Back to top
fa d'ambô fa d'ambô

Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial

  • ca  annobonès
  • ca  annabonense sin. compl.
  • ca  annobonense sin. compl.
  • ca  fa d'ambô sin. compl.
  • cod  fa d'Ambu
  • ar  أنّوبونيس
  • cy  Anoboneg
  • cy  Annabonense sin. compl.
  • cy  Annobonense sin. compl.
  • cy  Fa d'ambô sin. compl.
  • de  Annobonense
  • de  Annobonés sin. compl.
  • de  Annobonese sin. compl.
  • de  Fá d'Ambô sin. compl.
  • de  Fa d'Ambu sin. compl.
  • en  Annobonese
  • en  Fá d'Ambô sin. compl.
  • en  Fa d'Ambu sin. compl.
  • es  anobonés
  • es  annabonense sin. compl.
  • es  annobonense sin. compl.
  • es  fa d'Ambô sin. compl.
  • eu  annobonera
  • eu  annabonense sin. compl.
  • eu  annobonense sin. compl.
  • eu  annobonera sin. compl.
  • eu  annobonese sin. compl.
  • eu  fa d'Ambô sin. compl.
  • fr  annobonais
  • fr  annoboné sin. compl.
  • fr  fá d'Ambô sin. compl.
  • gl  annobonés
  • gl  annabonense sin. compl.
  • gl  annobonense sin. compl.
  • gl  fa d'Ambô sin. compl.
  • gn  anovones
  • gn  annavonense sin. compl.
  • gn  annovonense sin. compl.
  • gn  fa d'Ambô sin. compl.
  • it  annobonese
  • it  annabonense sin. compl.
  • it  annobonense sin. compl.
  • it  fá d'ambô sin. compl.
  • it  falar de ano bom sin. compl.
  • it  fla d'ambu sin. compl.
  • pt  anobonês
  • pt  anabonense sin. compl.
  • pt  anobonense sin. compl.
  • pt  fa d'ambô sin. compl.
  • tmh  Tannubunist
  • tmh  annabonense sin. compl.
  • tmh  Annobonense sin. compl.
  • tmh  fa n ambô sin. compl.
  • zh  阿诺邦语
  • num  Sistema aràbic

Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició
L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').

L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).

Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.

L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.

L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.

Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
fanagalo fanagalo

Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  fanakalo
  • ca  fanagalo sin. compl.
  • ca  isikula sin. compl.
  • ca  kitchen kaffir sin. compl.
  • ca  zulú bàsic sin. compl.
  • ar  فاناكالو
  • cy  Fanakalo
  • cy  Fanagalo sin. compl.
  • cy  Isikula sin. compl.
  • cy  Kitchen kaffir sin. compl.
  • cy  Zwlw sylfaenol sin. compl.
  • de  Fanakalo
  • de  Basic Zulu sin. compl.
  • de  Cikabanka sin. compl.
  • de  Fanagalo sin. compl.
  • de  Isikula sin. compl.
  • en  Fanakalo
  • en  Basic Zulu sin. compl.
  • en  Fanagalo sin. compl.
  • en  Fanekolo sin. compl.
  • en  Isikula sin. compl.
  • en  Kitchen Kaffir sin. compl.
  • es  fanakalo
  • es  fanagalo sin. compl.
  • es  isikula sin. compl.
  • es  kitchen kaffir sin. compl.
  • es  zulú básico sin. compl.
  • eu  fanakalo
  • eu  fanagalo sin. compl.
  • eu  isikula sin. compl.
  • eu  kitchen kaffir sin. compl.
  • eu  oinarrizko zuluera sin. compl.
  • fr  fanakalo
  • fr  fanagalo sin. compl.
  • fr  isikula sin. compl.
  • fr  kitchen kaffir sin. compl.
  • gl  fanakalo
  • gl  fanagalo sin. compl.
  • gl  isikula sin. compl.
  • gl  kitchen kaffir sin. compl.
  • gl  zulú básico sin. compl.
  • gn  fanakalo
  • gn  fanagalo sin. compl.
  • gn  isikula sin. compl.
  • gn  kitchen kaffir sin. compl.
  • gn  sulu básico sin. compl.
  • it  fanakalo
  • it  fanagalo sin. compl.
  • it  isikula sin. compl.
  • it  kitchen kaffir sin. compl.
  • it  pidgin a base zulu sin. compl.
  • pt  fanakalo
  • pt  fanagalo sin. compl.
  • pt  isikula sin. compl.
  • pt  kitchen kaffir sin. compl.
  • pt  zulu básico sin. compl.
  • tmh  Tafanakalut
  • tmh  Fanagalo sin. compl.
  • tmh  isikula sin. compl.
  • tmh  kitchen kaffir sin. compl.
  • tmh  tazulut n ddsas sin. compl.
  • zh  法纳卡洛语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).

Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').

El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.

Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.

La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
fanakalo fanakalo

Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica

  • ca  fanakalo
  • ca  fanagalo sin. compl.
  • ca  isikula sin. compl.
  • ca  kitchen kaffir sin. compl.
  • ca  zulú bàsic sin. compl.
  • ar  فاناكالو
  • cy  Fanakalo
  • cy  Fanagalo sin. compl.
  • cy  Isikula sin. compl.
  • cy  Kitchen kaffir sin. compl.
  • cy  Zwlw sylfaenol sin. compl.
  • de  Fanakalo
  • de  Basic Zulu sin. compl.
  • de  Cikabanka sin. compl.
  • de  Fanagalo sin. compl.
  • de  Isikula sin. compl.
  • en  Fanakalo
  • en  Basic Zulu sin. compl.
  • en  Fanagalo sin. compl.
  • en  Fanekolo sin. compl.
  • en  Isikula sin. compl.
  • en  Kitchen Kaffir sin. compl.
  • es  fanakalo
  • es  fanagalo sin. compl.
  • es  isikula sin. compl.
  • es  kitchen kaffir sin. compl.
  • es  zulú básico sin. compl.
  • eu  fanakalo
  • eu  fanagalo sin. compl.
  • eu  isikula sin. compl.
  • eu  kitchen kaffir sin. compl.
  • eu  oinarrizko zuluera sin. compl.
  • fr  fanakalo
  • fr  fanagalo sin. compl.
  • fr  isikula sin. compl.
  • fr  kitchen kaffir sin. compl.
  • gl  fanakalo
  • gl  fanagalo sin. compl.
  • gl  isikula sin. compl.
  • gl  kitchen kaffir sin. compl.
  • gl  zulú básico sin. compl.
  • gn  fanakalo
  • gn  fanagalo sin. compl.
  • gn  isikula sin. compl.
  • gn  kitchen kaffir sin. compl.
  • gn  sulu básico sin. compl.
  • it  fanakalo
  • it  fanagalo sin. compl.
  • it  isikula sin. compl.
  • it  kitchen kaffir sin. compl.
  • it  pidgin a base zulu sin. compl.
  • pt  fanakalo
  • pt  fanagalo sin. compl.
  • pt  isikula sin. compl.
  • pt  kitchen kaffir sin. compl.
  • pt  zulu básico sin. compl.
  • tmh  Tafanakalut
  • tmh  Fanagalo sin. compl.
  • tmh  isikula sin. compl.
  • tmh  kitchen kaffir sin. compl.
  • tmh  tazulut n ddsas sin. compl.
  • zh  法纳卡洛语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pidgin de base zulu, Àfrica > República de Sud-àfrica

Definició
El fanakalo és una varietat pidginitzada del zulú, una llengua parlada a la República de Sud-àfrica. El seu lèxic deriva del zulú (70%), de l'anglès (24%) i de l'afrikaans (6%).

Aquest pidgin està fortament associat al contacte entre els colons parlants d'anglès i el seu personal africà. De fet, el terme fanakalo probablement té el seu origen en la frase Enza fana ka lo, 'fes-ho així'. El fanakalo rep altres denominacions que tenen un sentit despectiu, com ara isikula (del prefix isi- 'llengua' i el nom coolie, amb sentit ofensiu, per a referir-se a un treballador asiàtic) o kitchen kaffir (kaffir és un nom ofensiu utilitzat per a referir-se als africans, de l'àrab 'infidel').

