paviotso-bannock-snake
paviotso-bannock-snake
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca paiute del nord
- ca paviotso sin. compl.
- ca paviotso-bannock-snake sin. compl.
- cy Paiute Gogleddol
- cy Paviotso sin. compl.
- cy Paviotso-bannock-snake sin. compl.
- de Nord-Paiute
- de Paviotso sin. compl.
- de Paviotso-Bannock-Snake sin. compl.
- de Piute sin. compl.
- en Northern Paiute
- en Numu sin. compl.
- en Paviotso sin. compl.
- en Paviotso-Bannock-Snake sin. compl.
- es payute del norte
- es bannock-snake sin. compl.
- es paviotso sin. compl.
- es plat-hollands sin. compl.
- eu iparraldeko paiuteera
- eu iparraldeko paiuteera sin. compl.
- eu paviotso sin. compl.
- eu paviotso-bannock-snake sin. compl.
- fr paiute du Nord
- fr paviotso sin. compl.
- fr paviotso-bannock-snake sin. compl.
- gl paiute do norte
- gl paviotso sin. compl.
- gl paviotso-bannock-snake sin. compl.
- gn paiute del norte (yvateogua)
- gn paviotso sin. compl.
- gn paviotso-bannock-snake sin. compl.
- it paiute del nord
- it paviotso sin. compl.
- it paviotso-bannock-snake sin. compl.
- pt paiute do norte
- pt paviotso sin. compl.
- pt paviotso-bannock-snake sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
El paiute del nord, que és la llengua utoasteca més septentrional, es parla en unes 20 comunitats situades en diverses reserves de Nevada, el nord d'Oregon, l'est de Califòrnia i el nord d'Idaho. Consta de diverses variants dialectals, com ara el paviotso, el bannock i l'snake, totes mútuament intel·ligibles.
Algunes fonts estimen que hi ha entre 500 i 700 parlants de paiute del nord, mentre que d'altres proposen xifres més elevades, com ara al voltant dels 1.600.
El paiute del nord i el mono formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
Algunes fonts estimen que hi ha entre 500 i 700 parlants de paiute del nord, mentre que d'altres proposen xifres més elevades, com ara al voltant dels 1.600.
El paiute del nord i el mono formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
pawdawkwa
pawdawkwa
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca parkwa/podoko
- ca gwadi parekwa sin. compl.
- ca kudala sin. compl.
- ca padogo sin. compl.
- ca padokwa sin. compl.
- ca paduko sin. compl.
- ca parekwa sin. compl.
- ca parkwa sin. compl.
- ca pawdawkwa sin. compl.
- ca podogo sin. compl.
- ca podoko sin. compl.
- ca podokwo sin. compl.
- cod parkwa
- de Parkwa
- de Paduko sin. compl.
- de Podoko sin. compl.
- en Parkwa/Podoko
- en Gwadi parekwa sin. compl.
- en Kudala sin. compl.
- en Padokwa sin. compl.
- en Parkwa sin. compl.
- en Pawdawkwa sin. compl.
- en Podogo sin. compl.
- en Podoko sin. compl.
- en Podokwo sin. compl.
- es parkwa/podoko
- es gwadi parekwa sin. compl.
- es kudala sin. compl.
- es padokwa sin. compl.
- es parkwa sin. compl.
- es pawdawkwa sin. compl.
- es podogo sin. compl.
- es podoko sin. compl.
- es podokwo sin. compl.
- eu parkwa/podoko
- eu gwadi parekwa sin. compl.
- eu kudala sin. compl.
- eu padokwa sin. compl.
- eu parkwa sin. compl.
- eu pawdawkwa sin. compl.
- eu podogo sin. compl.
- eu podoko sin. compl.
- eu podokwo sin. compl.
- fr parkwa
- fr podogo sin. compl.
- fr podoko sin. compl.
- fr podokwa sin. compl.
- gl parkwa/podoko
- gl gwadi parekwa sin. compl.
- gl kudala sin. compl.
- gl padokwa sin. compl.
- gl parkwa sin. compl.
- gl pawdawkwa sin. compl.
- gl podogo sin. compl.
- gl podoko sin. compl.
- gl podokwo sin. compl.
