conseller | consellera
conseller | consellera
Organització administrativa
- ca conseller | consellera, n m, f
- es consejero | consejera, n m, f
Organització administrativa
Definició
Membre d'un òrgan col·legiat de govern o de caràcter consultiu.
conselleria
conselleria
Organització administrativa
- ca departament, n m
- ca conselleria, n f sin. compl.
- es consejería, n f
- es departamento, n m
Organització administrativa
Definició
Òrgan administratiu de caràcter central que comprèn un o diversos sectors funcionals homogenis d'activitat administrativa sota la direcció d'un conseller.
Nota
- La denominació departament és l'oficial a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
consentiment sobre les dades de caràcter personal
consentiment sobre les dades de caràcter personal
Administració electrònica
- ca consentiment sobre les dades de caràcter personal, n m
- es consentimiento sobre los datos de carácter personal, n m
Administració electrònica
Definició
Manifestació lliure, inequívoca, específica i informada de la voluntat de la persona interessada, mitjançant la qual consent el tractament de dades de caràcter personal que la concerneixen.
conservació
conservació
Procediment administratiu i acte administratiu, Control de l'Administració
- ca conservació, n f
- es conservación, n f
Procediment administratiu i acte administratiu, Control de l'Administració
Definició
Obligació legal d'una administració pública que declara la nul·litat d'una actuació o l'anul·la, de disposar el manteniment dels actes administratius o tràmits administratius el contingut dels quals s'hauria mantingut si no s'hagués comès la infracció.
consolidació del grau personal
consolidació del grau personal
Personal al servei de l'Administració
- ca consolidació del grau personal, n f
- es consolidación del grado personal, n f
Personal al servei de l'Administració
Definició
Assoliment del grau personal superior que ha tingut un treballador públic quan ha estat ocupant durant un temps determinat un lloc de treball de nivell superior al que li corresponia.
consorci
consorci
Organització administrativa
- ca consorci, n m
- es consorcio, n m
Organització administrativa
Definició
Ens amb personalitat jurídica pròpia constituït per diversos ens públics o per ens públics i ens privats sense ànim de lucre que tenen finalitats d'interès públic concurrents amb les de l'Administració pública, amb un objectiu d'interès comú.
consorci urbanístic
consorci urbanístic
Urbanisme
- ca consorci urbanístic, n m
- es consorcio urbanístico, n m
Urbanisme
Definició
Entitat urbanística especial que assumeix competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió urbanístics en els supòsits en què opera com a Administració pública i que pot ser receptora de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge, en concepte de cessió a títol gratuït o d'alienació directa.
constitució
constitució
Fonts de l'ordenament administratiu
- ca constitució, n f
- es constitución, n f
Fonts de l'ordenament administratiu
Definició
Norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic que té una força jurídica superior a la de la resta de normes i que acostuma a gaudir d'una estabilitat reforçada, ja que la derogació o la modificació dels seus preceptes està sotmesa a uns procediments específics de caràcter més o menys rígid.
Nota
- En una constitució hi consten sovint els principis bàsics de l'estat, els drets i deures essencials dels ciutadans, la forma d'estat i de govern i l'organització i funcions de les institucions principals, i també el procediment que cal seguir per reformar-la totalment o parcialment.
constrenyiment sobre el patrimoni
constrenyiment sobre el patrimoni
Procediment administratiu i acte administratiu
- ca constrenyiment sobre el patrimoni, n m
- es apremio sobre el patrimonio, n m
Procediment administratiu i acte administratiu
Definició
Mitjà d'execució forçosa d'un acte administratiu que imposa la satisfacció d'una quantitat líquida, que consisteix a embargar el patrimoni mobiliari o immobiliari de l'administrat en una quantitat suficient per a cobrir el deute, seguint el procediment establert en les normes reguladores del procediment recaptatori en la via executòria.
constructor | constructora
constructor | constructora
Urbanisme
- ca constructor | constructora, n m, f
- es constructor | constructora, n m, f
Urbanisme
Definició
Agent que assumeix, per mitjà d'un contracte amb el promotor, el compromís d'executar amb mitjans humans i materials, propis o aliens, la totalitat o una part d'una obra d'edificació d'acord amb un projecte.