El fanakalo es va originar cap a la meitat del segle XIX a la província de Natal, a l'est de l'estat, on es feia servir com a llengua franca entre el colons de parla anglesa i els parlants de diverses llengües bantú, principalment el zulú. Durant aquest periode, hi van arribar treballadors procedents de l'Índia, que utilitzaven el fanakalo amb els parlants de zulú (d'aquí prové el nom isikula). El fanakalo presenta, però, poca influència de les llengües de l'Índia.

Posteriorment, a la dècada de 1890, es va expandir cap la zona minera situada a la rodalia de Johannesburg, i d'aquí cap a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue) i cap a Rhodèsia del Nord (l'actual Zàmbia), on s'anomena cikabanga. També es poden trobar parlants de fanakalo a les mines de Katanga (República Democràtica del Congo) i a Namíbia.

La varietat parlada a Zimbàbue rep el nom de chilapalapa. A causa de la influència de la llengua shona, difereix de les varietats sud-africanes en alguns aspectes fonològics i lèxics.
fang fang

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > República Democràtica del Congo

  • ca  fang
  • ar  فانج
  • cy  Fang
  • de  Fang
  • en  Fang
  • es  fan
  • eu  fangera
  • fr  fang
  • gl  fang
  • gn  fang
  • it  fang
  • ja  ファン語
  • nl  Fang
  • pt  fang
  • ru  Фанг
  • ru  Пан sin. compl.
  • ru  Памуэ sin. compl.
  • ru  Пангве sin. compl.
  • ru  Пахуин sin. compl.
  • zh  芳语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > República Democràtica del Congo

Definició
El fang és la llengua dels fangs, dels ntumus, els mvaes i els okaks. És una llengua beti, intel·ligible per parlants d'altres llengües beti com l'ewondo i el bulu (sud del Camerun).

El fang és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a la regió de Gabon i Guinea Equatorial.

Els fangs són coneguts pels pobles veïns com els 'guerrers de la selva'. A Guinea Equatorial han estat políticament el grup dominant d'ençà de la independència, no solament al seu territori a Rio Muni o Mbini, sinó també a l'illa de Bioko, originàriament de domini bubi.
fante fante

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

  • ca  fanti
  • ca  fante sin. compl.
  • ar  فانتية
  • cy  Fanti
  • cy  Fante sin. compl.
  • de  Fanti
  • de  Fante sin. compl.
  • en  Fanti
  • en  Fante sin. compl.
  • es  fante
  • es  fanti sin. compl.
  • eu  fantiera
  • eu  fante sin. compl.
  • fr  fante
  • fr  fanti sin. compl.
  • gl  fanti
  • gl  fante sin. compl.
  • gn  fánte
  • gn  fante sin. compl.
  • it  fanti
  • it  fante sin. compl.
  • ja  ファンティ語
  • ja  ファンテ語 sin. compl.
  • nl  Fanti
  • nl  Fante sin. compl.
  • pt  fanti
  • pt  fante sin. compl.
  • ru  Фанти
  • ru  Фанте sin. compl.
  • zh  凡提语
  • zh  凡特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

Definició
El fanti és la llengua del grup àkan amb més parlants nadius. L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta.

Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi, emprat a l'ensenyament i els mitjans de comunicació. Els fantis, però, sempre s'han resistit a adoptar-lo pel fet d'estar basat en la llengua aixanti. Entre els fantis és habitual el monolingüisme.