- it parkwa/podoko
- it gwadi parekwa sin. compl.
- it kudala sin. compl.
- it padokwa sin. compl.
- it parkwa sin. compl.
- it pawdawkwa sin. compl.
- it podogo sin. compl.
- it podoko sin. compl.
- it podokwo sin. compl.
- nl Parkwa-Podoko
- nl Podogo sin. compl.
- nl Podokwa sin. compl.
- pt parkwa/podoko
- pt gwadi parekwa sin. compl.
- pt kudala sin. compl.
- pt padokwa sin. compl.
- pt parkwa sin. compl.
- pt pawdawkwa sin. compl.
- pt podogo sin. compl.
- pt podoko sin. compl.
- pt podokwo sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El parkwa és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, gvoko, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la parkwa) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
Els parkwa/podoko també parlen ful, llengua emprada a la regió (més enllà de les muntanyes Mandara) per a les comunicacions interètniques. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament francès, per bé que la taxa d'alfabetització és molt baixa.
El nom d'ús administratiu, tant per al grup ètnic com per a la llengua, és podoko. La comunitat, però, s'autodenomina parkwa.
Hi ha força estudis gramaticals sobre el parkwa i un diccionari parkwa-francès.
pawnee
pawnee
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca pawnee
- cy Pawnee
- de Pawnee
- de Paneassa sin. compl.
- de Pani sin. compl.
- en Pawnee
- es paní
- fr pawnee
- gl pawnee
- gn pawnee
- it pawnee
- pt pawnee
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Caddo > Septentrional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.
El primer contacte dels pawnee amb el món occidental es va produir a l'inici del segle XVIII, quan alguns exploradors francesos van trobar aquesta comunitat prop del riu Platte, a l'actual Nebraska. Entre els anys 1874 i 1876, van ser traslladats a la zona centre-nord d'Oklahoma, a l'actual comtat de Pawnee, on encara viu la major part de la comunitat.
Es poden distingir dos blocs dialectals del pawnee: el south band (parlat pels grups chawi, kitkehahki i pitahawirata) i l'skiri. Hi ha total intercomprensió entre els parlants de les dues variants, ja que només hi ha algunes diferències fonètiques i lèxiques.
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX, s'estimava que el pawnee tenia entre 100 i 600 parlants. Sembla que actualment en té tan sols uns quants (potser una vintena i tots d'edat avançada), de manera que aquesta llengua es troba seriosament amenaçada. Aquests darrers anys s'han desenvolupat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar el pawnee, com ara la creació de materials per a l'aprenentatge de la llengua.
El primer contacte dels pawnee amb el món occidental es va produir a l'inici del segle XVIII, quan alguns exploradors francesos van trobar aquesta comunitat prop del riu Platte, a l'actual Nebraska. Entre els anys 1874 i 1876, van ser traslladats a la zona centre-nord d'Oklahoma, a l'actual comtat de Pawnee, on encara viu la major part de la comunitat.
Es poden distingir dos blocs dialectals del pawnee: el south band (parlat pels grups chawi, kitkehahki i pitahawirata) i l'skiri. Hi ha total intercomprensió entre els parlants de les dues variants, ja que només hi ha algunes diferències fonètiques i lèxiques.
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX, s'estimava que el pawnee tenia entre 100 i 600 parlants. Sembla que actualment en té tan sols uns quants (potser una vintena i tots d'edat avançada), de manera que aquesta llengua es troba seriosament amenaçada. Aquests darrers anys s'han desenvolupat diverses iniciatives per mirar de revitalitzar el pawnee, com ara la creació de materials per a l'aprenentatge de la llengua.
paya
paya
Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures
- ca pech
- ca paya sin. compl.
- ca seco sin. compl.
- ca tawka sin. compl.
- ca taya sin. compl.
- cod pech
- ar بيتشية
- cy Pech
- cy Paya sin. compl.
- cy Seco sin. compl.
- cy Tawka sin. compl.
- cy Taya sin. compl.
- de Pech
- de Paya sin. compl.
- de Seco sin. compl.
- de Tawka sin. compl.
- de Taya sin. compl.
- en Pech
- en Paya sin. compl.
