C
C
- ca consonant, n f
- ca C, n f abrev.
- es consonante
- es C abrev.
- fr consonne
- fr C abrev.
- en consonant
- en C abrev.
Definició
Segment fònic que s'articula amb una obstrucció total o parcial en un o diversos punts de les cavitats supraglotals.
Nota
- Acústicament, la consonant es caracteritza per l'absència o per la inestabilitat freqüencial dels seus formants. Pel que fa a la constitució sil·làbica, la consonant s'identifica amb la part marginal i prescindible de la síl·laba (l'obertura i la coda). Això no obstant, hi ha també un grup intermedi de fonemes entre consonants i vocals, anomenats consonants líquides o sonants per la seua capacitat d'acomodar-se al nucli sil·làbic en moltes llengües. Atenent al mode d'articulació, les consonants es poden classificar en oclusives o interruptes, fricatives o contínues, aproximants, africades, líquides, orals, nasals, sordes i sonores; les líquides, alhora, poden ser laterals, bategants i vibrants. Segons el punt d'articulació, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals, velars, uvulars, faríngies i glotals. S'oposa a vocal.
C
C
- ca complementador, n m
- ca C, n m abrev.
- ca COMP, n m abrev.
- es complementador
- es C abrev.
- es COMP abrev.
- fr complétiviseur
- fr C abrev.
- fr COMP abrev.
- en complementizer
- en C abrev.
- en COMP abrev.
Definició
En la teoria del règim i del lligam, node que en la sintaxi pot estar ocupat per la conjunció que, per pronoms relatius i per elements focalitzats.
Nota
- En un primer moment aquest node fou considerat com a especificador del node O (oració). Posteriorment, però, es considerà que el complementador és el nucli d'una projecció màxima (el sintagma complementador) que té com a complement l'oració flexionada o sintagma flexiu.
C
C
- ca complement, n m
- ca objecte, n m sin. compl.
- ca C, n m abrev.
- ca O, n m abrev.
- es complemento
- es objeto
- fr complément
- fr complément d'objet
- en complement
- en object
Definició
Funció sintàctica del constituent que en completa un altre de nuclear, del qual depén i amb el qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
Nota
- Per exemple, la funció realitzada pel sintagma nominal quatre quilos de taronges respecte al verb comprar en l'oració He comprat quatre quilos de taronges, o pel sintagma preposicional a Vinaròs respecte al verb arribar en l'oració Encara no han arribat a Vinaròs. Per extensió, també s'utilitza el terme per a referir-se al constituent sintàctic que desenvolupa aquesta funció. La relació d'un complement amb el nucli del qual depén s'expressa per mitjà de procediments diferents segons les llengües: flexió casual, ús de preposicions i ordre de col·locació dels elements. Les llengües romàniques fan servir principalment les preposicions i distingeixen quatre tipus bàsics de complements segons la categoria lèxica del nucli que modifiquen: complement del nom, de l'adjectiu, del verb i de l'adverbi. Entre els complements del verb, d'altra banda, es distingeixen el directe, l'indirecte, el de règim verbal, el circumstancial, l'atribut, el predicatiu i l'agent. Sovint s'adopta una caracterització més restringida, segons la qual el complement s'oposa a l'adjunt i es caracteritza pel fet de ser un constituent exigit (o subcategoritzat) pel significat d'un nucli. Des d'aquesta perspectiva, en una oració com Va deixar tranquil·lament les claus damunt la taula, els sintagmes les claus i damunt la taula són complements del verb deixar, i l'adverbi tranquil·lament un adjunt del predicat.
cacofonia
cacofonia
- ca cacofonia, n f
- ca dissonància, n f sin. compl.
- es cacofonía
- fr cacophonie
- en cacophony
Definició
Repetició de mots, de síl·labes o de sons que produeixen un efecte acústic desagradable.
Nota
- Per exemple, la repetició de sons africats en la seqüència setze jutges mengen fetge d'un penjat. Contrasta amb eufonia.
cacografia
cacografia
- ca cacografia, n f
- es cacografía
- fr cacographie
- en cacography
Definició
Escriptura que no segueix les regles ortogràfiques d'una llengua.
cacuminal
cacuminal
- ca retroflex -a, adj
- ca cacuminal, adj sin. compl.
- ca cerebral, adj sin. compl.
- es cacuminal
- es retroflejo ‑ja
- fr cacuminal ‑ale
- fr rétroflexe
- en cacuminal
- en retroflex
Definició
Dit del so o del fonema que, pel que fa al punt d'articulació, es realitza amb l'elevació del dors de la punta de la llengua cap al paladar, com la [ɾ] precedida de vocal en l'anglés nord-americà.
Nota
- Acústicament, són bemol·litzats.
cadena
cadena
- ca cadena, n f
- es cadena
- fr chaîne
- en chain
Definició
En gramàtica històrica, conjunt de canvis produïts en el sistema fonològic d'una llengua provocats pel canvi de posició en el sistema d'un fonema.
Nota
- Per exemple, la mutació consonàntica en indoeuropeu. André Martinet diferencià dos tipus de cadenes, les cadenes de tracció i les de propulsió.
cadena
cadena
- ca cadena, n f
- es cadena
- fr chaîne
- en chain
Definició
En la teoria del règim i del lligam, seqüència de l'estructura superficial formada per un constituent desplaçat i per les traces que aquest constituent ha deixat en la posició originària i en les possibles posicions intermèdies.
Nota
- Tots els constituents d'una cadena apareixen coindexats i posseeixen un únic conjunt de trets gramaticals (un únic cas i un únic paper temàtic). En l'oració [Quina pel·lícula]i has vist ti hui?, el sintagma nominal quina pel·lícula s'ha desplaçat de la posició postverbal originària, on ha deixat una traça, t, amb la qual apareix coindexat i forma una cadena.
cadena
cadena
- ca cadena, n f
- es cadena
- fr chaîne
- fr suite
- en string
Definició
En els tractats matemàtics del llenguatge, seqüència de constituents del tipus a + b + c + (…), en què el símbol + indica concatenació.
Nota
- Teòricament, una cadena pot estar integrada per un únic constituent. En gramàtica generativa, les oracions es representen per cadenes obtingudes en qualsevol estadi de la derivació mitjançant l'aplicació de regles de reescriptura. La derivació consta d'una cadena inicial, una cadena intermèdia i una cadena terminal.
cadena analitzable
cadena analitzable
- ca cadena analitzable, n f
- es cadena analizable
- fr chaîne analysable
- en analyzable string
Definició
Cadena que satisfà la descripció estructural d'una regla transformacional i que, consegüentment, admet la transformació.
