casiguran dumaget
casiguran dumaget
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca dumagat (casiguran)
- ca agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- ca casiguran dumaget sin. compl.
- ar دوماغاتية (كاسيغوران)
- cy Dumagat (Casiguran)
- cy Agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- cy Casiguran dumaget sin. compl.
- de Casiguran-Dumagat
- de Casiguran Dumaget sin. compl.
- de Casiguran-Dumagat-Agta sin. compl.
- en Casiguran Dumagat
- en Casiguran Dumagat Agta sin. compl.
- es dumagat (casiguran)
- es agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- es casiguran dumaget sin. compl.
- eu casigurango dumagatera
- eu casiguran dumaget sin. compl.
- eu casigurango agta dumagatera sin. compl.
- fr dumagat (casiguran)
- fr agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- fr casiguran dumaget sin. compl.
- gl dumagat (casiguran)
- gl agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- gl casiguran dumaget sin. compl.
- gn dumagat (kasiguran)
- gn agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- gn kasiguran dumaget sin. compl.
- it dumagat (casiguran)
- it agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- it casiguran dumaget sin. compl.
- pt dumagat (casigurano)
- pt agta (dumagat casigurano) sin. compl.
- pt casigurano dumaget sin. compl.
- zh 多马嘉特语 （卡西古兰）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüistic dumagat (casiguran) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
La llengua dumagat (casiguran) s'inclou dins les llengues dumagat, que es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Sembla que aquesta llengua està estretament relacionada amb el kasiguranin, el paranan i el negrito (cagayan oriental), amb les quals constitueix les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paranan formin un contínuum dialectal.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
La llengua dumagat (casiguran) s'inclou dins les llengues dumagat, que es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Sembla que aquesta llengua està estretament relacionada amb el kasiguranin, el paranan i el negrito (cagayan oriental), amb les quals constitueix les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paranan formin un contínuum dialectal.
casiguranin
casiguranin
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca kasiguranin
- ca casiguran sin. compl.
- ca casiguranin sin. compl.
- ar كاسيغورانينية
- cy Kasiguranin
- cy Casiguran sin. compl.
- cy Casiguranin sin. compl.
- de Kasiguranin
- de Casiguran sin. compl.
- de Casiguranin sin. compl.
- en Kasiguranin
- en Casiguran sin. compl.
- en Casiguranin sin. compl.
- es kasiguranin
- es casiguran sin. compl.
- es casiguranin sin. compl.
- eu kasiguraninera
- eu casiguran sin. compl.
- eu casiguranin sin. compl.
- eu kasiguranin sin. compl.
- fr casiguran
- fr casiguranin sin. compl.
- fr kasiguran sin. compl.
- gl kasiguranin
- gl casiguran sin. compl.
- gl casiguranin sin. compl.
- gn kasiguranin
- gn casiguranin sin. compl.
- gn kasiguran sin. compl.
- it kasiguranin
- it casiguran sin. compl.
- it casiguranin sin. compl.
- pt kasiguranino
- pt casiguran sin. compl.
- pt casiguranin sin. compl.
- zh 卡西古兰语
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El kasiguranin s'inclou dins les llengües dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Aquesta llengua és parlada principalment al municipi de Casiguran, població que no s'inclou dins els grups que els colonitzadors espanyols van anomenar negritos (per a les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-).
Sembla que el kasiguranin està estretament relacionat amb el dumagat (casiguran), el paranan i el negrito (cagayan oriental). Totes quatre constitueixen les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paraan formin un contínuum dialectal.
Aquesta llengua és parlada principalment al municipi de Casiguran, població que no s'inclou dins els grups que els colonitzadors espanyols van anomenar negritos (per a les seves característiques físiques -pell fosca i poca alçada-).
Sembla que el kasiguranin està estretament relacionat amb el dumagat (casiguran), el paranan i el negrito (cagayan oriental). Totes quatre constitueixen les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paraan formin un contínuum dialectal.
castellà
castellà
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
- ca castellà
- ca espanyol sin. compl.
- cod español
- ar الإسبانية
- cy Sbaeneg
- cy Castileg sin. compl.
- de Spanisch
- de Kastilisch sin. compl.
- en Spanish
- en Castilian sin. compl.
- es español
- es castellano sin. compl.
- eu gaztelania
- eu espainiera sin. compl.