- en Seco sin. compl.
- en Tawka sin. compl.
- en Taya sin. compl.
- es pech
- es paya sin. compl.
- es seco sin. compl.
- es tawka sin. compl.
- es taya sin. compl.
- eu pechera
- eu paya sin. compl.
- eu seco sin. compl.
- eu tawka sin. compl.
- eu taya sin. compl.
- fr pech
- fr paya sin. compl.
- fr seco sin. compl.
- fr tawka sin. compl.
- fr taya sin. compl.
- gn pech
- gn paya sin. compl.
- gn seco sin. compl.
- gn tawka sin. compl.
- gn taya sin. compl.
- it pech
- it paya sin. compl.
- it seco sin. compl.
- it tawka sin. compl.
- it taya sin. compl.
- ja ペチ語
- ja セコ語 sin. compl.
- ja タヤ語 sin. compl.
- ja パヤ語 sin. compl.
- ja タウカ語 sin. compl.
- nl Pech
- nl Paya sin. compl.
- nl Seco sin. compl.
- nl Tawka sin. compl.
- nl Taya sin. compl.
- pt pech
- pt paya sin. compl.
- pt seco sin. compl.
- pt tawka sin. compl.
- pt taya sin. compl.
- ru Печ
- ru Тайя sin. compl.
- ru Пайя sin. compl.
- ru Секо sin. compl.
- ru Таука sin. compl.
- zh 佩克语
- zh 塔亚 sin. compl.
- zh 塞科 sin. compl.
- zh 帕亚 sin. compl.
- zh 塔瓦卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures
Definició
Els pech estaven establerts a la costa de la Mosquítia, a l'actual zona fronterera d'Hondures amb Nicaragua, fins a mitjan segle XVII. Van fugir cap a l'interior a causa dels conqueridors espanyols i dels miskito. Els anys setanta del segle XX es va iniciar una gran explotació del seu territori, que va atraure molts colons. Sense cap reconeixement legal sobre el seu territori se n'han vist expulsats d'una bona part i viuen constantment amb la preocupació de perdre'l del tot. Actualment el 90% de la comunitat viu al departament d'Olancho; la resta, als departaments de Colón i Gracias a Dios. Són avui un dels grups indígenes més petits d'Hondures.
La cultura dels pech s'ha vist molt afectada per les influències externes en les darreres dècades, de manera que es troba en greu perill d'extinció. El 1985 van fundar la Federación de Tribus Indígenas Pech amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement i el suport del govern, i d'intentar preservar la seva llengua i la seva cultura, però no han aconseguit gran cosa. Alguns líders pech, per exemple, han impulsat projectes d'ensenyament bilingüe, com els que es desenvolupen en miskito, però no han rebut fins al moment cap mena de suport del govern.
Sembla que menys de la meitat de la comunitat parla la llengua pech amb fluïdesa, la qual està sent substituïda per l'espanyol i el miskito. Al municipi de Las Marías, per exemple, a causa de la influència de l'església, dels casaments mixtos entre miskito i pech, i posteriorment de l'ensenyament bilingüe en espanyol i miskito, actualment només una vintena de persones d'edat avançada, d'un total de prop de 500, parla encara pech. La major part de la població parla miskito; tots parlen espanyol. Fins i tot a Olancho, on es concentra el gruix de la població pech, la llengua es troba seriosament amenaçada. Parlar de la llengua pech utilitzant la denominació paya es considera pejoratiu.
La cultura dels pech s'ha vist molt afectada per les influències externes en les darreres dècades, de manera que es troba en greu perill d'extinció. El 1985 van fundar la Federación de Tribus Indígenas Pech amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement i el suport del govern, i d'intentar preservar la seva llengua i la seva cultura, però no han aconseguit gran cosa. Alguns líders pech, per exemple, han impulsat projectes d'ensenyament bilingüe, com els que es desenvolupen en miskito, però no han rebut fins al moment cap mena de suport del govern.
