ngindo
ngindo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngindo
- ca kingindo sin. compl.
- ca magingo sin. compl.
- ca njindo sin. compl.
- de Ngindo
- de Kingindo sin. compl.
- de Magingo sin. compl.
- de Njindo sin. compl.
- en Ngindo
- en Kingindo sin. compl.
- en Magingo sin. compl.
- en Njindo sin. compl.
- es ngindo
- es kingindo sin. compl.
- es magingo sin. compl.
- es njindo sin. compl.
- eu ngindo
- eu kingindo sin. compl.
- eu magingo sin. compl.
- eu njindo sin. compl.
- fr ngindo
- fr kingindo sin. compl.
- fr magingo sin. compl.
- fr njindo sin. compl.
- gl ngindo
- gl kingindo sin. compl.
- gl magingo sin. compl.
- gl njindo sin. compl.
- it ngindo
- it kingindo sin. compl.
- it magingo sin. compl.
- it njindo sin. compl.
- nl Ngindo
- nl Kingindo sin. compl.
- nl Magingo sin. compl.
- nl Njindo sin. compl.
- pt ngindo
- pt kingindo sin. compl.
- pt magingo sin. compl.
- pt njindo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic ngindo se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels ngindos trobem els mweres, els pogoros i els yaos.
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ngishe
ngishe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngoshie
- ca mise sin. compl.
- ca ngishe sin. compl.
- ca oshie sin. compl.
- de Ngoshie
- de Mise sin. compl.
- de Ngishe sin. compl.
- de Oshie sin. compl.
- en Ngoshie
- en Mise sin. compl.
- en Ngishe sin. compl.
- en Oshie sin. compl.
- es ngoshie
- es mise sin. compl.
- es ngishe sin. compl.
- es oshie sin. compl.
- eu ngoshie
- eu mise sin. compl.
- eu ngishe sin. compl.
- eu oshie sin. compl.
- fr ngoshie
- fr ngishe sin. compl.
- fr ngweshe sin. compl.
- fr oshie sin. compl.
- gl ngoshie
- gl mise sin. compl.
- gl ngishe sin. compl.
- gl oshie sin. compl.
- it ngoshie
- it mise sin. compl.
- it ngishe sin. compl.
- it oshie sin. compl.
- nl Ngoshie
- nl Ngishe sin. compl.
- nl Ngweshe sin. compl.
- nl Oshie sin. compl.
- pt ngoshie
- pt mise sin. compl.
- pt ngishe sin. compl.
- pt oshie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngoshie és parlat bàsicament al poble d'Oshie, al nord de Widekum, tot i que hi ha força parlants que viuen fora, a Bamenda o a altres ciutats. El grup s'autodenomina també oshie i anomena la seva llengüa ngoshie (tot i que en la bibliografia es troba sovint la variant ngishe); els meta', un grup veí, els anomenen mise. El ngoshie s'inclou dins del grup momo.
El poble d'Oshie està format per cinc barris: tres al sud, Oshie, Togobei i Afunishie, força pròxims els uns dels altres, i dos al nord, Fringyeng i Marimbong, uns quants quilòmetres enllà i mal comunicats amb els del sud. No hi ha gaire variació interna en ngoshie, tan sols sembla haver-hi una variant sensiblement diferent parlada al barri de Barimbong.
Segons els oshies, hi ha certa intercomprensió amb el ngie i el meta', llengües veïnes del mateix grup lingüístic. En converses amb persones d'aquests grups, o bé cadascú empra la seva llengua o bé es fa servir el pidgin anglès del Camerun. Amb persones d'altres grups lingüístics, els ngoshies parlen pidgin o, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament; el pidgin, però, no és gaire emprat en la vida diària a Oshie.
La llengua ngoshie és la llengua principal de la comunitat. Els joves parlen sobretot ngoshie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults. Hi ha una emigració important cap a altres zones, fet que podria afeblir la vitalitat de la llengua i la cultura dels oshies. L'associació Oshie Cultural and Development Association (OCDA) ha mostrat la intenció de formar un comitè per a desenvolupar l'escriptura en ngoshie.