- eu espainol sin. compl.
- eu gaztelera sin. compl.
- fr espagnol
- fr castillan sin. compl.
- gl castelán
- gl español sin. compl.
- gn karaiñe'ê
- it spagnolo
- it castigliano sin. compl.
- ja カスティリャーノ語
- ja スペイン語 sin. compl.
- nl Spaans
- nl Castiliaans sin. compl.
- oc castelhan
- oc espanhòu sin. compl.
- pt castelhano
- pt espanhol sin. compl.
- ru Испанский язык
- ru Кастильский sin. compl.
- sw Kihespanyola
- sw Spanish sin. compl.
- tmh Takastiyant
- tmh Taspanyut sin. compl.
- zh 卡斯帝利亚语
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
Definició
Els primers textos que conservem de la llengua castellana són del segle XI.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
casu
casu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca pare
- ca asu sin. compl.
- ca athu sin. compl.
- ca casu sin. compl.
- ca chasu sin. compl.
- ca chiasu sin. compl.
- ar باري
- cy Pare
- cy Asu sin. compl.
- cy Athu sin. compl.
- cy Casu sin. compl.
- cy Chasu sin. compl.
- cy Chiasu sin. compl.
- de Pare
- de Asu sin. compl.
- de Athu sin. compl.
- de Casu sin. compl.
- de Chasu sin. compl.
- de Chiasu sin. compl.
- en Pare
- en Asu sin. compl.
- en Athu sin. compl.
- en Casu sin. compl.
- en Chasu sin. compl.
- en Chiasu sin. compl.
- es pare
- es asu sin. compl.
- es athu sin. compl.
- es casu sin. compl.
- es chasu sin. compl.
- es chiasu sin. compl.
- eu pareera
- eu asu sin. compl.
- eu athu sin. compl.
- eu casu sin. compl.
- eu chasu sin. compl.
- eu chiasu sin. compl.
- eu pare sin. compl.
- fr paré
- fr asu sin. compl.
- fr athu sin. compl.
- fr casu sin. compl.
- fr chasu sin. compl.
- fr chiasu sin. compl.
- gl pare
- gl asu sin. compl.
- gl athu sin. compl.
- gl casu sin. compl.
- gl chasu sin. compl.
- gl chiasu sin. compl.
- gn pare
- gn asu sin. compl.
- gn athu sin. compl.
- gn casu sin. compl.
- gn chasu sin. compl.
- gn chiasu sin. compl.
- it pare
- it asu sin. compl.
- it athu sin. compl.
- it casu sin. compl.
- it chasu sin. compl.
- it chiasu sin. compl.
- pt pare
- pt asu sin. compl.
- pt athu sin. compl.
- pt casu sin. compl.
- pt chasu sin. compl.
- pt chiasu sin. compl.
- tmh Taparit
- tmh Asu sin. compl.
- tmh athu sin. compl.
- tmh casu sin. compl.
- tmh chasu sin. compl.
- tmh chiasu sin. compl.
- zh 帕雷语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els parlants de pare són generalment bilingües: el pare s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.
El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.
El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
català
català
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Andorra, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia
- ca català
- ca alguerès sin. compl.
- ca valencià sin. compl.
- cod català
- ar الكتالانية
- cy Catalaneg
- cy Baleareg sin. compl.
- cy Falenseg sin. compl.
- de Katalanisch
- de Balearisch sin. compl.
- de Valencianisch sin. compl.
- en Catalan
- en Balearic sin. compl.
- en Valencian sin. compl.
- es catalán
- es balear sin. compl.
- es valenciano sin. compl.
- eu katalana
- eu valenciano sin. compl.
- fr catalan
- fr valencien sin. compl.
- gl catalán
- gl balear sin. compl.
- gl rosellonés sin. compl.
- gl tortosino sin. compl.
- gl valenciano sin. compl.
- gn katalan
- gn valear sin. compl.
- gn valensiáno sin. compl.
- it catalano
- it baleare sin. compl.
- it valenziano sin. compl.
- ja カタルーニャ語
- ja バレンシア語、バレアレス語、ロセリョン語、トルトサ語 sin. compl.
- nl Catalaans
- nl Baleaars sin. compl.
- nl Valenciaans sin. compl.
- oc catalan
- oc balear sin. compl.
- oc valencian sin. compl.