Sembla que menys de la meitat de la comunitat parla la llengua pech amb fluïdesa, la qual està sent substituïda per l'espanyol i el miskito. Al municipi de Las Marías, per exemple, a causa de la influència de l'església, dels casaments mixtos entre miskito i pech, i posteriorment de l'ensenyament bilingüe en espanyol i miskito, actualment només una vintena de persones d'edat avançada, d'un total de prop de 500, parla encara pech. La major part de la població parla miskito; tots parlen espanyol. Fins i tot a Olancho, on es concentra el gruix de la població pech, la llengua es troba seriosament amenaçada. Parlar de la llengua pech utilitzant la denominació paya es considera pejoratiu.
paya-pocuro
paya-pocuro
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definició
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
payagua
payagua
Tucano > Occidental, Amèrica > Perú
- ca orejón
- ca coto sin. compl.
- ca orechón sin. compl.
- ca payagua sin. compl.
- ca tutapi sin. compl.
- cod mai huna
- cod maijuna
- ar أوريخونية
- cy Orejón
- cy Coto sin. compl.
- cy Orechón sin. compl.
- cy Payagua sin. compl.
- cy Tutapi sin. compl.
- de Orejón
- de Coto sin. compl.
- de Orechón sin. compl.
- de Payagua sin. compl.
- de Tutapi sin. compl.
- en Orejón
- en Coto sin. compl.
- en Koto sin. compl.
- en Orechon sin. compl.
- en Oregon sin. compl.
- en Payagua sin. compl.
- en Tutapi sin. compl.
- es orejón
- es coto sin. compl.
- es orechón sin. compl.
- es payagua sin. compl.
- es tutapi sin. compl.
- eu orejonera
- eu coto sin. compl.
- eu orechón sin. compl.
- eu orejón sin. compl.
- eu payagua sin. compl.
- eu tutapi sin. compl.
- fr orejón
- fr coto sin. compl.
- fr orechón sin. compl.
- fr payagua sin. compl.
- fr tutapi sin. compl.
- gl orejón
- gl coto sin. compl.
- gl orechón sin. compl.
- gl payagua sin. compl.
- gl tutapi sin. compl.
- it orejón
- it coto sin. compl.
- it orechón sin. compl.
- it payagua sin. compl.
- it tutapi sin. compl.
- ja オレホン語
- nl Orejón
- pt orejón
- pt coto sin. compl.
- pt orechón sin. compl.
- pt payagua sin. compl.
- pt tutapi sin. compl.
- ru Орехон
- ru Кото sin. compl.
- ru Паягуа sin. compl.
- ru Тутапи sin. compl.
- ru Пайагуа sin. compl.
- zh 欧雷弘语
- scr Alfabet llatí
Tucano > Occidental, Amèrica > Perú
Definició
El grup ètnic orejón està integrat per unes 300 persones, de les quals només els adults parlen la llengua. Els infants ja no l'aprenen. El contacte quotidià amb població castellanoparlant fa que els pares prefereixin que els seus fills aprenguin castellà com a primera llengua.
L'apel·latiu orejón aplicat al grup ètnic es deu al fet que tradicionalment usaven unes arracades amb forma de disc que els deformaven les orelles. L'autodenominació maijuna significa 'nosaltres'.
El poble orejón va patir una important minva demogràfica durant el primer quart del segle XX, a causa de les males condicions de treball en les explotacions de cautxú.
L'apel·latiu orejón aplicat al grup ètnic es deu al fet que tradicionalment usaven unes arracades amb forma de disc que els deformaven les orelles. L'autodenominació maijuna significa 'nosaltres'.
El poble orejón va patir una important minva demogràfica durant el primer quart del segle XX, a causa de les males condicions de treball en les explotacions de cautxú.
payniken
payniken
Chon, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
- ca gününa-kena
- ca guennaken sin. compl.
- ca pampa sin. compl.
- ca payniken sin. compl.
- ca puelche sin. compl.
- ca serrano sin. compl.
- cod gününa jàxëc (Tagununt yacek)
- ar غونونية-كينا
- cy Gününa-kena
- cy Guennaken sin. compl.
- cy Pampa sin. compl.
- cy Payniken sin. compl.
- cy Puelche sin. compl.
- cy Serrano sin. compl.
- de Gününa-Küne
- de Gennaken sin. compl.
- de Günaken sin. compl.
- de Pampa sin. compl.
- de Payniquen sin. compl.