Els fantis o mfantsefos han mantingut zelosament la seva sobirania al llarg de la història, fins i tot en èpoques d'expansió de l'imperi aixanti.
fanti fanti

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

  • ca  fanti
  • ca  fante sin. compl.
  • ar  فانتية
  • cy  Fanti
  • cy  Fante sin. compl.
  • de  Fanti
  • de  Fante sin. compl.
  • en  Fanti
  • en  Fante sin. compl.
  • es  fante
  • es  fanti sin. compl.
  • eu  fantiera
  • eu  fante sin. compl.
  • fr  fante
  • fr  fanti sin. compl.
  • gl  fanti
  • gl  fante sin. compl.
  • gn  fánte
  • gn  fante sin. compl.
  • it  fanti
  • it  fante sin. compl.
  • ja  ファンティ語
  • ja  ファンテ語 sin. compl.
  • nl  Fanti
  • nl  Fante sin. compl.
  • pt  fanti
  • pt  fante sin. compl.
  • ru  Фанти
  • ru  Фанте sin. compl.
  • zh  凡提语
  • zh  凡特 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Ghana

Definició
El fanti és la llengua del grup àkan amb més parlants nadius. L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta.

Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi, emprat a l'ensenyament i els mitjans de comunicació. Els fantis, però, sempre s'han resistit a adoptar-lo pel fet d'estar basat en la llengua aixanti. Entre els fantis és habitual el monolingüisme.

Els fantis o mfantsefos han mantingut zelosament la seva sobirania al llarg de la història, fins i tot en èpoques d'expansió de l'imperi aixanti.
farangao farangao

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

  • ca  balangaw
  • ca  balangad sin. compl.
  • ca  balangao sin. compl.
  • ca  bontoc balangao sin. compl.
  • ca  farangao sin. compl.
  • ar  بالانغاوية
  • cy  Balangaw
  • cy  Balangad sin. compl.
  • cy  Balangao sin. compl.
  • cy  Bontoc balangao sin. compl.
  • cy  Farangao sin. compl.
  • de  Balangaw
  • de  Giangan sin. compl.
  • de  Guianga sin. compl.
  • en  Balangao
  • en  Balangad sin. compl.
  • en  Balangao Bontoc sin. compl.
  • en  Balangaw sin. compl.
  • en  Farangao sin. compl.
  • es  balangao
  • es  balangad sin. compl.
  • es  balangaw sin. compl.
  • es  bontoc balangao sin. compl.
  • es  farangao sin. compl.
  • eu  balangawera
  • eu  balangad sin. compl.
  • eu  balangao sin. compl.
  • eu  balangaw sin. compl.
  • eu  bontoc balangao sin. compl.
  • eu  farangao sin. compl.
  • fr  balangao
  • fr  balangad sin. compl.
  • fr  balangaw sin. compl.
  • fr  bontoc balangao sin. compl.
  • fr  farangao sin. compl.
  • gl  balangaw
  • gl  balangad sin. compl.
  • gl  balangao sin. compl.
  • gl  bontoc balangao sin. compl.
  • gl  farangao sin. compl.
  • gn  valangao
  • gn  farangao sin. compl.
  • gn  valangad sin. compl.
  • gn  valangao sin. compl.
  • gn  vontoc valangao sin. compl.
  • it  balangaw
  • it  balangad sin. compl.
  • it  balangao sin. compl.
  • it  bontoc balangao sin. compl.
  • it  farangao sin. compl.
  • pt  balangaw
  • pt  balangad sin. compl.
  • pt  balangao sin. compl.
  • pt  bontoc balangao sin. compl.
  • pt  farangao sin. compl.
  • zh  巴朗高语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines

Definició
El terme balangaw fa refèrencia a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Mountain (Luzon), on viuen també els bontoc (grup majoritari de la província) i els kankanaey.

La llengua balangaw es parla majoritàriament al municipi de Natonin i està formada per dues variants dialectals principals: el balangao (parlat als barangays -districtes- de Balangao, Botac, Santa Isabel i Banawel), i l'hagi (parlat als barangays de Tonglayan i Alnugan).

