, A qui ha vist?), per a evitar ambigüitats amb el subjecte quan tots dos apareixen junts (Perseguia el gat al ratolí) i quan hi ha expressió de reciprocitat (S'estimaven l'un a l'altre). En tots aquests casos la preposició es comporta com una marca de cas.
objecte efectuat
objecte efectuat
- ca objecte efectuat, n m
- es objeto efectuado
- fr complément d'objet effectué
- en effectum
Definició
En gramàtica tradicional, complement directe que, semànticament, es caracteritza pel fet de denotar un referent que no existia amb anterioritat a l'acció verbal i que és el resultat d'aquesta acció.
Nota
- Per exemple, el complement directe de l'oració Va fer una taula. Contrasta amb objecte afectat.