- de Puelche sin. compl.
- de Serrano sin. compl.
- en Gununa-Kena
- en Guennaken sin. compl.
- en Pampa sin. compl.
- en Payniken sin. compl.
- en Puelche sin. compl.
- en Serrano sin. compl.
- es gününa-kena
- es guennaken sin. compl.
- es pampa sin. compl.
- es payniken sin. compl.
- es puelche sin. compl.
- es serrano sin. compl.
- eu gununa-kena
- eu guennaken sin. compl.
- eu pampa sin. compl.
- eu payniken sin. compl.
- eu puelche sin. compl.
- eu serrano sin. compl.
- fr gününa këna
- fr aonnikén sin. compl.
- fr gennaken sin. compl.
- fr gunua-kena sin. compl.
- fr pampa sin. compl.
- fr payniken sin. compl.
- fr puelche sin. compl.
- fr tehuelche sin. compl.
- gl gününa-kena
- gl guennaken sin. compl.
- gl pampa sin. compl.
- gl payniken sin. compl.
- gl puelche sin. compl.
- gl serrano sin. compl.
- gn gununa-kena
- gn guennaken sin. compl.
- gn pampa sin. compl.
- gn payniken sin. compl.
- gn puelche sin. compl.
- gn serrano sin. compl.
- it gününa-kena
- it guennaken sin. compl.
- it pampa sin. compl.
- it payniken sin. compl.
- it puelche sin. compl.
- it serrano sin. compl.
- ja ゲンナケン語
- ja パンパ語 sin. compl.
- ja セラーノ語 sin. compl.
- ja ゲンナケン語 sin. compl.
- ja パイニケン語 sin. compl.
- ja プエルチェ語 sin. compl.
- nl Gününa-Kena
- nl Guennaken sin. compl.
- nl Pampa sin. compl.
- nl Payniken sin. compl.
- nl Puelche sin. compl.
- nl Serrano sin. compl.
- pt gününa-kena
- pt guennaken sin. compl.
- pt pampa sin. compl.
- pt payniken sin. compl.
- pt puelche sin. compl.
- pt serrano sin. compl.
- ru Геннакен
- ru Пайникен
- ru Пампа sin. compl.
- ru Инакен sin. compl.
- ru Пуэльче sin. compl.
- ru Серрано sin. compl.
- ru Яхыч-геннакен sin. compl.
- sw Gününa-kena
- sw Guennaken sin. compl.
- sw Pampa sin. compl.
- sw Payniken sin. compl.
- sw Puelche sin. compl.
- sw Serrano sin. compl.
- tmh Tagununt-takunt
- zh 古诺纳-肯纳
- zh 帕姆玛 sin. compl.
- zh 普埃车 sin. compl.
- zh 森拉诺 sin. compl.
- zh 配尼肯 sin. compl.
- zh 古恩纳肯 sin. compl.
Chon, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile
Definició
La família chon està formada per unes cinc llengües, totes extingides o pràcticament extingides: gününa-kena, teushen, tehuelche, selknam o ona i haush.
El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.
Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
El gününa-kena era força diferent de la resta de llengües chon. Per això alguns autors la consideren aïllada.
Aquesta llengua es va extingir als anys 60-70 del segle passat. Això no obstant, encara existeix el grup ètnic, anomenat pampa, que comprèn unes 200 persones i es troba establert a l'oest de la província de Buenos Aires. Els pampa van ser assimilats pels mapuche i actualment parlen espanyol i mapuche.
pech
pech
Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures
- ca pech
- ca paya sin. compl.
- ca seco sin. compl.
- ca tawka sin. compl.
- ca taya sin. compl.
- cod pech
- ar بيتشية
- cy Pech
- cy Paya sin. compl.
- cy Seco sin. compl.
- cy Tawka sin. compl.
- cy Taya sin. compl.
- de Pech
- de Paya sin. compl.
- de Seco sin. compl.
- de Tawka sin. compl.
- de Taya sin. compl.
- en Pech
- en Paya sin. compl.
- en Seco sin. compl.
- en Tawka sin. compl.
- en Taya sin. compl.
- es pech
- es paya sin. compl.
- es seco sin. compl.