Aquesta llengua és lingüísticament propera al bontoc, el kalinga i l'ifugao.
farsi farsi

Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Turkmenistan, Àsia > Uzbekistan

  • ca  persa
  • ca  dari (persa afgà) sin. compl.
  • ca  farsi sin. compl.
  • cod  fārsi
  • ar  فارسية
  • cy  Perseg
  • cy  Dari (perseg affgani) sin. compl.
  • cy  Farsi sin. compl.
  • de  Persisch
  • de  Dari (Afghanisches Persisch) sin. compl.
  • de  Farsi sin. compl.
  • en  Persian
  • en  Dari (Afghan Persian) sin. compl.
  • en  Farsi sin. compl.
  • en  Parsi sin. compl.
  • es  persa
  • es  dari (persa afgano) sin. compl.
  • es  farsi sin. compl.
  • eu  persiera
  • eu  dari (afganistango persiera) sin. compl.
  • eu  farsi sin. compl.
  • fr  persan
  • fr  Afghanistan) sin. compl.
  • fr  dari (Afghanistan) sin. compl.
  • fr  farsi (Iran sin. compl.
  • fr  parsi (appellation locale ancienne) et tadjik (dialecte d'Asie centrale) sin. compl.
  • gl  persa
  • gl  dari sin. compl.
  • gl  farsi sin. compl.
  • gn  pérsa
  • gn  dari (pérsa afgáno) sin. compl.
  • gn  farsi sin. compl.
  • it  persiano
  • it  dari (persiano afghano) sin. compl.
  • it  farsi sin. compl.
  • ja  ペルシア語
  • ja  ダリー語 sin. compl.
  • nl  Perzisch
  • nl  Dari (Afghaans Perzisch) sin. compl.
  • nl  Farsi sin. compl.
  • pt  persa
  • pt  dari (persa afegão) sin. compl.
  • pt  farsi sin. compl.
  • ru  Персидский
  • ru  Фарси sin. compl.
  • ru  Парси sin. compl.
  • ru  Дари (афганский персидский) sin. compl.
  • zh  波斯语
  • zh  法西语、达里语(阿富汗波斯语) sin. compl.
  • scr  Alfabet aràbic
  • num  Sistema aràbic

Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Afganistan, Àsia > Iran, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Turkmenistan, Àsia > Uzbekistan

Definició
El persa és la primera llengua del 51% de la població de l'Iran. Comptant-hi el persa, el 70% de la població d'aquest estat parla llengües iràniques (també ho són el kurd, el balutxi i el paixtu, entre d'altres). La mateixa proporció es manté a l'Afganistan, on la meitat de la població parla persa (en la seva varietat dari) i un 35% parla paixtu, una altra llengua irànica. Al Tadjikistan el persa (en el seu dialecte tadjik) és la primera llengua de gairebé el 80% de la població.

A banda d'aquests tres estats, on els perses són la primera comunitat ètnica i lingüística, hi ha una minoria persa significativa a l'Uzbekistan (en la varietat tadjik, predominant a les ciutats de Samarkanda i Bukhara) i petites comunitats lingüístiques perses a Turkmenistan, Azerbaidjan i als estats àrabs de Bahrain, Qatar i Kuwait. A més dels parlants nadius, hi ha uns 62 milions de persones més, principalment a l'Iran, que tenen el persa com a segona llengua.

El persa és molt proper a altres llengües iràniques, concretament al luri (parlat a les províncies iranianes de Lorestan i Khuzestan), el talix (parlat al nord de l'Iran i al sud de l'Azerbaidjan), el tat (parlat a les provínces iranianes de l'Azerbaidjan oriental, Zanjan i Qazvin) i el iazdi (parlat a les regions iranianes de Yazd i Kerman per alguns zoroastrians).

Una llengua amb la vasta extensió geogràfica del persa és normal que tingui força variació dialectal. Els tres dialectes principals són el persa iranià (parlat a l'Iran), el dari (parlat a l'Afganistan) i el tadjik (parlat al Tadjikistan). Altres dialectes perses són el lari (Iran), l'hazaragi (Afganistan) i el darwazi (Afganistan i Tadjikistan).