El poble d'Oshie està format per cinc barris: tres al sud, Oshie, Togobei i Afunishie, força pròxims els uns dels altres, i dos al nord, Fringyeng i Marimbong, uns quants quilòmetres enllà i mal comunicats amb els del sud. No hi ha gaire variació interna en ngoshie, tan sols sembla haver-hi una variant sensiblement diferent parlada al barri de Barimbong.
Segons els oshies, hi ha certa intercomprensió amb el ngie i el meta', llengües veïnes del mateix grup lingüístic. En converses amb persones d'aquests grups, o bé cadascú empra la seva llengua o bé es fa servir el pidgin anglès del Camerun. Amb persones d'altres grups lingüístics, els ngoshies parlen pidgin o, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament; el pidgin, però, no és gaire emprat en la vida diària a Oshie.
La llengua ngoshie és la llengua principal de la comunitat. Els joves parlen sobretot ngoshie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults. Hi ha una emigració important cap a altres zones, fet que podria afeblir la vitalitat de la llengua i la cultura dels oshies. L'associació Oshie Cultural and Development Association (OCDA) ha mostrat la intenció de formar un comitè per a desenvolupar l'escriptura en ngoshie.
ngöbe
ngöbe
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
- ca guaymí
- ca chiriquí sin. compl.
- ca movere sin. compl.
- ca ngabere sin. compl.
- ca ngöbe sin. compl.
- ca valiente sin. compl.
- cod ngobere
- ar غوايمي
- cy Guaymí
- cy Chiriquí sin. compl.
- cy Movere sin. compl.
- cy Ngabere sin. compl.
- cy Ngöbe sin. compl.
- cy Valiente sin. compl.
- de Guaymí
- de Chiriquí sin. compl.
- de Movere sin. compl.
- de Ngabere sin. compl.
- de Ngöbe sin. compl.
- de Ngobe-Bugle sin. compl.
- de Valiente sin. compl.
- en Guaymí
- en Chiriqui sin. compl.
- en Movere sin. compl.
- en Ngäbere sin. compl.
- en Ngobere sin. compl.
- en Valiente sin. compl.
- es guaimí
- eu guaymiera
- eu chiriqui sin. compl.
- eu movere sin. compl.
- eu ngabere sin. compl.
- eu ngobe sin. compl.
- eu ngoberera sin. compl.
- eu valiente sin. compl.
- fr guaimi
- fr chiriquí sin. compl.
- fr movere sin. compl.
- fr ngabere sin. compl.
- fr ngöbe sin. compl.
- fr valiente sin. compl.
- gn guaimi
- gn chiriquí sin. compl.
- gn movere sin. compl.
- gn ngabere sin. compl.
- gn ngöbe sin. compl.
- gn valiente sin. compl.
- it guaymí
- it chiriquí sin. compl.
- it movere sin. compl.
- it ngabere sin. compl.
- it ngöbe sin. compl.
- it valiente sin. compl.
- ja グアイミ語
- ja チリキ語 sin. compl.
- ja モベレ語 sin. compl.
- ja ンゴベ語 sin. compl.
- ja ンガベレ語 sin. compl.
- ja バリエンテ語 sin. compl.
- nl Guaymí
- nl Chiriquí sin. compl.
- nl Movere sin. compl.
- nl Ngabere sin. compl.
- nl Ngöbe sin. compl.
- nl Valiente sin. compl.
- pt guaymí
- pt chiriquí sin. compl.
- pt movere sin. compl.
- pt ngabere sin. compl.
- pt ngöbe sin. compl.
- pt valiente sin. compl.
- ru Гуайми
- ru Чирики sin. compl.
- ru Мовере sin. compl.
- ru Нгебере sin. compl.
- ru Нгобере sin. compl.
- ru Валиенте sin. compl.
- zh 瓜伊米语
- zh 奇利基语、恩格贝热语、恩格贝语、莫维热语、瓦连特语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà
Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.
La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
ngomba
ngomba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca ngemba
- ca megimba sin. compl.
- ca mogimba sin. compl.
- ca ngomba sin. compl.
- ca nguemba sin. compl.
- ar نغمبا
- cy Ngemba
- cy Megimba sin. compl.
- cy Mogimba sin. compl.
- cy Ngomba sin. compl.
- cy Nguemba sin. compl.
- de Ngemba
- de Megimba sin. compl.
- de Mogimba sin. compl.
- de Ngomba sin. compl.
- de Nguemba sin. compl.
- en Ngemba
- en Megimba sin. compl.