- es tawka sin. compl.
- es taya sin. compl.
- eu pechera
- eu paya sin. compl.
- eu seco sin. compl.
- eu tawka sin. compl.
- eu taya sin. compl.
- fr pech
- fr paya sin. compl.
- fr seco sin. compl.
- fr tawka sin. compl.
- fr taya sin. compl.
- gn pech
- gn paya sin. compl.
- gn seco sin. compl.
- gn tawka sin. compl.
- gn taya sin. compl.
- it pech
- it paya sin. compl.
- it seco sin. compl.
- it tawka sin. compl.
- it taya sin. compl.
- ja ペチ語
- ja セコ語 sin. compl.
- ja タヤ語 sin. compl.
- ja パヤ語 sin. compl.
- ja タウカ語 sin. compl.
- nl Pech
- nl Paya sin. compl.
- nl Seco sin. compl.
- nl Tawka sin. compl.
- nl Taya sin. compl.
- pt pech
- pt paya sin. compl.
- pt seco sin. compl.
- pt tawka sin. compl.
- pt taya sin. compl.
- ru Печ
- ru Тайя sin. compl.
- ru Пайя sin. compl.
- ru Секо sin. compl.
- ru Таука sin. compl.
- zh 佩克语
- zh 塔亚 sin. compl.
- zh 塞科 sin. compl.
- zh 帕亚 sin. compl.
- zh 塔瓦卡 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B, Amèrica > Hondures
Definició
Els pech estaven establerts a la costa de la Mosquítia, a l'actual zona fronterera d'Hondures amb Nicaragua, fins a mitjan segle XVII. Van fugir cap a l'interior a causa dels conqueridors espanyols i dels miskito. Els anys setanta del segle XX es va iniciar una gran explotació del seu territori, que va atraure molts colons. Sense cap reconeixement legal sobre el seu territori se n'han vist expulsats d'una bona part i viuen constantment amb la preocupació de perdre'l del tot. Actualment el 90% de la comunitat viu al departament d'Olancho; la resta, als departaments de Colón i Gracias a Dios. Són avui un dels grups indígenes més petits d'Hondures.
La cultura dels pech s'ha vist molt afectada per les influències externes en les darreres dècades, de manera que es troba en greu perill d'extinció. El 1985 van fundar la Federación de Tribus Indígenas Pech amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement i el suport del govern, i d'intentar preservar la seva llengua i la seva cultura, però no han aconseguit gran cosa. Alguns líders pech, per exemple, han impulsat projectes d'ensenyament bilingüe, com els que es desenvolupen en miskito, però no han rebut fins al moment cap mena de suport del govern.
Sembla que menys de la meitat de la comunitat parla la llengua pech amb fluïdesa, la qual està sent substituïda per l'espanyol i el miskito. Al municipi de Las Marías, per exemple, a causa de la influència de l'església, dels casaments mixtos entre miskito i pech, i posteriorment de l'ensenyament bilingüe en espanyol i miskito, actualment només una vintena de persones d'edat avançada, d'un total de prop de 500, parla encara pech. La major part de la població parla miskito; tots parlen espanyol. Fins i tot a Olancho, on es concentra el gruix de la població pech, la llengua es troba seriosament amenaçada. Parlar de la llengua pech utilitzant la denominació paya es considera pejoratiu.
La cultura dels pech s'ha vist molt afectada per les influències externes en les darreres dècades, de manera que es troba en greu perill d'extinció. El 1985 van fundar la Federación de Tribus Indígenas Pech amb l'objectiu d'aconseguir el reconeixement i el suport del govern, i d'intentar preservar la seva llengua i la seva cultura, però no han aconseguit gran cosa. Alguns líders pech, per exemple, han impulsat projectes d'ensenyament bilingüe, com els que es desenvolupen en miskito, però no han rebut fins al moment cap mena de suport del govern.