El persa és una de les llengües indoeuropees amb una tradició literària més antiga. Hi ha textos en persa antic en escriptura cuneïforme, desenvolupada en època del rei Darius I, d'ençà del segle VI aC. En aquesta època, les diferències entre el persa i l'altra llengua indoirànica clàssica, el sànscrit, són mínimes. Al llarg de la seva història, però, el persa ha anat perdent la flexió gramatical que trobem als textos més antics (vuit casos, tres gèneres, tres nombres, etc.), de manera que el persa actual està ja molt allunyat de les llengües índiques contemporànies (hindi, urdú, bengalí, etc.).

L'època més brillant de la cultura persa coindideix amb la conquesta arabomusulmana (642 dC), en què el persa esdevé la llengua franca dels països orientals del món islàmic fins a l'Índia, per la qual cosa la influència de la llengua persa en totes les llengües de pobles musulmans de l'Àsia (llengües turqueses, caucàsiques, índiques i la resta de les iràniques) ha estat molt important. El persa ha estat la llengua oficial de nombroses dinasties musulmanes. La influència de l'àrab sobre el persa ha estat gran, però no ha estat menor la influència de la llengua i la cultura perses sobre el món àrab.

Durant els cinc segles anteriors a la conquesta britànica (a mitjan segle XIX), el persa fou la segona llengua del continent indi, amb un influx enorme sobre llengües com l'urdú, el marathi, el panjabi, el sindi i el gujarati, entre d'altres. A partir del segle XIX manllevat vocabulari tècnic de llengües europees, sobretot del rus, el francès i l'anglès.
fernandino fernandino

Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial

  • ca  pidginglis
  • ca  anglès crioll sin. compl.
  • ca  anglès pidgin sin. compl.
  • ca  crioll anglès de Bioko sin. compl.
  • ca  crioll de Fernando Poo sin. compl.
  • ca  fernandino sin. compl.
  • ca  pichi sin. compl.
  • ca  pichinglis sin. compl.
  • ar  بدجينغليس
  • cy  Pidginglis
  • cy  Creoliaith Fernando Poo sin. compl.
  • cy  Creoliaith saesneg sin. compl.
  • cy  Creoliaith saesneg bioko sin. compl.
  • cy  Fernandino sin. compl.
  • cy  Krio de Fernando Po sin. compl.
  • cy  Pichi sin. compl.
  • cy  Pichinglis sin. compl.
  • cy  Pidgin English sin. compl.
  • de  Pidginglis
  • de  Bioko Creole English sin. compl.
  • de  Criollo sin. compl.
  • de  Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
  • de  Fernandino sin. compl.
  • de  Fernando Po Creole English sin. compl.
  • de  Fernando Po Krio sin. compl.
  • de  Pichi sin. compl.
  • de  Pichinglis sin. compl.
  • en  Pidginglis
  • en  Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
  • en  Fernandino sin. compl.
  • en  Fernando Po Creole English sin. compl.
  • en  Fernando Po Krio sin. compl.
  • en  Pichi sin. compl.
  • en  Pichinglis sin. compl.
  • es  pichinglis
  • es  criollo de fernando poo sin. compl.
  • es  criollo inglés de bioko sin. compl.
  • es  fernandino sin. compl.
  • es  inglés criollo sin. compl.
  • es  inglés pidgin sin. compl.
  • es  krio de fernando po sin. compl.
  • es  pichi sin. compl.
  • es  pidginglis sin. compl.
  • eu  pidginglis
  • eu  anglès crioll sin. compl.
  • eu  anglès pidgin sin. compl.
  • eu  crioll anglès de bioko sin. compl.
  • eu  crioll de fernando poo sin. compl.
  • eu  fernandino sin. compl.
  • eu  krio de fernando po sin. compl.
  • eu  pichi sin. compl.
  • eu  pichinglis sin. compl.
  • fr  pidginglis
  • fr  anglais créole sin. compl.
  • fr  créole anglais de bioko sin. compl.
  • fr  créole de fernando poo sin. compl.
  • fr  pidgin english sin. compl.
  • gl  pidginglis
  • gl  crioulo de fernando poo sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de bioko sin. compl.
  • gl  fernandino sin. compl.
  • gl  inglés crioulo sin. compl.
  • gl  inglés pidgin sin. compl.
  • gl  krio de fernando po sin. compl.
  • gl  pichi sin. compl.
  • gl  pichinglis sin. compl.
  • gn  pidginglis
  • gn  fernandíno sin. compl.
  • gn  ingles pidgin sin. compl.
  • gn  krio fernando poo-gua sin. compl.
  • gn  krióllo fernando poo sin. compl.
  • gn  krióllo ingles sin. compl.
  • gn  krióllo ingles bioko-gua sin. compl.
  • gn  pichi sin. compl.
  • gn  pichinglis sin. compl.
  • it  pidginglis
  • it  creolo di fernando poo sin. compl.
  • it  creolo inglese di bioko sin. compl.
  • it  fernandino sin. compl.
  • it  inglese creolo sin. compl.
  • it  inglese pidgin sin. compl.
  • it  krio di fernando po sin. compl.
  • it  pichi sin. compl.
  • it  pichinglis sin. compl.
  • pt  pidginglis
  • pt  crioulo de fernando pó sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de bioko sin. compl.
  • pt  fernandino sin. compl.
  • pt  inglês crioulo sin. compl.
  • pt  inglês pidgin sin. compl.
  • pt  krio de fernando pó sin. compl.
  • pt  pichi sin. compl.
  • pt  pichinglis sin. compl.
  • tmh  Tapidjinglist
  • tmh  aglinzi apidgin sin. compl.
  • tmh  akeryul aglinzi n bioko sin. compl.
  • tmh  akeryul n fernando poo sin. compl.
  • tmh  anglinzi akeryul sin. compl.
  • tmh  fernandino sin. compl.
  • tmh  krio de fernando po sin. compl.
  • tmh  pichi sin. compl.
  • tmh  Pichinglis sin. compl.
  • zh  皮钦格利斯语

Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial

Definició
El pidginglis és un crioll de base anglesa que es parla a l'illa de Bioko (anteriorment Fernando Poo) des del 1823, any en què es va fundar la ciutat de Clarence (avui Malabo). Actualment és utilitzat com a llengua franca a tota l'illa.

Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.

El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.

L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.

Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
feroès feroès

Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Illes Fèroe

  • ca  feroès
  • cod  føroyskt
  • ar  الفاروية
  • cy  Ffaröeg
  • de  Färöisch
  • en  Faroese
  • es  feroés
  • eu  faroera
  • fr  féringien
  • gl  feroés
  • gl  ferisc sin. compl.
  • gn  feroe
  • gn  ferisc sin. compl.
  • it  feroese
  • ja  フェロー語
  • nl  Faeröers
  • oc  feroés
  • pt  feroês
  • ru  Фарерский язык
  • sw  Faroese
  • tmh  Taferuwest
  • tmh  Taferiskt sin. compl.
  • zh  法罗语

Indoeuropea > Germànica > Septentrional, Europa > Illes Fèroe

Definició
Llengua escandinava parlada a les illes Fèroe, descendent de la que durant els segles IX i X hi van dur els noruecs, els avantpassats dels feroesos. A partir del segle XI les illes van dependre de Noruega, i des del XIV, de Dinamarca. Amb la Reforma protestant (segle XVI), el danès va desplaçar de les esglésies i dels tribunals la llengua del país, que es va deixar d'escriure i va esdevenir únicament parlada i, per tant, no apta per a usos formals.

Des del final del segle XVIII, però, hi va començar a haver un gran interès per la rica literatura oral feroesa i es van dur a terme els primers estudis sobre la llengua de les illes. A mitjan segle XIX es va adoptar una ortografia per a la llengua i es van posar les bases del feroès estàndard, basat en els diversos dialectes del país, cosa que va permetre el naixement de la literatura feroesa. Avui, l'idioma, que sempre ha estat la primera llengua dels feroesos en un país sense gairebé immigració, ha atès un grau important de normalització: és la llengua de l'administració, l'ensenyament, la premsa, la ràdio i la televisió, l'església i la vida cultural.