- pt catalão
- pt rossilhonês tortosino sin. compl.
- pt valenciano balear sin. compl.
- ru Каталанский язык
- ru Балеарский sin. compl.
- ru Валенсийский sin. compl.
- sw Kikatalani
- sw Balearic sin. compl.
- sw Valencian sin. compl.
- tmh Takatalant
- tmh Sya sin. compl.
- tmh tigzirin tibaliyarin sin. compl.
- zh 加泰罗尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Europa > Andorra, Europa > Espanya, Europa > França, Europa > Itàlia
Definició
El català, que es pot considerar ja format al segle VIII, és el resultat autòcton de l'evolució del llatí que es parlava en temps de l'Imperi Romà a la regió compresa aproximadament entre la vall del riu Isàvena i la Mediterrània i entre el massís de les Corberes i el de Garraf. Els primers textos coneguts escrits plenament en català daten del segle XII. Amb la conquesta al segle XIII de les Illes Balears i del futur País Valencià, terres on els parlars mossàrabs romànics autòctons ja s'havien extingit davant l'empenta de l'àrab, el domini lingüístic català va assolir pràcticament les fronteres actuals. D'ençà d'aleshores, i deixant de banda certes modificacions menors, només han estat importants el retrocés de la llengua pel sud, a Múrcia i al Baix Segura, i l'arrelament a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.
A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.
El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.
El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.
El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.
La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.
Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
A la baixa edat mitjana, l'idioma va atènyer la plenitud d'ús i es feia servir normalment com a llengua oficial i de cultura arreu dels Països Catalans, que constituïen, juntament amb l'Aragó, la corona catalanoaragonesa. Aquesta situació encara es va perllongar fins al començament de l'edat moderna. Al segle XVI, però, el castellà va començar a penetrar cada cop amb més força en la vida cultural i social catalana.
El 1659, la Catalunya del Nord va ser incorporada a França en virtut del tractat dels Pirineus, i les noves autoritats hi van engegar de seguida un fort procés de francesització. A la resta dels Països Catalans, llevat d'Andorra i, durant unes quantes dècades de domini britànic, de Menorca, la creació de l'Estat espanyol absolutista i centralista va comportar una utilització creixent del castellà ja no solament com a llengua de cultura sinó també com a llengua oficial.
El desmantellament de la corona catalanoaragonesa va fer també que s'accentuessin una sèrie de fenòmens relacionats entre ells ja apareguts abans: l'afebliment dels lligams entre els diversos territoris de parla catalana, el reforçament de la visió compartimentada de la llengua i la dialectalització de la llengua escrita, la qual, malgrat tot, continuava existint. Al llarg del segle XIX, la castellanització del país va augmentar, ja que la imposició oficial del castellà en cada cop més camps de la vida pública va fer que una gran part de la població esdevingués bilingüe.
El català estàndard actual es va començar a formar a la fi del s. XIX i va restar definitivament fixat a les primeres dècades del XX, amb l'establiment de l'ortografia moderna (1913 i 1917) i la publicació de la gramàtica (1918) i del diccionari (1932) normatius. La proximitat que hi ha entre els diversos parlars catalans va permetre que la varietat estàndard, que admet variacions regionals de detall, es basés en tots els grans dialectes de la llengua i no només en un de sol, tot i un cert predomini del dialecte central per raons de pes demogràfic i cultural, i per això es va adoptar no solament a tot el Principat, on va tenir el suport de les institucions d'autogovern de l'època, sinó també a la resta dels Països Catalans.
La instauració, després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), de la llarga dictadura franquista va representar un cop molt fort per a la vitalitat del català: la prohibició absoluta en l'administració, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, la literatura, etc., de la utilització pública de la llengua, tolerada sols en la vida privada, va estroncar totalment el procés de normalització lingüística que s'havia iniciat i va castellanitzar el país.
Avui dia, la situació de la llengua catalana a l'Estat espanyol és la següent: tot i que el reconeixement legal de què gaudeix és important, és menor que el que té el castellà (que, a diferència del català, és de coneixement obligat i, a més, és oficial fora del seu domini lingüístic). L'eficàcia de la política lingüística duta a terme als Països Catalans, bastant poc coordinats en aquest aspecte, es ressent d'aquesta inferioritat legal i de l'actitud de les autoritats estatals, desfavorable a la diversitat lingüística, però també de les mancances de l'actuació de les diverses administracions (importants sobretot al País Valencià).
catamarcana
catamarcana
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca kakan
- ca calchaquí sin. compl.