Sembla que menys de la meitat de la comunitat parla la llengua pech amb fluïdesa, la qual està sent substituïda per l'espanyol i el miskito. Al municipi de Las Marías, per exemple, a causa de la influència de l'església, dels casaments mixtos entre miskito i pech, i posteriorment de l'ensenyament bilingüe en espanyol i miskito, actualment només una vintena de persones d'edat avançada, d'un total de prop de 500, parla encara pech. La major part de la població parla miskito; tots parlen espanyol. Fins i tot a Olancho, on es concentra el gruix de la població pech, la llengua es troba seriosament amenaçada. Parlar de la llengua pech utilitzant la denominació paya es considera pejoratiu.
pedi
pedi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho septentrional
- ca pedi sin. compl.
- ca sepedi sin. compl.
- ca sesotho sa leboa sin. compl.
- ca sotho de transvaal sin. compl.
- ar سوثو الشمالية
- cy Sotho Gogleddol
- cy Pedi sin. compl.
- cy Sepedi sin. compl.
- cy Sesotho sa leboa sin. compl.
- cy Sotho transvaal sin. compl.
- de Nordsotho
- de Pedi sin. compl.
- de Sepedi sin. compl.
- de Sesotho sin. compl.
- de Transvaal-Sotho sin. compl.
- en Northern Sotho
- en Pedi sin. compl.
- en Sepedi sin. compl.
- en Sesotho Sa Leboa sin. compl.
- en Transvaal Sotho sin. compl.
- es soto septentrional
- es pedi sin. compl.
- es sepedi sin. compl.
- es sesoto sa leboa sin. compl.
- es soto de transvaal sin. compl.
- eu pediera
- eu iparraldeko sothoera sin. compl.
- eu pedi sin. compl.
- eu pediera sin. compl.
- eu sepedi sin. compl.
- eu sesotho sa leboa sin. compl.
- eu transvaalgo sothoera sin. compl.
- fr sotho du Nord
- fr pedi sin. compl.
- fr sepedi sin. compl.
- fr sesotho sa leboa sin. compl.
- fr sotho de transvaal sin. compl.
- fr sotho septentrional sin. compl.
- gl sotho setentrional
- gl pedi sin. compl.
- gl sepedi sin. compl.
- gl sesotho sa leboa sin. compl.
- gl sotho de transvaal sin. compl.
- gn soto yvateogua
- gn pedi sin. compl.
- gn sepedi sin. compl.
- gn sesotho sa levoa sin. compl.
- gn sotho transvaal-gua sin. compl.
- it sotho settentrionale
- it pedi sin. compl.
- it sepedi sin. compl.
- it sesotho sa leboa sin. compl.
- it sotho del nord sin. compl.
- it sotho del transvaal sin. compl.
- pt sotho setentrional
- pt pedi sin. compl.
- pt sepedi sin. compl.
- pt sesotho sa leboa sin. compl.
- pt sotho do transvaal sin. compl.
- tmh Tasuthut tagafant
- tmh Pedi sin. compl.
- tmh sepedi sin. compl.
- tmh sesotho sa leboa sin. compl.
- tmh sotho n transvaal sin. compl.
- zh 北方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definició
El grup etnolingüístic sotho septentrional (pedi) és un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (9,4 % de la població total), juntament amb el zulú (23%) i el sotho meridional (7,7%). El sotho septentrional és la llengua majoritària de la província de Limpopo (52% de la població), seguida pel songa (22 %) i el venda (16 %). El sotho septentrional és lingüísticament proper al sesotho (sotho meridional) i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Hi ha certa confusió al voltant de la denominació de la llengua sotho septentrional i del terme sepedi. D'una banda, sepedi és el nom utilitzat oficialment a la República de Sud-àfrica per a referir-se al sotho septentrional, i així apareix a la constitució d'aquest país. D'altra banda, el terme sepedi s'utilitza per a referir-se a una de les diverses varietats dialectals d'aquesta mateixa llengua.
El sotho septentrional té una gran variació dialectal: varietats del centre-sud (kopa, sotho ndebele), central (pedi, tau, kone), nord-oest (tlokwa, hananwa, matlala, moletsi, mamabolo), nord-est (lobedu, phalaborwa, kgaga, dzwabo), est (pai) i centre-est (pulana, kutswe).
El sotho septentrional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
pël
pël
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
- ca ful
- ca fula sin. compl.
- ca fulani sin. compl.
- ca fulbe sin. compl.
- ca fulfulde sin. compl.