- en Mogimba sin. compl.
- en Ngomba sin. compl.
- en Nguemba sin. compl.
- es enguemba
- es megimba sin. compl.
- es mogimba sin. compl.
- es ngomba sin. compl.
- es nguemba sin. compl.
- eu negembera
- eu megimba sin. compl.
- eu mogimba sin. compl.
- eu ngomba sin. compl.
- eu nguemba sin. compl.
- fr ngemba
- fr megimba sin. compl.
- fr mogimba sin. compl.
- fr ngomba sin. compl.
- fr nguemba sin. compl.
- gl ngemba
- gl megimba sin. compl.
- gl mogimba sin. compl.
- gl ngomba sin. compl.
- gl nguemba sin. compl.
- gn enguémba
- gn megimba sin. compl.
- gn mogimba sin. compl.
- gn ngomba sin. compl.
- gn nguemba sin. compl.
- it ngemba
- it megimba sin. compl.
- it mogimba sin. compl.
- it ngomba sin. compl.
- it nguemba sin. compl.
- ja ンゲンバ語
- nl Ngemba
- nl Megimba sin. compl.
- nl Mogimba sin. compl.
- nl Ngomba sin. compl.
- nl Nguemba sin. compl.
- pt ngemba
- pt megimba sin. compl.
- pt mogimba sin. compl.
- pt ngomba sin. compl.
- pt nguemba sin. compl.
- ru Нгемба
- ru Нгомбе sin. compl.
- ru Мегимба sin. compl.
- ru Могимба sin. compl.
- ru Нгуемба sin. compl.
- zh 恩艮巴语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definició
El ngemba constitueix un contínuum dialectal format per les varietats següents: bafut (68.000 parlants), bambili (14.000), awing (19.000), beba' (3.000), mankon, mundum, mendankwe-nkwen (23.050), bamukumbit (7.300) i pinyin (24.600). La mútua intel·ligibilitat entre les varietats esmentades és, en general, possible.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
ngonde
ngonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ngoni
ngoni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca ngoni
- ca angoni sin. compl.
- ca chingoni sin. compl.
- ca kingoni sin. compl.
- ca kisutu sin. compl.
- ca sutu sin. compl.
- de Ngoni
- de Angoni sin. compl.
- de Chingoni sin. compl.
- de Kingoni sin. compl.
- en Ngoni
- en Angoni sin. compl.
- en Chingoni sin. compl.
- en Kingoni sin. compl.
- en Kisutu sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es ngoni
- es angoni sin. compl.
- es chingoni sin. compl.
- es kingoni sin. compl.
- es kisutu sin. compl.
- es sutu sin. compl.
- eu ngoni
- eu angoni sin. compl.
- eu chingoni sin. compl.
- eu kingoni sin. compl.
- eu kisutu sin. compl.
- eu sutu sin. compl.
- fr ngoni
- fr angoni sin. compl.
- fr chingoni sin. compl.
- fr kingoni sin. compl.
- gl ngoni
- gl angoni sin. compl.
- gl chingoni sin. compl.
- gl kingoni sin. compl.
- gl kisutu sin. compl.
- gl sutu sin. compl.
- it ngoni
- it angoni sin. compl.
- it chingoni sin. compl.
- it kingoni sin. compl.
- it kisutu sin. compl.
- it sutu sin. compl.
- nl Ngoni
- nl Angoni sin. compl.
- nl Chingoni sin. compl.
- nl Kingoni sin. compl.
- pt ngoni
- pt angoni sin. compl.
- pt chingoni sin. compl.
- pt kingoni sin. compl.
- pt kisutu sin. compl.
- pt sutu sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definició
Els ngonis són un dels grups ètnics més nombrosos de Tanzània i són el grup majoritari a la regió de Ruvuma, al sud del país. Entre els grups veïns dels ngonis trobem els yaos, al sud i a l'est; els ndendeules, al nord, i els mpotos i els matengos, a l'oest.
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Originalment els ngonis vivien a la província de Natal (Sud-Àfrica) però a la dècada del 1830 (amb l'expansió zulú sota el comandament del líder militar Shaka) van emigrar a Tanzània i es van establir a Sumbawanga i Songea, al sud del país.