- ca catamarcana sin. compl.
- ca chaka sin. compl.
- ca diaguita sin. compl.
- ca kaká sin. compl.
- cod kakán
- ar الكاكانية
- cy Kakan
- cy Calchaquí sin. compl.
- cy Catamarcana sin. compl.
- cy Chaka sin. compl.
- cy Diaguita sin. compl.
- cy Kaká sin. compl.
- de Kakan
- de Calchaquí sin. compl.
- de Catamarcana sin. compl.
- de Chaka sin. compl.
- de Diaguita sin. compl.
- de Kaká sin. compl.
- en Cacan
- en Calchaquí sin. compl.
- en Chaka sin. compl.
- en Diaguita sin. compl.
- en Kaka sin. compl.
- es kakan
- es calchaquí sin. compl.
- es catamarcana sin. compl.
- es chaka sin. compl.
- es diaguita sin. compl.
- es kaká sin. compl.
- es kakan sin. compl.
- eu kakanera
- eu calchaqui sin. compl.
- eu catamarcana sin. compl.
- eu chaka sin. compl.
- eu diaguita sin. compl.
- eu kaka sin. compl.
- fr kakan
- fr calchaquí sin. compl.
- fr catamarcana sin. compl.
- fr chaka sin. compl.
- fr diaguita sin. compl.
- fr kaká sin. compl.
- gn kakan
- gn calchaquí sin. compl.
- gn chaka sin. compl.
- gn diaguita sin. compl.
- gn kaka sin. compl.
- gn katamarkana sin. compl.
- it kakan
- it calchaquí sin. compl.
- it catamarcana sin. compl.
- it chaka sin. compl.
- it diaguita sin. compl.
- it kaká sin. compl.
- ja カカン語
- ja カカ語 sin. compl.
- ja チャカ語 sin. compl.
- ja カルチャキ語 sin. compl.
- ja ディアギタ語 sin. compl.
- ja カタマルカナ語 sin. compl.
- nl Kakan
- nl Calchaquí sin. compl.
- nl Catamarcana sin. compl.
- nl Chaka sin. compl.
- nl Diaguita sin. compl.
- nl Kaká sin. compl.
- pt kakan
- pt calchaquí sin. compl.
- pt catamarcana sin. compl.
- pt chaka sin. compl.
- pt diaguita sin. compl.
- pt kaká sin. compl.
- ru Какан
- ru Кака sin. compl.
- ru Чака sin. compl.
- ru Диагита sin. compl.
- ru Кальчаки sin. compl.
- ru Катамаркана sin. compl.
- zh 卡坎语
- zh 卡喀、查卡、卡塔马卡语、迪亚吉纳、卡尔查基 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definició
Aquesta llengua es va extingir al final del segle XVII o començament del XVIII. El grup ètnic, format per unes 62.000 persones, parla actualment espanyol.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de l'Argentina i Xile prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakan. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.
No ens han arribat dades sobre el kakan, que només coneixem parcialment a través de la toponímia i l'onomàstica. Tampoc no s'ha pogut incloure dins de cap família lingüística i es considera, per tant, aïllada. Ens consta l'existència d'obres que descrivien aquesta llengua, però s'han perdut.
Les poques dades disponibles permeten distingir tres àrees dialectals de la llengua kakan: kakan del nord, parlat als Valles Calchaquíes, Santa María i oest de l'actual província de Tucumán; kakan del sud, parlat a la província de Catamarca, al nord de La Rioja i part de Santiago del Estero, i capayán, parlat a l'oest i al sud de la Rioja i al nord de la província de San Juan.
catauixi
catauixi
Katukina, Amèrica > Brasil
- ca katawishi
- ca catauixi sin. compl.
- ca catawichi sin. compl.
- ca catawishi sin. compl.
- ca hewadie sin. compl.
- ca katawixi sin. compl.
- ar كاتاويشية
- cy Katawishi
- cy Catauixi sin. compl.
- cy Catawichi sin. compl.
- cy Catawishi sin. compl.
- cy Hewadie sin. compl.
- cy Katawixi sin. compl.
- de Katawixi
- de Catauixi sin. compl.