- ca futa-jalon sin. compl.
- ca pël sin. compl.
- ca peul sin. compl.
- ca pulaar sin. compl.
- cod fulfulde
- cod pulaar
- ar فول
- cy Ful
- cy Fula sin. compl.
- cy Fulani sin. compl.
- cy Fulbe sin. compl.
- cy Fulfulde sin. compl.
- cy Futa-jalon sin. compl.
- cy Pël sin. compl.
- cy Peul sin. compl.
- cy Pulaar sin. compl.
- de Ful
- de Fula sin. compl.
- de Fulani sin. compl.
- de Fulbe sin. compl.
- de Fulfulde sin. compl.
- de Futa-Jalon sin. compl.
- de Pël sin. compl.
- de Peul sin. compl.
- de Pulaar sin. compl.
- en Fula
- en Fulani sin. compl.
- en Fulbe sin. compl.
- en Fulfulde sin. compl.
- en Futa-Jalon sin. compl.
- en Pël sin. compl.
- en Peul sin. compl.
- en Pulaar sin. compl.
- es fulaní
- es fula sin. compl.
- es fulani sin. compl.
- es fulbe sin. compl.
- es fulfulde sin. compl.
- es futa-jalon sin. compl.
- es pël sin. compl.
- es peul sin. compl.
- es pulaar sin. compl.
- es pular sin. compl.
- eu fulaniera
- eu ful sin. compl.
- eu fula sin. compl.
- eu fulani sin. compl.
- eu fulbe sin. compl.
- eu fulfulde sin. compl.
- eu futa-jalon sin. compl.
- eu pël sin. compl.
- eu peul sin. compl.
- eu pulaar sin. compl.
- fr peul
- fr fouta djalon sin. compl.
- fr fula sin. compl.
- fr fulani sin. compl.
- fr fulbe sin. compl.
- fr fulfulde sin. compl.
- fr pël sin. compl.
- fr peulh sin. compl.
- fr poular sin. compl.
- fr pulaar sin. compl.
- fr pular sin. compl.
- gl fulbe
- gl ful sin. compl.
- gl fula sin. compl.
- gl fulani sin. compl.
- gl fulfulde sin. compl.
- gl futa-jalon sin. compl.
- gl pël sin. compl.
- gl peul sin. compl.
- gl pulaar sin. compl.
- gn fulani
- gn fula sin. compl.
- gn fulani sin. compl.
- gn fulfulde sin. compl.
- gn fulve sin. compl.
- gn futa-jalon sin. compl.
- gn pël sin. compl.
- gn peul sin. compl.
- gn pulaar sin. compl.
- it ful
- it fula sin. compl.
- it fulani sin. compl.
- it fulbe sin. compl.
- it fulfulde sin. compl.
- it futa-jalon sin. compl.
- it pël sin. compl.
- it peul sin. compl.
- it pulaar sin. compl.
- ja フラニ語
- ja フラ sin. compl.
- ja プル sin. compl.
- ja フルベ sin. compl.
- ja プール sin. compl.
- ja フルフベ sin. compl.
- nl Ful
- nl Fula sin. compl.
- nl Fulani sin. compl.
- nl Fulbe sin. compl.
- nl Fulfulde sin. compl.
- nl Futa-Jalon sin. compl.
- nl Pël sin. compl.
- nl Peul sin. compl.
- nl Pulaar sin. compl.
- pt ful
- pt fula sin. compl.
- pt fulani sin. compl.
- pt fulbe sin. compl.
- pt fulfulde sin. compl.
- pt futa-jalon sin. compl.
- pt pël sin. compl.
- pt peul sin. compl.
- pt pulaar sin. compl.
- ru Фула
- ru Фуль sin. compl.
- ru Пёль sin. compl.
- ru Пулар sin. compl.
- ru Фулани sin. compl.
- ru Фульбе sin. compl.
- ru Тукулор sin. compl.
- ru Фульфульде sin. compl.
- ru Фута-джалон sin. compl.
- zh 弗尔语
- zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Camerun, Àfrica > Ghana, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Bissau, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Níger, Àfrica > Nigèria, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > Senegal, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad
Definició
El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.
Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.
L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.
Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).
En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.