El ngoni ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional de Tanzània. Un dels manlleus procedents del ngoni és el terme kipera, 'afluent'.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ngoni rep altres denominacions, entre les quals kingoni. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kingoni, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangoni, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ngoshe sama
ngoshe sama
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
ngoshe-ndhang
ngoshe-ndhang
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
ngoshie
ngoshie
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngoshie
- ca mise sin. compl.
- ca ngishe sin. compl.
- ca oshie sin. compl.
- de Ngoshie
- de Mise sin. compl.
- de Ngishe sin. compl.
- de Oshie sin. compl.
- en Ngoshie
- en Mise sin. compl.
- en Ngishe sin. compl.
- en Oshie sin. compl.
- es ngoshie
- es mise sin. compl.
- es ngishe sin. compl.
- es oshie sin. compl.
- eu ngoshie
- eu mise sin. compl.
- eu ngishe sin. compl.
- eu oshie sin. compl.
- fr ngoshie
- fr ngishe sin. compl.
- fr ngweshe sin. compl.
- fr oshie sin. compl.
- gl ngoshie
- gl mise sin. compl.
- gl ngishe sin. compl.
- gl oshie sin. compl.
- it ngoshie
- it mise sin. compl.
- it ngishe sin. compl.
- it oshie sin. compl.
- nl Ngoshie
- nl Ngishe sin. compl.
- nl Ngweshe sin. compl.
- nl Oshie sin. compl.
- pt ngoshie
- pt mise sin. compl.
- pt ngishe sin. compl.
- pt oshie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definició
El ngoshie és parlat bàsicament al poble d'Oshie, al nord de Widekum, tot i que hi ha força parlants que viuen fora, a Bamenda o a altres ciutats. El grup s'autodenomina també oshie i anomena la seva llengüa ngoshie (tot i que en la bibliografia es troba sovint la variant ngishe); els meta', un grup veí, els anomenen mise. El ngoshie s'inclou dins del grup momo.
El poble d'Oshie està format per cinc barris: tres al sud, Oshie, Togobei i Afunishie, força pròxims els uns dels altres, i dos al nord, Fringyeng i Marimbong, uns quants quilòmetres enllà i mal comunicats amb els del sud. No hi ha gaire variació interna en ngoshie, tan sols sembla haver-hi una variant sensiblement diferent parlada al barri de Barimbong.
Segons els oshies, hi ha certa intercomprensió amb el ngie i el meta', llengües veïnes del mateix grup lingüístic. En converses amb persones d'aquests grups, o bé cadascú empra la seva llengua o bé es fa servir el pidgin anglès del Camerun. Amb persones d'altres grups lingüístics, els ngoshies parlen pidgin o, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament; el pidgin, però, no és gaire emprat en la vida diària a Oshie.
La llengua ngoshie és la llengua principal de la comunitat. Els joves parlen sobretot ngoshie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults. Hi ha una emigració important cap a altres zones, fet que podria afeblir la vitalitat de la llengua i la cultura dels oshies. L'associació Oshie Cultural and Development Association (OCDA) ha mostrat la intenció de formar un comitè per a desenvolupar l'escriptura en ngoshie.
El poble d'Oshie està format per cinc barris: tres al sud, Oshie, Togobei i Afunishie, força pròxims els uns dels altres, i dos al nord, Fringyeng i Marimbong, uns quants quilòmetres enllà i mal comunicats amb els del sud. No hi ha gaire variació interna en ngoshie, tan sols sembla haver-hi una variant sensiblement diferent parlada al barri de Barimbong.
Segons els oshies, hi ha certa intercomprensió amb el ngie i el meta', llengües veïnes del mateix grup lingüístic. En converses amb persones d'aquests grups, o bé cadascú empra la seva llengua o bé es fa servir el pidgin anglès del Camerun. Amb persones d'altres grups lingüístics, els ngoshies parlen pidgin o, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament; el pidgin, però, no és gaire emprat en la vida diària a Oshie.
La llengua ngoshie és la llengua principal de la comunitat. Els joves parlen sobretot ngoshie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults. Hi ha una emigració important cap a altres zones, fet que podria afeblir la vitalitat de la llengua i la cultura dels oshies. L'associació Oshie Cultural and Development Association (OCDA) ha mostrat la intenció de formar un comitè per a desenvolupar l'escriptura en ngoshie.
ngossi
ngossi
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