- de Catawichi sin. compl.
- de Catawishi sin. compl.
- de Hewadie sin. compl.
- de Katawishi sin. compl.
- en Katawixi
- en Catauichi sin. compl.
- en Catauixi sin. compl.
- en Catawishi sin. compl.
- en Catawixi sin. compl.
- en Hewadie sin. compl.
- en Katawishi sin. compl.
- es katahuisí
- es catauixi sin. compl.
- es catawichi sin. compl.
- es catawishi sin. compl.
- es hewadie sin. compl.
- es katawishi sin. compl.
- es katawixi sin. compl.
- eu katawixiera
- eu catauixi sin. compl.
- eu catawichi sin. compl.
- eu catawishi sin. compl.
- eu hewadie sin. compl.
- eu katawishi sin. compl.
- eu katawixi sin. compl.
- fr katawixi
- fr catauixi sin. compl.
- fr catawichi sin. compl.
- fr catawishi sin. compl.
- fr hewadie sin. compl.
- fr katawishi sin. compl.
- gl katawishi
- gl catauixi sin. compl.
- gl catawichi sin. compl.
- gl catawishi sin. compl.
- gl hewadie sin. compl.
- gl katawixi sin. compl.
- it catawishi
- it catauichi sin. compl.
- it catauixi sin. compl.
- it catawixi sin. compl.
- it hewadie sin. compl.
- it katawishi sin. compl.
- it katawixi sin. compl.
- ja カタウィシ語
- nl Katawishi
- nl Catauixi sin. compl.
- nl Catawichi sin. compl.
- nl Catawishi sin. compl.
- nl Hewadie sin. compl.
- nl Katawixi sin. compl.
- pt katawishi
- pt catauixi sin. compl.
- pt catawichi sin. compl.
- pt catawishi sin. compl.
- pt hewadie sin. compl.
- pt katawixi sin. compl.
- ru Катавиши
- ru Катауиши sin. compl.
- zh 卡塔维希语
- zh 卡塔维其、赫瓦迭、卡塔维希、卡塔维氏、卡塔维驰 sin. compl.
Katukina, Amèrica > Brasil
Definició
És difícil establir amb precisió cuantes llengües de la família katukina subsisteixen i si les diferències entre elles són prou grans per parlar de llengües diferents o es tracta de variants d'una mateixa llengua, ja que no hi ha gaires treballs sobre aquesta família. Sembla que actualment es pot parlar de dues llengües: el katukina-kanamari (considerades tradicionalment dues llengües) i el katawishi (que es troba en vies d'extinció).
Els katawishi han estat anomenats isolados do Jacareúba, ja que s'han mantingut voluntàriament aïllats de la societat nacional, rebutjant-ne el contacte estable. Malgrat ser una comunitat petita, aquest aïllament els ha permès sobreviure fins als nostres dies, ja que els ha preservat de l'aculturació i de les epidèmies.
Els katawishi han estat anomenats isolados do Jacareúba, ja que s'han mantingut voluntàriament aïllats de la societat nacional, rebutjant-ne el contacte estable. Malgrat ser una comunitat petita, aquest aïllament els ha permès sobreviure fins als nostres dies, ja que els ha preservat de l'aculturació i de les epidèmies.
catawichi
catawichi
Katukina, Amèrica > Brasil
- ca katawishi
- ca catauixi sin. compl.
- ca catawichi sin. compl.
- ca catawishi sin. compl.
- ca hewadie sin. compl.
- ca katawixi sin. compl.
- ar كاتاويشية
- cy Katawishi
- cy Catauixi sin. compl.
- cy Catawichi sin. compl.
- cy Catawishi sin. compl.
- cy Hewadie sin. compl.
- cy Katawixi sin. compl.
- de Katawixi
- de Catauixi sin. compl.
- de Catawichi sin. compl.
- de Catawishi sin. compl.
- de Hewadie sin. compl.
- de Katawishi sin. compl.
- en Katawixi
- en Catauichi sin. compl.
- en Catauixi sin. compl.
- en Catawishi sin. compl.
- en Catawixi sin. compl.
- en Hewadie sin. compl.
- en Katawishi sin. compl.
- es katahuisí
- es catauixi sin. compl.
- es catawichi sin. compl.
- es catawishi sin. compl.
- es hewadie sin. compl.
