ecogastronomia
ecogastronomia
Gastronomia i restauració
- ca ecogastronomia, n f
- ca menjar lent, n m
- es comida lenta, n f
- es ecogastronomía, n f
- fr écogastronomie, n f
- en ecogastronomy, n
- en slow food, n
- de Öko-Gastronomie, n f
- de Slow Food, n n
- de Slowfood, n n
Gastronomia i restauració
Definició
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.
Nota
- L'ecogastronomia va néixer a Itàlia al final de la dècada dels 80 de segle XX, i és promoguda per una organització internacional anomenada Slow Food.
economia col·laborativa
economia col·laborativa
Gestió pública del turisme > Planificació
- ca economia col·laborativa, n f
- es economía colaborativa, n f
- fr économie collaborative, n f
- fr économie du partage, n f
- en collaborative economy, n
- en peer-to-peer economy, n
- en sharing economy, n
- de Share Economy, n f
- de Sharing Economy, n f
Gestió pública del turisme > Planificació
Definició
Model econòmic basat en l'intercanvi i la posada en comú de béns i serveis entre particulars o comunitats, especialment mitjançant l'ús de plataformes digitals en entorns d'igual a igual.
economia del turisme
economia del turisme
Gestió pública del turisme > Planificació
- ca economia del turisme, n f
- es economía del turismo, n f
- fr économie du tourisme, n f
- fr économie touristique, n f
- en tourism economy, n
- de Tourismuswirtschaft, n f
- de Wirtschaft des Tourismus, n f
Gestió pública del turisme > Planificació
Definició
Branca de l'economia que té per objecte l'anàlisi de l'activitat econòmica i dels mecanismes i les relacions que s'estableixen en el transcurs de les activitats turístiques.
ecoturisme
ecoturisme
Modalitats de turisme
- ca turisme ecològic, n m
- ca ecoturisme, n m sin. compl.
- ca turisme verd, n m sin. compl.
- es ecoturismo, n m
- es turismo ecológico, n m
- es turismo verde, n m
- fr écotourisme, n m
- fr tourisme écologique, n m
- fr tourisme vert, n m
- en eco-tourism, n
- en ecotourism, n
- en green tourism, n
- de ökologischer Tourismus, n m
- de Ökotourismus, n m
Modalitats de turisme
Definició
Turisme que té per finalitat el contacte directe i respectuós amb la natura, el descobriment del patrimoni local i l'entorn rural, i la pràctica d'esports a l'aire lliure.
efecte multiplicador del turisme
efecte multiplicador del turisme
Gestió pública del turisme > Planificació
- ca efecte multiplicador del turisme, n m
- es efecto multiplicador del turismo, n m
- es efecto multiplicador turístico, n m
- fr effet multiplicateur du tourisme, n m
- en multiplier effect of tourism, n
- de Multiplikatoreffekt des Tourismus, n m
Gestió pública del turisme > Planificació
Definició
Repercussió que té la despesa dels turistes com a consumidors en el creixement d'activitats econòmiques complementàries que responen a les necessitats directes o indirectes dels turistes, i en el conjunt de l'activitat econòmica d'una destinació.
embarcador
embarcador
Transports
- ca desembarcador, n m
- ca embarcador, n m
- es embarcadero, n m
- fr débarcadère, n m
- fr embarcadère, n m
- en landing stage, n
- de Ladeplatz, n m
- de Landungsplatz, n m
Transports
Definició
Lloc d'un port o d'un moll destinat a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.
embarcament
embarcament
Transports
- ca embarcament, n m
- es embarque, n m
- fr embarquement, n m
- en boarding, n
- en embarkation, n
- de Einsteigen, n n
Transports
Definició
Acció de pujar en una embarcació, una aeronau o un tren.
embarcament denegat
embarcament denegat
Transports
- ca embarcament denegat, n m
- es embarque denegado, n m
- fr refus d'embarquement, n m
- en denied boarding, n
- de Nichtbeförderung, n f
Transports
Definició
Fet de negar l'embarcament a un passatger amb reserva confirmada per una situació de sobrereserva.
embarcar
embarcar
Transports
- ca embarcar, v tr
- es embarcar, v tr
- fr charger, v tr
- en load, to, v tr
- de einladen, v tr
Transports
Definició
Pujar mercaderies o persones en una embarcació, una aeronau o un tren.
embarcar
embarcar
Transports
- ca embarcar, v intr
- es embarcar, v intr
- fr embarquer, v intr
- en board, to, v intr
- en embark, to, v intr
- de an Bord gehen, v intr
- de einsteigen, v intr
Transports
Definició
Pujar en una embarcació, una aeronau o un tren.