- es katawishi sin. compl.
- es katawixi sin. compl.
- eu katawixiera
- eu catauixi sin. compl.
- eu catawichi sin. compl.
- eu catawishi sin. compl.
- eu hewadie sin. compl.
- eu katawishi sin. compl.
- eu katawixi sin. compl.
- fr katawixi
- fr catauixi sin. compl.
- fr catawichi sin. compl.
- fr catawishi sin. compl.
- fr hewadie sin. compl.
- fr katawishi sin. compl.
- gl katawishi
- gl catauixi sin. compl.
- gl catawichi sin. compl.
- gl catawishi sin. compl.
- gl hewadie sin. compl.
- gl katawixi sin. compl.
- it catawishi
- it catauichi sin. compl.
- it catauixi sin. compl.
- it catawixi sin. compl.
- it hewadie sin. compl.
- it katawishi sin. compl.
- it katawixi sin. compl.
- ja カタウィシ語
- nl Katawishi
- nl Catauixi sin. compl.
- nl Catawichi sin. compl.
- nl Catawishi sin. compl.
- nl Hewadie sin. compl.
- nl Katawixi sin. compl.
- pt katawishi
- pt catauixi sin. compl.
- pt catawichi sin. compl.
- pt catawishi sin. compl.
- pt hewadie sin. compl.
- pt katawixi sin. compl.
- ru Катавиши
- ru Катауиши sin. compl.
- zh 卡塔维希语
- zh 卡塔维其、赫瓦迭、卡塔维希、卡塔维氏、卡塔维驰 sin. compl.
Katukina, Amèrica > Brasil
Definició
És difícil establir amb precisió cuantes llengües de la família katukina subsisteixen i si les diferències entre elles són prou grans per parlar de llengües diferents o es tracta de variants d'una mateixa llengua, ja que no hi ha gaires treballs sobre aquesta família. Sembla que actualment es pot parlar de dues llengües: el katukina-kanamari (considerades tradicionalment dues llengües) i el katawishi (que es troba en vies d'extinció).
Els katawishi han estat anomenats isolados do Jacareúba, ja que s'han mantingut voluntàriament aïllats de la societat nacional, rebutjant-ne el contacte estable. Malgrat ser una comunitat petita, aquest aïllament els ha permès sobreviure fins als nostres dies, ja que els ha preservat de l'aculturació i de les epidèmies.
Els katawishi han estat anomenats isolados do Jacareúba, ja que s'han mantingut voluntàriament aïllats de la societat nacional, rebutjant-ne el contacte estable. Malgrat ser una comunitat petita, aquest aïllament els ha permès sobreviure fins als nostres dies, ja que els ha preservat de l'aculturació i de les epidèmies.
catawishi
catawishi
Katukina, Amèrica > Brasil
- ca katawishi
- ca catauixi sin. compl.
- ca catawichi sin. compl.
- ca catawishi sin. compl.
- ca hewadie sin. compl.
- ca katawixi sin. compl.
- ar كاتاويشية
- cy Katawishi
- cy Catauixi sin. compl.
- cy Catawichi sin. compl.
- cy Catawishi sin. compl.
- cy Hewadie sin. compl.
- cy Katawixi sin. compl.
- de Katawixi
- de Catauixi sin. compl.
- de Catawichi sin. compl.
- de Catawishi sin. compl.
- de Hewadie sin. compl.
- de Katawishi sin. compl.
- en Katawixi
- en Catauichi sin. compl.
- en Catauixi sin. compl.
- en Catawishi sin. compl.
- en Catawixi sin. compl.
- en Hewadie sin. compl.
- en Katawishi sin. compl.
- es katahuisí
- es catauixi sin. compl.
- es catawichi sin. compl.
- es catawishi sin. compl.
- es hewadie sin. compl.
- es katawishi sin. compl.
- es katawixi sin. compl.
- eu katawixiera
- eu catauixi sin. compl.
- eu catawichi sin. compl.
- eu catawishi sin. compl.
- eu hewadie sin. compl.
- eu katawishi sin. compl.
- eu katawixi sin. compl.
- fr katawixi
- fr catauixi sin. compl.
- fr catawichi sin. compl.
- fr catawishi sin. compl.
- fr hewadie sin. compl.
- fr katawishi sin. compl.
- gl katawishi
- gl catauixi sin. compl.
- gl catawichi sin. compl.
- gl catawishi sin. compl.
- gl hewadie sin. compl.
- gl katawixi sin. compl.
- it catawishi
- it catauichi sin. compl.
- it catauixi sin. compl.
- it catawixi sin. compl.
- it hewadie sin. compl.
- it katawishi sin. compl.
- it katawixi sin. compl.
- ja カタウィシ語
- nl Katawishi
- nl Catauixi sin. compl.
- nl Catawichi sin. compl.
- nl Catawishi sin. compl.
- nl Hewadie sin. compl.
- nl Katawixi sin. compl.
- pt katawishi
- pt catauixi sin. compl.
- pt catawichi sin. compl.
- pt catawishi sin. compl.
- pt hewadie sin. compl.
- pt katawixi sin. compl.
- ru Катавиши
- ru Катауиши sin. compl.
- zh 卡塔维希语
- zh 卡塔维其、赫瓦迭、卡塔维希、卡塔维氏、卡塔维驰 sin. compl.
Katukina, Amèrica > Brasil
Definició
És difícil establir amb precisió cuantes llengües de la família katukina subsisteixen i si les diferències entre elles són prou grans per parlar de llengües diferents o es tracta de variants d'una mateixa llengua, ja que no hi ha gaires treballs sobre aquesta família. Sembla que actualment es pot parlar de dues llengües: el katukina-kanamari (considerades tradicionalment dues llengües) i el katawishi (que es troba en vies d'extinció).
Els katawishi han estat anomenats isolados do Jacareúba, ja que s'han mantingut voluntàriament aïllats de la societat nacional, rebutjant-ne el contacte estable. Malgrat ser una comunitat petita, aquest aïllament els ha permès sobreviure fins als nostres dies, ja que els ha preservat de l'aculturació i de les epidèmies.
Els katawishi han estat anomenats isolados do Jacareúba, ja que s'han mantingut voluntàriament aïllats de la societat nacional, rebutjant-ne el contacte estable. Malgrat ser una comunitat petita, aquest aïllament els ha permès sobreviure fins als nostres dies, ja que els ha preservat de l'aculturació i de les epidèmies.
cauque mixed language
cauque mixed language
Llengua mixta kaqchikel-k'iche', Amèrica > Guatemala
- ca llengua mixta kaqchikel-k'iche'
- ca cauque mixed language sin. compl.
- cy Iaith gymysg Kaqchikel-K'iche'
- cy Cauque mixed language sin. compl.
- de Mischsprache Cakchiquel-Quiché
- de Cauque Mixed Language sin. compl.
- en Kaqchikel-K'iche' Mixed Language
- en Cauque Mixed Language sin. compl.
- es lengua mixta kaqchikel-quiché
- es cauque mixed language sin. compl.
- eu kaqchikel-k'iche' hizkuntza mistoa
- eu cauque mixed language sin. compl.
- eu kaqchikel-k'iche' hizkuntza mistoa sin. compl.
- fr langue mixte cakchiquel-quiché
- fr cakchiquel-quiche mixed language sin. compl.
- fr cauque mixed language sin. compl.
- gl lingua mixta kaqchikel-k'iche'
- gl cauque mixed language sin. compl.
- gn ñe'ẽ jehe'a kaqchikel-kiche
- gn cauque mixed language sin. compl.
- it lingua mista kaqchikel-k'iche'
- it cauque mixed language sin. compl.
- pt língua mista kaqchikel-k'iche'
- pt cauque mixed language sin. compl.
Llengua mixta kaqchikel-k'iche', Amèrica > Guatemala
Definició
Sembla que aquesta llengua mixta s'hauria originat a l'àrea k'ich'e durant el període colonial. Els parlants més grans mostren una base de k'iche'. En l'actualitat s'està aproximant progressivament a la varietat centre-sud del kaqchikel.
El kaqchikel-k'iche' és parlat principalment per adults, els quals utilitzen també la variant centre-sud del kaqchikel i/o l'espanyol.
No hi ha gaire informació sobre aquesta llengua i només una font l'ha testimoniada.
El kaqchikel-k'iche' és parlat principalment per adults, els quals utilitzen també la variant centre-sud del kaqchikel i/o l'espanyol.
No hi ha gaire informació sobre aquesta llengua i només una font l'ha testimoniada.
